LECTIO DIVINA online n. 221 – Setmana del 13 al 19 de febrer de 2023
Llegir... meditar... escoltar... pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT
Download: Català, English, Español
Text bíblic: Mt
5,38.48
Diumenge VII de durant l’any, Any A.
Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent
per dent.
Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que es va dir: Estima els
altres, però detesta els enemics.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.
AQUÍ I AVUI
Què diu el text?
¿A la vida, ¿hi ha hagut
alguna revenja conscient per part teva?
¿Has considerat mai la
infinitud d’aquest mot de quatre lletres: AMOR?
Què et suggereix la Paraula
de la Lectio d’avui?
COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:
-
Consulteu les citacions
en blau.
-
Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o
virtual de grup.
ÉS FORMACIÓ PERMANENT.
“EL TEXT”
-
“...ja
sabeu que es va dir...”: aquí s’hi anteposen dues maneres d’entendre la
realitat existencial, la nostres vides i persones. Els humans hem creat lleis,
entitats, política, cultura, economia, art, etc... També hem fet guerres, holocaustos, crims,
robatoris... Sempre que els qui han tingut les regnes del poder, riquesa i
plaers han intentat controlar i dirigir la comunitat humana, ho han fet segons
els seus interessos particulars bandejant l’objectivitat dels drets aliens. Hi
ha, però, alguns punts de llum dins la història humana on l’esforç per a una
convivència profitosa s’hi ha fet present. Entre aquestes escletxes de llum i
tenim el Decàleg del Sinaí on són proclamats els drets de Déu i els drets de
les persones que integren la comunitat hebrea. En realitat els manaments del
Decàleg, del quart al desè, són la primera proclama històrica dels Drets
Humans. La societat hebrea del temps de Moisès era una societat transhumant pel
desert, neolítica, rústica i a punt sempre de revenges, odis, infidelitats, i
batusses entre uns i altres. Per això aquella primera redacció dels “Drets Humans>”
iniciava cada manament amb un NO
clar i solemne (Ex
20,1-17 / Dt 5,1-22).
-
“...doncs
jo us dic...”: La segona manera de conèixer, interpretar i viure la nostra
realitat existencial és la que Jesús proclama en el Sermó de la Muntanya (Mt
5-7). Jesús, amb una pedagogia nova i sorprenent, ens presenta el propòsit de
l’Amor Etern en donar-nos l’existència, i, amb paraules humanes, ens dóna
orientacions de vida vingudes de l’eternitat.
La persona
de Jesús fou l’acampada de l’Amor Etern dins la nostra història.
-
“Estimeu
els vostres enemics...”: És el llenguatge de Jesús, llenguatge
d’eternitat per a nosaltres que caminem en la limitació de l’espai i el temps.
-
“Així
sereu fills del vostre Pare del cel...”: Si escoltem l’Evangeli i el posem en
pràctica, en conviccions i vida, som fills de Déu. De ser així, el nostre viure
serà un caminar pel temps amb gestos i
paraules divines, d’eternitat. El “món”, que Jesús fustiga a l’Evangeli, no en
vol saber res de tot això, i així moltes lleis
humanes són com són...
-
“...quina
recompensa mereixereu?”: Terra per terra, temps per temps, obsequi per
obsequi, atenció per atenció, espai per espai... preu per preu... tot resta compensat i equilibrat en aquest
nostre conviure terrenal, en podem dir respecte o bona educació mutus, algunes
vegades però i potser, ficticis. Jesús, que coneix les contradiccions,
enfrontaments, desagraïments, desconfiances, etc. que tenim fàcilment els uns
amb els altres, ens suggereix de donar un
pas endavant... Ell mateix s’avençà a donar-nos-en exemple. No es tracte de
bona educació i respecte, es va més enllà: és l’expressió de la infinitud dins
el nostre món limitat.
-
“
Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte”: A
l’Evangeli queda clar que l’Amor Etern s’encarnà en la nostra temporalitat per
oferir-nos un viure transcendent. Aquest viure transcendent no interessa a
molts, en absolut, i el persegueixen. Jesús ho constatà en la seva mateixa
persona. Però el Pare amb la seva perfecció d’eternitat perenne és el valor suprem i definitiu.
EL CONTEXT
L’antítesi
entre “ull per ull, dent per dent” del Talió i el missatge de Jesús hi ha la
novetat revolucionària del Mestre. Somniem en la utopia de que una societat
sense la llei del Talió fos possible... En realitat la llei del Talió ha
existit en totes les cultures, i no només en la bíblica, com un mecanisme
necessari perquè la societat no es dissolgui en el caos d’una violència
indiscriminada. Tot i que la crua aplicació d’aquesta llei ha desaparegut pràcticament del nostre mon
d’avui, la llei del Talió, per més sofisticada i dissimulada que es mostri en els nostres comportaments individuals, o
en els còdex legals, segueix vigent i
considerada com necessària per a poder viure en una convivència humana
acceptable.
Així la
violència legalitzada i més o menys controlada sembla ser la única resposta per
a fer front a tot tipus de violència que amenaci l’individu o la
col·lectivitat.
Jesús proposa
la subversió d’aquest principi perquè corromp les relacions de les persones
entre elles i amb Déu mateix. Aquest canvi radical només podrà fer-se realitat des de la força de l’amor, i
serà la única resposta que podrà posar fi a tota violència. Es tracta, en
realitat d’una no violència activa. L’amor no té límits, és infinit, etern:
“Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte...” (Mt 5,48).
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera lectura, Lv 19,1-2.17-18: ”Sigueu sants com jo, el vostre Déu, sóc sant”
Salm 103
(102)1-13: “El Senyor és compassiu i benigne”
Segona lectura,
1C 3,16-23: “¿No sabeu que sou un temple de Déu...?”