dilluns, 27 de juny del 2022

 LECTIO DIVINA online n. 197 – Setmana del  27 de juny al 3 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: CatalàEnglishEspañol

 Text bíblic: MISSIÓ DELS SETANTA-DOS  –  Lc 10,1-12.17-20

Diumenge XIV de durant l’any, Any C


Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:

-      La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.

Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”

Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:

-      Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.

Jesús els digué:

-      Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. 

 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Tens consciència d’enviament missioner en el teu cada dia?

¿Com  marquen el Baptisme i la Comunitat el teu viure individual?

Què et demana la Paraula des de la Lectio d’avui?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...en designà uns altres setanta-dos i els envià...”: Alguns manuscrits diuen que Jesús en designà setanta i no setanta-dos. El Llibre de l’Èxode ens parla dels setanta ancians (Ex 11,16-17  /  Ex  11,24-25). El nombre de setanta-dos deixebles correspon al nombre de pobles del  món que hi ha en la llista de pobles que trobem en el capítol 10 del Llibre del Gènesi. La missió dels setanta-dos prefigura el futur anunci de l’Evangeli a tots els pobles i cultures de la terra. Les fronteres tancades del judaisme resten definitivament antiquades de cara a la predicació del Nou Regne.

-      “...us envio com anyells enmig de llops...”: L’Evangeli vol seguidors fidels i transparents. L’Esperit que dóna Jesús Ressuscitat enforteix la feblesa del deixeble, el fa fort davant els ullals dels llops. Qui es cregui “enviat” però que, per sentir-se resguardat i segur,  festeja poders polítics, culturals, religiosos, econòmics, militars, etc. s’equivoca. És un mal deixeble...

-      “No porteu ni bossa, ni sarró, ni sandàlies...”: Els enviats de Jesús s’han de guanyar la plena confiança d’aquells que els reben. Aquests, en agraïment, els hi proporcionen de tot el que puguin necessitar en hostatge, vestit i aliment. Però si la bona disposició i voluntats dels qui reben els missatges se n’adona de que els enviats  de Jesús  porten provisions de menjar o recanvis de vestit i calçat, per si de cas... seria senyal de que no es fien del tot de que els oferiran un bon hostatge. Aquí hi mancaria confiança mútua i per tant seria un mal començar la tasca d’evangelització...

-      “Si us reben...”: Qui rep de bon cor el Regne de Déu es fa incommensurablement ric, ho té tot: ha entrat en l’àmbit de l’Amor Etern. Contràriament, qui no vol saber res de Jesús ni del Nou Regne que ens va anunciar, només li resten  valors temporals i peremptoris, tot, i ell mateix, acabarà en el no res.

-      “Els setanta-dos tornaren plens d’alegria...”:  Setanta-dos pobles i cultures del món havien rebut la Bonanova de la Pasqua de Jesús per mitjà dels setanta-dos enviats. L’alegria era plena perquè els prodigis anunciats per  Jesús havien sigut realitat: idees i comportaments d’alguns contraris al Mestre ( endimoniats), havien reconegut la veritat del Senyor, havien sigut alliberats d’aquell mal esperit; i més encara, la gent de bona voluntat, insatisfeta  per l’aliment  religiós que cada dissabte rebia a les sinagogues , ara, amb la predicació i testimoni dels deixebles de Jesús, havien descobert  el valor de les seves persones com a persones, tan en l’aspecte comunitari com individual. Lleis i institucions n’havien d’estar al servei.

 EL CONTEXT

Jesús havia fet anteriorment l’enviada dels Dotze (Lc  9,1-6), referència clara als dotze patriarques i tribus d’Israel. Ara en designa  setanta-dos perquè vaguin a predicar el Regne de Déu.  Aquest nombre, com ja he comentat,  simbolitza el món enter segons la referència del  capítol 10 del Llibre del Gènesi. Aquest capítol és un dels primers “Atles universal” de la història de la humanitat.  És una al·lusió de Lluc a la universalitat de la vocació i urgència  de l’anunci de la Bona Nova.

Cal tenir en compte que la redacció del quatre Evangelis és feta amb consciència de que el protagonista és el Crist Pasqual. Són un gènere literari nou en la literatura d’aquell temps, no es proposen ser una biografia històrica de Jesús. La categoria de temps queda superada, com desapareguda. El Crist Ressuscitat irradia llum a tot i per tot.

Entre els setanta dos enviats avui hi som nosaltres, prenguem-ne consciència

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI


Primera lectura, Is 66,10-14:”Alegreu-vos amb Jerusalem...  tots els qui l’estimeu...”

Salm 66(65),1-20:”Que en són d’admirables les vostres obres...”

Segona lectura Ga,6,14-18:”Porto en el meu cos les marques distintives de Jesús...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 10,1-15  /  Mc 6,6.12

dimarts, 21 de juny del 2022

El Sinaí. La Geologia. Un regal per a totes i per a tots. Us penseu que el Sinaí és senzill... doncs, no. És de les geografies més apassionats de la terra.

diumenge, 19 de juny del 2022

 LECTIO DIVINA online n. 196 – Setmana del  20 al 26 de juny de 202

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Text bíblic: JESÚS FA CAMÍ VERS JERUSALEM. SEGUIR JESÚS -  Lc 9,51-62

Diumenge XIII de durant l’any, Any C

Download: CatalàEnglishEspañol

Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. En veure-ho els deixebles Jaume i Joan van dir-li:

-      Senyor, vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?

Però Jesús es girà i els va renyar. I se n’anaren en un altre poble.

Mentre feien camí, un li digué:

Et seguiré arreu on vagis.

Jesús li respongué:

Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el seu cap.

A un altre li digué:

-      Segueix-me.

Ell respongué:

-      Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.

Jesús li contestà:

-      Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.

Un altre li digué:

-      Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m  anar a dir  adeu als de casa meva.

Jesús li va respondre

-      Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Com és el teu seguiment de Jesús enmig del  brogit de cada dia?

 ¿Comparteixes en comunitat les dificultats per viure la teva fe cristiana?

Què et suggereix la Paraula de la Lectio d’avui?

 

 Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...resolgué fer camí cap a Jerusalem”: Quan Jesús s’adonà que la seva predicació, que en un principi a Galilea havia sigut acceptada per molta gent, ja no interessava, decidí anar a Jerusalem. La massa popular esperava accions socials i polítiques concretes que els deslliurés de la subjugació a que  magnats i amos del Temple, i també els romans, els tenien sotmesos; Arribà un moment que els semblà que de Jesús només en sentien  discursos i paraules boniques, ineficients, i ,a voltes, fora de lloc (Jn 6, 60 i 66). Per això Jesús decidí encaminar-se a Jerusalem per a viure el seu traspàs; com ens diu Lluc: “...el dies en que Jesús havia de ser endut al cel”.

-      “Un poble de samaritans... no el volgué acollir”: val a remarcar que Jesús, si va ser refusat en un poble samarità, en canvi va ser rebut i acollit en un altre, també samarità. Lluc deixa en molt bon lloc els samaritans a Lc 10,30-37 amb la paràbola del bon samarità i també a Lc 17,11-19. amb l’agraïment a Jesús del leprós guarit que també era samarità.

Per a conèixer la problemàtica i malentesa entre samaritans i jueus vegeu 2Re 17,24-41  /  Esd 4, 1-5  /  Sir 50,25-26. De fet l’Evangeli va arrelar aviat a la regió de Samaria  Jn, 4,1-42  / Ac 8, 4-8.

-      “...els deixebles Jaume i Joan...”: Aquests dos germans, fills de Zebedeu, protagonitzen una escena que fa joc amb Mt 20,20-28 i Mc 10,35-45. Tenien l’aspiració d’ocupar els primeríssims llocs al costat de Jesús quan aquest, arribant a Jerusalem, proclamés el Nou Regne i deixés en segon  pla les institucions establertes i dirigides per notables i sacerdots del Temple. Però els seguidors de Jesús, tot i que ell els anunciava amb claredat la pròpia Passió, Mort i Resurrecció a Jerusalem, alimentaven una idea molt diferent del triomf messiànic  del Mestre... 

-      “Segueix-me!”: La crida de Jesús és radical, no s’hi valen festeigs amb interessos materials d’herències ni seguretats temporals. Els qui pretenien  afegir-se al grup de Jesús en el seu camí vers Jerusalem en cercarien futurs beneficis de govern. Però Jesús els digué amb tota claredat que s’equivocaven.

 

EL CONTEXT

Aquest text d’avui, a l’Evangeli de Lluc, va precedit del segon anunci de la Passió,  de la discussió entre  el deixebles de qui era el més important entre ells i la denúncia per part de Joan contra un predicador favorable a Jesús que no era de la colla i per tant era un competidor.  Aquest detalls ens ajuden a entreveure la realitat ambiental històrica de l’entorn de Jesús per part dels seus deixebles. Ens ajuden també a entreveure la solitud que Jesús sentia i la seva necessitat de passar estones d’oració silenciosa amb el Pare.

En el nostre seguiment de Jesús potser es repeteix  el que vivien els deixebles tot acompanyant el Mestre.  Les circumstàncies del nostre entorn ens obliguen a refermar seguretats i certeses humanes tot deixant en segon terme el missatge del Nou Regne i la persona de Jesús sense adonar-nos-en. És una dificultat objectiva que individualment no sabrem ni podrem  encarrilar, no podem caminar sols. Ens cal viure la comunitat i parlar-ne, comentar, pregar i celebrar junts. Així , tot i les dificultats, caminarem segurs i ben orientats en la nostra vivència de l’Evangeli. L’Esperit de Jesús s’hi farà present.

                                                           COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura,1Re 19,19-21: ”Elies... trobà Eliseu que llaurava...”

Salm 16 (15),1-11: ”Senyor, heretat meva i calze meu...”

Segona lectura, Ga 5,13-18: ”Crist ens ha alliberat...  vol que siguem lliures”

TEXT PARAL·LEL: Mt 8,18-22

dilluns, 13 de juny del 2022

 LECTIO DIVINA online n. 195 – Setmana del  13 al 19 de juny de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: LA MULTIPLICACIÓ DELS PANS I ELS PEIXOS – Lc 9,11b-17

CORPUS, diumenge XII de durant l’any, Any C

 

Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:

-          Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.

Però Jesús els digué:

-          Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Ells respongueren:

-          Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.

Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:

-          Feu-los seure en grups de cinquanta.

Ells ho van fer així, i tothom s’assegué.  Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i  quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Entens bé què hi ha darrera l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos?

¿Com vius el sentit comunitari de l’aliment eucarístic?

Què et suggereix aquest text per  a la teva vida?


Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

-      – EL TEXT –

-      “...els parlava del Regne de Déu i els guaria...”: Les guaricions de malalties i resurreccions, en el Nou Testament són relacions literàries per a expressar el que Jesús realment deia i feia. En parlar del Regne de Déu i valorar cada persona en ella mateixa, per sobre de lleis i institucions, era com si Jesús obrís els ulls, les oïdes, retornés la parla, etc., a la gent popular de Galilea, malmenada i molt explotada per cacics i mandataris civils i religiosos. Jesús els motivava l’esperança, la seva persona els era talment una guarició. Cal llegir amb atenció Is 35,4-7  i  Is 42,18-22 per a entendre bé la intenció de Lluc en redactar aquesta escena en el seu Evangeli. És també el cas que la conversió de l’aigua en vi de les noces de Canà a Jn 2,1-12 que suposa conèixer el que escriu Isaïes a Is 1,22.

-      “Els Dotze s’acostaren  a dir-li...”: El número dotze indica clarament que Jesús havia escollit exactament dotze apòstols entre els seus seguidors per deixar clar que, des dels inicis de la seva predicació, el tema dels dotze patriarques i les dotze tribus d’Israel, eren ja paraules obsoletes. Jesús, des de l’antic Israel, n’iniciava un de Nou.

-      “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”: Jesús sap prou bé el que ha de fer, però vol que els seus Dotze elegits vegin amb claredat que ells, per ells mateixos, eren incapaços de solucionar el problema d’aquell moment.

-      “Només tenim cinc pans i dos peixos...”: En el llenguatge semític que utilitza Lluc en aquesta escena, i altres, els cinc pans són els cinc llibres del Pentateuc i els dos peixos els llibres de Profetes i  Salms. Aquests set llibres eren comentats pels mestres de la Llei  a les sinagogues de  les poblacions cada dissabte, tot l’any. El poble fidel, moral i religiosament, es quedava amb gana,  no era ben alimentat per la institució establerta. Vegeu  Mt 9,35-36.

-      “...cinc mil homes...”: Els afamats de paraula catequètica vàlida eren moltíssims, tothom en realitat. Queda palès amb el número de cinc mil...

-      “...grups de cinquanta”: Posar-se en rotllana, parlant i veient-se les cares, era la manera com Jesús organitzaria els qui el seguien per escoltar-lo i fer, quan calia, un àpat comunitari on cadascú aportaria el que portava en el seu sarró. Tot es repartia entre tots.

-      “...alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava...”: Aquest és el punt central d’aquesta escena. Jesús fa seus els set llibres sagrats, en tot el que tenen, i són, de Revelació. Lluc ho expressa així: “tot mirant el cel”. Els beneeix, és a dir, sobre aquells textos sagrats de la Revelació hi projecta la seva persona, els assumeix i els dóna un nou sentit, ple i definitiu...  Tot seguit  ve el repartiment d’aquest nou menjar que es va multiplicant i arriba per a tothom...

-      “...dotze cistells de bocins de pa que havien sobrat...”  El pa que ha sobrat omple dotze cistelles, una cistella per a cada un dels Dotze apòstols del nou Israel perquè  vagin pel món portant l’aliment sobrenatural de la persona de Jesús a tothom qui en vulgui, on sigui i quan sigui... 

 

– EL CONTEXT –

La multiplicació dels pans i els peixos és l’únic ”miracle” que és redactat en els quatre Evangelis.  Algun fet històric notable va passar perquè les primeres comunitats cristianes li donessin tota la importància. Què va succeir realment? El comentari anterior al text “...grups de cinquanta” ho suggereix.  Mateu i Marc presenten cada un dues multiplicacions de pans i peixos (Mt 14,13-21  / Mt 15,32-39  /  Mc 6,34-41  /  Mc 8, 10), duplicitat que pot respondre a duplicitat de tradicions, ambdues acceptades pels dos Evangelistes. Aquestes redaccions contenen detalls particulars  interessants, per exemple, la primera de Mateu parla de cinc pans i dos peixos, els pans en la segona redacció són set. El lloc del fet és el desert...  prou significatiu. A la primera reacció de Mateu els homes sumen cinc mil més les dones i la mainada, a la segona redacció els homes són quatre mil més dones i criatures. En els dos casos vol dir molts...

Marc, en la primera redacció, també situa l’escena al desert...  Els grups en rodona són de cinquanta i cent... Hi té un detall de molt interès: “l’herba verda” del paratge. Això situa el fet en el temps:  s’acostava la Pasqua, acabava l’hivern i arribava el bon temps primaveral...  un detall  profètic. Les  dotze senalles  també hi són

L’Evangelista Joan, Jn 6,1-15, repeteix el detall de l’herba i comenta explícitament: “a prop de la Pasqua”.

çEls quatre Evangelistes coincideixen en l’expressió: “...alcà els ulls... beneí... partí ...donà... ” . És la fórmula que Jesús repetirà en la institució de l’Eucaristia dels tres primers Evangelis.

A l’Evangeli de Joan s’hi afegeix (Jn 6,22-65) el sermó eucarístic, Jesús explicita que el veritable pa de vida és Ell mateix.  Joan, al Darrer Sopar, ens dóna el gran discurs de comiat que fa Jesús. Els tres fets de multiplicació dels pans i peixos, sermó eucarístic i el discurs de comiat són en l’Evangeli de Joan, el conjunt eucarístic que ens presenta Jesús com aliment de la Comunitat.   

– COMPLEMENTS DE L’EVANGELI –

Primera lectura, Gn 14, 18-20:” Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi.”

Salm  110, 1-4:”Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec”

Segona lectura, 1C 11, 17-26:”...aquesta tradició que jo he rebut...”

 

TEXTOS PARAL·LELS:  2Re 4,42-44  /  Mt 14,13-21  /  Mc 6,30-44  /  Jn 6,1-15

dimarts, 7 de juny del 2022

 LECTIO DIVINA online n. 194 – Setmana del  6 al 12 de juny de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...    FORMACIÓ PERMANENT 

Text bíblic: SANTÍSSIMA TRINITAT – Jo 16,12-15

Diumenge XI de durant l’any, Any C


-      Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.

  

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Dediques cada dia uns moments a la teva interiorització personal?

Sense un silenci interioritzat no podrem copsar la Presència Trinitària en nosaltres...

Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

   

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

– EL TEXT –

-      “Encara tinc moltes coses per dir-vos...”: La plenitud de persona divina que és Jesús reconeix que el cervell humà dels seus deixebles és limitat i insuficient  per a copsar el que Ell és, el que Ell comunica  i encara els podria comunicar...  I els ho diu clarament: “Ara us serien una càrrega massa pesada”.. Quan el Misteri Pasqual s’hagi realitzat plenament en la seva persona,  llavors l’Esperit, do del Ressuscitat,  bufarà amb força i els seguidors del Senyor  tindran la  il·luminació necessària per a comprendre, viure i testimoniar l’obra salvadora de Déu.

-      “L’Esperit de la veritat us conduirà a la veritat plena”: Conèixer l’obra de Déu vol dir conèixer la veritat plena, sencera, conèixer el sentit ple de la nostra existència dins els paràmetres del designi diví. Fora del designi diví tot és peremptori, foscor i no res.

-      “Comunica tot el que senti dir...”:  L’Esperit no va sol, és unitat amb el Pare i el Fill, els tres es comuniquen en fusió. Formen i són una realitat que no té paraules humanes ni conceptes per a ser expressada. L’Esperit aclarirà en la ment i cor dels deixebles tot el sentit dels ensenyaments, fets i vida de Jesús, dels quals n’havien sigut testimonis, però que no havien sabut, ni pogut, interpretar degudament.

-      “...us anunciarà l’esdevenidor”:  Els deixebles, amb la saviesa infosa per l’Esperit, llegeixen i interpreten el present, tot recordant el passat i mirant el futur.  En llegeixen i destrien llums i ombres, bona voluntat i dolenteria, el bé i el mal.  L’Esperit  ha infós el do de profecia en els seguidors del Mestre Ressuscitat... En tenim un testimoni  evident en el Llibre de la Revelació: l’Apocalipsi, el darrer llibre del Nou Testament.

-      “Ell em glorificarà perquè tot el que us anunciarà ho haurà rebut de mi”:  som davant d’una realitat sobrenatural que sobrepassa el nostre raonament. Jesús, pel redactat de l’Evangelista, ens ho comenta de la manera més pedagògica possible. L’Esperit glorifica Jesús perquè, no tan sols ens dóna saviesa per aclarir-nos les paraules del Senyor sinó que ens dóna el convenciment de que Jesús tenia raó en el que vivia, deia i feia, i que la creu no fou cap triomf dels seus enemics, sinó el pas necessari  vers la seva glorificació.

-      “El que és del Pare és meu”: És donar voltes amb paraules per a remarcar el que Jesús  ens vol  comunicar: la Unitat Trinitària, Amor Etern, se’ns ofereix i entrega per a transformar en plenitud d’eternitat la nostra existència terrenal, caduca i moridora per ella mateixa. La condició que se’ns posa, com en els “miracles” de l’Evangeli, és la FE i viure-la amb conseqüència.

– EL CONTEXT –

L’Esperit donà veredicte de sentència  contra el món en una triple dimensió:

1-      En l’Evangeli de Joan només hi ha un pecat imperdonable: no voler acceptar Jesús com a enviat de Déu, Fill del Pare.

2-      En l’Evangeli de Joan la creu és l’exaltació de Jesús, el seu triomf. El retorn de Jesús al Pare, des de la creu, és recompensa i victòria. Déu és qui pronuncia i fixa l’última paraula i la sentència, definitiva i justa, contra el món culpable.

3-      La condemna del món és en proporció negativa al triomf definitiu del Senyor Ressuscitat.

Aquest darrer anunci del Paràclit, Defensor o Esperit Sant, insisteix i deixa clar que serà ell qui porti els deixebles a conèixer tota la dimensió i potència del que és i significa Jesús. L’Esperit ens fa entendre en profunditat el Misteri Pasqual, no aporta cap revelació nova.

.....

Un aclariment: Els temps litúrgics Advent-Nadal  i Quaresma-Pasqua/Pentecosta ens presenten tota la realitat salvadora de Jesucrist. Les festes de la Trinitat, Corpus, Crist Sacerdot, Cor de Jesús, Crist Rei...  responen a diverses espiritualitats aparegudes en la història de l’Església. De fet el que aquests titulars festius suggereixen ja és present en les celebracions de la Paraula i Sagraments. En la Missa mateix totes aquestes dimensions hi són presents. La renovació conciliar del Vaticà II respectà aquestes espiritualitats tradicionals amb les seves festes titulars, però foren col·locades després  de la Pentecosta que és el cim del Misteri Pasqual de Jesucrist en l’Any litúrgic.   

 

– COMPLEMENTS DE L’EVANGELI –

Primera lectura, Pr 8,22-31:”He estat configurada des de sempre...” (La Saviesa).

Salm 8,4-9:”Jo dic:¿Què és la persona humana perquè us en recordeu...?”

Segona lectura, Rm 5,1-5:”...és per Ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu.”

 

 

TEXTOS PARAL·LELS: El text d’avui (Jn 16,12-15) és fragment  del discurs del Darrer Sopar de Jesús, tot ell és una unitat essencial.

dissabte, 4 de juny del 2022

Presentació


Presentació 

He creat aquestes pàgines amb tota la il·lusió de compartir el que una llarga vida m'ha ensenyat . Desitjo que en gaudeixis!

AMViC

01 El marc geogràfic

El Marc Geogràfic

Primer vídeo de la sèrie de Formació Bíblica. Gaudeix-lo!

 

Com fer la Lectio Divina?

 LECTIO DIVINA ONLINE

...VENIU, ESPERIT SANT!

OMPLIU EL COR DELS VOSTRES FIDELS,

ENCENEU-HI LA FLAMA DEL VOSTRE AMOR,

VENIU...! 

En una trobada mundial d’espiritualitat i pastoral a Bangalore (Índia) vam dedicar una tarda entera a conèixer diversos estils per a la pràctica de la LECTIO DIVINA. Entre les formes que ens presentaren, el que em semblà més pràctic i fàcil d’endegar entre nosaltres  fou exactament l’esquema que ara presentem.


1-     És preferible treballar la LECTIO en petit grup. Si, però, el petit grup no és possible, també pot practicar-se individualment.

 

2-     S’ha d’establir un text bíblic, un de sol, que no sigui gaire llarg. Aquest text pot ser escollit de la litúrgia del  dia, festa, diumenge o solemnitat immediats o bé establir un text bíblic concret no relacionat directament amb la Litúrgia. Les dues opcions són bones. Tot i que, en solemnitats o festes remarcables, seria més pedagògic escollir un text bíblic propi de la festivitat. D’un anys cap aquí, nosaltres hem preferit treballar la LECTIO setmanal amb el text evangèlic del diumenge immediat a venir.

 

3-     Hi ha tres moments a  tenir en compte per a un bon funcionament de la LECTIO:


1.       Determinar el text – la PARAULA – i fer-ne còpies per cadascuna de les persones que hi participa.

2.       Establir un espai d’ambient silenciós i recollit que afavoreixi la interiorització.

3.       MOMENT CENTRAL: l’estona dedicada a la PARAULA:

                                                   1ª PART: INTERIORITZACIÓ

 

Invocació de l’Esperit Sant.   Silenci...

Un participant llegeix la PARAULA.   Silenci...

Es reparteixen les còpies del text que s’ha escoltat.   Silenci...

Aportacions individuals de paraules o frases del text.    Silenci...

Lectura comunitària de la PARAULA.   Silenci... 

Es repeteix la invocació a l’Esperit  Sant.

                                                  2ª PART: POSADA EN COMÚ

 

Canvi d’ambient, en ‘taula rodona’...

Es llegeixen els comentaris que acompanyen la PARAULA.

Cadascú pot fer aportacions del seu entorn en el sentit més ampli.

Oració del Parenostre com a cim i final.

        4 - El grup de participants ha de designar un coordinador que marqui cada pas.

      5 - La postura del cos ha d’afavorir la interiorització. 

      6- Els silencis poden durar uns tres minuts.

      7-  Un bol tibetà o petit gong pot marcar els diversos moments de la LECTIO.

      8-  Una icona i algun llantió encès, acompanyen. 

      9-  Si la trobada de LECTIO és “virtual” cada grup ha de fer-hi les adaptacions oportunes.

 Marca’t un temps per llegir les introduccions, notes i comentaris de la teva Bíblia referents al text de LECTIO d'avui. Si és el cas, consulta els mapes, el vocabulari o l'índex temàtic que la teva Bíblia, si està actualitzada, t'ofereix. Llegeix, també amb atenció, els comentaris d'aquesta LECTIO. Ara bé, aquestes consultes o aclariments no els realitzis durant el teu temps interioritzat de LECTIO DIVINA. Són complements externs de formació contínua.


Les Bíblies que jo consulto per a treballar l’enviament de cada setmana són:

-LA BIBLIA DE JERUSALÉN

-LA BÍBLIA CATALANA INTERCONFESSIONAL

-LA BÍBLIA DE MONTSERRAT

-LA BIBLIA DE LA CASA DE LA BIBLIA - Verbo Divino

-LA BIBLIA DE NUESTRO PUEBLO

-NOU TESTAMENT – Claret

 

n. 270 / 4a època Text bíblic: Os 14,5-9 1. L’autor . Osees exerceix el seu ministeri en el regne del Nord, Samaria, ja separada de Judà de ...