Text bíblic: CORATGE! - Mt 10,26-33

Diumenge XII de durant l’any, Cicle A

Download: Català, English, Francais, Español

 -      Res de tenir por! Tot això que ara és velat, serà revelat i el que és secret, serà conegut!. Allò que ara us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum. I allò que sentiu a cau d’orella, proclameu-ho dalt dels terrats. Que la por no us faci fugir d’aquells que poden matar el cos però que no poden matar l’ànima. Més aviat temeu el qui pot perdre ànima i cos a l’infern.

Oi que es venen dos moixons per quatre xavos?  I tanmateix ni un de sol no caurà a terra si no ho vol el vostre Pare. Si fins els cabells del vostre cap són tots comptats. Per això no tingueu por! Vosaltres valeu prou més que tot un esbart de moixons!

Si un treu la cara per mi davant la gent, jo també la trauré per ell davant del meu Pare del cel. I si algú es desentén de mi davant la gent, , també jo me’n desentendré davant del meu Pare del cel.

AQUÍ i AVUI

Què diu el text?

¿Com entens l’expressió de Jesús: “...perdre ànima i cos a l’infern”?

¿Quines llums i ombres hi ha en la teva vida des d’aquest Evangeli?

Què et demana la Lectio d’avui?

 

 Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

                                                                   -EL TEXT-

Punts destacats: Primer – fora la por, coratge!. Segon – en aquest món hi secrets, foscors, interessos amagats, segones intencions, falsedats... Ben el contrari de la Bona Nova de Jesús on tot és llum, claredat, sinceritat, decisió, transparència, testimoni  joiós i amistat sincera. Donar testimoni de Jesús és inevitable que topi amb voluntats ennegrides per l’egoisme. Un seguidor de l’Evangeli això no l’ha d’intimidar per res, no ha de tenir por. Tercer – la corporeïtat de la persona és temporal, limitada, un instrument per a entrar a la vida i poder recercar-ne el sentit, un sentit en profunditat i transcendent on la persona hi és invitada lliurement i on la limitació de la matèria resta superada. Malmetre aquesta possibilitat de transcendència és abocar-se a “l’infern”. Quart: moixons,  cabells, etc. són minúcies del viure natural, però conegudes, volgudes i valorades una per una per qui els ha portat a l’existència. Tanmateix una persona val més que totes les petiteses existencials, per enlluernadores que siguin. El deixeble de Jesús ho ha de saber i viure-ho.    

-EL CONTEXT-

Jesús en la seva vida topà fortament contra els poders establerts de jueus, romans i econòmics, tant  fou així que la vida li seria llevada en judici falsejat, amb una flagel·lació cruel i mort de crucifixió davant tothom. S’intentà desacreditar-lo radicalment davant la població i molt principalment dels qui l’havien cregut, acceptat i seguit. Però Ell era portador d’una Bona Nova que transcendia la limitació de les realitats humanes, aparences altrament. Transmeté el seu llegat a la comunitat fidel de seguidors, tot advertint-los: també us maltractaran, però no tingueu por!  El Pare, a qui no se li escapa cap realitat minúscula del món,  sap qui sou i tot ho portarà a bon terme.

No sabem les paraules i frases que Jesús digué exactament quan parlà durant la seva vida. El text dels Evangelis és elaborat per la comunitat cristiana del segle 1r segons les circumstàncies en que la mateixa comunitat es trobava, perseguida per exemple. Sí que podem tenir per cert que les paraules que els textos evangèlics posen en boca de Jesús responen fidelment a les idees i conceptes que Ell expressà i a les que fou coherent.

Sobre “l’Infern”. La paraula “infern” a l’Evangeli es refereix sempre a l’abocador de deixalles de la ciutat de Jerusalem a la vall del riu Hinnom, o Gehenna. Mentre no han arribat tècniques modernes per a reciclar o aniquilar deixalles, els pobles, viles i ciutats les han cremat als afores, cuidant de que sempre fumegessin i que el foc no s’apagués mai, així s’evitaven infeccions, rates, etc... Jesús diu amb tota claredat: “Si no t’interioritzes i enriqueixes èticament, culturalment, espiritualment... no arribaràs a ser persona plenament, seràs com les deixalles que són posades en un cossi i tirades a la Gehenna per ser cremades. Depèn de tu que això no passi”.

Donar testimoni sense por!. Fins  ben avançat el segle XX alguns cristians pensaven que el “testimoni evangèlic” era exclusiu  de persones “consagrades”, de sacerdots, religioses i religiosos, missioneres i  missioners, predicadors, confessors i directors espirituals, etc.  Amb el Concili Vaticà II se’ns despertà la consciència de que tota persona batejada està ungida, i per tant identificada, amb Jesucrist com a sacerdot, profeta i rei. Per tant el donar “TESTIMONI EVANGÈLIC” és una peculiaritat essencial i una obligació de  tot batejat.

Per donar testimoni de la Bona Nova no cal tenir càrrecs ni distincions eclesials. No és temps de massa discursos ni raonaments, és temps de TESTIMONI. I el TESTIMONI es dóna amb coherència cristiana als entorns on realitzem la nostra vida personal, social, comunitària... Aquest fet requereix una FORMACIÓ PERMANENT treballada en comunitat.

La vida espiritual que vol dependre només del culte i sagraments, és miop i s’esllangueix: NECESSITEM COMUNITATS VIVES, RESPONSABLES, ENTENIMENTADES, COHERENTS I COMPROMESES,  SOM “POBLE DE DÉU”!

 

 Text bíblic: LA CARN I LA SANG DE CRIST -  Jn 6,51-58

Solemnitat del CORPUS, Any A

Download: Català, English, Francais, Español

-      “... Jo sóc el pa viu baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré per a la vida del món, és la meva carn.

Davant d’això els jueus discutien apassionadament entre ells dient:

-      Com ens pot donar aquest la seva carn per menjar?

Jesús els digué:

-      És ben cert això que us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no en beveu la sang, no tindreu vida en vosaltres. El qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia. Perquè la meva carn és autèntic nodriment, i la meva sang és autèntica beguda. El qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell. Talment com jo visc pel Pare, que és font de vida i m’ha enviat, qui em menja, viurà per mi. Tal és el pa que ha davallat del cel; ben diferent del que van menjar els vostres pares, que van morir. El qui menja aquest pa, viurà per sempre”.

                                                                   

                                                                        Què diu el text?

Com interpretes els mots “carn” i “sang” que utilitza Jesús?

Quina relació hi veus entre aquests dos mots i l’expressió “Verb  EN/CARNAT?

Què et demana aquesta Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

                                                                              -EL TEXT-

Punts que donen sentit al text:  Primer, pa viu que ve del cel...  Segon, menjar la seva carn i beure la seva sang... Tercer, Ell és  aliment d’eternitat... Quart, el Pare és Font de vida... Cinquè, el pa que menjaren els pares al desert era caduc com tot aliment terrenal, no donava vida per sempre... Conclusió clara: Jesús es presenta com aliment d’eternitat, i es val de símbols alimentaris de qualsevol taula o rebost de les cases. El Pare és la causa benefactora d’aquest aliment nou que ens arriba amb Jesús. Tot un regal.

                                                                           -EL CONTEXT-

El pa en els nostres contextos geogràfics i culturals ha sigut l’aliment bàsic fins que no han arribat noves tecnologies agrícoles, industrials alimentàries, transports fàcils, etc. Que Jesús ens digui que Ell és el “pa de vida”, coneixent la seva personalitat, ho entenem de seguida. Ell “ha baixat del cel” i per tant, si diu que és “pa de vida” ens diu que com a aliment no té marca de caducitat, és aliment per sempre per a tot aquell que se’n vulgui nodrir. L’Eternitat configura la persona del Crist, per això és aliment de vida eterna.

Jesús utilitza el mot “carn”, i ens insisteix que per a ser perdurables, mai moridors, hem de menjar la seva “carn”. Què vol dir Jesús  insistint que hem de menjar la seva “carn” per a obtenir la vida eterna? Prescindim de les diverses significacions del mot “carn” en el Nou Testament, consulteu-ho en el  vocabulari bíblic per a assabentar-vos-en. Per a entendre l’expressió de Jesús hem de posar atenció en la paraula “Encarnació” “EN>CARNACIÓ”, algú que ens ve de fora i se’ns fica en el nostre temps i espai. L’espai i el temps són els paràmetres on es realitza la nostra vida temporal, per tant, caduca i fugissera. La Paraula, el Verb, el Fill de Déu, eternitat per essència, es fica dins la nostra peremptorietat, es fa un de nosaltres. La temporalitat de Jesús de Natzaret, la seva vida, ens revelen la realitat divina i eterna que posseeix. Per això qui s’alimenta de la persona de Jesús, s’alimenta d’eternitat.

Jesús amb l’expressió “beure la meva sang” expressa el mateix que amb “menjar la meva carn”; queda explicat. Cal precisar però que la sang en la mentalitat hebrea és la vida, i la vida pertany a Déu. Per això quedava prohibit en els sacrificis de  víctimes apropiar-se de la sang, pertanyia a Déu (Levític  4,6-7). Però amb la sang, la seva sang,  Jesús fa una innovació radical: la podem beure, ens l’hem de beure, a Ell, per a entrar en la realitat divina. 

Un últim aclariment. Els evangelistes Mateu, Marc i Lluc, i també Pau,  descriuen en els seus Evangelis la Institució de l’Eucaristia (Mt 26,26-29; Mc 14,22-26; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-26). Joan en el seu Evangeli no hi descriu  la Institució Eucarística, però té el gran Discurs Eucarístic de després de la multiplicació dels pans (Jn 6,25-58) que explica en profunditat  què és l’Eucaristia. Complement necessari dels tres Evangelis anteriors.

-AQUÍ I AVUI-

EUCARISTIA:  ÉS LA COMUNITAT DE SEGUIDORS DE JESÚS QUE ES NODREIX DE LA SEVA DIVINITAT ENCARNADA I HO VIU AMB CONVENCIMENT, FIDELITAT I COMPROMÍS.

Tenim, però, el perill de tancar-nos  en fervors personals i embadalir-nos  en escenaris “eucarístics” que nosaltres mateixos hem creat.  Cal llegir amb atenció, enter,  el Discurs Eucarístic de l’Evangeli de Joan...