n. 270 / 4a època

Text bíblic: Os 14,5-9

1. L’autor. Osees exerceix el seu ministeri en el regne del Nord, Samaria, ja separada de Judà de fa anys. És possible que alguns anys de la seva actuació profètica coincidissin amb el Profeta Amós, també a Samaria. El seu ministeri profètic s’exerceix durant el regnat de Jeroboam II (787-747 aC). El llibre d’Osees no és escrit de manera unitària. Alguns dels seus seguidors, després de la caiguda de Samaria sota el domini d’Assíria (722 aC) farien comentaris a les paraules profètiques del seu mestre i n’aixemplarien els oracles; per això que el llibre d’Osees no té uniformitat literària i ni tampoc un pla precís. Malgrat tot, el nucli del missatge del profeta queda ben clar.

2. El context. És un context que en l’aspecte ètic i humanístic, és paral·lel al dels altres profetes: l’ésser humà és oscil·lable entre l’absolut del bé i l’absolut del mal, pel bon ús de la seva llibertat o per un mal ús; per descuit o deixondisme pot allunyar-se de la seva realització i creixement personal i caure en un desordre moral tenebrós, caòtic i despersonalitzat. Tantmateix  serà persona ben treballada tot atenent als bons mitjans, personals i extrapersonals,  que té a l’abast. En aquest cas la seva persona percudirà  en la bona realització d’ella mateixa i en el millor funcionament de la pròpia comunitat, un fet comporta l’altre. El context polític dels diversos profetes pot coincidir o no, tot depèn del lloc geogràfic i calendari on van exercir la seva pastoral profètica. Per això és útil, de tant en tant, donar un copd’ull a la Taula Cronològica.

Al verset 6 surt la paraula “Israel” i al verset 9 “Efraim”, en els dos casos es significa el mateix: Samaria o regne del Nord, que vers el 931 aC s’havia separat de Judà i el 722 aC fou envaït i desaparegut del mapa per la conquesta dels Assiris amb Sargon II. Samaria, quan es redactava aquest text que fineix el llibre d’Osees, ja no existia, havia desaparegut del mapa i de la història.

 Una de les mans redactores del llibre, tingué cura d’acabar-lo amb to positiu i esperançador. Els capítols anteriors són ombrívols pel càstig i revenja divins per les infidelitats dels habitants del regne desaparegut. Però, hi ha esperança de salvació i retorn a la normalitat si els habitants de la terra, ara escampats en exilis, reconeixen de cor i humilitat les seves culpes i infidelitats tot reconeixent que l’únic que els pot salvar és el Déu del pares, el Déu del Sinaí que té el seu Temple a Jerusalem. Ell s’encarraguerà amorosament de fer-los retornar a casa seva i recuperar una vida qualificada social, personal i familiar amb la Llei del Senyor al cor i als costums. Això sí, i sobre tot,  que no posin més la religiositat al servei dels ídols de la regió...

Els versets del text d’avui tenen un to bucòlic que sorprèn. Són citats el lliri, l’àlber, l’olivera, el blat, la parra, la savina, l’aroma i el vi del Líban... rebrot, ufana, fragància...

Hi cabria tot una classe acadèmica comentant aquest textd’avui des de l’antropologia i la nostra psicologia, però avui l’important és el treball que cadascú ha de fer en el seu silenci i interiorització durant la Lectio...

 DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY - cicle A - Època II

Download: Català, English, Francais, Español

 1ªLectura:    Sir 27,30-28,1-7.

Salm            103(102), 1-2.3-4.9-10.11-12.

2ªLectura:     Rm 14,7-9.

Evangeli:      Mt 18,21-35.

(Un cant per començar...?)

1ªPart -  Contemplació

LA PARAULA: Sir 27,30-28,1-7 

La rancúnia i la ira són també coses detestables,
i, tanmateix, l’home pecador les manté.
El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,
que no deixarà passar cap de les seves faltes.
Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme,
i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.
Si un es manté furiós contra un altre,
¿com pot pretendre el perdó del Senyor?
Si no té pietat d’un home que és com ell,
¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?
Si l’home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,
¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?
Pensa en la teva fi i deixa d’odiar,
pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.
Recorda’t, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,
recorda’t de l’aliança de l’Altíssim
i passa per alt les ofenses que has rebut.

(Moments de silenci, reflexió personal)

PREGÀRIA DES DE LA PARAULA: Salm 103(102), 1-4,9-12.

(Salm responsorial)

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable.

No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel ala terra;
llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.

(Moments de silenci, reflexió personal)

AQUÍ I AVUI:

     1.- Quina relació hi veus entre LA PARAULA de la Lectio d’avui i el Salm responsorial?
2.- Com ho vius personalment?
3.- I en el teu entorn amical o familiar?
4.- ...en els teus àmbits eclesial i social?

(Moments de silenci, reflexió personal)

ANAR REPETINT, EN SILENCI INTERIOR:

 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.

Salm 103 (102),8

(Moments de silenci i pregària personal)

 Llegir l’Evangeli corresponent: Mt 18,21-35

(Moments de silenci, reflexió personal)

2ªPart -  Posada en comú

Comentari per a ser llegit en començar aquesta segona part.

El llibre del Siràcida té un segon nom oficial “Eclesiàstic”. Aquest mot ve del grec “Ecclesia” que vol dir “assemblea”, d’aquí també el nostre vocable “església”. El llibre del Siràcida era un llibre que un temps fou llegit i rellegit en assemblees de jueus religiosos. Fou escrit per un savi jueu que ensenyà a Jerusalem a finals del segle tercer aC. i principis del segon. El Siràcida fou un mestre que es dedicà a la instrucció de les noves generacions, atretes sens dubte pel món grec i la seva cultura hebrea. Redactà el seu llibre en hebreu, però un nét seu, quan era a Egipte, a Alexandria possiblement, el traduí al grec. Llegiu-ne el pròleg del llibre, pròleg redactat pel mateix nét del Siràcida, a la BCI, p. 1553.

En el fragment de la Lectio d’avui hi traspua un humanisme il·luminat per la tradició religiosa d’Israel. Sense que en aquell temps hi haguessin uns tractats de psicologia, com els que tenim avui, s’hi descobreix  plena clarividència en el coneixement del cor humà, de la religió rebuda dels pares i de la cultura grega present. Val a dir que ens els llibres bíblics de la Saviesa hi podem localitzar moltes consideracions  sobre les pulsions i emocions humanes de la vitalitat, del jo individual, pulsions que transcendeixen la persona, tendències creadores, normatives i transcendents, etc. que omplen les pàgines dels millors llibres actuals de psicologia, són una mina.

Per una banda l’autor parla de perdonar les ofenses, rebre el perdó del Senyor, la fidelitat als manaments, l’Aliança de l’Altíssim, saber passar per alt les ofenses rebudes...  per l’altra, recalca com en el cor humà hi ha arrels ancestrals que ens poden portar a la rancúnia, ira, venjança, fúria, impietat, odi, etc.

No us quedeu només en el fragment de la Lectio d’avui del llibre del Siràcida. Per a nosaltres, amb un solatge de cultura greco-romana, el llibre del Siràcida té molts paràgrafs sorprenents. Doneu un cop d’ull tan sols als titulars dels diversos capítols i quedareu sorpresos.

 

 Tot seguit els participants poden fer les reflexions que creguin pertinents des dels punts anteriors i el comentari adjunt.

Cal respectar la intimitat de les persones.

 

Oració del Parenostre.

(Un cant per acabar...?)

 LECTIO DIVINA online n. 221 – Setmana del  13 al 19 de febrer de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

Text bíblic: Mt 5,38.48

Diumenge VII de durant l’any, Any A.

Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.

Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal.  Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.  Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell.  Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil.  Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que es va dir: Estima els altres,  però detesta els enemics.

Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.  Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.  Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?  I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?

Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿A la vida, ¿hi ha hagut alguna revenja conscient per part teva?

¿Has considerat mai la infinitud d’aquest mot de quatre lletres: AMOR?

Què et suggereix la Paraula de la Lectio d’avui?

 

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT. 

“EL TEXT”

-      “...ja sabeu que es va dir...”: aquí s’hi anteposen dues maneres d’entendre la realitat existencial, la nostres vides i persones. Els humans hem creat lleis, entitats, política, cultura, economia, art, etc...  També hem fet guerres, holocaustos, crims, robatoris... Sempre que els qui han tingut les regnes del poder, riquesa i plaers han intentat controlar i dirigir la comunitat humana, ho han fet segons els seus interessos particulars bandejant l’objectivitat dels drets aliens. Hi ha, però, alguns punts de llum dins la història humana on l’esforç per a una convivència profitosa s’hi ha fet present. Entre aquestes escletxes de llum i tenim el Decàleg del Sinaí on són proclamats els drets de Déu i els drets de les persones que integren la comunitat hebrea. En realitat els manaments del Decàleg, del quart al desè, són la primera proclama històrica dels Drets Humans. La societat hebrea del temps de Moisès era una societat transhumant pel desert, neolítica, rústica i a punt sempre de revenges, odis, infidelitats, i batusses entre uns i altres. Per això aquella primera redacció dels “Drets Humans>” iniciava cada manament amb un NO clar i solemne (Ex 20,1-17  /  Dt 5,1-22).

-      “...doncs jo us dic...”: La segona manera de conèixer, interpretar i viure la nostra realitat existencial és la que Jesús proclama en el Sermó de la Muntanya (Mt 5-7). Jesús, amb una pedagogia nova i sorprenent, ens presenta el propòsit de l’Amor Etern en donar-nos l’existència, i, amb paraules humanes, ens dóna orientacions de vida vingudes de l’eternitat.

La persona de Jesús fou l’acampada de l’Amor Etern dins la nostra història.

-      “Estimeu els vostres enemics...”: És el llenguatge de Jesús, llenguatge d’eternitat per a nosaltres que caminem en la limitació de l’espai i el temps.

-      “Així sereu fills del vostre Pare del cel...”: Si escoltem l’Evangeli i el posem en pràctica, en conviccions i vida, som fills de Déu. De ser així, el nostre viure serà un caminar pel temps amb  gestos i paraules divines, d’eternitat. El “món”, que Jesús fustiga a l’Evangeli, no en vol saber res de tot això, i així moltes lleis  humanes són com són...

-      “...quina recompensa mereixereu?”: Terra per terra, temps per temps, obsequi per obsequi, atenció per atenció, espai per espai... preu per preu...  tot resta compensat i equilibrat en aquest nostre conviure terrenal, en podem dir respecte o bona educació mutus, algunes vegades però i potser, ficticis. Jesús, que coneix les contradiccions, enfrontaments, desagraïments, desconfiances, etc. que tenim fàcilment els uns amb els altres,  ens suggereix de donar un pas endavant... Ell mateix s’avençà a donar-nos-en exemple. No es tracte de bona educació i respecte, es va més enllà: és l’expressió de la infinitud dins el nostre món limitat.

-      “ Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte”: A l’Evangeli queda clar que l’Amor Etern s’encarnà en la nostra temporalitat per oferir-nos un viure transcendent. Aquest viure transcendent no interessa a molts, en absolut, i el persegueixen. Jesús ho constatà en la seva mateixa persona. Però el Pare amb la seva perfecció d’eternitat perenne  és el valor suprem i definitiu.

EL CONTEXT

 Jesús recondueix els Manaments del Sinaí a la seva arrel i objectiu principal: el servei a la vida, a la justícia, a l’amor, a la veritat... No oposa cap Llei nova a l’antiga, sinó que la transforma i recondueix a la radicalitat com no s’havia fet mai. Trenca motlles i maneres que ha redactat tantes lleis humanes. En el centre d’aquesta primera part del sermó de la muntanya hi ha el respecte sagrat a la persona i la denúncia de tot allò que, camuflat sota artificis legals, atempta contra la dignitat de la dona i de l’home.

L’antítesi entre “ull per ull, dent per dent” del Talió i el missatge de Jesús hi ha la novetat revolucionària del Mestre. Somniem en la utopia de que una societat sense la llei del Talió fos possible... En realitat la llei del Talió ha existit en totes les cultures, i no només en la bíblica, com un mecanisme necessari perquè la societat no es dissolgui en el caos d’una violència indiscriminada. Tot i que la crua aplicació d’aquesta llei  ha desaparegut pràcticament del nostre mon d’avui, la llei del Talió, per més sofisticada i dissimulada que es mostri  en els nostres comportaments individuals, o en els còdex  legals, segueix vigent i considerada com necessària per a poder viure en una convivència humana acceptable.

Així la violència legalitzada i més o menys controlada sembla ser la única resposta per a fer front a tot tipus de violència que amenaci l’individu o la col·lectivitat.

Jesús proposa la subversió d’aquest principi perquè corromp les relacions de les persones entre elles i amb Déu mateix. Aquest canvi radical només podrà  fer-se realitat des de la força de l’amor, i serà la única resposta que podrà posar fi a tota violència. Es tracta, en realitat d’una no violència activa. L’amor no té límits, és infinit, etern: “Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte...” (Mt 5,48).

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 Primera lectura, Lv 19,1-2.17-18: ”Sigueu sants com jo, el vostre Déu, sóc sant”

Salm 103 (102)1-13: “El Senyor és compassiu i benigne”

Segona lectura, 1C 3,16-23: “¿No sabeu que sou un temple de Déu...?”

 

TEXT PARAL·LEL: Lc 6,27-36  Estimar els enemics.  

 LECTIO DIVINA online n. 220 – Setmana del  6 al 12 de febrer de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

Text bíblic: JESÚS I LA LLEI   -  Mt 5,17-37

Diumenge VI de durant l’any, Any A.

No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.

En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei.  Tot arribarà a la plenitud.  Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que, si no sou més justos  que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que es va dir als antics: No matis,  i el qui mati serà condemnat pel tribunal.

Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti  serà condemnat pel Sanedrí,  i el qui el maleeixi  acabarà al foc de l’infern.

Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar,  allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,  deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.

Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó.  En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.

Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.

També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.

Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri,  i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.

Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu,  ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,  ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Què significa per a la teva vida que Jesús “pujà a la muntanya i s’assegué” (Mt 5,1)?

¿Has llegit mai el “Sermó de la muntanya” de l’Evangeli de Mateu amb atenció?

Què et suggereix la Paraula de la Lectio d’avui?

 

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT. 

“EL TEXT” 

-      “No us penseu que he vingut...”: La Llei del Sinaí fou pensada per a una comunitat primària, neolítica, a voltes transhumant... per això les normes de comportament eren contundents i començaven pel No... No... No...  El temps de Jesús la societat hebrea havia evolucionat moltíssim en la percepció i finor de l’espiritualitat de la persona, fet demostrat objectivament per la redacció dels llibres dels Salms i la Saviesa. El temps de Jesús era necessari, doncs, posar al dia les mateixes normes però amb un llenguatge nou, positiu. Jesús, més a més del nou llenguatge per a la Llei, simplificà del tot els seus continguts en una sola paraula: estimar, l’amor en totes les seves manifestacions possibles...

-      “...no passarà ni un punt ni una coma...”: segons la consideració anterior queda clar que no hi havia intenció de canviar o substituir la Llei antiga sinó de millorar-ne el  coneixement i l’expressió per tal de que el llenguatge humà explicités el màxim el disseny i voler del Creador. Això només ho podia garantí el mateix Amor Etern, acampat entre nosaltres...

-      “...el qui els compleixi i faci complir...”:  ¿Quins millors pares, mestres, catequistes, amics... que els que han entès el missatge evangèlic de Jesús i el porten a la vida?

-      “ Si la vostra justícia...”: (Lv 19,15...) Els Mestres de la Llei, els fariseus, els sacerdots, levites, notables, els rics en general, (val a dir que no pas tots) es servien de la Llei per a dominar, controlar, cobrar...  vivien unes conviccions en que es consideraven ells mateixos per sobre dels qui no eren del seu rol...  Jesús els fustigà amb claredat i duresa.

-      “No mataràs”: (Gn 9,6  / Ex 20, 13  /  Dt 5,17)

-      “...el foc de l’infern”: Algunes traduccions no utilitzen el mot “infern” sinó la “Geheena” o Hinnom que era la vall del torrent del sud de Jerusalem on s’hi abocaven les deixalles i s’hi mantenia sempre foc encès per a evitar infeccions, rates i rèptils. A la pel·lícula Ben-Hur la còpia d’una part d’aquesta vall escenografia la “vall dels leprosos”. Fa uns anys vam comprovar “in situ” que la còpia era fidel a l’original.

-      “...fes les paus amb el teu germà”: ...

-      “No cometis adulteri”:...

-      “Si l’ull dret...  si la mà dreta...”:  L’ull dret té una importància expressiva sobre l’ull esquerra; ho notem per exemple, quan hem d’aplicar l’ull a una òptica monocular, en picar l’ullet... La mà dreta és la mà que l’orient mitjà utilitza per a saludar, encaixar, mai l’esquerra. La mà esquerra, encara avui en alguns sectors socials, té cura de la higiene personal, per això és una mà més reservada que la dreta.

-      “Si algú es divorcia de la seva dona...”: ...

-      “No trenquis els juraments...”:..

-      “Digues sí quan és sí, i no quan és no”:...

 

De fet, el millor comentari a aquest nou llenguatge de Jesús són els  mateixos comentaris que Jesús hi va fent.

EL CONTEXT

 El “Sermó de la muntanya” possiblement és un recurs catequètic de la comunitat de Mateu per a reunir en una sola escena les explicacions i comentaris més importants que Jesús havia fet sobre la Llei en el seu moure’s pastoral pels camins i poblats de Palestina.

Jesús no vingué a destruir la Llei (Dt 4,8...) ni a consagrar-la com intangible, sinó a donar-li, amb el seu ensenyament i manera de fer, una forma nova i definitiva, en la que finalment es realitza en plenitud allò a on la Llei conduïa. Jesús  mateix posa alguns exemples: No mataràs... No cometis adulteri... Si algú es divorcia de la seva dona... No trenquis els juraments... No es tracta tant d’un alleugeriment de la Llei sinó d’aprofundir-la. Cap detall de la Llei no ha de ser omès mentre no hagi sigut portat al seu ple compliment. L’amor, en el que ja es resumia la Llei antiga passa a ser el manament nou i inesgotable de Jesús. Aquí és on la Llei es compleix plenament (Rm 13,8-10 / Ga 5,14 / Col 3,14...).

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Sir 15,15-20: ”...ets tu qui has de decidir ser fidel...”

Salm 119 (118),1... 34: ”Feliços els qui segueixen la Llei del Senyor”

Segona lectura, 1C 2,6-10: ”...una saviesa que no és del món present...”

TEXT PARAL·LEL: Lc 16,18.

 LECTIO DIVINA online n. 219 – Setmana del 30 de gener al 5 de febrer de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español  

Text bíblic: SAL I LLUM  -  Mt 5,13-16

Diumenge V de durant l’any, Any A.

Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Valora la utilitat de la sal i la llum en el teu cada dia. ¿Com és el teu testimoni cristià, en fets i paraules, al teu entorn familiar, amical i social? Què et demana la Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT! 

“EL TEXT”

-      “...sou sal de la terra...”: (Lv 2,13  /  Nm 18,19).  A l’antigor la sal era un producte molt valuós. La seva incorruptebilitat la feia apta per a donar valor als pactes. Parlar d’amistat s’expressava amb “compartir el pa i la sal”. La ciutat de Roma tenia una desena de vies que sortien vers tot l’imperi: Via Aurèlia, Via Appia, Via Tiburtiuna, etc... i una via important era la Via Salaria que anava de Roma al marAdriàtic perquè la sal que extreien de l’evaporació de l’aigua d’aquest mar la consideraven de més qualitat que tota altra. Al nostre país mereixen una menció especial la sal de Súria i Cardona, explotada ja en època pre-romana, Gerri de la Sal, Vilanova de la Sal, Peralta de la Sal, les Salines de La Ràpita, etc...  ¿Què serien avui els nostres mars i oceans sense la sal, què seria de nosaltres? La sal és important en els nostres costums populars per a la conservació sanitosa de productes alimentaris. Sota el nom genèric de “Sal” hi ha moltes varietats que la ciència química té ben especificades i que en bona part són en els aliments que prenem. Per això no cal abusar de la “Sal gemma” en les nostres cuines i plats; els metges fan bé d’aconsellar-nos que en siguem més aviat sobris.

Tot amb tot, Jesús sabia perfectament el que deia quan proclamava que els seguidors de les Benaurances eren  “la Sal” de la terra.

-      “...sou la llum del món...”: La Llum dóna claror i escalfor. On hi ha llum la tenebra fuig, llum i tenebra no són compatibles. Les Benaurances, Llum!, il·luminen la ment i enardeixen el cor dels qui li són fidels, fan comunitat. La tenebra, foscor!, és sinònim d’egoïsme, autosuficiència, supèrbia, hipocresia, orgull, etc. és a dir, lluny, a les antípodes de la veritat,  la veritat sempre és lluminosa, propera, escalfa el cor i mou la voluntat en positiu.

-      “...que brilli la vostra llum davant la gent”: Els costums i maneres socials solen ser descolorits, insípids i sense sentit si no hi ha un punt d’idea creadora que doni color, singularitat i comunicació. Una comunitat que viu les Benaurances és joiosa, col·laboradora, innovadora, servicial i creadora. Les Benaurances són el millor fonament de l’humanisme més qualitatiu (Ac 4,32-35).

-      “...veuran les vostres bones obres... glorificaran el vostre Pare del cel”: La vida i comportament dels cristians de la primera fornada tingué una força testimonial tan sorprenent com convincent, poc imaginable en grans sectors de l’Església d’avui. Només som apòstols i missioners de l’Evangeli si ens proposem viure en radicalitat les Benaurances proclamades per Jesús, cal ser-hi. No n’hi ha prou de tenir la “fe de Baptisme” a l’arxiu d’algun armari de parròquia... (Mt 25,31-46  /  Lc 8,19-21).

EL CONTEXT

Les breus paràboles de la sal i de la llum complementen la proclamació de les Benaurances i fineixen l’exordi o introducció al “Sermó de la Muntanya” (Mt 5,1-7,28).La sal i la llum són necessaris en la vida quotidiana i formen part del món simbòlic de totes les religions i cultures.

La tradició bíblica ha valorat les propietats de la sal –donar sabor i preservar els aliments- com un símbol de la saviesa.  Per a Mateu, aquesta saviesa és la Paraula de Déu, la Bona Notícia, no en abstracte sinó personificada en la vida dels creients: “...sou la sal de la terra”.

L’advertiment: “si la sal es torna insípida” avui dia ens pot ressonar amb més urgència que en altres èpoques de l’evangelització de l’Església.El nostre món postmodern s’ha girat d’esquena a totes les ideologies i només reacciona davant impactes. Cal, doncs, fer del viure en cristià, de la fidelitat al Baptisme,  un impacte testimonial. Si no ho fem així, la nostra fe no serà gaire cosa més que una ideologia, i, per tant prescindible, com una sal desvirtuada que pràcticament no valdrà per a res.

La comparació de “llum del món” es mou en la mateixa línia. Més explícitament que la sal, la llum evoca el missatge de Jesús reflexat en el comportament diari dels cristians, dels batejats. Sant Pau a la carta als cristians d’Efes els diu: ”abans ereu a la tenebra, però ara sou llum del Senyor tot vivint com a fills del Senyor (Ef 5,8). Aquesta llum només brilla amb el testimoni de les obres, altrament només hi ha opacitat.

L’Evangelista Mateu veu en la visió de la ciutat irradiant llum des de l’altura a tots els pobles de la terra (Is 60,1-3) la missió universal d’anunci de la Bona Nova, missió universal encomanada als qui han posat la seva persona al servei de Jesús i el seu Evangeli.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Is 58,7-10:”Comparteix el teu pa amb els qui passen fam...”

Salm 112 (111), 4-9:” L’home just és llum que apunta en la fosca”

Segona lectura, 1C 2,1-5:”...perquè la vostra fe... es fonamentés en el poder de Dèu”

TEXTOS PARAL·LELS:  Mc 9,50  /  Lc 14,34-35.

 LECTIO DIVINA online n. 218 – Setmana del 23 al 29 de gener de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

 Download: Català, English, Español  

Text bíblic: LES BENAURANCES   -   Mt 5,1-12a

Diumenge IV de durant l’any, Any A

 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya,  s’assegué,  i se li acostaren els deixebles.  Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:

-      Feliços  els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.

Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos,  perquè seran saciats.

Feliços els compassius, perquè seran compadits.

Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

AQUÍ I AVUI   Què diu el text? ¿ Alguna vegada has llegit i reflexionat pausadament les Benaurances? ¿ Les consideres des del teu interior i des del teu context social i religiós? Què et demana la Lectio d’avui?

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT 

“EL TEXT” 

Em permeto una breu reflexió abans de fer el comentari als conceptes essencials del text de les benaurances. Tinc la convicció que és necessari un mínim de coneixement de la psicologia humana per a poder entendre el significat de les paraules de Jesús. Poso l’atenció en els estrats psicològics inferiors de la nostra personalitat; el fons “endotímic” que posseïm és configurat per un conjunt complicat de pulsions i emocions. Deixo a part el món emocional i poso l’atenció en el camp de les “pulsions”. Ens movem en tres estrats de pulsions: vivencials, Jo individual i transitives. Prescindeixo també de fer comentari de les pulsions vivencials. Poso l’atenció, primer, en les pulsions del Jo individual: Instint de conservació, egoisme, desig de poder, afany vindicatiu i desig d’autoestima...  i, segon, poso l’atenció en les pulsions transitives: tendència vers el proïsme, a-ser-per-a-un-altre, creadores i cognoscitives, normatives, amoroses i morals, transcendents... Si la nostre voluntat en el viure es mou exclusivament, o en bona part, en l’estrat de les pulsions del Jo individual no serà possible poder entendre el sentit de les Benaurances proclamades per Jesús, tot el contrari. Però si les pulsions transitives van agafant protagonisme i convicció en el nostre desenvolupament, tot dominant i reorientant les pulsions del nostre Jo individual, estarem més preparats per a una comprensió, ni que sigui inicial, del text de les Benaurances. En el fons LES BENAURANCES de Mat 5,1-12a són el fonament del millor humanisme.

(L’esquema psicològic del paràgraf anterior és a LA ESTRUCTURA DE LA PERSONALIDAD del Professor Philipp Lersch publicat per SCIENTIA, Barcelona 1971).

Apliqueu l’explicació anterior al Salm 1r; el transcric literalment:

Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,

Ni va pels camins dels pecadors,

Ni s’asseu en companyia dels descreguts;

Estima de cor la Llei del Senyor,

Medita la seva Llei de nit i de dia.

Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:

Dóna fruit quan n’és el temps,

I mai no es marceix el seu fullatge;

Duu a terme tot el que empren.

No serà aquesta la sort dels injustos:

Seran com la palla escampada pel vent.

En el judici no sabran què respondre,

Callaran els pecadors en l’aplec dels justos.

El Senyor coneix el camí dels justos,

Però el camí dels malvats acaba malament.

 

El millor comentari al text de les Benaurances el trobem en la lectura fidel i continuada de la Bíblia. Totes les seves pàgines són un ressò del que ens diu aquest Salm 1r, no endebades és el primer de tot el Salteri. Per això a cada una de les Benaurances tant sols he posat un citació de referència entre les moltes i moltes que trobaríem en els Llibres sagrats.

-      “Feliços els pobres en l’esperit...”: (Is 61, 1-4)

-      “Feliços els qui ploren...”: (Tb 13, 16)

-      “Feliços els humils...”: (Sl 37, 11)

-      “Feliços els qui tenen fam i set de justícia...”: (Sl 107 (106), 1-9)

-      “Feliços els compassius...”: (Tb 1, 16-20)

-      “Feliços els nets de cor”: (Sl 119(118), 1-3)

-      “Feliços els qui treballen per la pau...”: (Sl 24 (23), 3-6)

-      “Feliços els perseguits pel fet de ser justos...”: (Sv 2, 16-20) 

Només ens endinsarem en el sentit de cada Benaurança si sabem trobar un temps, tots els dies, per a llegir pausadament i responsable algun passatge de la Bíblia, personalment o en comunitat.

EL CONTEXT

Els savis d’Israel quan ensenyaven sobre el secret de la felicitat, declaraven feliços els qui complien la Llei de Déu. Jesús pren aquest estil d’ensenyament per a proclamar que està a punt d’arribar el Regne del cel. Ningú no estarà tan ben disposat a rebre’l com els desventurats d’aquest món, però la desventura sola, sense unes bones disposicions, no farà feliç ningú, Mateu no diu com Lluc (6,20-21) benaurats els pobres, sinó els pobres en l’esperit; ni diu només benaurats els qui tenen fam, sinó els qui tenen fam i set de ser justos. Tenir en compte que Mateu es dirigeix a una comunitat judeocristiana, mentre que Lluc dedica el seu Evangeli a una comunitat vinguda de la cultura grecoromana on un bon nombre eren pobres (1C 11,17-22).

Aquest “sermó de la muntanya” de l’Evangeli de Mateu cal descobrir-hi que les actituds bàsiques en el Regne (Mt 5,5-16) superen a les de la Llei (Mt 5,17-48) i s’han de practicar sense fer-s’hi veure ni cridar l’atenció (Mt 6,1-18), exigeixen un compromís formal (Mt 6,19-7,12), i un propòsit ferm de posar-les a la pràctica.

Les paraules de Jesús tenen un emmarcament solemne: Jesús “puja a la muntanya”, la muntanya en la religiositat hebrea, i en moltes cultures, la nostre ibèrica per exemple, és el lloc on s’hi fan presents les divinitats, si és que no hi viuen habitualment. Les creus cristianes i esglesioles  dels cims d’algunes de les nostres muntanyes van substituir cultes precristians. A la Bíblia tenim la muntanya del Sinaí (Ex 19,1-20-21), l’Horeb (1Re 19,1-15) la muntanya de la Transfiguració (Mt 17,1-9  /  Mc 9,1-12   /   Lc 9,28-36  /  2Pe 1.18), la muntanya de les Oliveres  (Mt 21,1  /  Lc 19,37  /  Jn 8,1   /   Ac 1,12), i a la Lectio d’avui la muntanya de les Benaurances (Mt 5,1-2). Per tant Jesús ascendeix a un lloc divinal i allí fa càtedra, s’asseu per pronunciar quelcom importantíssim, essencial en la nostra vida de fe.

LES BENAURANCES DE JESÚS són el millor text programàtic que mai no s’hagi escrit ni proclamat en les històries grupals, socials i polítiques de la humanitat.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, So 2,3-3,12-13:” Busqueu el Senyor... busqueu la bondat...”

Salm 146 (145), 7.8-9a.9bc-10: “El Senyor dóna la vida... redreça... estima...”

Segona lectura, 1C 1,26-31:”Déu, per confondre els savis, ha escollit els ignorants...

TEXT PARAL·LEL: Lc 6,17-19.