LECTIO DIVINA online n. 216 – Setmana del 12 al l’18 de desembre de 2022
Llegir... meditar... escoltar... pregar... actuar... FORMACIÓ CONTINUADA
Download: Català, English, Español
Text bíblic: LA CONCEPCIÓ DE JESÚS... - Mt
1, 18-24
Diumenge IV d’Advent, Any A
Jesús,
el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava
compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que
havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que
era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en
secret l’acord matrimonial. Ja havia
pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del
Senyor que li digué:
- Josep, fill de
David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit
que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom
de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot
això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel
profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom
d’Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
|
Què diu el text? Quines preguntes et fas davant
textos bíblics com el de la Lectio d’avui?
¿Treballes en comunitat la teva Formació Continuada? Què et suggereix la Lectio d’avui? |
-
Consulteu les citacions
en blau.
-
Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o
virtual de grup.
ÉS FORMACIÓ PERMANENT!
“EL TEXT”
-
”Jesús,
el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera...”: De bon
principi l’Evangelista es proposa el deixar clar que Jesús, el Messies, com a
persona divina que era, no podia haver estat engendrat per voluntat humana ni
matèria fecundant terrenal, era una impossibilitat radical. La Paraula habità entre nosaltres (Jn 1, 14)
per obra i voluntat divina. Vingué al nostre món per a donar esperança i sentit a l’existència
humana que, per ella mateixa, mai no acabaria de comprendre i realitzar el
projecte i obra de l’Amor Etern Creador en cadascuna de les realitats
existents, nosaltres inclosos, al llarg de la història...
-
“Maria...
es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant...”: La mitologia babilònica explica que un ésser
humà, en ésser engendrat, rep vida per tres factors: el pare, la mare i les
divinitats de més enllà de les estrelles que envien el seu rebuf vital perquè
aquella criatura engendrada visqui des del primer moment. La bufada de les
divinitats passava a través de les constel·lacions, aquest fet era l’origen de
l’astrologia i dels horòscops que marcaven cada un dels humans. Mateu cuida de
purificar amb la seva redacció la intervenció humana en la vinguda del Fill de
Déu al món, és exclusivament obra de l’Esperit que envia el seu rebuf al ventre
de Maria, des de més enllà dels cels, des de l’Eternitat mateixa. La naturalesa
humana de Jesús serà l’instrument per a presentar -nos el projecte i designi de
Déu amb paraules, gestos i actituds nostres, és a dir, humanes. L’Horòscop” de
Jesús, per dir-ho així, era el mateix
Amor Etern i Creador, que ell anomenava Pare!
-
“
Josep, home just...”:
Atenció al concepte Bíblic: la
resta d’Israel. Consulteu la Paraula “resta” al VOCABULARI de la BCI
per a millor comprendre els personatges de Josep i Maria en els
Evangelis de la Infància. Ells són el cim, el clímax i la plenitud de la “resta
d’Israel”. No era possible ja una preparació espiritual millor per a esperar
amb tota certesa la vinguda del Messies, de l’Ungit..., ara tocava ja al Déu
d’Israel actuar directament per a la
salvació del poble, que prou ho necessitava en tots sentits. Les persones que
podríem identificar com a resta d’Israel a la Bíblia gairebé sempre visqueren desapercebudes, com Josep i Maria
de Natzaret. Alguns israelites de la “resta” són els qui redactarien els salms de millor espiritualitat i els
llibres de la saviesa. Els més
il·lustrats redactaren el Pentateuc i altres llibres bíblics. És una limitació
considerar Maria i Josep com a personatges isolats, sols en ells mateixos. Tot
a la Bíblia, persones i fets, té un ressò comú de sentit i plenitud. Els
himnes, per exemple, de l’Evangeli de la infància a Lluc: “Magníficat” de
Maria, “Beneït sigui el Senyor” de Zacaries i el càntic de Simeó al Temple
rebent l’Infant Jesús, són himnes que en la intenció dels compositors eren
ressò de tot el camí que la resta d’Israel havia fet a la Història de la
salvació.
No
tenir aquesta perspectiva seria empetitir els redactats bíblics, i, en el text
d’avui, els personatges de Maria i Josep.
-
“...li
posaràs el nom de Jesús”: Josep
era descendent de David, títol que passà al seu fill primogènit: Jesús. Els dos
Evangelis de la Infància, Mateu i Lluc, amb perspectives tan diverses, coincideixen en una
doble afirmació intencionada de que
Jesús de Natzaret és a l’hora Fill de Déu i descendent de David.
-
“...la
verge concebrà un fill”: Podem situar aquesta frase a la piscina de
Siloè, així ens ho emmarcà el professor
bíblic Gregorio del Olmo quan ens comentava Isaïes. Vegeu el mapa n. 8 de la BCI i situeu aquesta piscina a la part inferior interior de les
muralles de Jerusalem. De l’esplanada del Temple baixava el torrent
“Tiropeu” fins a Siloè, podeu
llegir-ne el nom al mateix espai del
mapa. Per aquest torrent baixava l’aigua dels rentats de les víctimes que eren
ofertes a dalt el Temple. Era aigua que havia estat al servei diví en les
ofrenes i era, per tant, sagrada. Aquesta aigua i piscina eren propietat del rei
de Judà, Acaz en aquest cas; situeu-lo en la TAULA CRONOLÒGICA de
la BCI en l’any 735 aC, columna de JUDÀ.
Podem conjecturar que el rei Acaz estaria passejant per aquest indret de Siloè,
propietat seva, amb les seves dones, entre elles una de més jove que estava en
estat. Apareix Isaïes, amic per altra part del rei, i hi ha el diàleg que podeu
llegir a Is
7, 10-14. Llegiu-ne també la nota inferior “j”. Aquest infant anunciat seria
el successor d’Acaz, el rei Ezequies. Algunes traduccions confonen noia jove
amb verge, però no es tracta d’una virginitat. En hebreu noia jove i verge
venen a ser sinònims. Els traductors, com Mateu, escullen el vocable que els sembla més adaptat per al
que volen explicar.
-
“Josep va prendre a casa la seva
esposa”: És la manera literària
d’expressar la normalitat del matrimoni de Maria i Josep.
Aquest text d’avui és un “Midrash” unitari perfecte.
EL CONTEXT
Els
Evangelis són la sistematització en text
escrit de la catequesi de les primeres Comunitats Cristianes, no pretenen ser
la biografia de Jesús en el sentit modern històric de biografia. Abans de les
quatre redaccions que en coneixem, Mateu, Marc. Lluc i Joan, el treball
catequètic havia concretat escenes, amb finalitat catequètica i doctrinal, en
que Jesús i la fe dels seus seguidors n’eren els protagonistes. Tot plegat
s’anà recopilant en textos més amplis i complerts que es passaven d’una
comunitat a l’altre per a ser llegits i comentats als Àgapes eucarístics
dominicals. Una nuclis essencials en foren el text de La Passió, que cada
evangelista en matisà detalls particulars, i els “Evangelis de la Infància” de
Jesús: Mt, 1, 1-2, 23 i Lc 1, 1-2,
52. Marc i Joan no diuen res de la
infància de Jesús. Els dos Evangelis de la Infància, de Mateu i Lluc, són un gènere literari que els complementa l’un
amb l’altre i volen explicar, amb paraules i accions humanes, el que és com
impossible de ser narrat des de la nostra manera de pensar i de parlar:
l’entrada de l’Amor Etern i Creador en la petitesa del nostre temps i espai.
Així, el tema de l’Encarnació del Verb és presentat amb un collage sorprenent
de citacions dels Llibres sagrats jueus, perfectament i subtilment combinats.
La seva redacció definitiva, la que llegim en Mateu i Marc, no pot ser llegida
i interpretada literalment segons la nostra manera occidental de llegir. Els
Evangelis de la Infància de Jesús són un “midrash” perfecte, un model
insuperable de literatura semítica religiosa. Només se’ls pot llegir, estudiar i
interpretar amb responsabilitat i objectivitat com a gèneres literaris.
L’ensenyament
doctrinal dels dos Evangelis de la Infància té dos punts de coincidència, que
per nosaltres són de fe: Jesús és alhora Fill de Déu i home veritable.
Marc inicia el seu Evangeli amb la predicació de Joan Baptista, però té a Mc 6, 1-6 una escena que no pot ser llegida a corre cuita, i menys, passada de llarg. L’Evangeli de Marc és el primer que es va redactar, tenir-ho en compte.
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera
lectura, Is 7, 10-14: ”La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”
Salm 24
(23), 1-6: ”És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou”
Segona lectura, Rm 1, 1-7: ”...va ser constituït Fill poderós de Déu...”
TEXTOS
PARAL·LELS: Lc 2, 1-7.