LECTIO DIVINA online n. 221 – Setmana del  13 al 19 de febrer de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

Text bíblic: Mt 5,38.48

Diumenge VII de durant l’any, Any A.

Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.

Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal.  Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.  Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell.  Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil.  Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que es va dir: Estima els altres,  però detesta els enemics.

Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.  Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.  Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?  I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?

Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿A la vida, ¿hi ha hagut alguna revenja conscient per part teva?

¿Has considerat mai la infinitud d’aquest mot de quatre lletres: AMOR?

Què et suggereix la Paraula de la Lectio d’avui?

 

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT. 

“EL TEXT”

-      “...ja sabeu que es va dir...”: aquí s’hi anteposen dues maneres d’entendre la realitat existencial, la nostres vides i persones. Els humans hem creat lleis, entitats, política, cultura, economia, art, etc...  També hem fet guerres, holocaustos, crims, robatoris... Sempre que els qui han tingut les regnes del poder, riquesa i plaers han intentat controlar i dirigir la comunitat humana, ho han fet segons els seus interessos particulars bandejant l’objectivitat dels drets aliens. Hi ha, però, alguns punts de llum dins la història humana on l’esforç per a una convivència profitosa s’hi ha fet present. Entre aquestes escletxes de llum i tenim el Decàleg del Sinaí on són proclamats els drets de Déu i els drets de les persones que integren la comunitat hebrea. En realitat els manaments del Decàleg, del quart al desè, són la primera proclama històrica dels Drets Humans. La societat hebrea del temps de Moisès era una societat transhumant pel desert, neolítica, rústica i a punt sempre de revenges, odis, infidelitats, i batusses entre uns i altres. Per això aquella primera redacció dels “Drets Humans>” iniciava cada manament amb un NO clar i solemne (Ex 20,1-17  /  Dt 5,1-22).

-      “...doncs jo us dic...”: La segona manera de conèixer, interpretar i viure la nostra realitat existencial és la que Jesús proclama en el Sermó de la Muntanya (Mt 5-7). Jesús, amb una pedagogia nova i sorprenent, ens presenta el propòsit de l’Amor Etern en donar-nos l’existència, i, amb paraules humanes, ens dóna orientacions de vida vingudes de l’eternitat.

La persona de Jesús fou l’acampada de l’Amor Etern dins la nostra història.

-      “Estimeu els vostres enemics...”: És el llenguatge de Jesús, llenguatge d’eternitat per a nosaltres que caminem en la limitació de l’espai i el temps.

-      “Així sereu fills del vostre Pare del cel...”: Si escoltem l’Evangeli i el posem en pràctica, en conviccions i vida, som fills de Déu. De ser així, el nostre viure serà un caminar pel temps amb  gestos i paraules divines, d’eternitat. El “món”, que Jesús fustiga a l’Evangeli, no en vol saber res de tot això, i així moltes lleis  humanes són com són...

-      “...quina recompensa mereixereu?”: Terra per terra, temps per temps, obsequi per obsequi, atenció per atenció, espai per espai... preu per preu...  tot resta compensat i equilibrat en aquest nostre conviure terrenal, en podem dir respecte o bona educació mutus, algunes vegades però i potser, ficticis. Jesús, que coneix les contradiccions, enfrontaments, desagraïments, desconfiances, etc. que tenim fàcilment els uns amb els altres,  ens suggereix de donar un pas endavant... Ell mateix s’avençà a donar-nos-en exemple. No es tracte de bona educació i respecte, es va més enllà: és l’expressió de la infinitud dins el nostre món limitat.

-      “ Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte”: A l’Evangeli queda clar que l’Amor Etern s’encarnà en la nostra temporalitat per oferir-nos un viure transcendent. Aquest viure transcendent no interessa a molts, en absolut, i el persegueixen. Jesús ho constatà en la seva mateixa persona. Però el Pare amb la seva perfecció d’eternitat perenne  és el valor suprem i definitiu.

EL CONTEXT

 Jesús recondueix els Manaments del Sinaí a la seva arrel i objectiu principal: el servei a la vida, a la justícia, a l’amor, a la veritat... No oposa cap Llei nova a l’antiga, sinó que la transforma i recondueix a la radicalitat com no s’havia fet mai. Trenca motlles i maneres que ha redactat tantes lleis humanes. En el centre d’aquesta primera part del sermó de la muntanya hi ha el respecte sagrat a la persona i la denúncia de tot allò que, camuflat sota artificis legals, atempta contra la dignitat de la dona i de l’home.

L’antítesi entre “ull per ull, dent per dent” del Talió i el missatge de Jesús hi ha la novetat revolucionària del Mestre. Somniem en la utopia de que una societat sense la llei del Talió fos possible... En realitat la llei del Talió ha existit en totes les cultures, i no només en la bíblica, com un mecanisme necessari perquè la societat no es dissolgui en el caos d’una violència indiscriminada. Tot i que la crua aplicació d’aquesta llei  ha desaparegut pràcticament del nostre mon d’avui, la llei del Talió, per més sofisticada i dissimulada que es mostri  en els nostres comportaments individuals, o en els còdex  legals, segueix vigent i considerada com necessària per a poder viure en una convivència humana acceptable.

Així la violència legalitzada i més o menys controlada sembla ser la única resposta per a fer front a tot tipus de violència que amenaci l’individu o la col·lectivitat.

Jesús proposa la subversió d’aquest principi perquè corromp les relacions de les persones entre elles i amb Déu mateix. Aquest canvi radical només podrà  fer-se realitat des de la força de l’amor, i serà la única resposta que podrà posar fi a tota violència. Es tracta, en realitat d’una no violència activa. L’amor no té límits, és infinit, etern: “Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte...” (Mt 5,48).

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 Primera lectura, Lv 19,1-2.17-18: ”Sigueu sants com jo, el vostre Déu, sóc sant”

Salm 103 (102)1-13: “El Senyor és compassiu i benigne”

Segona lectura, 1C 3,16-23: “¿No sabeu que sou un temple de Déu...?”

 

TEXT PARAL·LEL: Lc 6,27-36  Estimar els enemics.