Text bíblic: LA CARN I LA SANG DE CRIST -  Jn 6,51-58

Solemnitat del CORPUS, Any A

Download: Català, English, Francais, Español

-      “... Jo sóc el pa viu baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré per a la vida del món, és la meva carn.

Davant d’això els jueus discutien apassionadament entre ells dient:

-      Com ens pot donar aquest la seva carn per menjar?

Jesús els digué:

-      És ben cert això que us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no en beveu la sang, no tindreu vida en vosaltres. El qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia. Perquè la meva carn és autèntic nodriment, i la meva sang és autèntica beguda. El qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell. Talment com jo visc pel Pare, que és font de vida i m’ha enviat, qui em menja, viurà per mi. Tal és el pa que ha davallat del cel; ben diferent del que van menjar els vostres pares, que van morir. El qui menja aquest pa, viurà per sempre”.

                                                                   

                                                                        Què diu el text?

Com interpretes els mots “carn” i “sang” que utilitza Jesús?

Quina relació hi veus entre aquests dos mots i l’expressió “Verb  EN/CARNAT?

Què et demana aquesta Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

                                                                              -EL TEXT-

Punts que donen sentit al text:  Primer, pa viu que ve del cel...  Segon, menjar la seva carn i beure la seva sang... Tercer, Ell és  aliment d’eternitat... Quart, el Pare és Font de vida... Cinquè, el pa que menjaren els pares al desert era caduc com tot aliment terrenal, no donava vida per sempre... Conclusió clara: Jesús es presenta com aliment d’eternitat, i es val de símbols alimentaris de qualsevol taula o rebost de les cases. El Pare és la causa benefactora d’aquest aliment nou que ens arriba amb Jesús. Tot un regal.

                                                                           -EL CONTEXT-

El pa en els nostres contextos geogràfics i culturals ha sigut l’aliment bàsic fins que no han arribat noves tecnologies agrícoles, industrials alimentàries, transports fàcils, etc. Que Jesús ens digui que Ell és el “pa de vida”, coneixent la seva personalitat, ho entenem de seguida. Ell “ha baixat del cel” i per tant, si diu que és “pa de vida” ens diu que com a aliment no té marca de caducitat, és aliment per sempre per a tot aquell que se’n vulgui nodrir. L’Eternitat configura la persona del Crist, per això és aliment de vida eterna.

Jesús utilitza el mot “carn”, i ens insisteix que per a ser perdurables, mai moridors, hem de menjar la seva “carn”. Què vol dir Jesús  insistint que hem de menjar la seva “carn” per a obtenir la vida eterna? Prescindim de les diverses significacions del mot “carn” en el Nou Testament, consulteu-ho en el  vocabulari bíblic per a assabentar-vos-en. Per a entendre l’expressió de Jesús hem de posar atenció en la paraula “Encarnació” “EN>CARNACIÓ”, algú que ens ve de fora i se’ns fica en el nostre temps i espai. L’espai i el temps són els paràmetres on es realitza la nostra vida temporal, per tant, caduca i fugissera. La Paraula, el Verb, el Fill de Déu, eternitat per essència, es fica dins la nostra peremptorietat, es fa un de nosaltres. La temporalitat de Jesús de Natzaret, la seva vida, ens revelen la realitat divina i eterna que posseeix. Per això qui s’alimenta de la persona de Jesús, s’alimenta d’eternitat.

Jesús amb l’expressió “beure la meva sang” expressa el mateix que amb “menjar la meva carn”; queda explicat. Cal precisar però que la sang en la mentalitat hebrea és la vida, i la vida pertany a Déu. Per això quedava prohibit en els sacrificis de  víctimes apropiar-se de la sang, pertanyia a Déu (Levític  4,6-7). Però amb la sang, la seva sang,  Jesús fa una innovació radical: la podem beure, ens l’hem de beure, a Ell, per a entrar en la realitat divina. 

Un últim aclariment. Els evangelistes Mateu, Marc i Lluc, i també Pau,  descriuen en els seus Evangelis la Institució de l’Eucaristia (Mt 26,26-29; Mc 14,22-26; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-26). Joan en el seu Evangeli no hi descriu  la Institució Eucarística, però té el gran Discurs Eucarístic de després de la multiplicació dels pans (Jn 6,25-58) que explica en profunditat  què és l’Eucaristia. Complement necessari dels tres Evangelis anteriors.

-AQUÍ I AVUI-

EUCARISTIA:  ÉS LA COMUNITAT DE SEGUIDORS DE JESÚS QUE ES NODREIX DE LA SEVA DIVINITAT ENCARNADA I HO VIU AMB CONVENCIMENT, FIDELITAT I COMPROMÍS.

Tenim, però, el perill de tancar-nos  en fervors personals i embadalir-nos  en escenaris “eucarístics” que nosaltres mateixos hem creat.  Cal llegir amb atenció, enter,  el Discurs Eucarístic de l’Evangeli de Joan...