DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY - cicle A - Època II

Download: Català, English, Francais, Español

 1ªLectura:    Sir 27,30-28,1-7.

Salm            103(102), 1-2.3-4.9-10.11-12.

2ªLectura:     Rm 14,7-9.

Evangeli:      Mt 18,21-35.

(Un cant per començar...?)

1ªPart -  Contemplació

LA PARAULA: Sir 27,30-28,1-7 

La rancúnia i la ira són també coses detestables,
i, tanmateix, l’home pecador les manté.
El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,
que no deixarà passar cap de les seves faltes.
Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme,
i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.
Si un es manté furiós contra un altre,
¿com pot pretendre el perdó del Senyor?
Si no té pietat d’un home que és com ell,
¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?
Si l’home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,
¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?
Pensa en la teva fi i deixa d’odiar,
pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.
Recorda’t, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,
recorda’t de l’aliança de l’Altíssim
i passa per alt les ofenses que has rebut.

(Moments de silenci, reflexió personal)

PREGÀRIA DES DE LA PARAULA: Salm 103(102), 1-4,9-12.

(Salm responsorial)

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable.

No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel ala terra;
llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.

(Moments de silenci, reflexió personal)

AQUÍ I AVUI:

     1.- Quina relació hi veus entre LA PARAULA de la Lectio d’avui i el Salm responsorial?
2.- Com ho vius personalment?
3.- I en el teu entorn amical o familiar?
4.- ...en els teus àmbits eclesial i social?

(Moments de silenci, reflexió personal)

ANAR REPETINT, EN SILENCI INTERIOR:

 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.

Salm 103 (102),8

(Moments de silenci i pregària personal)

 Llegir l’Evangeli corresponent: Mt 18,21-35

(Moments de silenci, reflexió personal)

2ªPart -  Posada en comú

Comentari per a ser llegit en començar aquesta segona part.

El llibre del Siràcida té un segon nom oficial “Eclesiàstic”. Aquest mot ve del grec “Ecclesia” que vol dir “assemblea”, d’aquí també el nostre vocable “església”. El llibre del Siràcida era un llibre que un temps fou llegit i rellegit en assemblees de jueus religiosos. Fou escrit per un savi jueu que ensenyà a Jerusalem a finals del segle tercer aC. i principis del segon. El Siràcida fou un mestre que es dedicà a la instrucció de les noves generacions, atretes sens dubte pel món grec i la seva cultura hebrea. Redactà el seu llibre en hebreu, però un nét seu, quan era a Egipte, a Alexandria possiblement, el traduí al grec. Llegiu-ne el pròleg del llibre, pròleg redactat pel mateix nét del Siràcida, a la BCI, p. 1553.

En el fragment de la Lectio d’avui hi traspua un humanisme il·luminat per la tradició religiosa d’Israel. Sense que en aquell temps hi haguessin uns tractats de psicologia, com els que tenim avui, s’hi descobreix  plena clarividència en el coneixement del cor humà, de la religió rebuda dels pares i de la cultura grega present. Val a dir que ens els llibres bíblics de la Saviesa hi podem localitzar moltes consideracions  sobre les pulsions i emocions humanes de la vitalitat, del jo individual, pulsions que transcendeixen la persona, tendències creadores, normatives i transcendents, etc. que omplen les pàgines dels millors llibres actuals de psicologia, són una mina.

Per una banda l’autor parla de perdonar les ofenses, rebre el perdó del Senyor, la fidelitat als manaments, l’Aliança de l’Altíssim, saber passar per alt les ofenses rebudes...  per l’altra, recalca com en el cor humà hi ha arrels ancestrals que ens poden portar a la rancúnia, ira, venjança, fúria, impietat, odi, etc.

No us quedeu només en el fragment de la Lectio d’avui del llibre del Siràcida. Per a nosaltres, amb un solatge de cultura greco-romana, el llibre del Siràcida té molts paràgrafs sorprenents. Doneu un cop d’ull tan sols als titulars dels diversos capítols i quedareu sorpresos.

 

 Tot seguit els participants poden fer les reflexions que creguin pertinents des dels punts anteriors i el comentari adjunt.

Cal respectar la intimitat de les persones.

 

Oració del Parenostre.

(Un cant per acabar...?)