DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY - cicle A - Època II

Download: Català, English, Francais, Español

 1ªLectura:    Sir 27,30-28,1-7.

Salm            103(102), 1-2.3-4.9-10.11-12.

2ªLectura:     Rm 14,7-9.

Evangeli:      Mt 18,21-35.

(Un cant per començar...?)

1ªPart -  Contemplació

LA PARAULA: Sir 27,30-28,1-7 

La rancúnia i la ira són també coses detestables,
i, tanmateix, l’home pecador les manté.
El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,
que no deixarà passar cap de les seves faltes.
Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme,
i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.
Si un es manté furiós contra un altre,
¿com pot pretendre el perdó del Senyor?
Si no té pietat d’un home que és com ell,
¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?
Si l’home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,
¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?
Pensa en la teva fi i deixa d’odiar,
pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.
Recorda’t, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,
recorda’t de l’aliança de l’Altíssim
i passa per alt les ofenses que has rebut.

(Moments de silenci, reflexió personal)

PREGÀRIA DES DE LA PARAULA: Salm 103(102), 1-4,9-12.

(Salm responsorial)

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable.

No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel ala terra;
llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.

(Moments de silenci, reflexió personal)

AQUÍ I AVUI:

     1.- Quina relació hi veus entre LA PARAULA de la Lectio d’avui i el Salm responsorial?
2.- Com ho vius personalment?
3.- I en el teu entorn amical o familiar?
4.- ...en els teus àmbits eclesial i social?

(Moments de silenci, reflexió personal)

ANAR REPETINT, EN SILENCI INTERIOR:

 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.

Salm 103 (102),8

(Moments de silenci i pregària personal)

 Llegir l’Evangeli corresponent: Mt 18,21-35

(Moments de silenci, reflexió personal)

2ªPart -  Posada en comú

Comentari per a ser llegit en començar aquesta segona part.

El llibre del Siràcida té un segon nom oficial “Eclesiàstic”. Aquest mot ve del grec “Ecclesia” que vol dir “assemblea”, d’aquí també el nostre vocable “església”. El llibre del Siràcida era un llibre que un temps fou llegit i rellegit en assemblees de jueus religiosos. Fou escrit per un savi jueu que ensenyà a Jerusalem a finals del segle tercer aC. i principis del segon. El Siràcida fou un mestre que es dedicà a la instrucció de les noves generacions, atretes sens dubte pel món grec i la seva cultura hebrea. Redactà el seu llibre en hebreu, però un nét seu, quan era a Egipte, a Alexandria possiblement, el traduí al grec. Llegiu-ne el pròleg del llibre, pròleg redactat pel mateix nét del Siràcida, a la BCI, p. 1553.

En el fragment de la Lectio d’avui hi traspua un humanisme il·luminat per la tradició religiosa d’Israel. Sense que en aquell temps hi haguessin uns tractats de psicologia, com els que tenim avui, s’hi descobreix  plena clarividència en el coneixement del cor humà, de la religió rebuda dels pares i de la cultura grega present. Val a dir que ens els llibres bíblics de la Saviesa hi podem localitzar moltes consideracions  sobre les pulsions i emocions humanes de la vitalitat, del jo individual, pulsions que transcendeixen la persona, tendències creadores, normatives i transcendents, etc. que omplen les pàgines dels millors llibres actuals de psicologia, són una mina.

Per una banda l’autor parla de perdonar les ofenses, rebre el perdó del Senyor, la fidelitat als manaments, l’Aliança de l’Altíssim, saber passar per alt les ofenses rebudes...  per l’altra, recalca com en el cor humà hi ha arrels ancestrals que ens poden portar a la rancúnia, ira, venjança, fúria, impietat, odi, etc.

No us quedeu només en el fragment de la Lectio d’avui del llibre del Siràcida. Per a nosaltres, amb un solatge de cultura greco-romana, el llibre del Siràcida té molts paràgrafs sorprenents. Doneu un cop d’ull tan sols als titulars dels diversos capítols i quedareu sorpresos.

 

 Tot seguit els participants poden fer les reflexions que creguin pertinents des dels punts anteriors i el comentari adjunt.

Cal respectar la intimitat de les persones.

 

Oració del Parenostre.

(Un cant per acabar...?)

 Text bíblic: CORATGE! - Mt 10,26-33

Diumenge XII de durant l’any, Cicle A

Download: Català, English, Francais, Español

 -      Res de tenir por! Tot això que ara és velat, serà revelat i el que és secret, serà conegut!. Allò que ara us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum. I allò que sentiu a cau d’orella, proclameu-ho dalt dels terrats. Que la por no us faci fugir d’aquells que poden matar el cos però que no poden matar l’ànima. Més aviat temeu el qui pot perdre ànima i cos a l’infern.

Oi que es venen dos moixons per quatre xavos?  I tanmateix ni un de sol no caurà a terra si no ho vol el vostre Pare. Si fins els cabells del vostre cap són tots comptats. Per això no tingueu por! Vosaltres valeu prou més que tot un esbart de moixons!

Si un treu la cara per mi davant la gent, jo també la trauré per ell davant del meu Pare del cel. I si algú es desentén de mi davant la gent, , també jo me’n desentendré davant del meu Pare del cel.

AQUÍ i AVUI

Què diu el text?

¿Com entens l’expressió de Jesús: “...perdre ànima i cos a l’infern”?

¿Quines llums i ombres hi ha en la teva vida des d’aquest Evangeli?

Què et demana la Lectio d’avui?

 

 Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

                                                                   -EL TEXT-

Punts destacats: Primer – fora la por, coratge!. Segon – en aquest món hi secrets, foscors, interessos amagats, segones intencions, falsedats... Ben el contrari de la Bona Nova de Jesús on tot és llum, claredat, sinceritat, decisió, transparència, testimoni  joiós i amistat sincera. Donar testimoni de Jesús és inevitable que topi amb voluntats ennegrides per l’egoisme. Un seguidor de l’Evangeli això no l’ha d’intimidar per res, no ha de tenir por. Tercer – la corporeïtat de la persona és temporal, limitada, un instrument per a entrar a la vida i poder recercar-ne el sentit, un sentit en profunditat i transcendent on la persona hi és invitada lliurement i on la limitació de la matèria resta superada. Malmetre aquesta possibilitat de transcendència és abocar-se a “l’infern”. Quart: moixons,  cabells, etc. són minúcies del viure natural, però conegudes, volgudes i valorades una per una per qui els ha portat a l’existència. Tanmateix una persona val més que totes les petiteses existencials, per enlluernadores que siguin. El deixeble de Jesús ho ha de saber i viure-ho.    

-EL CONTEXT-

Jesús en la seva vida topà fortament contra els poders establerts de jueus, romans i econòmics, tant  fou així que la vida li seria llevada en judici falsejat, amb una flagel·lació cruel i mort de crucifixió davant tothom. S’intentà desacreditar-lo radicalment davant la població i molt principalment dels qui l’havien cregut, acceptat i seguit. Però Ell era portador d’una Bona Nova que transcendia la limitació de les realitats humanes, aparences altrament. Transmeté el seu llegat a la comunitat fidel de seguidors, tot advertint-los: també us maltractaran, però no tingueu por!  El Pare, a qui no se li escapa cap realitat minúscula del món,  sap qui sou i tot ho portarà a bon terme.

No sabem les paraules i frases que Jesús digué exactament quan parlà durant la seva vida. El text dels Evangelis és elaborat per la comunitat cristiana del segle 1r segons les circumstàncies en que la mateixa comunitat es trobava, perseguida per exemple. Sí que podem tenir per cert que les paraules que els textos evangèlics posen en boca de Jesús responen fidelment a les idees i conceptes que Ell expressà i a les que fou coherent.

Sobre “l’Infern”. La paraula “infern” a l’Evangeli es refereix sempre a l’abocador de deixalles de la ciutat de Jerusalem a la vall del riu Hinnom, o Gehenna. Mentre no han arribat tècniques modernes per a reciclar o aniquilar deixalles, els pobles, viles i ciutats les han cremat als afores, cuidant de que sempre fumegessin i que el foc no s’apagués mai, així s’evitaven infeccions, rates, etc... Jesús diu amb tota claredat: “Si no t’interioritzes i enriqueixes èticament, culturalment, espiritualment... no arribaràs a ser persona plenament, seràs com les deixalles que són posades en un cossi i tirades a la Gehenna per ser cremades. Depèn de tu que això no passi”.

Donar testimoni sense por!. Fins  ben avançat el segle XX alguns cristians pensaven que el “testimoni evangèlic” era exclusiu  de persones “consagrades”, de sacerdots, religioses i religiosos, missioneres i  missioners, predicadors, confessors i directors espirituals, etc.  Amb el Concili Vaticà II se’ns despertà la consciència de que tota persona batejada està ungida, i per tant identificada, amb Jesucrist com a sacerdot, profeta i rei. Per tant el donar “TESTIMONI EVANGÈLIC” és una peculiaritat essencial i una obligació de  tot batejat.

Per donar testimoni de la Bona Nova no cal tenir càrrecs ni distincions eclesials. No és temps de massa discursos ni raonaments, és temps de TESTIMONI. I el TESTIMONI es dóna amb coherència cristiana als entorns on realitzem la nostra vida personal, social, comunitària... Aquest fet requereix una FORMACIÓ PERMANENT treballada en comunitat.

La vida espiritual que vol dependre només del culte i sagraments, és miop i s’esllangueix: NECESSITEM COMUNITATS VIVES, RESPONSABLES, ENTENIMENTADES, COHERENTS I COMPROMESES,  SOM “POBLE DE DÉU”!

 

 Text bíblic: LA CARN I LA SANG DE CRIST -  Jn 6,51-58

Solemnitat del CORPUS, Any A

Download: Català, English, Francais, Español

-      “... Jo sóc el pa viu baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré per a la vida del món, és la meva carn.

Davant d’això els jueus discutien apassionadament entre ells dient:

-      Com ens pot donar aquest la seva carn per menjar?

Jesús els digué:

-      És ben cert això que us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no en beveu la sang, no tindreu vida en vosaltres. El qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia. Perquè la meva carn és autèntic nodriment, i la meva sang és autèntica beguda. El qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell. Talment com jo visc pel Pare, que és font de vida i m’ha enviat, qui em menja, viurà per mi. Tal és el pa que ha davallat del cel; ben diferent del que van menjar els vostres pares, que van morir. El qui menja aquest pa, viurà per sempre”.

                                                                   

                                                                        Què diu el text?

Com interpretes els mots “carn” i “sang” que utilitza Jesús?

Quina relació hi veus entre aquests dos mots i l’expressió “Verb  EN/CARNAT?

Què et demana aquesta Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

                                                                              -EL TEXT-

Punts que donen sentit al text:  Primer, pa viu que ve del cel...  Segon, menjar la seva carn i beure la seva sang... Tercer, Ell és  aliment d’eternitat... Quart, el Pare és Font de vida... Cinquè, el pa que menjaren els pares al desert era caduc com tot aliment terrenal, no donava vida per sempre... Conclusió clara: Jesús es presenta com aliment d’eternitat, i es val de símbols alimentaris de qualsevol taula o rebost de les cases. El Pare és la causa benefactora d’aquest aliment nou que ens arriba amb Jesús. Tot un regal.

                                                                           -EL CONTEXT-

El pa en els nostres contextos geogràfics i culturals ha sigut l’aliment bàsic fins que no han arribat noves tecnologies agrícoles, industrials alimentàries, transports fàcils, etc. Que Jesús ens digui que Ell és el “pa de vida”, coneixent la seva personalitat, ho entenem de seguida. Ell “ha baixat del cel” i per tant, si diu que és “pa de vida” ens diu que com a aliment no té marca de caducitat, és aliment per sempre per a tot aquell que se’n vulgui nodrir. L’Eternitat configura la persona del Crist, per això és aliment de vida eterna.

Jesús utilitza el mot “carn”, i ens insisteix que per a ser perdurables, mai moridors, hem de menjar la seva “carn”. Què vol dir Jesús  insistint que hem de menjar la seva “carn” per a obtenir la vida eterna? Prescindim de les diverses significacions del mot “carn” en el Nou Testament, consulteu-ho en el  vocabulari bíblic per a assabentar-vos-en. Per a entendre l’expressió de Jesús hem de posar atenció en la paraula “Encarnació” “EN>CARNACIÓ”, algú que ens ve de fora i se’ns fica en el nostre temps i espai. L’espai i el temps són els paràmetres on es realitza la nostra vida temporal, per tant, caduca i fugissera. La Paraula, el Verb, el Fill de Déu, eternitat per essència, es fica dins la nostra peremptorietat, es fa un de nosaltres. La temporalitat de Jesús de Natzaret, la seva vida, ens revelen la realitat divina i eterna que posseeix. Per això qui s’alimenta de la persona de Jesús, s’alimenta d’eternitat.

Jesús amb l’expressió “beure la meva sang” expressa el mateix que amb “menjar la meva carn”; queda explicat. Cal precisar però que la sang en la mentalitat hebrea és la vida, i la vida pertany a Déu. Per això quedava prohibit en els sacrificis de  víctimes apropiar-se de la sang, pertanyia a Déu (Levític  4,6-7). Però amb la sang, la seva sang,  Jesús fa una innovació radical: la podem beure, ens l’hem de beure, a Ell, per a entrar en la realitat divina. 

Un últim aclariment. Els evangelistes Mateu, Marc i Lluc, i també Pau,  descriuen en els seus Evangelis la Institució de l’Eucaristia (Mt 26,26-29; Mc 14,22-26; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-26). Joan en el seu Evangeli no hi descriu  la Institució Eucarística, però té el gran Discurs Eucarístic de després de la multiplicació dels pans (Jn 6,25-58) que explica en profunditat  què és l’Eucaristia. Complement necessari dels tres Evangelis anteriors.

-AQUÍ I AVUI-

EUCARISTIA:  ÉS LA COMUNITAT DE SEGUIDORS DE JESÚS QUE ES NODREIX DE LA SEVA DIVINITAT ENCARNADA I HO VIU AMB CONVENCIMENT, FIDELITAT I COMPROMÍS.

Tenim, però, el perill de tancar-nos  en fervors personals i embadalir-nos  en escenaris “eucarístics” que nosaltres mateixos hem creat.  Cal llegir amb atenció, enter,  el Discurs Eucarístic de l’Evangeli de Joan...

 LECTIO DIVINA online n. 221 – Setmana del  13 al 19 de febrer de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

Text bíblic: Mt 5,38.48

Diumenge VII de durant l’any, Any A.

Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.

Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal.  Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.  Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell.  Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil.  Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que es va dir: Estima els altres,  però detesta els enemics.

Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.  Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.  Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?  I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?

Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿A la vida, ¿hi ha hagut alguna revenja conscient per part teva?

¿Has considerat mai la infinitud d’aquest mot de quatre lletres: AMOR?

Què et suggereix la Paraula de la Lectio d’avui?

 

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT. 

“EL TEXT”

-      “...ja sabeu que es va dir...”: aquí s’hi anteposen dues maneres d’entendre la realitat existencial, la nostres vides i persones. Els humans hem creat lleis, entitats, política, cultura, economia, art, etc...  També hem fet guerres, holocaustos, crims, robatoris... Sempre que els qui han tingut les regnes del poder, riquesa i plaers han intentat controlar i dirigir la comunitat humana, ho han fet segons els seus interessos particulars bandejant l’objectivitat dels drets aliens. Hi ha, però, alguns punts de llum dins la història humana on l’esforç per a una convivència profitosa s’hi ha fet present. Entre aquestes escletxes de llum i tenim el Decàleg del Sinaí on són proclamats els drets de Déu i els drets de les persones que integren la comunitat hebrea. En realitat els manaments del Decàleg, del quart al desè, són la primera proclama històrica dels Drets Humans. La societat hebrea del temps de Moisès era una societat transhumant pel desert, neolítica, rústica i a punt sempre de revenges, odis, infidelitats, i batusses entre uns i altres. Per això aquella primera redacció dels “Drets Humans>” iniciava cada manament amb un NO clar i solemne (Ex 20,1-17  /  Dt 5,1-22).

-      “...doncs jo us dic...”: La segona manera de conèixer, interpretar i viure la nostra realitat existencial és la que Jesús proclama en el Sermó de la Muntanya (Mt 5-7). Jesús, amb una pedagogia nova i sorprenent, ens presenta el propòsit de l’Amor Etern en donar-nos l’existència, i, amb paraules humanes, ens dóna orientacions de vida vingudes de l’eternitat.

La persona de Jesús fou l’acampada de l’Amor Etern dins la nostra història.

-      “Estimeu els vostres enemics...”: És el llenguatge de Jesús, llenguatge d’eternitat per a nosaltres que caminem en la limitació de l’espai i el temps.

-      “Així sereu fills del vostre Pare del cel...”: Si escoltem l’Evangeli i el posem en pràctica, en conviccions i vida, som fills de Déu. De ser així, el nostre viure serà un caminar pel temps amb  gestos i paraules divines, d’eternitat. El “món”, que Jesús fustiga a l’Evangeli, no en vol saber res de tot això, i així moltes lleis  humanes són com són...

-      “...quina recompensa mereixereu?”: Terra per terra, temps per temps, obsequi per obsequi, atenció per atenció, espai per espai... preu per preu...  tot resta compensat i equilibrat en aquest nostre conviure terrenal, en podem dir respecte o bona educació mutus, algunes vegades però i potser, ficticis. Jesús, que coneix les contradiccions, enfrontaments, desagraïments, desconfiances, etc. que tenim fàcilment els uns amb els altres,  ens suggereix de donar un pas endavant... Ell mateix s’avençà a donar-nos-en exemple. No es tracte de bona educació i respecte, es va més enllà: és l’expressió de la infinitud dins el nostre món limitat.

-      “ Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte”: A l’Evangeli queda clar que l’Amor Etern s’encarnà en la nostra temporalitat per oferir-nos un viure transcendent. Aquest viure transcendent no interessa a molts, en absolut, i el persegueixen. Jesús ho constatà en la seva mateixa persona. Però el Pare amb la seva perfecció d’eternitat perenne  és el valor suprem i definitiu.

EL CONTEXT

 Jesús recondueix els Manaments del Sinaí a la seva arrel i objectiu principal: el servei a la vida, a la justícia, a l’amor, a la veritat... No oposa cap Llei nova a l’antiga, sinó que la transforma i recondueix a la radicalitat com no s’havia fet mai. Trenca motlles i maneres que ha redactat tantes lleis humanes. En el centre d’aquesta primera part del sermó de la muntanya hi ha el respecte sagrat a la persona i la denúncia de tot allò que, camuflat sota artificis legals, atempta contra la dignitat de la dona i de l’home.

L’antítesi entre “ull per ull, dent per dent” del Talió i el missatge de Jesús hi ha la novetat revolucionària del Mestre. Somniem en la utopia de que una societat sense la llei del Talió fos possible... En realitat la llei del Talió ha existit en totes les cultures, i no només en la bíblica, com un mecanisme necessari perquè la societat no es dissolgui en el caos d’una violència indiscriminada. Tot i que la crua aplicació d’aquesta llei  ha desaparegut pràcticament del nostre mon d’avui, la llei del Talió, per més sofisticada i dissimulada que es mostri  en els nostres comportaments individuals, o en els còdex  legals, segueix vigent i considerada com necessària per a poder viure en una convivència humana acceptable.

Així la violència legalitzada i més o menys controlada sembla ser la única resposta per a fer front a tot tipus de violència que amenaci l’individu o la col·lectivitat.

Jesús proposa la subversió d’aquest principi perquè corromp les relacions de les persones entre elles i amb Déu mateix. Aquest canvi radical només podrà  fer-se realitat des de la força de l’amor, i serà la única resposta que podrà posar fi a tota violència. Es tracta, en realitat d’una no violència activa. L’amor no té límits, és infinit, etern: “Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte...” (Mt 5,48).

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 Primera lectura, Lv 19,1-2.17-18: ”Sigueu sants com jo, el vostre Déu, sóc sant”

Salm 103 (102)1-13: “El Senyor és compassiu i benigne”

Segona lectura, 1C 3,16-23: “¿No sabeu que sou un temple de Déu...?”

 

TEXT PARAL·LEL: Lc 6,27-36  Estimar els enemics.  

 LECTIO DIVINA online n. 220 – Setmana del  6 al 12 de febrer de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

Text bíblic: JESÚS I LA LLEI   -  Mt 5,17-37

Diumenge VI de durant l’any, Any A.

No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.

En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei.  Tot arribarà a la plenitud.  Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.

Jo us dic que, si no sou més justos  que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que es va dir als antics: No matis,  i el qui mati serà condemnat pel tribunal.

Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti  serà condemnat pel Sanedrí,  i el qui el maleeixi  acabarà al foc de l’infern.

Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar,  allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,  deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.

Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó.  En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.

Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.

També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.

Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri,  i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.

Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu,  ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,  ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Què significa per a la teva vida que Jesús “pujà a la muntanya i s’assegué” (Mt 5,1)?

¿Has llegit mai el “Sermó de la muntanya” de l’Evangeli de Mateu amb atenció?

Què et suggereix la Paraula de la Lectio d’avui?

 

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT. 

“EL TEXT” 

-      “No us penseu que he vingut...”: La Llei del Sinaí fou pensada per a una comunitat primària, neolítica, a voltes transhumant... per això les normes de comportament eren contundents i començaven pel No... No... No...  El temps de Jesús la societat hebrea havia evolucionat moltíssim en la percepció i finor de l’espiritualitat de la persona, fet demostrat objectivament per la redacció dels llibres dels Salms i la Saviesa. El temps de Jesús era necessari, doncs, posar al dia les mateixes normes però amb un llenguatge nou, positiu. Jesús, més a més del nou llenguatge per a la Llei, simplificà del tot els seus continguts en una sola paraula: estimar, l’amor en totes les seves manifestacions possibles...

-      “...no passarà ni un punt ni una coma...”: segons la consideració anterior queda clar que no hi havia intenció de canviar o substituir la Llei antiga sinó de millorar-ne el  coneixement i l’expressió per tal de que el llenguatge humà explicités el màxim el disseny i voler del Creador. Això només ho podia garantí el mateix Amor Etern, acampat entre nosaltres...

-      “...el qui els compleixi i faci complir...”:  ¿Quins millors pares, mestres, catequistes, amics... que els que han entès el missatge evangèlic de Jesús i el porten a la vida?

-      “ Si la vostra justícia...”: (Lv 19,15...) Els Mestres de la Llei, els fariseus, els sacerdots, levites, notables, els rics en general, (val a dir que no pas tots) es servien de la Llei per a dominar, controlar, cobrar...  vivien unes conviccions en que es consideraven ells mateixos per sobre dels qui no eren del seu rol...  Jesús els fustigà amb claredat i duresa.

-      “No mataràs”: (Gn 9,6  / Ex 20, 13  /  Dt 5,17)

-      “...el foc de l’infern”: Algunes traduccions no utilitzen el mot “infern” sinó la “Geheena” o Hinnom que era la vall del torrent del sud de Jerusalem on s’hi abocaven les deixalles i s’hi mantenia sempre foc encès per a evitar infeccions, rates i rèptils. A la pel·lícula Ben-Hur la còpia d’una part d’aquesta vall escenografia la “vall dels leprosos”. Fa uns anys vam comprovar “in situ” que la còpia era fidel a l’original.

-      “...fes les paus amb el teu germà”: ...

-      “No cometis adulteri”:...

-      “Si l’ull dret...  si la mà dreta...”:  L’ull dret té una importància expressiva sobre l’ull esquerra; ho notem per exemple, quan hem d’aplicar l’ull a una òptica monocular, en picar l’ullet... La mà dreta és la mà que l’orient mitjà utilitza per a saludar, encaixar, mai l’esquerra. La mà esquerra, encara avui en alguns sectors socials, té cura de la higiene personal, per això és una mà més reservada que la dreta.

-      “Si algú es divorcia de la seva dona...”: ...

-      “No trenquis els juraments...”:..

-      “Digues sí quan és sí, i no quan és no”:...

 

De fet, el millor comentari a aquest nou llenguatge de Jesús són els  mateixos comentaris que Jesús hi va fent.

EL CONTEXT

 El “Sermó de la muntanya” possiblement és un recurs catequètic de la comunitat de Mateu per a reunir en una sola escena les explicacions i comentaris més importants que Jesús havia fet sobre la Llei en el seu moure’s pastoral pels camins i poblats de Palestina.

Jesús no vingué a destruir la Llei (Dt 4,8...) ni a consagrar-la com intangible, sinó a donar-li, amb el seu ensenyament i manera de fer, una forma nova i definitiva, en la que finalment es realitza en plenitud allò a on la Llei conduïa. Jesús  mateix posa alguns exemples: No mataràs... No cometis adulteri... Si algú es divorcia de la seva dona... No trenquis els juraments... No es tracta tant d’un alleugeriment de la Llei sinó d’aprofundir-la. Cap detall de la Llei no ha de ser omès mentre no hagi sigut portat al seu ple compliment. L’amor, en el que ja es resumia la Llei antiga passa a ser el manament nou i inesgotable de Jesús. Aquí és on la Llei es compleix plenament (Rm 13,8-10 / Ga 5,14 / Col 3,14...).

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Sir 15,15-20: ”...ets tu qui has de decidir ser fidel...”

Salm 119 (118),1... 34: ”Feliços els qui segueixen la Llei del Senyor”

Segona lectura, 1C 2,6-10: ”...una saviesa que no és del món present...”

TEXT PARAL·LEL: Lc 16,18.

 LECTIO DIVINA online n. 219 – Setmana del 30 de gener al 5 de febrer de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español  

Text bíblic: SAL I LLUM  -  Mt 5,13-16

Diumenge V de durant l’any, Any A.

Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Valora la utilitat de la sal i la llum en el teu cada dia. ¿Com és el teu testimoni cristià, en fets i paraules, al teu entorn familiar, amical i social? Què et demana la Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT! 

“EL TEXT”

-      “...sou sal de la terra...”: (Lv 2,13  /  Nm 18,19).  A l’antigor la sal era un producte molt valuós. La seva incorruptebilitat la feia apta per a donar valor als pactes. Parlar d’amistat s’expressava amb “compartir el pa i la sal”. La ciutat de Roma tenia una desena de vies que sortien vers tot l’imperi: Via Aurèlia, Via Appia, Via Tiburtiuna, etc... i una via important era la Via Salaria que anava de Roma al marAdriàtic perquè la sal que extreien de l’evaporació de l’aigua d’aquest mar la consideraven de més qualitat que tota altra. Al nostre país mereixen una menció especial la sal de Súria i Cardona, explotada ja en època pre-romana, Gerri de la Sal, Vilanova de la Sal, Peralta de la Sal, les Salines de La Ràpita, etc...  ¿Què serien avui els nostres mars i oceans sense la sal, què seria de nosaltres? La sal és important en els nostres costums populars per a la conservació sanitosa de productes alimentaris. Sota el nom genèric de “Sal” hi ha moltes varietats que la ciència química té ben especificades i que en bona part són en els aliments que prenem. Per això no cal abusar de la “Sal gemma” en les nostres cuines i plats; els metges fan bé d’aconsellar-nos que en siguem més aviat sobris.

Tot amb tot, Jesús sabia perfectament el que deia quan proclamava que els seguidors de les Benaurances eren  “la Sal” de la terra.

-      “...sou la llum del món...”: La Llum dóna claror i escalfor. On hi ha llum la tenebra fuig, llum i tenebra no són compatibles. Les Benaurances, Llum!, il·luminen la ment i enardeixen el cor dels qui li són fidels, fan comunitat. La tenebra, foscor!, és sinònim d’egoïsme, autosuficiència, supèrbia, hipocresia, orgull, etc. és a dir, lluny, a les antípodes de la veritat,  la veritat sempre és lluminosa, propera, escalfa el cor i mou la voluntat en positiu.

-      “...que brilli la vostra llum davant la gent”: Els costums i maneres socials solen ser descolorits, insípids i sense sentit si no hi ha un punt d’idea creadora que doni color, singularitat i comunicació. Una comunitat que viu les Benaurances és joiosa, col·laboradora, innovadora, servicial i creadora. Les Benaurances són el millor fonament de l’humanisme més qualitatiu (Ac 4,32-35).

-      “...veuran les vostres bones obres... glorificaran el vostre Pare del cel”: La vida i comportament dels cristians de la primera fornada tingué una força testimonial tan sorprenent com convincent, poc imaginable en grans sectors de l’Església d’avui. Només som apòstols i missioners de l’Evangeli si ens proposem viure en radicalitat les Benaurances proclamades per Jesús, cal ser-hi. No n’hi ha prou de tenir la “fe de Baptisme” a l’arxiu d’algun armari de parròquia... (Mt 25,31-46  /  Lc 8,19-21).

EL CONTEXT

Les breus paràboles de la sal i de la llum complementen la proclamació de les Benaurances i fineixen l’exordi o introducció al “Sermó de la Muntanya” (Mt 5,1-7,28).La sal i la llum són necessaris en la vida quotidiana i formen part del món simbòlic de totes les religions i cultures.

La tradició bíblica ha valorat les propietats de la sal –donar sabor i preservar els aliments- com un símbol de la saviesa.  Per a Mateu, aquesta saviesa és la Paraula de Déu, la Bona Notícia, no en abstracte sinó personificada en la vida dels creients: “...sou la sal de la terra”.

L’advertiment: “si la sal es torna insípida” avui dia ens pot ressonar amb més urgència que en altres èpoques de l’evangelització de l’Església.El nostre món postmodern s’ha girat d’esquena a totes les ideologies i només reacciona davant impactes. Cal, doncs, fer del viure en cristià, de la fidelitat al Baptisme,  un impacte testimonial. Si no ho fem així, la nostra fe no serà gaire cosa més que una ideologia, i, per tant prescindible, com una sal desvirtuada que pràcticament no valdrà per a res.

La comparació de “llum del món” es mou en la mateixa línia. Més explícitament que la sal, la llum evoca el missatge de Jesús reflexat en el comportament diari dels cristians, dels batejats. Sant Pau a la carta als cristians d’Efes els diu: ”abans ereu a la tenebra, però ara sou llum del Senyor tot vivint com a fills del Senyor (Ef 5,8). Aquesta llum només brilla amb el testimoni de les obres, altrament només hi ha opacitat.

L’Evangelista Mateu veu en la visió de la ciutat irradiant llum des de l’altura a tots els pobles de la terra (Is 60,1-3) la missió universal d’anunci de la Bona Nova, missió universal encomanada als qui han posat la seva persona al servei de Jesús i el seu Evangeli.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Is 58,7-10:”Comparteix el teu pa amb els qui passen fam...”

Salm 112 (111), 4-9:” L’home just és llum que apunta en la fosca”

Segona lectura, 1C 2,1-5:”...perquè la vostra fe... es fonamentés en el poder de Dèu”

TEXTOS PARAL·LELS:  Mc 9,50  /  Lc 14,34-35.