LECTIO DIVINA online n. 211 – Setmana del 7 al 13 de novembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español 

Text bíblic: LA DETRUCCIÓ DEL TEMPLE, SIGNES I PERSECUCIONS...   –  Lc 21, 5-19.

Diumenge XXXIII de durant l’any,  Any C

 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:

-      De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Llavors li preguntaren:

-      Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?

Ell digué:

-      Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i també: “El temps s’acosta”. No aneu darrere d’ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

Després els va dir:

-      Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne;  hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom.  Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa:  jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom.  Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. Amb la vostra perseverança salvareu la vida.  

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Has reflexionat mai, amb responsabilitat, sobre la caducitat d’aquest món?  Quin sentit hi trobes en aquesta caducitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual si feu grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT”

-      “...pedres magnífiques i ofrenes...”: Em permeto confiar-vos un record d’infància: una vegada la meva mare em portà a l’església parroquial de Sta. Maria a la funció de les Quaranta Hores, jo tindria 7/8 anyets. Mentre ella, interioritzada, pregava en silenci, jo em distreia mirant i remirant els altars laterals. El retaule major central encara no havia sigut restaurat de l’estrall del 1936, no hi era. Vaig preguntar-li: ¿Per què aquells altars eren tan diferents  uns dels altres?. Ella em contestà: Després de la guerra els rics d’Igualada els van pagar i cadascun ho va fer a la seva manera...”. Aquella resposta, encara avui, em fa rumiar molt...

-      “...no en quedarà pedra sobre pedra...“: Tot el que depèn del temps i de l’espai és caduc, per tant, en la nostra fe i cultura, no confonguem el que és essencial del que no ho és; a voltes no és fàcil saber-ho distingir...

-      “...no us deixeu enganyar...”: Els proselitismes són motivats per necessitat personal de dominar, cridar l’atenció, acaparar, controlar, etc. ben altra cosa que el seguir les mocions internes de l’Esperit. És la diferència entre els profetes vertaders i els falsos. Llegiu el comentari del mot “profeta” del Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT. També Jr 14, 14-16.

-      “...sentireu a parlar de guerres i revoltes”: Dn 2, 28 / Is 19, 2 / 2Cr 15,  6. Tot enfrontament  d’uns amb altres és perquè hom vol robar l’altra o perquè hom se sent robat i reivindica el que li pertany per justícia. Són un seguit de fets que s’han repetit tots els  segles i que, per ara, no sembla que trobin un desllorigador per a solucionar aquest estrall de guerres i baralles. És la condició humana amb les seves pulsions, emocions i idees, dirigides des dels egoismes personals més que no pas amb un esperit solidari i altruista, tal com hauria de ser.

-      “...us agafaran, perseguiran, portaran al sanedrí, a la presó...”: Jn 15, 20  /  Jn 16, 1-2.

-      “Serà ocasió per a donar testimoni”: El cas del judici i martiri del diaca Esteve és un bon testimoni i exemple de la vivència de la primera Comunitat: Ac 6, 8-15. 

-      “Us donaré una eloqüència i saviesa...”:  Ac 7, 1-60, el discurs d’Esteve davant el tribunal.

-      “Sereu traïts pels vostres pares, germans, parents i amics...”:  En una visita pels entorns del barri jueu ortodox de Jerusalem s’ ens comentava que un pare de família jueu ortodox preferia la mort d’un fill o filla abans que no es convertís a la fe cristiana. De fet, i de sempre, la revisió crítica dels adolescents i joves respecte al que han vist, sentit i après dels seus pares i antecessors, ha portat discussions i enfrontaments a moltes famílies. El temps de les primeres comunitats cristianes aquest fet es donaria a l’interior de les famílies jueves on els més joves veurien i comentarien favorablement alguns comportaments dels seguidors de Jesús de Natzaret. El text suggereix que possiblement algunes famílies jueves es dividirien i trencarien per aquest motiu.

-      “...no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap”: Ac 12, 7.

-      “Amb la vostra perseverança salvareu la vida...”: He 10, 25-39.

EL CONTEXT 

El judaisme com a politització de la religió havia fracassat. Per això Jesús de Natzaret predica obertament un Nou Regne. La predicció de la desaparició del Temple suscita una pregunta als deixebles de Jesús: “Quan succeirà i quins signes el precediran?” La resposta de Jesús, amb tota la  intenció per part d’Ell, és de més amplada que  la mateixa pregunta dels deixebles. Lluc fa de la resposta de Jesús un discurs complert i convincent des d’aquestes tres realitats, indefugibles: la destrucció del Temple de Jerusalem, la vinguda del Fill de l’Home i l’acabament del món amb la seva temporalitat. Cal deixar clar, però, que la destrucció del Temple de Jerusalem no és encara un signe de la fi del món. Lluc dedica el seu Evangeli a unes comunitats on la majoria de batejats són d’origen grecoromà, no pas jueus, ho deixa clar en boca del Mestre. Més a més, Lluc surt al pas a eliminar una certa febre messiànica que es feia present en alguns sectors de la comunitat.

Jesús, amb el seu discurs, vol que els seus deixebles, primer, no escoltin profetes de benefici propi, i per tant falsos, sobre aquests fets; i, segon, que estiguin preparats per a suportar tota classe de violències i persecucions per part dels poders d’aquest món, sempre enemics declarats de l’Evangeli i els seus seguidors.

Polititzar la religió sempre resulta, tard o d’hora, negatiu. Aquest  és també un bon tema per a la revisió objectiva i evangèlica del nostre cristianisme històric, també actual en alguns sectors de l’Església...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Ml 3, 19-20a: ”Vindrà aquell dia abrusador com una fornal...”

Salm 97, 5-9: ”Judicarà el món amb justícia...”

Segona lectura, 2Te 3, 7-12: “Qui no vulgui treballar que no mengi...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 24, 1-14  /  Mc 13, 1-13.