LECTIO DIVINA online n. 212 – Setmana del 14 al 20 de novembre de 2022
Text bíblic: JESÚS,
ULTRATJAT, PERDONA - Lc 23, 35-43
Diumenge XXXIV de durant l’any, Any C : SOLEMNITAT DE CRIST REI
El poble era
allà mirant-ho, però les autoritats se’n
reien dient:
-
Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si
és el Messies de Déu, l’Elegit!
També
l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:
-
Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!
Sobre d’ell hi
havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
Un dels
criminals penjats a la creu l’injuriava dient:
-
¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!
Però l’altre,
renyant-lo, li respongué:
-
Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa
pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres
actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
I deia:
-
Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
Jesús li digué:
- En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
|
AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Has considerat mai com presenta
cada Evangelista el rètol de la creu de Jesús? Com vius la persona de Jesús Sofrent
i Ressuscitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida? |
Comentaris per a ser llegits abans o després de la lectio:
Consulteu
les citacions en blau.
Llegiu
amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.
ÉS FORMACIÓ PERMANENT!
“EL TEXT”
-
“El
poble era allà... les autoritats se’n reien, dient...”: La gent
en general era curiosa per aquests espectacles cruels. Però la fama de
Jesús feia que aquell reu tingués un
interès especial. Entre la gent popular hi havia les dones fidels al Mestre
que, descol·locades anímicament, assistien al seu comiat de lluny estant. El
romans, a les execucions públiques, feien un cercle gran de vigilància i no
permetien que ningú s’acostés als reus. Les autoritats jueves feien riota i
sarcasme de Jesús agonitzant perquè, segons la Llei (Dt 21, 21-23), quedava ben demostrat davant tothom
que Déu no estava a favor del natzarè, sinó tot el contrari.
-
“També
l’escarnien els soldats... oferir-li
vinagre...”: Era normal que el soldats
romans es burlessin i fessin escarni del proclamat i entronitzat “rei dels
jueus”. L’aigua avinagrada era la beguda normal dels soldats romans en els
actes de servei. Si oferien “vinagre” a un reu no vol dir que sentissin
compassió vers ell sinó que oferint-li de beure li allargaven la vida i per
tant el patiment humiliant (Sl 69,22).
-
“Aquest
és el rei dels jueus”: Ningú no s’adonava, ni el poble, ni les autoritats
jueves, ni els soldats de qui era aquell crucificat que anava agonitzant totalment abandonat, i
abandonat del Déu d’Israel més
principalment.
És interessant observar el lloc on Lluc posa el text de la creu “rei dels jueus” en la seva
redacció: el col·loca entre el poble i
les autoritats jueves que esperaven un Messies, amb els romans que no
n’esperaven cap, i les generacions pecadores
de tots els temps, però que unes es convertiran i entraran en el nou Regne,
mentre que altres en blasfemaran.
-
¿No
ets el Messies? Salva’t tu mateix i a nosaltres!”: De
quantes i infinites maneres no es repeteix en la nostra societat d’avui aquest
insult requeridor?
-
Jesús,
recorda’t de mi...”: El “bon lladre” reconeix la seva situació personal
ruïnosa i se n’adona que només Jesús el pot salvar. La humilitat redimeix... La
mort i l’entronització de Jesús a la dreta de Déu ja són l’inici del Regne del
Messies.
-
“En
veritat t’ho dic...”: Jesús ho diu ben clar, només Ell és la porta
del Nou Regne i al bon lladre li obre els batents de bat a bat.
Primer de tot serà útil llegir el comentari a la paraula “creu” al Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT.
Dels quatre relats de la Passió, corresponents als quatre Evangelistes, el de Lluc és el més sobri. Possiblement la relació de la Passió de Jesús fou el primer escrit del Nou Testament, seria com una Acta notarial que els seguidors de Jesús, mestres de la Llei, fariseus i sacerdots, es responsabilitzarien d’escriure com a denúncia de cara al futur per la injusta i horrible humiliació, tortura i mort a que fou sotmès Jesús de Natzaret. Lluc en el seu Evangeli evita les narracions de fets sagnants amb que romans i magnats jueus maltractaren el Mestre.
La sobrietat de Lluc té dos motius: el primer
és la seva mateixa sensibilitat personal i veneració vers Jesús que no li
permet escriure la seva Passió com ho havien fet anteriorment Marc i Mateu. El
segon motiu és el propòsit de Lluc de remarcar la injustícia que s’havia comès
contra Jesús per part dels poders establerts. Al darrera del comportament
immoral de Roma i el Temple contra Jesús de Natzaret hi la intolerància i
obstinació d’una nació, “el poble escollit”, que no va voler acceptar que el
Déu d’Israel s’acabava de manifestar plenament i definitiva en Jesús. D’aquí
l’expressió de Jesús clavat en creu: “ Pare, perdona’ls, perquè no saben el que
fan”.
Per a Lluc és més important explicar la
manera com Jesús assumeix aquest moment històric i definitiu. Per a Lluc les
hores de la creu són el moment cimal de la seva vida. Aquí és on apareix a
vista de tothom, demostrada i testimoniada, la naturalesa de condició reial del
Senyor: rei just que perdona, acull i comparteix el Regne amb tots aquells que
hi creguin i vulguin acceptar-lo.
En la presentació que Lluc fa dels dos
malfactors crucificats amb ell, Lluc hi oposa dues maneres de reaccionar davant
la salvació que Jesús ofereix des de la creu: acceptació o refús.
L’Evangelista
Lluc ens proporciona avui l’oportunitat de valorar la reialesa de Jesús sense nimbus resplendents ni riques vestimentes
imperials bizantines... ¿Ho podem aplicar a la nostra Comunitat, a la nostra
Església?
Primera lectura, 2S 5, 1-3: “ Tu pasturaràs el meu poble seràs el seu sobirà”
Salm 122
(121), 1-5: “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”
Segona lectura, Col 1, 12-20: “Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts...”
TEXTOS
PARAL·LELS: Mt 27, 38-44 / Mc 15, 29-32.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada