LECTIO DIVINA online n. 216 – Setmana del 12 al l’18 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español 

Text bíblic: LA CONCEPCIÓ DE JESÚS...  -  Mt 1, 18-24

Diumenge IV d’Advent, Any A

Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant.  Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial.  Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis  un àngel del Senyor que li digué:

-      Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús,  perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:  La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel,  que vol dir «Déu amb nosaltres».

Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

AQUÍ I AVUI  Què diu el text? Quines preguntes et fas davant textos bíblics com el de la Lectio d’avui?                                   ¿Treballes en comunitat la teva Formació Continuada? Què et suggereix la Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      ”Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera...”: De bon principi l’Evangelista es proposa el deixar clar que Jesús, el Messies, com a persona divina que era, no podia haver estat engendrat per voluntat humana ni matèria fecundant terrenal, era una impossibilitat radical.  La Paraula habità entre nosaltres (Jn 1, 14) per obra i voluntat divina. Vingué al nostre món  per a donar esperança i sentit a l’existència humana que, per ella mateixa, mai no acabaria de comprendre i realitzar el projecte i obra de l’Amor Etern Creador en cadascuna de les realitats existents, nosaltres inclosos, al llarg de la història...

-      “Maria... es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant...”:  La mitologia babilònica explica que un ésser humà, en ésser engendrat, rep vida per tres factors: el pare, la mare i les divinitats de més enllà de les estrelles que envien el seu rebuf vital perquè aquella criatura engendrada visqui des del primer moment. La bufada de les divinitats passava a través de les constel·lacions, aquest fet era l’origen de l’astrologia i dels horòscops que marcaven cada un dels humans. Mateu cuida de purificar amb la seva redacció la intervenció humana en la vinguda del Fill de Déu al món, és exclusivament obra de l’Esperit que envia el seu rebuf al ventre de Maria, des de més enllà dels cels, des de l’Eternitat mateixa. La naturalesa humana de Jesús serà l’instrument per a presentar -nos el projecte i designi de Déu amb paraules, gestos i actituds nostres, és a dir, humanes. L’Horòscop” de Jesús, per dir-ho així,  era el mateix Amor Etern i Creador, que ell anomenava Pare!

-      “ Josep, home just...”:  Atenció al concepte Bíblic: la resta d’Israel. Consulteu la Paraula “resta” al VOCABULARI de la BCI per a millor comprendre els personatges de Josep i Maria en els Evangelis de la Infància. Ells són el cim, el clímax i la plenitud de la “resta d’Israel”. No era possible ja una preparació espiritual millor per a esperar amb tota certesa la vinguda del Messies, de l’Ungit..., ara tocava ja al Déu d’Israel  actuar directament per a la salvació del poble, que prou ho necessitava en tots sentits. Les persones que podríem identificar com a resta d’Israel a la Bíblia gairebé sempre  visqueren desapercebudes, com Josep i Maria de Natzaret. Alguns israelites de la “resta” són els qui redactarien  els salms de millor espiritualitat i els llibres de la saviesa.  Els més il·lustrats redactaren el Pentateuc i altres llibres bíblics. És una limitació considerar Maria i Josep com a personatges isolats, sols en ells mateixos. Tot a la Bíblia, persones i fets, té un ressò comú de sentit i plenitud. Els himnes, per exemple, de l’Evangeli de la infància a Lluc: “Magníficat” de Maria, “Beneït sigui el Senyor” de Zacaries i el càntic de Simeó al Temple rebent l’Infant Jesús, són himnes que en la intenció dels compositors eren ressò de tot el camí que la resta d’Israel havia fet a la Història de la salvació.

No tenir aquesta perspectiva seria empetitir els redactats bíblics, i, en el text d’avui, els personatges de Maria i Josep.

-      “...li posaràs el nom de Jesús”:  Josep era descendent de David, títol que passà al seu fill primogènit: Jesús. Els dos Evangelis de la Infància, Mateu i Lluc, amb  perspectives tan diverses, coincideixen en una doble afirmació intencionada  de que Jesús de Natzaret és a l’hora Fill de Déu i descendent de David.

-      “...la verge concebrà un fill”: Podem situar aquesta frase a la piscina de Siloè, així ens ho emmarcà  el professor bíblic Gregorio del Olmo quan ens comentava Isaïes. Vegeu el mapa n. 8 de la BCI i situeu aquesta piscina a la part inferior interior de les muralles de Jerusalem. De l’esplanada del Temple baixava  el torrent  “Tiropeu”  fins a Siloè, podeu llegir-ne el nom  al mateix espai del mapa. Per aquest torrent baixava l’aigua dels rentats de les víctimes que eren ofertes a dalt el Temple. Era aigua que havia estat al servei diví en les ofrenes i era, per tant, sagrada. Aquesta aigua i piscina eren propietat del rei de Judà, Acaz en aquest cas; situeu-lo en  la TAULA CRONOLÒGICA de la BCI  en l’any 735 aC, columna de JUDÀ. Podem conjecturar que el rei Acaz estaria passejant per aquest indret de Siloè, propietat seva, amb les seves dones, entre elles una de més jove que estava en estat. Apareix Isaïes, amic per altra part del rei, i hi ha el diàleg que podeu llegir a Is 7, 10-14. Llegiu-ne també la nota inferior “j”. Aquest infant anunciat seria el successor d’Acaz, el rei Ezequies. Algunes traduccions confonen noia jove amb verge, però no es tracta d’una virginitat. En hebreu noia jove i verge venen a ser sinònims. Els traductors, com Mateu, escullen  el vocable que els sembla més adaptat per al que volen explicar.

-      “Josep va prendre a casa la seva esposa”:  És la manera literària d’expressar la normalitat del matrimoni de Maria i Josep. 

Aquest text d’avui és un “Midrash” unitari perfecte.

EL CONTEXT 

Els Evangelis són la sistematització  en text escrit de la catequesi de les primeres Comunitats Cristianes, no pretenen ser la biografia de Jesús en el sentit modern històric de biografia. Abans de les quatre redaccions que en coneixem, Mateu, Marc. Lluc i Joan, el treball catequètic havia concretat escenes, amb finalitat catequètica i doctrinal, en que Jesús i la fe dels seus seguidors n’eren els protagonistes. Tot plegat s’anà recopilant en textos més amplis i complerts que es passaven d’una comunitat a l’altre per a ser llegits i comentats als Àgapes eucarístics dominicals. Una nuclis essencials en foren el text de La Passió, que cada evangelista en matisà detalls particulars, i els “Evangelis de la Infància” de Jesús: Mt, 1, 1-2, 23 i Lc 1, 1-2, 52. Marc i Joan no diuen res de la infància de Jesús. Els dos Evangelis de la Infància, de Mateu i Lluc, són un gènere literari que els complementa l’un amb l’altre i volen explicar, amb paraules i accions humanes, el que és com impossible de ser narrat des de la nostra manera de pensar i de parlar: l’entrada de l’Amor Etern i Creador en la petitesa del nostre temps i espai. Així, el tema de l’Encarnació del Verb és presentat amb un collage sorprenent de citacions dels Llibres sagrats jueus, perfectament i subtilment combinats. La seva redacció definitiva, la que llegim en Mateu i Marc, no pot ser llegida i interpretada literalment segons la nostra manera occidental de llegir. Els Evangelis de la Infància de Jesús són un “midrash” perfecte, un model insuperable de literatura semítica religiosa. Només se’ls pot llegir, estudiar i interpretar amb responsabilitat i objectivitat com a gèneres literaris.  

L’ensenyament doctrinal dels dos Evangelis de la Infància té dos punts de coincidència, que per nosaltres són de fe: Jesús és alhora Fill de Déu i home veritable.

Marc inicia el seu Evangeli amb la predicació de Joan Baptista, però té a Mc 6, 1-6 una escena  que no pot ser llegida a corre cuita, i menys, passada de llarg. L’Evangeli de Marc és el primer que es va redactar, tenir-ho en compte.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Is 7, 10-14: ”La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”

Salm 24 (23), 1-6: ”És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou”

Segona lectura, Rm 1, 1-7: ”...va ser constituït Fill poderós de Déu...”

TEXTOS PARAL·LELS:  Lc 2, 1-7.