LECTIO DIVINA online n. 197 – Setmana del 27 de juny al 3 de juliol de 2022
Llegir... meditar... escoltar... pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT
Download: Català, English, Español
Diumenge XIV de durant l’any, Any C
Després d’això, el
Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a
cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
- La collita
és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats
que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig
de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a
saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en
aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu
reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella
casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu
jornal. No aneu de casa en casa.
Si entreu en
una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts
que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”
Però si
entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i
digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als
peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu
és a prop.” Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a
Sodoma que per a aquella població.
Els setanta-dos van tornar plens
d’alegria i deien:
-
Senyor, fins els dimonis se’ns
sotmeten pel poder del teu nom.
Jesús els digué:
- Jo veia
Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar
serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però
no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè
els vostres noms estan inscrits en el cel.
|
Què diu el text? ¿Tens consciència
d’enviament missioner en el teu cada dia? ¿Com marquen el Baptisme i la Comunitat el teu
viure individual? Què et demana la Paraula des de la Lectio d’avui? |
Comentaris
per a ser llegits abans o després de la Lectio:
EL TEXT
-
“...en
designà uns altres setanta-dos i els envià...”: Alguns
manuscrits diuen que Jesús en designà setanta i no setanta-dos. El Llibre de
l’Èxode ens parla dels setanta ancians (Ex 11,16-17 /
Ex 11,24-25). El nombre de
setanta-dos deixebles correspon al nombre de pobles del món que hi ha en la llista de pobles que
trobem en el capítol 10 del Llibre del Gènesi. La missió dels setanta-dos
prefigura el futur anunci de l’Evangeli a tots els pobles i cultures de la
terra. Les fronteres tancades del judaisme resten definitivament antiquades de
cara a la predicació del Nou Regne.
-
“...us
envio com anyells enmig de llops...”: L’Evangeli vol seguidors fidels
i transparents. L’Esperit que dóna Jesús Ressuscitat enforteix la feblesa del
deixeble, el fa fort davant els ullals dels llops. Qui es cregui “enviat” però que,
per sentir-se resguardat i segur,
festeja poders polítics, culturals, religiosos, econòmics, militars,
etc. s’equivoca. És un mal deixeble...
-
“No porteu
ni bossa, ni sarró, ni sandàlies...”: Els enviats de Jesús s’han de guanyar
la plena confiança d’aquells que els reben. Aquests, en agraïment, els hi proporcionen
de tot el que puguin necessitar en hostatge, vestit i aliment. Però si la bona
disposició i voluntats dels qui reben els missatges se n’adona de que els
enviats de Jesús porten provisions de menjar o recanvis de
vestit i calçat, per si de cas... seria senyal de que no es fien del tot de que
els oferiran un bon hostatge. Aquí hi mancaria confiança mútua i per tant seria
un mal començar la tasca d’evangelització...
-
“Si us
reben...”: Qui rep de bon cor el Regne de Déu es fa incommensurablement ric,
ho té tot: ha entrat en l’àmbit de l’Amor Etern. Contràriament, qui no vol
saber res de Jesús ni del Nou Regne que ens va anunciar, només li resten valors temporals i peremptoris, tot, i ell
mateix, acabarà en el no res.
-
“Els
setanta-dos tornaren plens d’alegria...”: Setanta-dos pobles i cultures del món havien
rebut la Bonanova de la Pasqua de Jesús per mitjà dels setanta-dos enviats.
L’alegria era plena perquè els prodigis anunciats per Jesús havien sigut realitat: idees i
comportaments d’alguns contraris al Mestre ( endimoniats), havien reconegut la
veritat del Senyor, havien sigut alliberats d’aquell mal esperit; i més encara,
la gent de bona voluntat, insatisfeta per l’aliment
religiós que cada dissabte rebia a les sinagogues , ara, amb la
predicació i testimoni dels deixebles de Jesús, havien descobert el valor de les seves persones com a
persones, tan en l’aspecte comunitari com individual. Lleis i institucions n’havien
d’estar al servei.
Jesús havia fet anteriorment l’enviada dels Dotze
(Lc 9,1-6), referència clara als dotze
patriarques i tribus d’Israel. Ara en designa
setanta-dos perquè vaguin a predicar el Regne de Déu. Aquest nombre, com ja he comentat, simbolitza el món enter segons la referència
del capítol 10 del Llibre del Gènesi.
Aquest capítol és un dels primers “Atles universal” de la història de la
humanitat. És una al·lusió de Lluc a la
universalitat de la vocació i urgència de
l’anunci de la Bona Nova.
Cal tenir en compte que la redacció del quatre Evangelis
és feta amb consciència de que el protagonista és el Crist Pasqual. Són un
gènere literari nou en la literatura d’aquell temps, no es proposen ser una
biografia històrica de Jesús. La categoria de temps queda superada, com
desapareguda. El Crist Ressuscitat irradia llum a tot i per tot.
Entre els setanta dos enviats avui hi som nosaltres, prenguem-ne consciència
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera lectura, Is 66,10-14:”Alegreu-vos amb Jerusalem... tots els qui l’estimeu...”
Salm 66(65),1-20:”Que en són d’admirables les vostres obres...”
Segona lectura Ga,6,14-18:”Porto en el meu cos les marques distintives de Jesús...”
TEXTOS PARAL·LELS: Mt 10,1-15 / Mc
6,6.12
