LECTIO DIVINA online n. 196 – Setmana del  20 al 26 de juny de 202

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Text bíblic: JESÚS FA CAMÍ VERS JERUSALEM. SEGUIR JESÚS -  Lc 9,51-62

Diumenge XIII de durant l’any, Any C

Download: Català, English, Español

Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. En veure-ho els deixebles Jaume i Joan van dir-li:

-      Senyor, vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?

Però Jesús es girà i els va renyar. I se n’anaren en un altre poble.

Mentre feien camí, un li digué:

Et seguiré arreu on vagis.

Jesús li respongué:

Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el seu cap.

A un altre li digué:

-      Segueix-me.

Ell respongué:

-      Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.

Jesús li contestà:

-      Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.

Un altre li digué:

-      Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m  anar a dir  adeu als de casa meva.

Jesús li va respondre

-      Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Com és el teu seguiment de Jesús enmig del  brogit de cada dia?

 ¿Comparteixes en comunitat les dificultats per viure la teva fe cristiana?

Què et suggereix la Paraula de la Lectio d’avui?

 

 Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...resolgué fer camí cap a Jerusalem”: Quan Jesús s’adonà que la seva predicació, que en un principi a Galilea havia sigut acceptada per molta gent, ja no interessava, decidí anar a Jerusalem. La massa popular esperava accions socials i polítiques concretes que els deslliurés de la subjugació a que  magnats i amos del Temple, i també els romans, els tenien sotmesos; Arribà un moment que els semblà que de Jesús només en sentien  discursos i paraules boniques, ineficients, i ,a voltes, fora de lloc (Jn 6, 60 i 66). Per això Jesús decidí encaminar-se a Jerusalem per a viure el seu traspàs; com ens diu Lluc: “...el dies en que Jesús havia de ser endut al cel”.

-      “Un poble de samaritans... no el volgué acollir”: val a remarcar que Jesús, si va ser refusat en un poble samarità, en canvi va ser rebut i acollit en un altre, també samarità. Lluc deixa en molt bon lloc els samaritans a Lc 10,30-37 amb la paràbola del bon samarità i també a Lc 17,11-19. amb l’agraïment a Jesús del leprós guarit que també era samarità.

Per a conèixer la problemàtica i malentesa entre samaritans i jueus vegeu 2Re 17,24-41  /  Esd 4, 1-5  /  Sir 50,25-26. De fet l’Evangeli va arrelar aviat a la regió de Samaria  Jn, 4,1-42  / Ac 8, 4-8.

-      “...els deixebles Jaume i Joan...”: Aquests dos germans, fills de Zebedeu, protagonitzen una escena que fa joc amb Mt 20,20-28 i Mc 10,35-45. Tenien l’aspiració d’ocupar els primeríssims llocs al costat de Jesús quan aquest, arribant a Jerusalem, proclamés el Nou Regne i deixés en segon  pla les institucions establertes i dirigides per notables i sacerdots del Temple. Però els seguidors de Jesús, tot i que ell els anunciava amb claredat la pròpia Passió, Mort i Resurrecció a Jerusalem, alimentaven una idea molt diferent del triomf messiànic  del Mestre... 

-      “Segueix-me!”: La crida de Jesús és radical, no s’hi valen festeigs amb interessos materials d’herències ni seguretats temporals. Els qui pretenien  afegir-se al grup de Jesús en el seu camí vers Jerusalem en cercarien futurs beneficis de govern. Però Jesús els digué amb tota claredat que s’equivocaven.

 

EL CONTEXT

Aquest text d’avui, a l’Evangeli de Lluc, va precedit del segon anunci de la Passió,  de la discussió entre  el deixebles de qui era el més important entre ells i la denúncia per part de Joan contra un predicador favorable a Jesús que no era de la colla i per tant era un competidor.  Aquest detalls ens ajuden a entreveure la realitat ambiental històrica de l’entorn de Jesús per part dels seus deixebles. Ens ajuden també a entreveure la solitud que Jesús sentia i la seva necessitat de passar estones d’oració silenciosa amb el Pare.

En el nostre seguiment de Jesús potser es repeteix  el que vivien els deixebles tot acompanyant el Mestre.  Les circumstàncies del nostre entorn ens obliguen a refermar seguretats i certeses humanes tot deixant en segon terme el missatge del Nou Regne i la persona de Jesús sense adonar-nos-en. És una dificultat objectiva que individualment no sabrem ni podrem  encarrilar, no podem caminar sols. Ens cal viure la comunitat i parlar-ne, comentar, pregar i celebrar junts. Així , tot i les dificultats, caminarem segurs i ben orientats en la nostra vivència de l’Evangeli. L’Esperit de Jesús s’hi farà present.

                                                           COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura,1Re 19,19-21: ”Elies... trobà Eliseu que llaurava...”

Salm 16 (15),1-11: ”Senyor, heretat meva i calze meu...”

Segona lectura, Ga 5,13-18: ”Crist ens ha alliberat...  vol que siguem lliures”

TEXT PARAL·LEL: Mt 8,18-22