LECTIO DIVINA online n. 195 – Setmana del  13 al 19 de juny de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: LA MULTIPLICACIÓ DELS PANS I ELS PEIXOS – Lc 9,11b-17

CORPUS, diumenge XII de durant l’any, Any C

 

Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:

-          Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.

Però Jesús els digué:

-          Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Ells respongueren:

-          Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.

Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:

-          Feu-los seure en grups de cinquanta.

Ells ho van fer així, i tothom s’assegué.  Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i  quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Entens bé què hi ha darrera l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos?

¿Com vius el sentit comunitari de l’aliment eucarístic?

Què et suggereix aquest text per  a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

-      – EL TEXT –

-      “...els parlava del Regne de Déu i els guaria...”: Les guaricions de malalties i resurreccions, en el Nou Testament són relacions literàries per a expressar el que Jesús realment deia i feia. En parlar del Regne de Déu i valorar cada persona en ella mateixa, per sobre de lleis i institucions, era com si Jesús obrís els ulls, les oïdes, retornés la parla, etc., a la gent popular de Galilea, malmenada i molt explotada per cacics i mandataris civils i religiosos. Jesús els motivava l’esperança, la seva persona els era talment una guarició. Cal llegir amb atenció Is 35,4-7  i  Is 42,18-22 per a entendre bé la intenció de Lluc en redactar aquesta escena en el seu Evangeli. És també el cas que la conversió de l’aigua en vi de les noces de Canà a Jn 2,1-12 que suposa conèixer el que escriu Isaïes a Is 1,22.

-      “Els Dotze s’acostaren  a dir-li...”: El número dotze indica clarament que Jesús havia escollit exactament dotze apòstols entre els seus seguidors per deixar clar que, des dels inicis de la seva predicació, el tema dels dotze patriarques i les dotze tribus d’Israel, eren ja paraules obsoletes. Jesús, des de l’antic Israel, n’iniciava un de Nou.

-      “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”: Jesús sap prou bé el que ha de fer, però vol que els seus Dotze elegits vegin amb claredat que ells, per ells mateixos, eren incapaços de solucionar el problema d’aquell moment.

-      “Només tenim cinc pans i dos peixos...”: En el llenguatge semític que utilitza Lluc en aquesta escena, i altres, els cinc pans són els cinc llibres del Pentateuc i els dos peixos els llibres de Profetes i  Salms. Aquests set llibres eren comentats pels mestres de la Llei  a les sinagogues de  les poblacions cada dissabte, tot l’any. El poble fidel, moral i religiosament, es quedava amb gana,  no era ben alimentat per la institució establerta. Vegeu  Mt 9,35-36.

-      “...cinc mil homes...”: Els afamats de paraula catequètica vàlida eren moltíssims, tothom en realitat. Queda palès amb el número de cinc mil...

-      “...grups de cinquanta”: Posar-se en rotllana, parlant i veient-se les cares, era la manera com Jesús organitzaria els qui el seguien per escoltar-lo i fer, quan calia, un àpat comunitari on cadascú aportaria el que portava en el seu sarró. Tot es repartia entre tots.

-      “...alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava...”: Aquest és el punt central d’aquesta escena. Jesús fa seus els set llibres sagrats, en tot el que tenen, i són, de Revelació. Lluc ho expressa així: “tot mirant el cel”. Els beneeix, és a dir, sobre aquells textos sagrats de la Revelació hi projecta la seva persona, els assumeix i els dóna un nou sentit, ple i definitiu...  Tot seguit  ve el repartiment d’aquest nou menjar que es va multiplicant i arriba per a tothom...

-      “...dotze cistells de bocins de pa que havien sobrat...”  El pa que ha sobrat omple dotze cistelles, una cistella per a cada un dels Dotze apòstols del nou Israel perquè  vagin pel món portant l’aliment sobrenatural de la persona de Jesús a tothom qui en vulgui, on sigui i quan sigui... 

 

– EL CONTEXT –

La multiplicació dels pans i els peixos és l’únic ”miracle” que és redactat en els quatre Evangelis.  Algun fet històric notable va passar perquè les primeres comunitats cristianes li donessin tota la importància. Què va succeir realment? El comentari anterior al text “...grups de cinquanta” ho suggereix.  Mateu i Marc presenten cada un dues multiplicacions de pans i peixos (Mt 14,13-21  / Mt 15,32-39  /  Mc 6,34-41  /  Mc 8, 10), duplicitat que pot respondre a duplicitat de tradicions, ambdues acceptades pels dos Evangelistes. Aquestes redaccions contenen detalls particulars  interessants, per exemple, la primera de Mateu parla de cinc pans i dos peixos, els pans en la segona redacció són set. El lloc del fet és el desert...  prou significatiu. A la primera reacció de Mateu els homes sumen cinc mil més les dones i la mainada, a la segona redacció els homes són quatre mil més dones i criatures. En els dos casos vol dir molts...

Marc, en la primera redacció, també situa l’escena al desert...  Els grups en rodona són de cinquanta i cent... Hi té un detall de molt interès: “l’herba verda” del paratge. Això situa el fet en el temps:  s’acostava la Pasqua, acabava l’hivern i arribava el bon temps primaveral...  un detall  profètic. Les  dotze senalles  també hi són

L’Evangelista Joan, Jn 6,1-15, repeteix el detall de l’herba i comenta explícitament: “a prop de la Pasqua”.

çEls quatre Evangelistes coincideixen en l’expressió: “...alcà els ulls... beneí... partí ...donà... ” . És la fórmula que Jesús repetirà en la institució de l’Eucaristia dels tres primers Evangelis.

A l’Evangeli de Joan s’hi afegeix (Jn 6,22-65) el sermó eucarístic, Jesús explicita que el veritable pa de vida és Ell mateix.  Joan, al Darrer Sopar, ens dóna el gran discurs de comiat que fa Jesús. Els tres fets de multiplicació dels pans i peixos, sermó eucarístic i el discurs de comiat són en l’Evangeli de Joan, el conjunt eucarístic que ens presenta Jesús com aliment de la Comunitat.   

– COMPLEMENTS DE L’EVANGELI –

Primera lectura, Gn 14, 18-20:” Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi.”

Salm  110, 1-4:”Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec”

Segona lectura, 1C 11, 17-26:”...aquesta tradició que jo he rebut...”

 

TEXTOS PARAL·LELS:  2Re 4,42-44  /  Mt 14,13-21  /  Mc 6,30-44  /  Jn 6,1-15