Lectio Divina. Pentecosta 2022

 

Text bíblic: REBEU L’ESPERIT SANT!  -  Jo 20.19-23

DIUMENGE DE PENTECOSTA – Any C

 

 

Al capvespre d’aquell mateix dia –que era el primer dia de la setmana, el diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

-          Pau a vosaltres!

Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:

-          Pau a vosaltres.Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:

-          Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts. 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

La fe baptismal en la teva vida, ¿té les portes tancades? Si és així, ¿per quin motiu?

¿Saps que l’alè del Senyor als deixebles també t’arriba a tu?

Què et demana la Paraula en la Lectio d’avui?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

– EL TEXT –

-      “...al capvespre... primer dia de la setmana....”: Tot comença de nou. Per a les cultures semites el nou dia inicia la seva entrada amb la posta del sol, nosaltres en diem la vigília, el vespre. Joan descriu l’inici del nou Israel amb la certesa dels deixebles de que el Senyor és viu. El tercer dia, després que Jesús havia mort crucificat, els qui l’havien seguit  comencen a tenir la convicció de que el Senyor és viu. És la manera literària com Joan afirma que la fe dels deixebles s’anava desvetllant, retornant. Havia iniciat l’acció de l’Esperit. Però, darrera l’escenificació que ens presenta Joan, ¿com seria en realitat la presa de consciència per part dels deixebles del Crist Ressuscitat?

-      “...les portes tancades...·: Portes tancades vol dir que tota esperança en el Nou Regne que Jesús havia predicat era fallida. A l’experiència traumàtica del divendres anterior s’hi afegí  el pànic a ser perseguits per haver seguit Jesús. Possiblement, després de les primeres hores d’amagar-se per por, fugiren  vers al seu lloc habitual de feina i casa: Emmaús, Galilea... per a retrobar el seu viure habitual (Lc 24, 13 /  Jn 21,3).

-      ...el lloc on es trobaven...”: Seria el seu lloc d’origen, fos Emmaús, Galilea, la mateixa ciutat de Jerusalem, etc... l’Esperit, el Defensor de Jesús, anà il·luminant converses, records i certeses...

-      “Jesús es posà al mig...” No veien Jesús, però hi era. Un, el “deixeble estimat” precisament, se n’adonà (Jn 21,7), però alguns sospitaven que tot plegat no fos una fantasia compensatòria pel que havien viscut a Jerusalem uns dies abans (Lc 24,36-38).

-      “Pau a vosaltres!”: és PAU, infinitament més que pau...

-      “...els mostrà les mans i el costat...”: Era el mateix Jesús de Natzaret històric, ara Crist Ressuscitat... (Lc 24, 39-40).

-      “Com el Pare m’ha enviat...”: La missió evangelitzadora de la nova comunitat és accionada pel mateix Jesús accionant l’Esperit. L’evangelització no depèn de singularitats personals ni de mecanismes jurídics o moral tot deixant la Paraula revelada i escrita als prestatges de biblioteques, dintre calaixos o en l’oblit. El Pare ens ha enviat Jesús, Jesús ha predicat i testimoniat la Bona Nova salvadora, l’Esperit amb la seva ventada profètica, n’anima la difusió. Els deixebles, també nosaltres, en som instruments, És el Nou Israel.

-      “...alenà damunt d’ells...”: L’evangelista Joan descriu l’entrega que Jesús fa de l’Esperit Sant als seus deixebles  amb una brevetat sorprenent de paraules, i el vespre mateix del primer dia de Resurrecció. El context teològic dels escrits de Joan, quan els has seguit amb atenció reflexiva, ajuda a copsar la profunditat instantània d’aquest breu verset. Lluc, en canvi, dedica el seus escrits a una comunitat formada majoritàriament per conversos pagans i per això ha de descriure l’arribada de l’Esperit Sant amb una pedagogia catequètica  més apropiada als seus lectors. És el temps de l’Esperit i per a l’Esperit Sant el temps no existeix... gènere literari!

-      “...als qui perdonareu els pecats...”: Els deixebles, plens d’Esperit Sant, poden absoldre les faltes i infidelitats morals d’aquells que s’han obert i entregat a la Bona Nova de Jesús.  I tot el contrari, qui en el seu orgull i vanitat refusa la Bona Nova del Crist Ressuscitat, mai trobarà el sentit i el perquè del seu viure en aquest món. La seva existència acabarà en la foscor absoluta del no res, a la timba de la Gehenna, com diu Jesús (Mt 16,25).

 – EL CONTEXT –

La certesa de l’acció de l’Esperit en la nova Comunitat queda palesa en les citacions directes que la redacció de l’Evangeli de Joan en fa, en boca de Jesús, en el comiat del Darrer Sopar. Seguiu aquestes citacions amb atenció: Jn 14,16  / 14,17  /  14,26  /  15,26  /  16,7-15.

El Llibre de l’Apocalipsi, redactat en l’àmbit de la comunitat de Joan, cita l’Esperit vàries vegades: en començar, repetidament, a les cartes a les set Esglésies (Ap  2,7  /  2,11  /  2,17  /  2,29  /  3,6  /  3,13  / 3,22), i al final del llibre (Ap 22,17). Els capítols 19,21 i 22 d’aquest Llibre bateguen sobre el rerefons de l’Esperit, encara que no el citi directament, rellegiu-los...

Parlant de l’Esperit Sant, el Llibre dels Fets dels Apòstols, que Lluc redactà, en va ple. Us hi podeu entretenir... 

– COMPLEMENTS DE L’EVANGELI –

Primera lectura, Fets 2,1-11: ”...cadascú els sentia parlar amb la seva pròpia llengua.”

Salm 104: ”...la terra és plena de les vostres criatures.”

Segona lectura, Rm 8,8-17: ”...perquè l’Esperit de Déu viu en vosaltres...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 28,16-20  /  Mc 16,14-18  /  Lc  24,36-49