dilluns, 16 de gener del 2023

 LECTIO DIVINA online n. 217 – Setmana del 16 al 22 de gener de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: CatalàEnglishEspañol  


Text bíblic:   JESÚS TORNA A GALILEA   -   Mt 4, 12-23

Diumenge III de durant l’any, Any A.

 

Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:

Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans: 

el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país de mort i de tenebra.

Des d’aleshores Jesús començà  a predicar. Deia:

-      Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:

-      Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.

Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

 

AQUÍ I AVUI

 

Què diu el text?

Havent llegit el text de Mateu 4, 12-23, quines preguntes et fas?

¿Saps rellegir aquest text com a gènere literari bíblic o bé l’interpretes literalment?

Què et demana la Lectio d’avui?

 

 


 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT”

-      “...es retirà a Galilea”: Jesús des dels 12 anys hauria pujat cada any a Jerusalem en compliment de la Llei que obligava a tot jueu adult. Un noi, quan complia els 13 anys, era proclamat major d’edat amb tots els drets i deures de l’adult, encara avui. Aquesta cerimònia de proclamació de la majoria d’edat dels nois té un nom: Bar-Mitzbà i, avui, es pot observar tots els dijous de l’any al Mur dels Planys de Jerusalem. Si els pares de Jesús  portaren a Jerusalem  el seu fill primogènit, quan aquest tenia 12 anys, era per a preparar-lo per a la seva “majoria d’edat” quan en fes 13, només restava un any. Per això Jesús, que coneixia molt bé el tarannà jueu de Jerusalem, Temple i rodalies, prefereix retornar a la Galilea on podrà actuar amb més llibertat per a predicar el Nou Regne.

-      “Cafarnaüm...”: Cafarnaüm  era la població més internacional de l’àrea. Per Cafarnaüm hi passaven les combinacions  que connectaven l’Anatòlia, Síria i la Mesopotàmia amb Idumea i Egipte, per tant era on connectaven les “autovies” internacionals de proper Orient. Hi havia els peatges oficials on un tal Mateu, el que després seria l’Evangelista del text d’avui, hi cobrava impostos... Vegeu el mapa n. 1 de la BCI i situeu Cafarnaüm  al petit llac entre Meguido i Basan al requadre D3, per sota de Damasc. Uns cinc quilòmetres direcció sud, deixant  Cafarnaüm, hi ha Magdala on caravanes, pelegrins i viatgers  sojornaven i eren atesos amb tota classe de serveis; Maria de Magdala...

-      “...territori de Zabuló i Neftalí”: (Is 8, 23, 9-1), Zabuló i Neftalí, com Issacar i Aser són els noms de quatre dels dotze fills de Jacob, patriarques, per tant, de quatre de les 12 tribus d’Israel. A cadascuna d’aquestes tribus se li designà una àrea geogràfica de la terra d’Israel, fet que és ben especificat en el llarg text de  Js 18, 1-20, 9. Consulteu el mapa 4 de la BCI en els enquadraments C,2 i 3. Aquesta àrea sol ser  considerada com a Galilea del nord paganitzada i poc fidel als costums i normatives que arriben de Jerusalem que és al sud de la terra d’Israel. El menyspreu de Jerusalem vers la Galilea queda especificat en l’escena de les negacions de Pere en el relat de la passió de Jesús: Mc 14, 70  /  Lc 22, 59. El text d’Isaïes que fa referència a Zabuló i Neftalí seria escrit a l’exili de Babilònia, i per tant quan el poble jueu, la tribu de Judà, alliberada per Cir, el persa que conquerí Babilònia l’any 538aC, tornaria a Jerusalem per a començar de nou com a poble lliure, havia de passar per les terres de Zabuló i Neftalí per a descendir vers Jerusalem. Per això, aquestes àrees de la Galilea, menyspreades pels jueus del sud, serien precisament camí de llum i llibertat. No endebades de Natzaret, que està ubicada en aquesta àrea de l’Alta Galilea, en vingué la llum: Jesús.

-      “Convertiu-vos, el Regne del cel és a prop”:  Aquesta frase de síntesi  teològica té un valor fins i tot psicològic i psiquiàtric per a la nostra actualitat, és com dir: ·Canvieu de costums i no voleu dependre d’una economia fonamentada en la producció i la competència perquè us deshumanitza. Convertiu-vos!. Adoneu-vos de la dignitat de la persona humana, de cada persona, i descobrireu en el vostre interior el disseny de Déu sobre cadascun de vosaltres i la comunitat”...

-      “...germans Simó i Andreu... Jaume i Joan...  ...deixaren la barca i el van seguir”: Mateu copia aquesta escena de l’escrit de Marc (Mc 1, 16-20 ). Lluc  enriqueix l’escena amb un ambient de plena predicació i la pesca miraculosa (Lc 5, 1-11). Però l’origen vocacional de Simó, Andreu, Jaume i Joan possiblement és a l’àrea de conversió de Joan Baptista entre Jericó i el Mar Mort, a pocs quilòmetres del Qumran, lluny de la Galilea i Cafarnaüm (Jn 1,29-51). La decisió de seguir Jesús seria després de moltes escoltes de les exposicions que feia Jesús sobre la interpretació de les Escriptures i la societat nova de cara a un Nou Regne. També podem conjecturar que els quatre primers deixebles que van conèixer Jesús a l’àrea d’espiritualitat de Joan Baptista foren els qui resoldrien la subsistència material de Jesús les primeres setmanes d’estada a Cafarnaüm, I Jesús col·laboraria amb ells  en la pesca al llac...

-      “...ensenyant, ...anunciant, ...guarint...”: El fet de guarir malalts a l’Evangeli suggereix que no es tracta tant de curar malalties materials sinó que Jesús, amb el que deia i la seva coherència personal, convencia els qui l’escoltaven de bon cor de que les realitats es podien entendre i viure d’una manera més joiosa i amb pau de l’esperit, sense l’ofec moral, econòmic, doctrinal, jurídic... que els arribava des de l’autoritat impositiva i controladora de saduceus, notables, fariseus i mestres de la Llei. L’únic important de veritat i fonamental per a Jesús era la valoració de la persona per ella mateixa segons el disseny creador de Déu.. Això ho entenien els de cor senzill que havien de viure la seva religiositat jueva amb moltes incrustacions negatives, perjudicials i temors. Escoltant Jesús es sentien alliberats. El “gènere literari” evangèlic queda palès amb el verset 24 que segueix immediatament al text de la Lectio d’avui, llegiu-lo (Mt 4, 14). Molts cristians d’avui ens hi podem sentir identificats...

EL CONTEXT

Jesús inicia la seva predicació a Galilea, a Cafarnaüm concretament.  La Galilea sempre fou observada de reüll o malvista des de Jerusalem. Cafarnaüm, doncs, serà l’escenari i plataforma inicial de la predicació de Jesús, on es complirà el gran oracle d’Isaïes 8, 23-9,1. Així comença a complir-se l’encàrrec  de la predicació inicial per a  l’Evangeli al món enter (Mt 28, 18...).

El paral·lelisme entre Joan i Jesús expressa la connexió d’aquest amb els moviments baptistes, però també l’originalitat de Jesús que el separa en punts clau d’aquells moviments. Per bé que hi ha una coincidència inicial aviat apareix una separació irreductible entre aquests moviments baptistes i el predicar de Jesús. La predicació baptista  presenta un Déu venjador contra les injustícies del moment però en Jesús es converteix en  un Déu pacífic, mai venjador. La conversió  que demana Jesús és el pas per a rebre la Bona Notícia com a pura gratuïtat del mateix Déu. Jesús surt a l’encontra de les expectatives del poble creient del seu temps amb un anunci que té com a punt central el regnat directe de Déu mateix. Aquest és el centre de la seva predicació.

Jesús ofereix el seu seguiment, en això es diferencia dels mestres del seu temps ja que eren els deixebles els qui elegien el seu mestre. Jesús, el mestre nou, elegeix els seus deixebles. Amb aquest tret característic s’inaugura un nou seguiment: el cristià. Ésser cristià suposa haver acceptat lliurement una vocació vinculada a una comunitat permanent. A la Lectio d’avui la crida de Jesús al seu seguiment evoca la crida del Senyor als profetes  de la història d’Israel en els que vocació i missió formen part d’una mateixa realitat vital, (per exemple Jr 20,7...) i també en Pau de Tars (1C,9,16).


COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 

Primera lectura, Is 8, 23b – 9, 1:” El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum...”

Salm 27(26), 1.4. 13-14:” El Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por?”

Segona lectura, 1C 1, 10-13, 17:”...us demano que aneu d’acord i no hi hagi divisions entre vosaltres...”

 

TEXTOS PARAL·LELS: Mc 1, 14-15   /   Lc 4, 14-15  /   Jn 1, 29-51.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

n. 270 / 4a època Text bíblic: Os 14,5-9 1. L’autor . Osees exerceix el seu ministeri en el regne del Nord, Samaria, ja separada de Judà de ...