LECTIO DIVINA online n. 211 – Setmana del 7 al 13 de novembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español 

Text bíblic: LA DETRUCCIÓ DEL TEMPLE, SIGNES I PERSECUCIONS...   –  Lc 21, 5-19.

Diumenge XXXIII de durant l’any,  Any C

 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:

-      De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Llavors li preguntaren:

-      Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?

Ell digué:

-      Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i també: “El temps s’acosta”. No aneu darrere d’ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

Després els va dir:

-      Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne;  hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom.  Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa:  jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom.  Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. Amb la vostra perseverança salvareu la vida.  

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Has reflexionat mai, amb responsabilitat, sobre la caducitat d’aquest món?  Quin sentit hi trobes en aquesta caducitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual si feu grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT”

-      “...pedres magnífiques i ofrenes...”: Em permeto confiar-vos un record d’infància: una vegada la meva mare em portà a l’església parroquial de Sta. Maria a la funció de les Quaranta Hores, jo tindria 7/8 anyets. Mentre ella, interioritzada, pregava en silenci, jo em distreia mirant i remirant els altars laterals. El retaule major central encara no havia sigut restaurat de l’estrall del 1936, no hi era. Vaig preguntar-li: ¿Per què aquells altars eren tan diferents  uns dels altres?. Ella em contestà: Després de la guerra els rics d’Igualada els van pagar i cadascun ho va fer a la seva manera...”. Aquella resposta, encara avui, em fa rumiar molt...

-      “...no en quedarà pedra sobre pedra...“: Tot el que depèn del temps i de l’espai és caduc, per tant, en la nostra fe i cultura, no confonguem el que és essencial del que no ho és; a voltes no és fàcil saber-ho distingir...

-      “...no us deixeu enganyar...”: Els proselitismes són motivats per necessitat personal de dominar, cridar l’atenció, acaparar, controlar, etc. ben altra cosa que el seguir les mocions internes de l’Esperit. És la diferència entre els profetes vertaders i els falsos. Llegiu el comentari del mot “profeta” del Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT. També Jr 14, 14-16.

-      “...sentireu a parlar de guerres i revoltes”: Dn 2, 28 / Is 19, 2 / 2Cr 15,  6. Tot enfrontament  d’uns amb altres és perquè hom vol robar l’altra o perquè hom se sent robat i reivindica el que li pertany per justícia. Són un seguit de fets que s’han repetit tots els  segles i que, per ara, no sembla que trobin un desllorigador per a solucionar aquest estrall de guerres i baralles. És la condició humana amb les seves pulsions, emocions i idees, dirigides des dels egoismes personals més que no pas amb un esperit solidari i altruista, tal com hauria de ser.

-      “...us agafaran, perseguiran, portaran al sanedrí, a la presó...”: Jn 15, 20  /  Jn 16, 1-2.

-      “Serà ocasió per a donar testimoni”: El cas del judici i martiri del diaca Esteve és un bon testimoni i exemple de la vivència de la primera Comunitat: Ac 6, 8-15. 

-      “Us donaré una eloqüència i saviesa...”:  Ac 7, 1-60, el discurs d’Esteve davant el tribunal.

-      “Sereu traïts pels vostres pares, germans, parents i amics...”:  En una visita pels entorns del barri jueu ortodox de Jerusalem s’ ens comentava que un pare de família jueu ortodox preferia la mort d’un fill o filla abans que no es convertís a la fe cristiana. De fet, i de sempre, la revisió crítica dels adolescents i joves respecte al que han vist, sentit i après dels seus pares i antecessors, ha portat discussions i enfrontaments a moltes famílies. El temps de les primeres comunitats cristianes aquest fet es donaria a l’interior de les famílies jueves on els més joves veurien i comentarien favorablement alguns comportaments dels seguidors de Jesús de Natzaret. El text suggereix que possiblement algunes famílies jueves es dividirien i trencarien per aquest motiu.

-      “...no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap”: Ac 12, 7.

-      “Amb la vostra perseverança salvareu la vida...”: He 10, 25-39.

EL CONTEXT 

El judaisme com a politització de la religió havia fracassat. Per això Jesús de Natzaret predica obertament un Nou Regne. La predicció de la desaparició del Temple suscita una pregunta als deixebles de Jesús: “Quan succeirà i quins signes el precediran?” La resposta de Jesús, amb tota la  intenció per part d’Ell, és de més amplada que  la mateixa pregunta dels deixebles. Lluc fa de la resposta de Jesús un discurs complert i convincent des d’aquestes tres realitats, indefugibles: la destrucció del Temple de Jerusalem, la vinguda del Fill de l’Home i l’acabament del món amb la seva temporalitat. Cal deixar clar, però, que la destrucció del Temple de Jerusalem no és encara un signe de la fi del món. Lluc dedica el seu Evangeli a unes comunitats on la majoria de batejats són d’origen grecoromà, no pas jueus, ho deixa clar en boca del Mestre. Més a més, Lluc surt al pas a eliminar una certa febre messiànica que es feia present en alguns sectors de la comunitat.

Jesús, amb el seu discurs, vol que els seus deixebles, primer, no escoltin profetes de benefici propi, i per tant falsos, sobre aquests fets; i, segon, que estiguin preparats per a suportar tota classe de violències i persecucions per part dels poders d’aquest món, sempre enemics declarats de l’Evangeli i els seus seguidors.

Polititzar la religió sempre resulta, tard o d’hora, negatiu. Aquest  és també un bon tema per a la revisió objectiva i evangèlica del nostre cristianisme històric, també actual en alguns sectors de l’Església...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Ml 3, 19-20a: ”Vindrà aquell dia abrusador com una fornal...”

Salm 97, 5-9: ”Judicarà el món amb justícia...”

Segona lectura, 2Te 3, 7-12: “Qui no vulgui treballar que no mengi...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 24, 1-14  /  Mc 13, 1-13.

LECTIO DIVINA online n. 210 – Setmana del 31 d’octubre al 6 de novembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT 

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: LA RESURRECCIÓ – Lc 20, 27-38

Diumenge XXXII de durant l’any,  Any C

Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció;  per això li van plantejar aquesta dificultat:

-      Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt.   Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills.  També el segon  i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills.  Finalment va morir també la dona. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?

Jesús els respongué:

-      Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir:  són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

AQUÍ I AVUI Què diu el text? T’has posat a pensar mai en la realitat de la Resurrecció Pasqual? Quines preguntes et fas? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual si feu grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT" 

-      “Saduceus”: Els saduceus eren els sacerdots descendents de Sadoc, del temps de David: 1Sa 2, 35  /  1Re 1, 39-40. Els saduceus no creien en la resurrecció dels morts perquè, per a ells, els únics llibres revelats per Déu eren els del Pentateuc, és a dir, Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi; el tema de la resurrecció no apareix en cap d’aquests llibres, per això la neguen.  Vegeu el mot “saduceu” en el Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT.

-      “...de quin dels set serà muller?”: la pregunta dels saduceus a Jesús podria ser inspirada en les escenes de Tb 3, 7-17.

-      “Els qui viuen en aquest món es casen...  en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit”. En la resposta de Jesús queda ben clar el designi de Déu vers la criatura humana: l’ésser humà ve al món en les condicions que són normals en la dimensió temporal de la creació, on, entre les lleis de l’evolució, hi ha la de la complementarietat dels dos sexes de cara a motivar l’entrada de nous éssers a la vida terrenal. La característica peculiar de l’ésser humà, per sobre les altres criatures o éssers existencials  del nostre cosmos, és que, com a persona que pensa i decideix, pot acceptar lliurement la transcendència d’ella mateixa més enllà de les limitacions espai-temporals i projectar-se més enllà. La història de les cultures i religions humanes són riquíssimes de comentaris i recerques vers aquest plantejament de transcendència. Jesús, precisament, és qui, amb la seva Pasqua, n’obriria la porta d’una vegada per sempre, i a tota llum: el Regne de Déu, on l’Amor Creador i Etern ho és tot i per a tots. És tota una altra dimensió, que podem intuir per la fe, però que  s’escapa del nostre pensar actual pragmàtic i racional.  Poc s’ho imaginaven aquells malintencionats, saberuts i preguntaires saduceus...

-      “Ell no és Déu de morts sinó de vius...”: És la reflexió que Maria de Magdala es feu quan plorava la desaparició del cos de Jesús davant el sepulcre: “Si el Déu d’Abraham i dels pares és un Déu viu, com és que va permetre que la persona de Jesús, essent qui era i tal com es comportava i feia, acabés d’aquella manera tan horrible el divendres de Nissan? Si aquest Déu és viu, Jesús igualment...” I aquí és on l’Esperit inspirà a Maria de Magdala la nova realitat del Jesús Pasqual... Jn 20, 11-18  /  Mc16, 9-11.

EL CONTEXT

Els saduceus, que no creien en la resurrecció, intenten enredar Jesús amb una pregunta de tipus casuístic, basant-se en la Llei: Dt 25, 5s.

En primer lloc la resposta de Jesús fa veure que el matrimoni és una realitat temporal, natural i necessària de cara a la multiplicació de l’espècie humana.

En segon lloc, en la resurrecció ja no hi haurà necessitat d’una sèrie de coses que en la vida natural en aquesta terra són connaturals i necessàries a l’ésser humà. La resurrecció no és un simple perdurar d’aquesta vida temporal amb les seves necessitats i carències sinó un estat de vida plena on ja no hi haurà necessitats a satisfer.

I en tercer lloc, Jesús demostra des de l’Escriptura que Déu és Déu de vius, i per tant la realitat existencial humana és invitada  a participar  i compartir lliurement la vida plena del mateix Déu, Amor Etern, més enllà de les lleis evolutives del cosmos.

Tot un plantejament radical davant la no creença generalitzada a la nostra societat d’avui...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, 2M 7, 1-14: ” ...el Rei del món ens ressuscitarà...”

Salm 17 (16), 1.5-6.8b i 15: ”Protegiu-me a l’ombra de les vostres ales...”

Segona lectura, 2Te 2, 16-3, 5: ”...que la Paraula es propagui a tot arreu...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 22, 23-33  /  Mc 12, 13-17

 

 LECTIO DIVINA online n. 209 – Setmana del 24 al 30 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

Text bíblic: JESÚS I ZAQUEU  - Lc 19, 1-10

Diumenge XXXI de durant l’any,  Any C

Jesús va entrar a Jericó  i travessava la ciutat.  Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans,  i era ric.  Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura.  Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.  Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

-      Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.  Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:

-      Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.

Però Zaqueu, dret davant el Senyor,  li digué:

-      Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns,  i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

Jesús li digué:

-      Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.   El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Has interioritzat Jesús en el teu viure, o el vius des de formulismes superficials? ¿Saps administrar els teus bens, els que siguin, amb justícia i solidaritat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

 EL TEXT”

-      “ ...Jesús va entrar a Jericó...”:  Jericó és un oasi de la plana del riu Jordà, al final del Wadi Quelt baixant de Jerusalem, proper al Mar Mort. Hi ha tres ciutats o poblats amb el nom de Jericó en la mateixa àrea geogràfica: la Jericó  antiga amb el nom de Tell es-Sultan que correspon a la Jericó arqueològica. Pot ser visitada, hom ha cregut  que un dels estrats és la muralla ensorrada en la conquesta de Josuè, concepte avui totalment superat. Aquesta Jericó és la ciutat més antiga del món, d’uns 10.000 anys aC.  Al peu mateix de Tell es-Sultan hi ha el Jericó que visitem, és una població d’uns 25.000 habitants dispersats pels conreus de l’immens oasi. Aquí és on els pelegrins de Terra Santa fan parada davant un sicòmor, hom identifica aquest arbre amb el que Zaqueu s’emparrà per veure passar Jesús;  és un invent posterior per a situar l’escena redactada per Lluc, altrament  la botànica no pot reafirmar l’originalitat evangèlica d’aquest sicòmor .  Hi ha un tercer Jericó: el Jericó Herodià, al final del Wadi Quelt, havent baixat de Jerusalem, quan comença el desert de l’Arabà, a prop dels dos Jericó anteriors. Aquest és pròpiament el Jericó del Nou Testament, el Jericó de Jesús. El rei Herodes el Gran, el dels nens innocents de l’evangeli de Mateu, hi construí uns palaus. Als entorns d’aquestes construccions herodianes, i altres hel·lenístiques, s’hi establí la gent, el poble. Aquest fou pròpiament el Jericó de Zaqueu, els dels dos cecs i el de la paràbola del bon samarità, el Jericó on Jesús entrà.  Aquest indret, oficialment abandonat en temps de Bizanci , fou aprofitat per la gent per a instal·lar-s’hi. Però, per un seguit de terratrèmols, els habitants l’abandonaren i es  traslladaren a l’oasi proper, el Jericó actual que coneixem. El pelegrinatge a Terra Santa cal verificar-lo amb coneixement i ull crític, altrament es pot caure en una informació de nova estampa. El bon guiatge és important.

-      “ Zaqueu, cap de publicans, ric...”: A Jericó Zaqueu era el cap dels cobradors d’impostos oficials. Jericó era el punt de connexió de les comarques de Perea, a l’altra banda del riu Jordà, i Judea, un lloc important per a les transaccions; vegeu el mapa n. 7 de la Bíblia de l’ABCAT,

-      “Zaqueu, baixa depressa...”: Zaqueu, que era petit d’estatura, s’havia emparrat a un arbre per veure passar Jesús. Lluc és preciosista en detalls simbòlics, Zaqueu, tot i tenir diners abundants, com a persona, era “baixet”, i, curiosament, en la població més sota el nivell del mar en tota la terra. La trobada amb Jesús el farà créixer...

-      “...tots murmuraven...” :  Consulteu el mot “impuresa (ritual)” en el Vocabulari de la Bíblia de la ABCAT.

-      “Senyor, dono la meitat dels meus béns..., i  restitueixo....”: Zaqueu mostra una gran generositat. La seva restitució s’até a les prescripcions més exigents de la Llei aplicables en el cas de bestiar en cas de no ser restituït 2Sa 12,6.. Vegeu, en canvi, Lv 5, 21-24 i Nm 5, 6-7 on es diu que cal restituir  la quantitat defraudada amb un recàrrec d’una cinquena part del seu valor.

-      “Avui ha entrat la salvació a aquesta casa...”: Zaqueu ha crescut com a persona gràcies a Jesús. Una persona realitzada és, bíblicament, una persona salvada. Salvació i plenitud existencial són sinònims; la mort i el no res, desapareixen.

-      “El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut...”: Jesús vingué a fer realitat les paraules del profeta Ezequiel a 34,16.

EL CONTEXT 

Ens trobem de nou amb el tema tan valorat i repetit per l’evangelista Lluc: la conversió a Jesús i la seva exigència. Zaqueu s’acosta a Jesús per curiositat i acaba acollint-lo a casa seva, més encara, repartint entre els necessitats una part important dels seus béns. Jesús aquí es revela un cop més com ha vingut al món a cercar i salvar el que semblava perdut.

Zaqueu és el paradigma del qui, coneixent Jesús, no tant sols es desprèn amb rapidesa de lo material com a valor definitiu i únic, sinó que també permet que el seu interior sigui transformat per la gràcia i així pugui començar un nou projecte de vida, projecte fonamentat en la justícia i la solidaritat. Naturalment, entre els assistents que  eren a l’entorn del fet, hi va haver qui pensava que Zaqueu primer de tot havia de purgar els robatoris camuflats que havia verificat aprofitant-se del seu ofici de cobrador d’impostos. Però els camins de la gràcia divina són uns altres.

Aquesta escena de Zaqueu ens fa veure també que el posseir uns béns temporals no va contra el seguiment de Jesús sempre que els podem i volem administrar amb justícia i solidaritat.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Sa 11,23–12,2: ”...el món davant vostre...  és com esquitx de rosada...”

Salm 145 (144), 1-13: ” ...beneiré el vostre nom per sempre...”

Segona lectura, 2Te 1, 11 – 2, 2: “...que Déu us faci dignes de la vocació cristiana...”

 

 

LECTIO DIVINA online n. 208 – Setmana del 17 al 23 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: EL FARISEU I EL PUBLICÀ  -  Lc 18, 9-14

Diumenge XXX de durant l’any,  Any C

 

Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:

-      Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.

El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà.  Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”

Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.”

Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; ^* perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Has menyspreat altres persones algun cop a la vida? La teva “humilitat” és de víctima enfonsada o clarivident des de l’Evangeli? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...es refiaven de ser justos...”: Aquí és oportú obrir la Bíblia de l’ABCAT en la secció “Vocabulari” i llegir el comentari del mot “fariseu”.

-      “...no sóc com els altres...”: Jesús recriminà als fariseus el formalisme en el compliment de les normes de la Llei i la subordinació de les coses més importants de la Llei a les seves pròpies tradicions: Mt 15, 6  /  Mt 23, 13-33  /  Lc 12, 1.

-      “...Déu meu, sigues-me propici... sóc un pecador!”: Per entendre bé què vol dir “pecador” en aquesta paràbola consulteu el “Vocabulari” de la Bíblia de l’ABCAT en el mot “publicà”.

-      “...baixà perdonat a casa seva, i no l’altre”: La humilitat situa l’ésser humà en la seva realitat radical, amb tots els valors que el Creador l’ha dotat i també amb les seves carències com a criatura voltada de condicionaments. El reconeixement humil d’un mateix és sempre un acte lliure i positiu. Tot el contrari del tancament egocèntric.

-      “Tothom que s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit”: Qui s’enalteix viu en l’engany, mentre que qui se sap valorar-se en el punt dolç de la seva realitat, creix perquè es fa i és més persona. 

EL CONTEXT

En aquesta paràbola, que només es troba en Lluc, es contraposen dues actituds: la del fariseu, que pensa obtenir la salvació pel seu propi esforç, i la del publicà que reconeix la seva condició de pecador i demana a Déu el do de la rectificació moral en la seva vida. Aquest últim confia en la bondat i misericòrdia del Senyor més que no pas en el seu comportament personal. Aquest és el model que Lluc proposa als seus lectors.

Aquesta paràbola de Lluc va dirigida a aquells que es valoren personalment com a justos tot menyspreant els demés. Els qui es creien bons i justos davant Déu s’ho creien perquè complien literalment normes i costums establerts, i des d’aquí es creien amb tot el dret  de presentar-se davant Déu com aquell que vol cobrar el que els pertoca.

Jesús treu la màscara d’aquesta actitud farisaica tot declarant obertament que només és justificat aquell que, davant el Senyor, reconeix la pròpia limitació i feblesa i es posa confiadament a les seves mans. El fariseu de la paràbola, per contrast, no obté el bon reconeixement per part de Déu, i no és que Déu li negui, sinó que ell creu que no en té necessitat.

L’orgull de l’autosatisfacció encega els humans, nosaltres inclosos. Cal estar-ne previnguts perquè els mecanismes de defensa pròpia i de marcar el futur a favor propi, són connaturals en la nostra psicologia. També els minerals, les plantes i l’instint dels animals tenen aquestes aptituds per a auto defensar-se; és llei d’evolució. Però Jesús ens revelà la transcendència sobrenatural de la persona humana i ens ensenyà com ho hem de fer per a reeixir amb aquest valor de creixement vers la plenitud, tot valorant i estimant el proïsme i també la natura en totes les seves variants com a presència d’un Amor Etern i sempre Creador. La humilitat, des de Jesús, és saviesa i creixement.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Sir 35,15-22: ”El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes...”

Salm 34 (33),2-23: “Els ulls del Senyor vetllen pels justos...”

Segona lectura, 2Tm 4, 6-8. 16-18: ”El Senyor em guardarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial.