LECTIO DIVINA online n. 209 – Setmana del 24 al 30 d’octubre de 2022
Download: Català, English, Español
Text bíblic: JESÚS I ZAQUEU - Lc 19, 1-10
Diumenge XXXI de durant l’any,
Any C
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, i era ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
- Zaqueu, baixa de pressa, que avui
m’haig d’hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir
amb alegria. Tots els qui ho van veure
murmuraven i deien:
- Ha anat a allotjar-se a casa d’un
pecador.
Però Zaqueu, dret davant el
Senyor, li digué:
- Senyor, dono als pobres la meitat dels
meus béns, i als qui he exigit més
diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
- Avui ha entrat la salvació en aquesta
casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i
salvar allò que s’havia perdut.
|
AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Has interioritzat Jesús en el teu
viure, o el vius des de formulismes superficials? ¿Saps administrar els teus bens,
els que siguin, amb justícia i solidaritat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida? |
Comentaris
per a ser llegits abans o després de la Lectio:
- “ ...Jesús va entrar a Jericó...”: Jericó és un oasi de la plana del riu Jordà,
al final del Wadi Quelt baixant de Jerusalem, proper al Mar Mort. Hi ha tres ciutats
o poblats amb el nom de Jericó en la mateixa àrea geogràfica: la Jericó antiga amb el nom de Tell es-Sultan que
correspon a la Jericó arqueològica. Pot ser visitada, hom ha cregut que un dels estrats és la muralla ensorrada en
la conquesta de Josuè, concepte avui totalment superat. Aquesta Jericó és la
ciutat més antiga del món, d’uns 10.000 anys aC. Al peu mateix de Tell es-Sultan hi ha el
Jericó que visitem, és una població d’uns 25.000 habitants dispersats pels
conreus de l’immens oasi. Aquí és on els pelegrins de Terra Santa fan parada
davant un sicòmor, hom identifica aquest arbre amb el que Zaqueu s’emparrà per
veure passar Jesús; és un invent
posterior per a situar l’escena redactada per Lluc, altrament la botànica no pot reafirmar l’originalitat
evangèlica d’aquest sicòmor . Hi ha un
tercer Jericó: el Jericó Herodià, al final del Wadi Quelt, havent baixat de
Jerusalem, quan comença el desert de l’Arabà, a prop dels dos Jericó anteriors.
Aquest és pròpiament el Jericó del Nou Testament, el Jericó de Jesús. El rei
Herodes el Gran, el dels nens innocents de l’evangeli de Mateu, hi construí uns
palaus. Als entorns d’aquestes construccions herodianes, i altres hel·lenístiques,
s’hi establí la gent, el poble. Aquest fou pròpiament el Jericó de Zaqueu, els
dels dos cecs i el de la paràbola del bon samarità, el Jericó on Jesús entrà. Aquest indret, oficialment abandonat en temps
de Bizanci , fou aprofitat per la gent per a instal·lar-s’hi. Però, per un
seguit de terratrèmols, els habitants l’abandonaren i es traslladaren a l’oasi proper, el Jericó
actual que coneixem. El pelegrinatge a Terra Santa cal verificar-lo amb
coneixement i ull crític, altrament es pot caure en una informació de nova
estampa. El bon guiatge és important.
-
“
Zaqueu, cap de publicans, ric...”: A Jericó Zaqueu era el cap dels cobradors
d’impostos oficials. Jericó era el punt de connexió de les comarques de Perea,
a l’altra banda del riu Jordà, i Judea, un lloc important per a les
transaccions; vegeu el mapa n. 7 de la Bíblia de
l’ABCAT,
- “Zaqueu, baixa depressa...”: Zaqueu,
que era petit d’estatura, s’havia emparrat a un arbre per veure passar Jesús.
Lluc és preciosista en detalls simbòlics, Zaqueu, tot i tenir diners abundants,
com a persona, era “baixet”, i, curiosament, en la població més sota el nivell
del mar en tota la terra. La trobada amb Jesús el farà créixer...
-
“...tots
murmuraven...” : Consulteu el mot
“impuresa (ritual)” en el Vocabulari
de la Bíblia de la ABCAT.
-
“Senyor,
dono la meitat dels meus béns..., i restitueixo....”: Zaqueu mostra una gran generositat. La
seva restitució s’até a les prescripcions més exigents de la Llei aplicables en
el cas de bestiar en cas de no ser restituït 2Sa 12,6.. Vegeu, en canvi, Lv 5, 21-24 i Nm 5, 6-7 on es diu que cal restituir la quantitat defraudada amb un recàrrec d’una
cinquena part del seu valor.
- “Avui ha entrat la salvació a aquesta
casa...”:
Zaqueu ha crescut com a persona gràcies a Jesús. Una persona realitzada és,
bíblicament, una persona salvada. Salvació i plenitud existencial són sinònims;
la mort i el no res, desapareixen.
- “El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut...”: Jesús vingué a fer realitat les paraules del profeta Ezequiel a 34,16.
EL CONTEXT
Ens trobem de nou amb el tema tan valorat i
repetit per l’evangelista Lluc: la conversió a Jesús i la seva exigència. Zaqueu
s’acosta a Jesús per curiositat i acaba acollint-lo a casa seva, més encara,
repartint entre els necessitats una part important dels seus béns. Jesús aquí
es revela un cop més com ha vingut al món a cercar i salvar el que semblava
perdut.
Zaqueu és el paradigma del qui, coneixent
Jesús, no tant sols es desprèn amb rapidesa de lo material com a valor
definitiu i únic, sinó que també permet que el seu interior sigui transformat
per la gràcia i així pugui començar un nou projecte de vida, projecte
fonamentat en la justícia i la solidaritat. Naturalment, entre els assistents
que eren a l’entorn del fet, hi va haver
qui pensava que Zaqueu primer de tot havia de purgar els robatoris camuflats
que havia verificat aprofitant-se del seu ofici de cobrador d’impostos. Però
els camins de la gràcia divina són uns altres.
Aquesta escena de Zaqueu ens fa veure també que el posseir uns béns temporals no va contra el seguiment de Jesús sempre que els podem i volem administrar amb justícia i solidaritat.
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera
lectura, Sa 11,23–12,2: ”...el món davant vostre... és com esquitx de rosada...”
Salm 145
(144), 1-13: ” ...beneiré el vostre nom per sempre...”
Segona
lectura, 2Te 1, 11 – 2, 2: “...que Déu us faci dignes de la vocació cristiana...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada