dilluns, 24 d’octubre del 2022

 LECTIO DIVINA online n. 209 – Setmana del 24 al 30 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: CatalàEnglishEspañol

Text bíblic: JESÚS I ZAQUEU  - Lc 19, 1-10

Diumenge XXXI de durant l’any,  Any C

Jesús va entrar a Jericó  i travessava la ciutat.  Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans,  i era ric.  Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura.  Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.  Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

-      Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.  Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:

-      Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.

Però Zaqueu, dret davant el Senyor,  li digué:

-      Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns,  i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

Jesús li digué:

-      Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.   El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

 

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

¿Has interioritzat Jesús en el teu viure, o el vius des de formulismes superficials?

¿Saps administrar els teus bens, els que siguin, amb justícia i solidaritat?

Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 


Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

 EL TEXT”

-      “ ...Jesús va entrar a Jericó...”:  Jericó és un oasi de la plana del riu Jordà, al final del Wadi Quelt baixant de Jerusalem, proper al Mar Mort. Hi ha tres ciutats o poblats amb el nom de Jericó en la mateixa àrea geogràfica: la Jericó  antiga amb el nom de Tell es-Sultan que correspon a la Jericó arqueològica. Pot ser visitada, hom ha cregut  que un dels estrats és la muralla ensorrada en la conquesta de Josuè, concepte avui totalment superat. Aquesta Jericó és la ciutat més antiga del món, d’uns 10.000 anys aC.  Al peu mateix de Tell es-Sultan hi ha el Jericó que visitem, és una població d’uns 25.000 habitants dispersats pels conreus de l’immens oasi. Aquí és on els pelegrins de Terra Santa fan parada davant un sicòmor, hom identifica aquest arbre amb el que Zaqueu s’emparrà per veure passar Jesús;  és un invent posterior per a situar l’escena redactada per Lluc, altrament  la botànica no pot reafirmar l’originalitat evangèlica d’aquest sicòmor .  Hi ha un tercer Jericó: el Jericó Herodià, al final del Wadi Quelt, havent baixat de Jerusalem, quan comença el desert de l’Arabà, a prop dels dos Jericó anteriors. Aquest és pròpiament el Jericó del Nou Testament, el Jericó de Jesús. El rei Herodes el Gran, el dels nens innocents de l’evangeli de Mateu, hi construí uns palaus. Als entorns d’aquestes construccions herodianes, i altres hel·lenístiques, s’hi establí la gent, el poble. Aquest fou pròpiament el Jericó de Zaqueu, els dels dos cecs i el de la paràbola del bon samarità, el Jericó on Jesús entrà.  Aquest indret, oficialment abandonat en temps de Bizanci , fou aprofitat per la gent per a instal·lar-s’hi. Però, per un seguit de terratrèmols, els habitants l’abandonaren i es  traslladaren a l’oasi proper, el Jericó actual que coneixem. El pelegrinatge a Terra Santa cal verificar-lo amb coneixement i ull crític, altrament es pot caure en una informació de nova estampa. El bon guiatge és important.

-      “ Zaqueu, cap de publicans, ric...”: A Jericó Zaqueu era el cap dels cobradors d’impostos oficials. Jericó era el punt de connexió de les comarques de Perea, a l’altra banda del riu Jordà, i Judea, un lloc important per a les transaccions; vegeu el mapa n. 7 de la Bíblia de l’ABCAT,

-      “Zaqueu, baixa depressa...”: Zaqueu, que era petit d’estatura, s’havia emparrat a un arbre per veure passar Jesús. Lluc és preciosista en detalls simbòlics, Zaqueu, tot i tenir diners abundants, com a persona, era “baixet”, i, curiosament, en la població més sota el nivell del mar en tota la terra. La trobada amb Jesús el farà créixer...

-      “...tots murmuraven...” :  Consulteu el mot “impuresa (ritual)” en el Vocabulari de la Bíblia de la ABCAT.

-      “Senyor, dono la meitat dels meus béns..., i  restitueixo....”: Zaqueu mostra una gran generositat. La seva restitució s’até a les prescripcions més exigents de la Llei aplicables en el cas de bestiar en cas de no ser restituït 2Sa 12,6.. Vegeu, en canvi, Lv 5, 21-24 i Nm 5, 6-7 on es diu que cal restituir  la quantitat defraudada amb un recàrrec d’una cinquena part del seu valor.

-      “Avui ha entrat la salvació a aquesta casa...”: Zaqueu ha crescut com a persona gràcies a Jesús. Una persona realitzada és, bíblicament, una persona salvada. Salvació i plenitud existencial són sinònims; la mort i el no res, desapareixen.

-      “El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut...”: Jesús vingué a fer realitat les paraules del profeta Ezequiel a 34,16.

EL CONTEXT 

Ens trobem de nou amb el tema tan valorat i repetit per l’evangelista Lluc: la conversió a Jesús i la seva exigència. Zaqueu s’acosta a Jesús per curiositat i acaba acollint-lo a casa seva, més encara, repartint entre els necessitats una part important dels seus béns. Jesús aquí es revela un cop més com ha vingut al món a cercar i salvar el que semblava perdut.

Zaqueu és el paradigma del qui, coneixent Jesús, no tant sols es desprèn amb rapidesa de lo material com a valor definitiu i únic, sinó que també permet que el seu interior sigui transformat per la gràcia i així pugui començar un nou projecte de vida, projecte fonamentat en la justícia i la solidaritat. Naturalment, entre els assistents que  eren a l’entorn del fet, hi va haver qui pensava que Zaqueu primer de tot havia de purgar els robatoris camuflats que havia verificat aprofitant-se del seu ofici de cobrador d’impostos. Però els camins de la gràcia divina són uns altres.

Aquesta escena de Zaqueu ens fa veure també que el posseir uns béns temporals no va contra el seguiment de Jesús sempre que els podem i volem administrar amb justícia i solidaritat.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Sa 11,23–12,2: ”...el món davant vostre...  és com esquitx de rosada...”

Salm 145 (144), 1-13: ” ...beneiré el vostre nom per sempre...”

Segona lectura, 2Te 1, 11 – 2, 2: “...que Déu us faci dignes de la vocació cristiana...”

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

n. 270 / 4a època Text bíblic: Os 14,5-9 1. L’autor . Osees exerceix el seu ministeri en el regne del Nord, Samaria, ja separada de Judà de ...