LECTIO DIVINA online n. 208 – Setmana del 17 al 23 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: EL FARISEU I EL PUBLICÀ  -  Lc 18, 9-14

Diumenge XXX de durant l’any,  Any C

 

Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:

-      Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.

El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà.  Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”

Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.”

Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; ^* perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Has menyspreat altres persones algun cop a la vida? La teva “humilitat” és de víctima enfonsada o clarivident des de l’Evangeli? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...es refiaven de ser justos...”: Aquí és oportú obrir la Bíblia de l’ABCAT en la secció “Vocabulari” i llegir el comentari del mot “fariseu”.

-      “...no sóc com els altres...”: Jesús recriminà als fariseus el formalisme en el compliment de les normes de la Llei i la subordinació de les coses més importants de la Llei a les seves pròpies tradicions: Mt 15, 6  /  Mt 23, 13-33  /  Lc 12, 1.

-      “...Déu meu, sigues-me propici... sóc un pecador!”: Per entendre bé què vol dir “pecador” en aquesta paràbola consulteu el “Vocabulari” de la Bíblia de l’ABCAT en el mot “publicà”.

-      “...baixà perdonat a casa seva, i no l’altre”: La humilitat situa l’ésser humà en la seva realitat radical, amb tots els valors que el Creador l’ha dotat i també amb les seves carències com a criatura voltada de condicionaments. El reconeixement humil d’un mateix és sempre un acte lliure i positiu. Tot el contrari del tancament egocèntric.

-      “Tothom que s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit”: Qui s’enalteix viu en l’engany, mentre que qui se sap valorar-se en el punt dolç de la seva realitat, creix perquè es fa i és més persona. 

EL CONTEXT

En aquesta paràbola, que només es troba en Lluc, es contraposen dues actituds: la del fariseu, que pensa obtenir la salvació pel seu propi esforç, i la del publicà que reconeix la seva condició de pecador i demana a Déu el do de la rectificació moral en la seva vida. Aquest últim confia en la bondat i misericòrdia del Senyor més que no pas en el seu comportament personal. Aquest és el model que Lluc proposa als seus lectors.

Aquesta paràbola de Lluc va dirigida a aquells que es valoren personalment com a justos tot menyspreant els demés. Els qui es creien bons i justos davant Déu s’ho creien perquè complien literalment normes i costums establerts, i des d’aquí es creien amb tot el dret  de presentar-se davant Déu com aquell que vol cobrar el que els pertoca.

Jesús treu la màscara d’aquesta actitud farisaica tot declarant obertament que només és justificat aquell que, davant el Senyor, reconeix la pròpia limitació i feblesa i es posa confiadament a les seves mans. El fariseu de la paràbola, per contrast, no obté el bon reconeixement per part de Déu, i no és que Déu li negui, sinó que ell creu que no en té necessitat.

L’orgull de l’autosatisfacció encega els humans, nosaltres inclosos. Cal estar-ne previnguts perquè els mecanismes de defensa pròpia i de marcar el futur a favor propi, són connaturals en la nostra psicologia. També els minerals, les plantes i l’instint dels animals tenen aquestes aptituds per a auto defensar-se; és llei d’evolució. Però Jesús ens revelà la transcendència sobrenatural de la persona humana i ens ensenyà com ho hem de fer per a reeixir amb aquest valor de creixement vers la plenitud, tot valorant i estimant el proïsme i també la natura en totes les seves variants com a presència d’un Amor Etern i sempre Creador. La humilitat, des de Jesús, és saviesa i creixement.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Sir 35,15-22: ”El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes...”

Salm 34 (33),2-23: “Els ulls del Senyor vetllen pels justos...”

Segona lectura, 2Tm 4, 6-8. 16-18: ”El Senyor em guardarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial.