LECTIO DIVINA online n. 215 – Setmana del 5 al l’11 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español 

Text bíblic: MISSATGERS DE JOAN,  ELOGI DEL BAPTISTA  -  Mt 11, 2-11

Diumenge III d’Advent, Any A.

Joan, que era a la presó,  va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles  a preguntar-li:

-      ¿Ets tu el qui ha de venir,  o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els respongué:

-      Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu:  els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.  I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

-      Què heu sortit a contemplar al desert?  ¿Una canya sacsejada pel vent?  Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis!  Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta?  Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.  És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.   En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Per què Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són protagonistes en la Litúrgia d’Advent? ¿On trobaríem el seu esperit  entre les incerteses de la societat d’avui? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      “...ets tu o n’hem d’esperar un altre?”:  Algun comentarista explica que Joan Baptista rebria la seva formació a l’espai del  Qumran , comunitat d’essenis dedicada a la ascètica judaica radical i crítics amb el  Temple de Jerusalem. D’aquí el seu caràcter dur, intransigent i amenaçador.  Podeu consultar la paraula “Qumran” al VOCABULARI de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional).  Joan, presoner, en tenir notícia de que Jesús era la mateixa bondat, sense violentar, que parlava del Nou Regne sense estridències  ni imposició de cap mena, i que  només exigia  la fe radical a la seva persona, dubtà que aquell Jesús de Natzaret que ell havia batejat en el riu Jordà,  fos el Messies esperat. Per això li envia missatgers a preguntar-li-ho.

-      “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu”. Jesús respon d’una manera convincent citant el profeta Isaïes (Is  26, 19  /  Is 29, 18  /  Is35, 5-6  /  61, 1-2).

-      ”Mentre se n’anaven...”: Com va anar l’arribada dels missatgers de Joan al grup que escoltava Jesús i davant Jesús mateix? Podem fer conjectures, el cert és que Jesús esperà que els missatgers de Joan haguessin iniciat el seu camí de retorn per a fer l’elogi de Joan com a fidel  complidor del designi diví.

-      “...més que un profeta”: Joan Baptista fou el profeta Precursor immediat del Messies. Tota la profecia que s’havia iniciat amb Elies i que donà fruits esplèndids amb l’aparició intermitent de profetes per vocació divina a Israel, culminà en la persona de Joan, fill de Zacaries i Elisabet que profetitzà i actuà com a Precursor i presentador del Messies esperat, Jesús de Natzaret. Consulteu el comentari del mot “profeta” al VOCABULARI de la BCI tenint en compte que la paraula “profeta” al NT equival a “catequista” de la Comunitat.

-      “Entre els nascuts de dona...”: Quina dignitat major hi pot haver entre els humans que la de ser l’herald de la vinguda o encarnació de Déu al nostre món? Contrasteu aquesta afirmació de Jesús a favor de Joan amb Jb 14, 1  /  Dt 34, 10.

-      “el més petit en el Regne del cel és més gran que ell...”: Complementeu aquesta afirmació de Jesús amb el que ell diu a Lc 16, 10.

EL CONTEXT

Joan Baptista acabà com tots els veritables profetes incòmodes de tots els temps. Des de la presó envià els seus deixebles a preguntar a Jesús sobre el Messies esperat. Quan l’evangelista Mateu parla del Baptista, sempre , directament o indirecta, fa referència als deixebles fidels a Joan i que, fins i tot, més enllà de la seva mort, seguiren el seus ensenyaments. Aquests deixebles no acabaren mai de decidir-se a passar a la comunitat judeocristiana, potser perquè la manera com Jesús acabà la seva vida terrenal els era un fet absurd, inexplicable per la idea que tenien del proper Messies.  Jesús, per tant, no encaixava amb la seva idea de messianisme i seguien esperant. Uns versets del primer capítol de l’Evangeli de Joan ho insinuen (Jn 1, 6-8  /  Jn 1, 15).

Jesús respon sobre ell mateix, la seva pròpia persona i missió, no teoritzant sinó comentant directament i clara la seva praxi concreta i alliberadora. El compliment de les profecies confirmava la missió de Jesús (Is 35, 5-6 /  Is 61, 11), i eren els pobres i necessitats els qui rebien la bona notícia.

Els qui no estigueren d’acord amb la persona i missió de Jesús, amb conxorxa amb Roma, foren els seus assassins.

La manera com Jesús fou executat produí un escàndol permanent tant entre els jueus d’aquell temps , deixebles de Joan inclosos, com entre aquells “cristians d’avui” que segueixen malfiant-se d’una Església senzilla, pobre, allunyada de tot triomfalisme i sense aliances  amb els poders terrenals.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Is 35, 1-6a.10: ”La terra eixuta i el desert estan de festa...”

Salm 146 (145), 7-10: ”El Senyor regna per sempre...”

Segona lectura, Jm 5, 7-10: ”Com t’ho podria perdonar, Jerusalem?”

TEXTOS PARAL·LELS: Lc 7, 18-23   /   Lc 7, 24-35.

 LECTIO DIVINA online n. 214 – Setmana del 28 de novembre al 4 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

 Download: Català, English, Español 

Text bíblic: PREDICACIÓ DEL BAPTISTA – Mt 3, 1-12

Segon diumenge d’Advent, any A 

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea  dient:

-      Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:

-      És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana.  Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà,  confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

-      Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta?

Doneu els fruits que demana la conversió,  i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare;  us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres.  Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc.  Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no soc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.  Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era;  arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

AQUÍ I AVUI  Què diu el text? Quan se’t suggereix el consultar Llocs paral·lels, Taula cronològica, Vocabulari, Índex temàtic o de noms, de la Bíblia... ho fas? Com treballes la Formació Continuada en el teu fer de cada dia? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

 “EL TEXT”

-      “ Joan Baptista...”: El nom de Joan era un nom molt freqüent en temps de Jesús. Cal distingir ben clar el Joan Baptista del Joan Evangelista. Joan Evangelista en el pròleg del seu Evangeli fa dues citacions precises de Joan Baptista (Jn 1, 6-8  /  Jn 1, 15).

-      “ ...en el desert de Judea...”: Es compleix el text profètic d’Isaïes: (Is 40, 3-5).

-      “ ...vestit de pèl de camell”: Joan Baptista anava vestit com el profeta Elies (2Re 1.8). Amb aquesta expressió l’evangelista Mateu expressa que l’esperit profètic que animava  Joan era el mateix que el d’Elies. Elies era, diguem, el principi del profetisme per vocació divina oficial a Israel i el Baptista era el final de la predicació profètica, immediat a la vinguda del Messies. Referent a les llagostes amb què s’alimentava el Baptista, vegeu Lv 11, 21.

-      “...gent de Jerusalem, Judea i la regió del Jordà...”: Lluc hi afegirà gent vinguda de la terra gentil o pagana dels fenicis, de Tir i de Sidó per a escoltar la predicació de la Bona Nova (Lc 6, 17-18). Consulteu al VOCABULARI de la Bíblia Interconfessional els noms geogràfics i les descripcions respectives de Fenícia  amb les dues ciutats Sidó i Tir. Vegeu també  el mapa n. 7  i localitzeu-hi aquests noms geogràfics a  C1 i C2.

-      “ Fariseus i saduceus...”: Consultar aquests dos noms al VOCABULARI.

-      “ ...el qui ve després de mi...”: Joan el Baptista n’és el predecessor. Ell bateja amb l’aigua tot significant la neteja de la conversió. Però Jesús, que ve després d’ell, batejarà amb l’Esperit Sant i foc, és a dir: amb la vida mateixa de Déu per a enaltir els qui l’escoltin i siguin fidels. El foc cremarà, farà desaparèixer , tot allò impur i no mereixedor d’entrar en la intimitat divina, siguin éssers lliures o realitats materials.

-      “ ...el blat al graner...i  la palla a un foc que no s’apaga mai...”: El graner és el Nou Regne que arribarà ja d’immediat. El foc expressa la destrucció i desaparició de tot allò, i d’aquells, que refusaran i no voldran tenir  res a veure amb el Nou Regne...

EL CONTEXT

Després de trenta anys de vida oculta i anònima de Jesús, que els Evangelistes deixen en silenci, Mateu retorna a la seva redacció amb una fórmula temporal genèrica: presenta Joan amb un títol concret: “El Baptista”.

La descripció     que ens fa del Baptista es impressionant, tant per la seva vestimenta com per l’alimentació. El lloc de la seva predicació és el desert. La constant del seu predicar són el canvi radical de vida i la imminència del judici de Déu, Déu que revenjarà totes les injustícies que s’han comès a la terra. Clava la seva mirada en els líders religiosos  i polítics del moment, responsables directes de la corrupció i decadència d’aquella societat, els nomena “ raça d’escurçons”; Mateu així  presenta els qui des d’aquest moment seran els enemics declarats de Jesús.

Joan exigeix el penediment (Jr 8, 6), el reconeixement públic del mal comportament (Ne 9), el retorn al bon camí (Sl 50, 13) i el baptisme com a senyal extern i comunitari de la nova conversió. L’entrada a l’aigua vol evocar dos fets de la història d’Israel: el pas del Mar Roig en la sortida de l’esclavatge d’Egipte i el pas del riu Jordà en l’entrada a la Terra promesa.

Joan Baptista és l’enllaç entre la tradició profètica i la persona de Jesús, el que els profetes entreveien com a futur ara es fa present en Jesús de Natzaret.

Cal remarcar que els text de la Lectio d’avui té una densitat històrica, bíblica i catequètica quasi insuperable. No siguem lectors de corre cuita i d’interpretació literal, o només de quan anem a missa...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Is 11, 1-10: “...la soca de Jessè tallada traurà un rebrot...”

Salm 72 (71), 1-17: “Que el benestar floreixi als seus dies i mesos i anys abundi la pau”

Segona lectura, Rm 15, 4-9: “Que Déu... us concedeixi d’estar d’acord amb Jesucrist...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mc 1, 1-8  /  Lc 3, 1-9, 15-17  /  Jn 1, 19-28.

 LECTIO DIVINA online n. 213 – Setmana del 21 al 27 de novembre de 2022                 Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español 

 Diumenge 1r d’Advent. Any A

Text bíblic:  QUAN ARRIBARÀ EL FILL DE L’HOME, EL DIA I L’HORA...  -   Mt 24, 37-44.

 Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home.  Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca;  i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots.  Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home.  Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; i dues dones que moldran a la mola:  l’una serà presa i l’altra deixada.  Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa.  Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Consideres amb responsabilitat què és la “Vinguda del Senyor” a la teva vida? Ho vius en comunitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT" 

-      “ Com els dies de Noè...”: La vinguda de Crist al final del temps serà el talismà que deixarà en evidència totes les coses temporals, l’ésser humà quedarà definitivament definit segons hagi acceptat o rebutjat el projecte creador de Déu en la seva vida. Jesús adverteix que no n’hem de viure distrets, altrament podem perdre el millor que el Creador ha dissenyat per a les nostres vides: participar, identificats, en la seva mateixa essència d’Amor Etern. Però la vinguda de Crist no és als calendaris ni en els organigrames humans. Tampoc  ho era el diluvi que vingué sobtadament el temps de Noé.

-      “ Hi haurà dos homes...   dues dones...”: La nostra vida terrena, per ella mateixa, si renunciem els valors de transcendència a que pot aspirar, pot satisfer qualsevol programació humana, més principalment si el diner, el poder i l’hedonisme si hi posen entremig com a objectius. Unes persones ho entenen i altres no. La llibertat humana és la que decideix, el Creador ho ha planificat així.

-      “ Vetlleu perquè no sabeu quin dia...”: La incertesa del dia i hora de la vinguda del Senyor, si creiem i seguim l’Evangeli, és una motivació per a estar sempre a punt, vetllant sempre. Consulteu l’expressió “vinguda de Crist” a l’INDEX TEMÀTIC de la Bíblia ABCAT.

-      “ ...si l’amo de la casa hagués sabut...”: La comparació que posa Jesús és clara i precisa, no necessita més comentaris.

-      “El Fill de l’home vindrà l’hora menys pensada...”: Jesús renuncià tota nominació personal  autoritària que ressonés a grandesa i domini com: Unigènit, Messies, Ungit, Fill de David... i ell mateix s’escollí l’expressió profètica d’Ezequiel: Fill de l’home... Llegiu el comentari a l’INDEX TEMÀTIC de la Bíblia de l’ABCAT en l’expressió: “Fill de l’home”.

EL CONTEXT

 També cal llegir el comentari al mot “vigilància” a l’INDEX TEMÀTIC de la Bíblia ABCAT per a entendre bé les paraules de Jesús.

 El dia i moment del final del nostre món ens és desconegut. És tema d’eternitat, no del temps. És com una ignorància intencionada per a motivar la nostra vigilància, la qual cosa no l’hem de confondre en el poder viure despreocupats en aquesta vida. La vinguda imminent del Fill de l’home cal entendre-la, no tant com una  vinguda propera en el temps, sinó com una vinguda teològica que sobrepassa el temps i l’espai, sempre present i possible. No hem de viure distrets perquè el Senyor se’ns pot presentar a qualsevol moment. Aquesta certesa ha de motivar els components de la comunitat a no instal·lar-se en les realitats d’aquest món, realitats fugisseres per essència. Ningú no en sap res del dia i hora de la vinguda del Senyor, només ho sap el Pare (Mt 24,36). La ignorància del dia i hora de la vinguda del Senyor ha de ser coberta i enriquida per la certesa  de la seva vinguda, ens cal estar preparats.

 No ens perdem tampoc en les imatgeries de “Judici final”.  El Senyor, per a cadascun de nosaltres, vindrà el moment en que cor i circumval·lacions cerebrals deixin de funcionar i tanquem els ulls a la realitat d’aquest món. A l‘entrevista que la revista “Serra d’Or” (n. 755,  novembre 2022) fan a l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, li pregunten com ella veu el moment de la mort i respon així: “...la mort me la imagino com l’última crida que Déu ens fa i que ens diu: Ara sí, vens del tot? És l’últim sí, l’últim abandó que et permet entrar en l’Amor total”..

 Això no s’improvisa. Cal destacar l’excel·lent pedagogia de la Litúrgia que en finalitzar l’Any Litúrgic i començar-ne un de nou, ens ofereixi aquestes transcendents i profitoses reflexions des de la Lectura de la Paraula...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Is 2, 1-5: “...veniu, pugem a la muntanya de Sió...”

Salm 122 (121), 1-9: “ Quina alegria quan em van dir: “Anem a la casa del Senyor...”

Segona lectura, Rm 13, 11-14: “ ...siguem conscients dels moments que vivim”

TEXTOS PARAL·LELS: Mc 13, 32-37   /   Lc 17, 26-30, 34-36.

 

 LECTIO DIVINA online n. 212 – Setmana del 14 al 20 de novembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

  Download: Català, English, Español 

Text bíblic:  JESÚS, ULTRATJAT, PERDONA - Lc 23, 35-43

Diumenge XXXIV de durant l’any, Any C : SOLEMNITAT DE CRIST REI

El poble era allà mirant-ho, però les autoritats  se’n reien dient:

-      Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu,  l’Elegit!

També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:

-      Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:

-      ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!

Però l’altre, renyant-lo, li respongué:

-      Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.

I deia:

-      Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.

Jesús li digué:

-      En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Has considerat mai com presenta cada Evangelista el rètol de la creu de Jesús? Com vius la persona de Jesús Sofrent i Ressuscitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la lectio:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      “El poble era allà... les autoritats se’n reien, dient...”: La gent en general era curiosa per aquests espectacles cruels. Però la fama de Jesús  feia que aquell reu tingués un interès especial. Entre la gent popular hi havia les dones fidels al Mestre que, descol·locades anímicament, assistien al seu comiat de lluny estant. El romans, a les execucions públiques, feien un cercle gran de vigilància i no permetien que ningú s’acostés als reus. Les autoritats jueves feien riota i sarcasme de Jesús agonitzant perquè, segons la Llei (Dt 21, 21-23), quedava ben demostrat davant tothom que Déu no estava a favor del natzarè, sinó tot el contrari.

-      “També l’escarnien els soldats...  oferir-li vinagre...”:  Era normal que el soldats romans es burlessin i fessin escarni del proclamat i entronitzat “rei dels jueus”. L’aigua avinagrada era la beguda normal dels soldats romans en els actes de servei. Si oferien “vinagre” a un reu no vol dir que sentissin compassió vers ell sinó que oferint-li de beure li allargaven la vida i per tant el patiment humiliant (Sl 69,22).

-      “Aquest és el rei dels jueus”: Ningú no s’adonava, ni el poble, ni les autoritats jueves, ni els soldats de qui era aquell crucificat que  anava agonitzant totalment abandonat, i abandonat del  Déu d’Israel més principalment. És interessant observar el lloc on Lluc posa el text de la creu  “rei dels jueus” en la seva redacció: el col·loca entre  el poble i les autoritats jueves que esperaven un Messies, amb els romans que no n’esperaven cap, i  les generacions pecadores de tots els temps, però que unes es convertiran i entraran en el nou Regne, mentre que altres en blasfemaran.

-      ¿No ets el Messies? Salva’t tu mateix i a nosaltres!”: De quantes i infinites maneres no es repeteix en la nostra societat d’avui aquest insult requeridor?

-      Jesús, recorda’t de mi...”: El “bon lladre” reconeix la seva situació personal ruïnosa i se n’adona que només Jesús el pot salvar. La humilitat redimeix... La mort i l’entronització de Jesús a la dreta de Déu ja són l’inici del Regne del Messies.

-      “En veritat t’ho dic...”: Jesús ho diu ben clar, només Ell és la porta del Nou Regne i al bon lladre li obre els batents de bat a bat.

 EL CONTEXT

Primer de tot serà útil llegir el comentari a la paraula “creu” al Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT.

Dels quatre relats de la Passió, corresponents als quatre Evangelistes, el de Lluc és el més sobri. Possiblement la relació de la Passió de Jesús fou el primer escrit del Nou Testament, seria com una Acta notarial que els seguidors de Jesús, mestres de la Llei, fariseus i  sacerdots, es responsabilitzarien d’escriure com a denúncia de cara al futur per la injusta i horrible humiliació, tortura i mort a que fou sotmès Jesús de Natzaret. Lluc en el seu Evangeli evita les narracions de fets sagnants amb que romans i magnats jueus maltractaren el Mestre.

La sobrietat de Lluc té dos motius: el primer és la seva mateixa sensibilitat personal i veneració vers Jesús que no li permet escriure la seva Passió com ho havien fet anteriorment Marc i Mateu. El segon motiu és el propòsit de Lluc de remarcar la injustícia que s’havia comès contra Jesús per part dels poders establerts. Al darrera del comportament immoral de Roma i el Temple contra Jesús de Natzaret hi la intolerància i obstinació d’una nació, “el poble escollit”, que no va voler acceptar que el Déu d’Israel s’acabava de manifestar plenament i definitiva en Jesús. D’aquí l’expressió de Jesús clavat en creu: “ Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan”.

Per a Lluc és més important explicar la manera com Jesús assumeix aquest moment històric i definitiu. Per a Lluc les hores de la creu són el moment cimal de la seva vida. Aquí és on apareix a vista de tothom, demostrada i testimoniada, la naturalesa de condició reial del Senyor: rei just que perdona, acull i comparteix el Regne amb tots aquells que hi creguin i vulguin acceptar-lo.

En la presentació que Lluc fa dels dos malfactors crucificats amb ell, Lluc hi oposa dues maneres de reaccionar davant la salvació que Jesús ofereix des de la creu: acceptació o refús.

L’Evangelista Lluc ens proporciona avui l’oportunitat de valorar la reialesa de Jesús  sense nimbus resplendents ni riques vestimentes imperials bizantines... ¿Ho podem aplicar a la nostra Comunitat, a la nostra Església?

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, 2S  5, 1-3: “ Tu pasturaràs el meu poble seràs el seu sobirà”

Salm 122 (121), 1-5: “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”

Segona lectura, Col 1, 12-20: “Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 27, 38-44  /  Mc 15, 29-32.

 LECTIO DIVINA online n. 211 – Setmana del 7 al 13 de novembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español 

Text bíblic: LA DETRUCCIÓ DEL TEMPLE, SIGNES I PERSECUCIONS...   –  Lc 21, 5-19.

Diumenge XXXIII de durant l’any,  Any C

 Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:

-      De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Llavors li preguntaren:

-      Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?

Ell digué:

-      Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i també: “El temps s’acosta”. No aneu darrere d’ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

Després els va dir:

-      Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne;  hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom.  Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa:  jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom.  Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. Amb la vostra perseverança salvareu la vida.  

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Has reflexionat mai, amb responsabilitat, sobre la caducitat d’aquest món?  Quin sentit hi trobes en aquesta caducitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual si feu grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT”

-      “...pedres magnífiques i ofrenes...”: Em permeto confiar-vos un record d’infància: una vegada la meva mare em portà a l’església parroquial de Sta. Maria a la funció de les Quaranta Hores, jo tindria 7/8 anyets. Mentre ella, interioritzada, pregava en silenci, jo em distreia mirant i remirant els altars laterals. El retaule major central encara no havia sigut restaurat de l’estrall del 1936, no hi era. Vaig preguntar-li: ¿Per què aquells altars eren tan diferents  uns dels altres?. Ella em contestà: Després de la guerra els rics d’Igualada els van pagar i cadascun ho va fer a la seva manera...”. Aquella resposta, encara avui, em fa rumiar molt...

-      “...no en quedarà pedra sobre pedra...“: Tot el que depèn del temps i de l’espai és caduc, per tant, en la nostra fe i cultura, no confonguem el que és essencial del que no ho és; a voltes no és fàcil saber-ho distingir...

-      “...no us deixeu enganyar...”: Els proselitismes són motivats per necessitat personal de dominar, cridar l’atenció, acaparar, controlar, etc. ben altra cosa que el seguir les mocions internes de l’Esperit. És la diferència entre els profetes vertaders i els falsos. Llegiu el comentari del mot “profeta” del Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT. També Jr 14, 14-16.

-      “...sentireu a parlar de guerres i revoltes”: Dn 2, 28 / Is 19, 2 / 2Cr 15,  6. Tot enfrontament  d’uns amb altres és perquè hom vol robar l’altra o perquè hom se sent robat i reivindica el que li pertany per justícia. Són un seguit de fets que s’han repetit tots els  segles i que, per ara, no sembla que trobin un desllorigador per a solucionar aquest estrall de guerres i baralles. És la condició humana amb les seves pulsions, emocions i idees, dirigides des dels egoismes personals més que no pas amb un esperit solidari i altruista, tal com hauria de ser.

-      “...us agafaran, perseguiran, portaran al sanedrí, a la presó...”: Jn 15, 20  /  Jn 16, 1-2.

-      “Serà ocasió per a donar testimoni”: El cas del judici i martiri del diaca Esteve és un bon testimoni i exemple de la vivència de la primera Comunitat: Ac 6, 8-15. 

-      “Us donaré una eloqüència i saviesa...”:  Ac 7, 1-60, el discurs d’Esteve davant el tribunal.

-      “Sereu traïts pels vostres pares, germans, parents i amics...”:  En una visita pels entorns del barri jueu ortodox de Jerusalem s’ ens comentava que un pare de família jueu ortodox preferia la mort d’un fill o filla abans que no es convertís a la fe cristiana. De fet, i de sempre, la revisió crítica dels adolescents i joves respecte al que han vist, sentit i après dels seus pares i antecessors, ha portat discussions i enfrontaments a moltes famílies. El temps de les primeres comunitats cristianes aquest fet es donaria a l’interior de les famílies jueves on els més joves veurien i comentarien favorablement alguns comportaments dels seguidors de Jesús de Natzaret. El text suggereix que possiblement algunes famílies jueves es dividirien i trencarien per aquest motiu.

-      “...no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap”: Ac 12, 7.

-      “Amb la vostra perseverança salvareu la vida...”: He 10, 25-39.

EL CONTEXT 

El judaisme com a politització de la religió havia fracassat. Per això Jesús de Natzaret predica obertament un Nou Regne. La predicció de la desaparició del Temple suscita una pregunta als deixebles de Jesús: “Quan succeirà i quins signes el precediran?” La resposta de Jesús, amb tota la  intenció per part d’Ell, és de més amplada que  la mateixa pregunta dels deixebles. Lluc fa de la resposta de Jesús un discurs complert i convincent des d’aquestes tres realitats, indefugibles: la destrucció del Temple de Jerusalem, la vinguda del Fill de l’Home i l’acabament del món amb la seva temporalitat. Cal deixar clar, però, que la destrucció del Temple de Jerusalem no és encara un signe de la fi del món. Lluc dedica el seu Evangeli a unes comunitats on la majoria de batejats són d’origen grecoromà, no pas jueus, ho deixa clar en boca del Mestre. Més a més, Lluc surt al pas a eliminar una certa febre messiànica que es feia present en alguns sectors de la comunitat.

Jesús, amb el seu discurs, vol que els seus deixebles, primer, no escoltin profetes de benefici propi, i per tant falsos, sobre aquests fets; i, segon, que estiguin preparats per a suportar tota classe de violències i persecucions per part dels poders d’aquest món, sempre enemics declarats de l’Evangeli i els seus seguidors.

Polititzar la religió sempre resulta, tard o d’hora, negatiu. Aquest  és també un bon tema per a la revisió objectiva i evangèlica del nostre cristianisme històric, també actual en alguns sectors de l’Església...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Ml 3, 19-20a: ”Vindrà aquell dia abrusador com una fornal...”

Salm 97, 5-9: ”Judicarà el món amb justícia...”

Segona lectura, 2Te 3, 7-12: “Qui no vulgui treballar que no mengi...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 24, 1-14  /  Mc 13, 1-13.