LECTIO DIVINA online n. 216 – Setmana del 12 al l’18 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español 

Text bíblic: LA CONCEPCIÓ DE JESÚS...  -  Mt 1, 18-24

Diumenge IV d’Advent, Any A

Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant.  Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial.  Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis  un àngel del Senyor que li digué:

-      Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús,  perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:  La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel,  que vol dir «Déu amb nosaltres».

Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

AQUÍ I AVUI  Què diu el text? Quines preguntes et fas davant textos bíblics com el de la Lectio d’avui?                                   ¿Treballes en comunitat la teva Formació Continuada? Què et suggereix la Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      ”Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera...”: De bon principi l’Evangelista es proposa el deixar clar que Jesús, el Messies, com a persona divina que era, no podia haver estat engendrat per voluntat humana ni matèria fecundant terrenal, era una impossibilitat radical.  La Paraula habità entre nosaltres (Jn 1, 14) per obra i voluntat divina. Vingué al nostre món  per a donar esperança i sentit a l’existència humana que, per ella mateixa, mai no acabaria de comprendre i realitzar el projecte i obra de l’Amor Etern Creador en cadascuna de les realitats existents, nosaltres inclosos, al llarg de la història...

-      “Maria... es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant...”:  La mitologia babilònica explica que un ésser humà, en ésser engendrat, rep vida per tres factors: el pare, la mare i les divinitats de més enllà de les estrelles que envien el seu rebuf vital perquè aquella criatura engendrada visqui des del primer moment. La bufada de les divinitats passava a través de les constel·lacions, aquest fet era l’origen de l’astrologia i dels horòscops que marcaven cada un dels humans. Mateu cuida de purificar amb la seva redacció la intervenció humana en la vinguda del Fill de Déu al món, és exclusivament obra de l’Esperit que envia el seu rebuf al ventre de Maria, des de més enllà dels cels, des de l’Eternitat mateixa. La naturalesa humana de Jesús serà l’instrument per a presentar -nos el projecte i designi de Déu amb paraules, gestos i actituds nostres, és a dir, humanes. L’Horòscop” de Jesús, per dir-ho així,  era el mateix Amor Etern i Creador, que ell anomenava Pare!

-      “ Josep, home just...”:  Atenció al concepte Bíblic: la resta d’Israel. Consulteu la Paraula “resta” al VOCABULARI de la BCI per a millor comprendre els personatges de Josep i Maria en els Evangelis de la Infància. Ells són el cim, el clímax i la plenitud de la “resta d’Israel”. No era possible ja una preparació espiritual millor per a esperar amb tota certesa la vinguda del Messies, de l’Ungit..., ara tocava ja al Déu d’Israel  actuar directament per a la salvació del poble, que prou ho necessitava en tots sentits. Les persones que podríem identificar com a resta d’Israel a la Bíblia gairebé sempre  visqueren desapercebudes, com Josep i Maria de Natzaret. Alguns israelites de la “resta” són els qui redactarien  els salms de millor espiritualitat i els llibres de la saviesa.  Els més il·lustrats redactaren el Pentateuc i altres llibres bíblics. És una limitació considerar Maria i Josep com a personatges isolats, sols en ells mateixos. Tot a la Bíblia, persones i fets, té un ressò comú de sentit i plenitud. Els himnes, per exemple, de l’Evangeli de la infància a Lluc: “Magníficat” de Maria, “Beneït sigui el Senyor” de Zacaries i el càntic de Simeó al Temple rebent l’Infant Jesús, són himnes que en la intenció dels compositors eren ressò de tot el camí que la resta d’Israel havia fet a la Història de la salvació.

No tenir aquesta perspectiva seria empetitir els redactats bíblics, i, en el text d’avui, els personatges de Maria i Josep.

-      “...li posaràs el nom de Jesús”:  Josep era descendent de David, títol que passà al seu fill primogènit: Jesús. Els dos Evangelis de la Infància, Mateu i Lluc, amb  perspectives tan diverses, coincideixen en una doble afirmació intencionada  de que Jesús de Natzaret és a l’hora Fill de Déu i descendent de David.

-      “...la verge concebrà un fill”: Podem situar aquesta frase a la piscina de Siloè, així ens ho emmarcà  el professor bíblic Gregorio del Olmo quan ens comentava Isaïes. Vegeu el mapa n. 8 de la BCI i situeu aquesta piscina a la part inferior interior de les muralles de Jerusalem. De l’esplanada del Temple baixava  el torrent  “Tiropeu”  fins a Siloè, podeu llegir-ne el nom  al mateix espai del mapa. Per aquest torrent baixava l’aigua dels rentats de les víctimes que eren ofertes a dalt el Temple. Era aigua que havia estat al servei diví en les ofrenes i era, per tant, sagrada. Aquesta aigua i piscina eren propietat del rei de Judà, Acaz en aquest cas; situeu-lo en  la TAULA CRONOLÒGICA de la BCI  en l’any 735 aC, columna de JUDÀ. Podem conjecturar que el rei Acaz estaria passejant per aquest indret de Siloè, propietat seva, amb les seves dones, entre elles una de més jove que estava en estat. Apareix Isaïes, amic per altra part del rei, i hi ha el diàleg que podeu llegir a Is 7, 10-14. Llegiu-ne també la nota inferior “j”. Aquest infant anunciat seria el successor d’Acaz, el rei Ezequies. Algunes traduccions confonen noia jove amb verge, però no es tracta d’una virginitat. En hebreu noia jove i verge venen a ser sinònims. Els traductors, com Mateu, escullen  el vocable que els sembla més adaptat per al que volen explicar.

-      “Josep va prendre a casa la seva esposa”:  És la manera literària d’expressar la normalitat del matrimoni de Maria i Josep. 

Aquest text d’avui és un “Midrash” unitari perfecte.

EL CONTEXT 

Els Evangelis són la sistematització  en text escrit de la catequesi de les primeres Comunitats Cristianes, no pretenen ser la biografia de Jesús en el sentit modern històric de biografia. Abans de les quatre redaccions que en coneixem, Mateu, Marc. Lluc i Joan, el treball catequètic havia concretat escenes, amb finalitat catequètica i doctrinal, en que Jesús i la fe dels seus seguidors n’eren els protagonistes. Tot plegat s’anà recopilant en textos més amplis i complerts que es passaven d’una comunitat a l’altre per a ser llegits i comentats als Àgapes eucarístics dominicals. Una nuclis essencials en foren el text de La Passió, que cada evangelista en matisà detalls particulars, i els “Evangelis de la Infància” de Jesús: Mt, 1, 1-2, 23 i Lc 1, 1-2, 52. Marc i Joan no diuen res de la infància de Jesús. Els dos Evangelis de la Infància, de Mateu i Lluc, són un gènere literari que els complementa l’un amb l’altre i volen explicar, amb paraules i accions humanes, el que és com impossible de ser narrat des de la nostra manera de pensar i de parlar: l’entrada de l’Amor Etern i Creador en la petitesa del nostre temps i espai. Així, el tema de l’Encarnació del Verb és presentat amb un collage sorprenent de citacions dels Llibres sagrats jueus, perfectament i subtilment combinats. La seva redacció definitiva, la que llegim en Mateu i Marc, no pot ser llegida i interpretada literalment segons la nostra manera occidental de llegir. Els Evangelis de la Infància de Jesús són un “midrash” perfecte, un model insuperable de literatura semítica religiosa. Només se’ls pot llegir, estudiar i interpretar amb responsabilitat i objectivitat com a gèneres literaris.  

L’ensenyament doctrinal dels dos Evangelis de la Infància té dos punts de coincidència, que per nosaltres són de fe: Jesús és alhora Fill de Déu i home veritable.

Marc inicia el seu Evangeli amb la predicació de Joan Baptista, però té a Mc 6, 1-6 una escena  que no pot ser llegida a corre cuita, i menys, passada de llarg. L’Evangeli de Marc és el primer que es va redactar, tenir-ho en compte.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Is 7, 10-14: ”La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”

Salm 24 (23), 1-6: ”És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou”

Segona lectura, Rm 1, 1-7: ”...va ser constituït Fill poderós de Déu...”

TEXTOS PARAL·LELS:  Lc 2, 1-7.

 

LECTIO DIVINA online n. 215 – Setmana del 5 al l’11 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español 

Text bíblic: MISSATGERS DE JOAN,  ELOGI DEL BAPTISTA  -  Mt 11, 2-11

Diumenge III d’Advent, Any A.

Joan, que era a la presó,  va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles  a preguntar-li:

-      ¿Ets tu el qui ha de venir,  o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els respongué:

-      Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu:  els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.  I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

-      Què heu sortit a contemplar al desert?  ¿Una canya sacsejada pel vent?  Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis!  Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta?  Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.  És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.   En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Per què Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són protagonistes en la Litúrgia d’Advent? ¿On trobaríem el seu esperit  entre les incerteses de la societat d’avui? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      “...ets tu o n’hem d’esperar un altre?”:  Algun comentarista explica que Joan Baptista rebria la seva formació a l’espai del  Qumran , comunitat d’essenis dedicada a la ascètica judaica radical i crítics amb el  Temple de Jerusalem. D’aquí el seu caràcter dur, intransigent i amenaçador.  Podeu consultar la paraula “Qumran” al VOCABULARI de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional).  Joan, presoner, en tenir notícia de que Jesús era la mateixa bondat, sense violentar, que parlava del Nou Regne sense estridències  ni imposició de cap mena, i que  només exigia  la fe radical a la seva persona, dubtà que aquell Jesús de Natzaret que ell havia batejat en el riu Jordà,  fos el Messies esperat. Per això li envia missatgers a preguntar-li-ho.

-      “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu”. Jesús respon d’una manera convincent citant el profeta Isaïes (Is  26, 19  /  Is 29, 18  /  Is35, 5-6  /  61, 1-2).

-      ”Mentre se n’anaven...”: Com va anar l’arribada dels missatgers de Joan al grup que escoltava Jesús i davant Jesús mateix? Podem fer conjectures, el cert és que Jesús esperà que els missatgers de Joan haguessin iniciat el seu camí de retorn per a fer l’elogi de Joan com a fidel  complidor del designi diví.

-      “...més que un profeta”: Joan Baptista fou el profeta Precursor immediat del Messies. Tota la profecia que s’havia iniciat amb Elies i que donà fruits esplèndids amb l’aparició intermitent de profetes per vocació divina a Israel, culminà en la persona de Joan, fill de Zacaries i Elisabet que profetitzà i actuà com a Precursor i presentador del Messies esperat, Jesús de Natzaret. Consulteu el comentari del mot “profeta” al VOCABULARI de la BCI tenint en compte que la paraula “profeta” al NT equival a “catequista” de la Comunitat.

-      “Entre els nascuts de dona...”: Quina dignitat major hi pot haver entre els humans que la de ser l’herald de la vinguda o encarnació de Déu al nostre món? Contrasteu aquesta afirmació de Jesús a favor de Joan amb Jb 14, 1  /  Dt 34, 10.

-      “el més petit en el Regne del cel és més gran que ell...”: Complementeu aquesta afirmació de Jesús amb el que ell diu a Lc 16, 10.

EL CONTEXT

Joan Baptista acabà com tots els veritables profetes incòmodes de tots els temps. Des de la presó envià els seus deixebles a preguntar a Jesús sobre el Messies esperat. Quan l’evangelista Mateu parla del Baptista, sempre , directament o indirecta, fa referència als deixebles fidels a Joan i que, fins i tot, més enllà de la seva mort, seguiren el seus ensenyaments. Aquests deixebles no acabaren mai de decidir-se a passar a la comunitat judeocristiana, potser perquè la manera com Jesús acabà la seva vida terrenal els era un fet absurd, inexplicable per la idea que tenien del proper Messies.  Jesús, per tant, no encaixava amb la seva idea de messianisme i seguien esperant. Uns versets del primer capítol de l’Evangeli de Joan ho insinuen (Jn 1, 6-8  /  Jn 1, 15).

Jesús respon sobre ell mateix, la seva pròpia persona i missió, no teoritzant sinó comentant directament i clara la seva praxi concreta i alliberadora. El compliment de les profecies confirmava la missió de Jesús (Is 35, 5-6 /  Is 61, 11), i eren els pobres i necessitats els qui rebien la bona notícia.

Els qui no estigueren d’acord amb la persona i missió de Jesús, amb conxorxa amb Roma, foren els seus assassins.

La manera com Jesús fou executat produí un escàndol permanent tant entre els jueus d’aquell temps , deixebles de Joan inclosos, com entre aquells “cristians d’avui” que segueixen malfiant-se d’una Església senzilla, pobre, allunyada de tot triomfalisme i sense aliances  amb els poders terrenals.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Is 35, 1-6a.10: ”La terra eixuta i el desert estan de festa...”

Salm 146 (145), 7-10: ”El Senyor regna per sempre...”

Segona lectura, Jm 5, 7-10: ”Com t’ho podria perdonar, Jerusalem?”

TEXTOS PARAL·LELS: Lc 7, 18-23   /   Lc 7, 24-35.

 LECTIO DIVINA online n. 214 – Setmana del 28 de novembre al 4 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

 Download: Català, English, Español 

Text bíblic: PREDICACIÓ DEL BAPTISTA – Mt 3, 1-12

Segon diumenge d’Advent, any A 

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea  dient:

-      Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:

-      És la veu d’un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.

Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana.  Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà,  confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:

-      Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta?

Doneu els fruits que demana la conversió,  i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare;  us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres.  Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc.  Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no soc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.  Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era;  arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

AQUÍ I AVUI  Què diu el text? Quan se’t suggereix el consultar Llocs paral·lels, Taula cronològica, Vocabulari, Índex temàtic o de noms, de la Bíblia... ho fas? Com treballes la Formació Continuada en el teu fer de cada dia? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

 “EL TEXT”

-      “ Joan Baptista...”: El nom de Joan era un nom molt freqüent en temps de Jesús. Cal distingir ben clar el Joan Baptista del Joan Evangelista. Joan Evangelista en el pròleg del seu Evangeli fa dues citacions precises de Joan Baptista (Jn 1, 6-8  /  Jn 1, 15).

-      “ ...en el desert de Judea...”: Es compleix el text profètic d’Isaïes: (Is 40, 3-5).

-      “ ...vestit de pèl de camell”: Joan Baptista anava vestit com el profeta Elies (2Re 1.8). Amb aquesta expressió l’evangelista Mateu expressa que l’esperit profètic que animava  Joan era el mateix que el d’Elies. Elies era, diguem, el principi del profetisme per vocació divina oficial a Israel i el Baptista era el final de la predicació profètica, immediat a la vinguda del Messies. Referent a les llagostes amb què s’alimentava el Baptista, vegeu Lv 11, 21.

-      “...gent de Jerusalem, Judea i la regió del Jordà...”: Lluc hi afegirà gent vinguda de la terra gentil o pagana dels fenicis, de Tir i de Sidó per a escoltar la predicació de la Bona Nova (Lc 6, 17-18). Consulteu al VOCABULARI de la Bíblia Interconfessional els noms geogràfics i les descripcions respectives de Fenícia  amb les dues ciutats Sidó i Tir. Vegeu també  el mapa n. 7  i localitzeu-hi aquests noms geogràfics a  C1 i C2.

-      “ Fariseus i saduceus...”: Consultar aquests dos noms al VOCABULARI.

-      “ ...el qui ve després de mi...”: Joan el Baptista n’és el predecessor. Ell bateja amb l’aigua tot significant la neteja de la conversió. Però Jesús, que ve després d’ell, batejarà amb l’Esperit Sant i foc, és a dir: amb la vida mateixa de Déu per a enaltir els qui l’escoltin i siguin fidels. El foc cremarà, farà desaparèixer , tot allò impur i no mereixedor d’entrar en la intimitat divina, siguin éssers lliures o realitats materials.

-      “ ...el blat al graner...i  la palla a un foc que no s’apaga mai...”: El graner és el Nou Regne que arribarà ja d’immediat. El foc expressa la destrucció i desaparició de tot allò, i d’aquells, que refusaran i no voldran tenir  res a veure amb el Nou Regne...

EL CONTEXT

Després de trenta anys de vida oculta i anònima de Jesús, que els Evangelistes deixen en silenci, Mateu retorna a la seva redacció amb una fórmula temporal genèrica: presenta Joan amb un títol concret: “El Baptista”.

La descripció     que ens fa del Baptista es impressionant, tant per la seva vestimenta com per l’alimentació. El lloc de la seva predicació és el desert. La constant del seu predicar són el canvi radical de vida i la imminència del judici de Déu, Déu que revenjarà totes les injustícies que s’han comès a la terra. Clava la seva mirada en els líders religiosos  i polítics del moment, responsables directes de la corrupció i decadència d’aquella societat, els nomena “ raça d’escurçons”; Mateu així  presenta els qui des d’aquest moment seran els enemics declarats de Jesús.

Joan exigeix el penediment (Jr 8, 6), el reconeixement públic del mal comportament (Ne 9), el retorn al bon camí (Sl 50, 13) i el baptisme com a senyal extern i comunitari de la nova conversió. L’entrada a l’aigua vol evocar dos fets de la història d’Israel: el pas del Mar Roig en la sortida de l’esclavatge d’Egipte i el pas del riu Jordà en l’entrada a la Terra promesa.

Joan Baptista és l’enllaç entre la tradició profètica i la persona de Jesús, el que els profetes entreveien com a futur ara es fa present en Jesús de Natzaret.

Cal remarcar que els text de la Lectio d’avui té una densitat històrica, bíblica i catequètica quasi insuperable. No siguem lectors de corre cuita i d’interpretació literal, o només de quan anem a missa...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Is 11, 1-10: “...la soca de Jessè tallada traurà un rebrot...”

Salm 72 (71), 1-17: “Que el benestar floreixi als seus dies i mesos i anys abundi la pau”

Segona lectura, Rm 15, 4-9: “Que Déu... us concedeixi d’estar d’acord amb Jesucrist...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mc 1, 1-8  /  Lc 3, 1-9, 15-17  /  Jn 1, 19-28.

 LECTIO DIVINA online n. 213 – Setmana del 21 al 27 de novembre de 2022                 Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español 

 Diumenge 1r d’Advent. Any A

Text bíblic:  QUAN ARRIBARÀ EL FILL DE L’HOME, EL DIA I L’HORA...  -   Mt 24, 37-44.

 Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home.  Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca;  i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots.  Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home.  Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; i dues dones que moldran a la mola:  l’una serà presa i l’altra deixada.  Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa.  Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Consideres amb responsabilitat què és la “Vinguda del Senyor” a la teva vida? Ho vius en comunitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT" 

-      “ Com els dies de Noè...”: La vinguda de Crist al final del temps serà el talismà que deixarà en evidència totes les coses temporals, l’ésser humà quedarà definitivament definit segons hagi acceptat o rebutjat el projecte creador de Déu en la seva vida. Jesús adverteix que no n’hem de viure distrets, altrament podem perdre el millor que el Creador ha dissenyat per a les nostres vides: participar, identificats, en la seva mateixa essència d’Amor Etern. Però la vinguda de Crist no és als calendaris ni en els organigrames humans. Tampoc  ho era el diluvi que vingué sobtadament el temps de Noé.

-      “ Hi haurà dos homes...   dues dones...”: La nostra vida terrena, per ella mateixa, si renunciem els valors de transcendència a que pot aspirar, pot satisfer qualsevol programació humana, més principalment si el diner, el poder i l’hedonisme si hi posen entremig com a objectius. Unes persones ho entenen i altres no. La llibertat humana és la que decideix, el Creador ho ha planificat així.

-      “ Vetlleu perquè no sabeu quin dia...”: La incertesa del dia i hora de la vinguda del Senyor, si creiem i seguim l’Evangeli, és una motivació per a estar sempre a punt, vetllant sempre. Consulteu l’expressió “vinguda de Crist” a l’INDEX TEMÀTIC de la Bíblia ABCAT.

-      “ ...si l’amo de la casa hagués sabut...”: La comparació que posa Jesús és clara i precisa, no necessita més comentaris.

-      “El Fill de l’home vindrà l’hora menys pensada...”: Jesús renuncià tota nominació personal  autoritària que ressonés a grandesa i domini com: Unigènit, Messies, Ungit, Fill de David... i ell mateix s’escollí l’expressió profètica d’Ezequiel: Fill de l’home... Llegiu el comentari a l’INDEX TEMÀTIC de la Bíblia de l’ABCAT en l’expressió: “Fill de l’home”.

EL CONTEXT

 També cal llegir el comentari al mot “vigilància” a l’INDEX TEMÀTIC de la Bíblia ABCAT per a entendre bé les paraules de Jesús.

 El dia i moment del final del nostre món ens és desconegut. És tema d’eternitat, no del temps. És com una ignorància intencionada per a motivar la nostra vigilància, la qual cosa no l’hem de confondre en el poder viure despreocupats en aquesta vida. La vinguda imminent del Fill de l’home cal entendre-la, no tant com una  vinguda propera en el temps, sinó com una vinguda teològica que sobrepassa el temps i l’espai, sempre present i possible. No hem de viure distrets perquè el Senyor se’ns pot presentar a qualsevol moment. Aquesta certesa ha de motivar els components de la comunitat a no instal·lar-se en les realitats d’aquest món, realitats fugisseres per essència. Ningú no en sap res del dia i hora de la vinguda del Senyor, només ho sap el Pare (Mt 24,36). La ignorància del dia i hora de la vinguda del Senyor ha de ser coberta i enriquida per la certesa  de la seva vinguda, ens cal estar preparats.

 No ens perdem tampoc en les imatgeries de “Judici final”.  El Senyor, per a cadascun de nosaltres, vindrà el moment en que cor i circumval·lacions cerebrals deixin de funcionar i tanquem els ulls a la realitat d’aquest món. A l‘entrevista que la revista “Serra d’Or” (n. 755,  novembre 2022) fan a l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, li pregunten com ella veu el moment de la mort i respon així: “...la mort me la imagino com l’última crida que Déu ens fa i que ens diu: Ara sí, vens del tot? És l’últim sí, l’últim abandó que et permet entrar en l’Amor total”..

 Això no s’improvisa. Cal destacar l’excel·lent pedagogia de la Litúrgia que en finalitzar l’Any Litúrgic i començar-ne un de nou, ens ofereixi aquestes transcendents i profitoses reflexions des de la Lectura de la Paraula...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Is 2, 1-5: “...veniu, pugem a la muntanya de Sió...”

Salm 122 (121), 1-9: “ Quina alegria quan em van dir: “Anem a la casa del Senyor...”

Segona lectura, Rm 13, 11-14: “ ...siguem conscients dels moments que vivim”

TEXTOS PARAL·LELS: Mc 13, 32-37   /   Lc 17, 26-30, 34-36.

 

 LECTIO DIVINA online n. 212 – Setmana del 14 al 20 de novembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

  Download: Català, English, Español 

Text bíblic:  JESÚS, ULTRATJAT, PERDONA - Lc 23, 35-43

Diumenge XXXIV de durant l’any, Any C : SOLEMNITAT DE CRIST REI

El poble era allà mirant-ho, però les autoritats  se’n reien dient:

-      Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu,  l’Elegit!

També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:

-      Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:

-      ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!

Però l’altre, renyant-lo, li respongué:

-      Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.

I deia:

-      Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.

Jesús li digué:

-      En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Has considerat mai com presenta cada Evangelista el rètol de la creu de Jesús? Com vius la persona de Jesús Sofrent i Ressuscitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la lectio:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      “El poble era allà... les autoritats se’n reien, dient...”: La gent en general era curiosa per aquests espectacles cruels. Però la fama de Jesús  feia que aquell reu tingués un interès especial. Entre la gent popular hi havia les dones fidels al Mestre que, descol·locades anímicament, assistien al seu comiat de lluny estant. El romans, a les execucions públiques, feien un cercle gran de vigilància i no permetien que ningú s’acostés als reus. Les autoritats jueves feien riota i sarcasme de Jesús agonitzant perquè, segons la Llei (Dt 21, 21-23), quedava ben demostrat davant tothom que Déu no estava a favor del natzarè, sinó tot el contrari.

-      “També l’escarnien els soldats...  oferir-li vinagre...”:  Era normal que el soldats romans es burlessin i fessin escarni del proclamat i entronitzat “rei dels jueus”. L’aigua avinagrada era la beguda normal dels soldats romans en els actes de servei. Si oferien “vinagre” a un reu no vol dir que sentissin compassió vers ell sinó que oferint-li de beure li allargaven la vida i per tant el patiment humiliant (Sl 69,22).

-      “Aquest és el rei dels jueus”: Ningú no s’adonava, ni el poble, ni les autoritats jueves, ni els soldats de qui era aquell crucificat que  anava agonitzant totalment abandonat, i abandonat del  Déu d’Israel més principalment. És interessant observar el lloc on Lluc posa el text de la creu  “rei dels jueus” en la seva redacció: el col·loca entre  el poble i les autoritats jueves que esperaven un Messies, amb els romans que no n’esperaven cap, i  les generacions pecadores de tots els temps, però que unes es convertiran i entraran en el nou Regne, mentre que altres en blasfemaran.

-      ¿No ets el Messies? Salva’t tu mateix i a nosaltres!”: De quantes i infinites maneres no es repeteix en la nostra societat d’avui aquest insult requeridor?

-      Jesús, recorda’t de mi...”: El “bon lladre” reconeix la seva situació personal ruïnosa i se n’adona que només Jesús el pot salvar. La humilitat redimeix... La mort i l’entronització de Jesús a la dreta de Déu ja són l’inici del Regne del Messies.

-      “En veritat t’ho dic...”: Jesús ho diu ben clar, només Ell és la porta del Nou Regne i al bon lladre li obre els batents de bat a bat.

 EL CONTEXT

Primer de tot serà útil llegir el comentari a la paraula “creu” al Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT.

Dels quatre relats de la Passió, corresponents als quatre Evangelistes, el de Lluc és el més sobri. Possiblement la relació de la Passió de Jesús fou el primer escrit del Nou Testament, seria com una Acta notarial que els seguidors de Jesús, mestres de la Llei, fariseus i  sacerdots, es responsabilitzarien d’escriure com a denúncia de cara al futur per la injusta i horrible humiliació, tortura i mort a que fou sotmès Jesús de Natzaret. Lluc en el seu Evangeli evita les narracions de fets sagnants amb que romans i magnats jueus maltractaren el Mestre.

La sobrietat de Lluc té dos motius: el primer és la seva mateixa sensibilitat personal i veneració vers Jesús que no li permet escriure la seva Passió com ho havien fet anteriorment Marc i Mateu. El segon motiu és el propòsit de Lluc de remarcar la injustícia que s’havia comès contra Jesús per part dels poders establerts. Al darrera del comportament immoral de Roma i el Temple contra Jesús de Natzaret hi la intolerància i obstinació d’una nació, “el poble escollit”, que no va voler acceptar que el Déu d’Israel s’acabava de manifestar plenament i definitiva en Jesús. D’aquí l’expressió de Jesús clavat en creu: “ Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan”.

Per a Lluc és més important explicar la manera com Jesús assumeix aquest moment històric i definitiu. Per a Lluc les hores de la creu són el moment cimal de la seva vida. Aquí és on apareix a vista de tothom, demostrada i testimoniada, la naturalesa de condició reial del Senyor: rei just que perdona, acull i comparteix el Regne amb tots aquells que hi creguin i vulguin acceptar-lo.

En la presentació que Lluc fa dels dos malfactors crucificats amb ell, Lluc hi oposa dues maneres de reaccionar davant la salvació que Jesús ofereix des de la creu: acceptació o refús.

L’Evangelista Lluc ens proporciona avui l’oportunitat de valorar la reialesa de Jesús  sense nimbus resplendents ni riques vestimentes imperials bizantines... ¿Ho podem aplicar a la nostra Comunitat, a la nostra Església?

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, 2S  5, 1-3: “ Tu pasturaràs el meu poble seràs el seu sobirà”

Salm 122 (121), 1-5: “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”

Segona lectura, Col 1, 12-20: “Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 27, 38-44  /  Mc 15, 29-32.