LECTIO DIVINA online n. 198 – Setmana del 4 al 10 de juliol de 2022
Text bíblic: EL GRAN MANAMENT I EL
BON SAMARITÀ – Lc 10, 25-37
Diumenge XV de durant l’any, Any C
Llavors,
un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer
aquesta pregunta:
- Mestre,
què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús
li digué:
-
Què hi ha
escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
-
Estima el
Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i
amb tot el pensament, i estima
els altres com a tu mateix.
Jesús
li digué:
-
Has respost bé:
fes això i viuràs.
Però
ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
-
I qui són els
altres que haig d’estimar?
Jesús
va contestar dient:
- Un home
baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el
despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment
baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra
banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i
passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que anava de viatge va
arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi
acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a
la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.
L’endemà va
treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: “Ocupa’t d’ell
i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més”.
Quin d’aquests
tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans
dels bandolers?
Ell
respongué:
- El qui
el va tractar amb amor.
Llavors
Jesús li digué:
-
Ves, i tu fes igual.
|
AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Com vius: “Estima el
Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima...?” ¿Com vius: “...estima els
altres com a tu mateix?” Què et suggereix la Lectio
d’avui per a la teva vida? |
Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:
EL TEXT
-
“Estima el
Senyor el teu Déu...”: Per a comprendre bé la densitat d’aquest text cal llegir
Dt, 6,4-9.
-
“...i estima
els altres com a tu mateix...”: Llegir també Lv 19,18. La pregunta del mestre de la Llei implica,
d’entrada, una resposta restrictiva, perquè, segons pensa ell, no tothom
mereix ser estimat. Qui no compleix la Llei i obra el mal, no mereix
estimació ja que; ell mateix, per voluntat pròpia, s’ha col·locat al marge del
projecte provident i benefactor del Déu d’Israel, i per tant no mereix
estimació.
-
“Fes això i
viuràs”:
Jesús entreveu el pensament del mestre de la Llei, li diu, simplement, que si
compleix bé la Llei, és en bon camí. Però, Jesús coneix bé la manera, de pensar i viure de mestres
de la Llei, fariseus, etc. Es tenen ells mateixos per perfectes i menyspreen la
pobra gent que es troba en circumstàncies dures per poder tirar endavant el
cada dia, sens posar massa atenció en filigranes
de lleis i tradicions.
-
“...qui són
els altres...?”: Jesús esperava aquesta pregunta per a poder explicitar
obertament en què consisteix estimar el proïsme i treure la màscara hipòcrita
dels qui es creuen perfectes.
-
“...baixava un
sacerdot... un levita... un
samarità...”: Els oficials del culte al Temple, sacerdots i levites,
passen de llarg, tot dissimulant, com si no s’adonessin d’aquella persona que
ha estat maltractada, ferida i robada per uns bandits. Ells, funcionaris del
sagrat, són els perfectes i, per tant, han d’evitar tota impuresa legal, no
contaminar-se agafant, aixecant i acompanyant un home sagnant i malferit, no
fos cas que restessin impedits, ni que sigui momentàniament, per a exercir el
seu “sant ministeri” en el Temple del Senyor.
-
“Ves tu i fes
igual!”:
Davant la pregunta de Jesús de qui fou realment l’amic i ajut de l’home
necessitat, el mestre de la Llei hagué de reconèixer que fou el samarità,
precisament. Aquest “Ves tu i fes igual” que Jesús ara pronuncia dóna el sentit
complert i definitiu a l’anterior “Fes
això i viuràs”. Jesús aquí es
manifesta com a l’intèrpret objectiu i veritable de la Llei, no manipulat per
interessos de superioritat i poder. Abans de tot són les persones!
EL CONTEXT
La paràbola del bon samarità deixa clar el
pensament de Jesús sobre qui és el proïsme. Per al judaisme tradicional, el
proïsme era el germà de poble, el convilatà, l’altre israelita; els demés no
eren proïsme. I encara, dins el sistema social i religiós del judaisme , aquest
proïsme havia de reunir unes condicions especials per a poder-s’hi apropar. Hom
no havia de ser impur legalment, sota el perill d’encomanar la impuresa als
altres.
El samarità que s’apropa al ferit, és el
prototipus de la persona odiada i refusada, incòmoda per la seva sola presència
ja que és un perill de contaminació impura per als del seu entorn. El samarità
actuà contra la Llei i podia ser motiu d’acusació del pietós mestre de la Llei
que està dialogant amb Jesús. Tanmateix, l’acció del samarità supera del tot la mateixa Llei perquè ha actuat amb amor,
compassió, generositat, desinterès i misericòrdia.
Lluc amb aquesta paràbola del bon samarità fa
un homenatge a la comunitat cristiana de Samaria. Samaria precisament, era mal
vista i odiada pels jueus. El mateix Lluc al capítol 17, 11-18 del seu
Evangeli, ens presenta deu leprosos guarits per Jesús, i tan sols un li
manifesta el seu agraïment, i aquest, també, precisament, era samarità. I Lluc,
encara, en els Fets dels Apòstols, ens presenta una ciutat de Samaria,
evangelitzada per Felip, com a una de
les primeres àrees geogràfiques que van rebre l’Evangeli.. Aquest Felip no és
l’apòstol, sinó el laic Felip que havia sigut elegit amb altres sis “homes de bona reputació, plens de l’Esperit
Sant i de saviesa...” (Ac 6, 1-7).
L’evangelista Joan, amb l’escena de la
samaritana (Jn 4,1-42).també ret homenatge a la comunitat de Samaria.
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera
lectura, Dt 30,9-14: “Et convertiràs al Senyor amb tot el cor i tota l’ànima”
Salm 69(68),14
i 17, 30-37: “Déu meu... que el vostre ajut em defensi...”
Segona lectura: ”Col 1,15-20: “Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot...”
TEXTOS PARAL·LELS: Mt 22,34-40 / Mc
12,28-34
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada