LECTIO DIVINA online n. 198 – Setmana del 4 al 10 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: EL GRAN MANAMENT I EL BON SAMARITÀ – Lc 10, 25-37

Diumenge XV de durant l’any, Any C

 

Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

-      Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

-      Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

Ell va respondre:

-      Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.

Jesús li digué:

-      Has respost bé: fes això i viuràs.

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:

-      I qui són els altres que haig d’estimar?

Jesús va contestar dient:

-      Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.

L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: “Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més”.

Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

Ell respongué:

-      El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

-      Ves, i tu fes igual.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Com vius: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima...?” ¿Com vius: “...estima els altres com a tu mateix?” Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “Estima el Senyor el teu Déu...”: Per a comprendre bé la densitat d’aquest text cal llegir Dt, 6,4-9.

-      “...i estima els altres com a tu mateix...”: Llegir també Lv 19,18.  La pregunta del mestre de la Llei implica, d’entrada, una resposta restrictiva, perquè, segons pensa ell,  no tothom  mereix ser estimat. Qui no compleix la Llei i obra el mal, no mereix estimació ja que; ell mateix, per voluntat pròpia, s’ha col·locat al marge del projecte provident i benefactor del Déu d’Israel, i per tant no mereix estimació.

-      “Fes això i viuràs”: Jesús entreveu el pensament del mestre de la Llei, li diu, simplement, que si compleix bé la Llei, és en bon camí. Però, Jesús  coneix bé la manera, de pensar i viure de mestres de la Llei, fariseus, etc. Es tenen ells mateixos per perfectes i menyspreen la pobra gent que es troba en circumstàncies dures per poder tirar endavant el cada dia, sens  posar massa atenció en filigranes de lleis i tradicions.    

-      “...qui són els altres...?”: Jesús esperava aquesta pregunta per a poder explicitar obertament en què consisteix estimar el proïsme i treure la màscara hipòcrita dels qui es creuen perfectes. 

-      “...baixava un sacerdot... un levita...  un samarità...”: Els oficials del culte al Temple, sacerdots i levites, passen de llarg, tot dissimulant, com si no s’adonessin d’aquella persona que ha estat maltractada, ferida i robada per uns bandits. Ells, funcionaris del sagrat, són els perfectes i, per tant, han d’evitar tota impuresa legal, no contaminar-se agafant, aixecant i acompanyant un home sagnant i malferit, no fos cas que restessin impedits, ni que sigui momentàniament, per a exercir el seu “sant ministeri” en el Temple del Senyor.

-      “Ves tu i fes igual!”: Davant la pregunta de Jesús de qui fou realment l’amic i ajut de l’home necessitat, el mestre de la Llei hagué de reconèixer que fou el samarità, precisament. Aquest “Ves tu i fes igual” que Jesús ara pronuncia dóna el sentit complert i definitiu a l’anterior “Fes això i viuràs”.  Jesús aquí es manifesta com a l’intèrpret objectiu i veritable de la Llei, no manipulat per interessos de superioritat i poder. Abans de tot són les persones!

 

EL CONTEXT

La paràbola del bon samarità deixa clar el pensament de Jesús sobre qui és el proïsme. Per al judaisme tradicional, el proïsme era el germà de poble, el convilatà, l’altre israelita; els demés no eren proïsme. I encara, dins el sistema social i religiós del judaisme , aquest proïsme havia de reunir unes condicions especials per a poder-s’hi apropar. Hom no havia de ser impur legalment, sota el perill d’encomanar la impuresa als altres.

El samarità que s’apropa al ferit, és el prototipus de la persona odiada i refusada, incòmoda per la seva sola presència ja que és un perill de contaminació impura per als del seu entorn. El samarità actuà contra la Llei i podia ser motiu d’acusació del pietós mestre de la Llei que està dialogant amb Jesús. Tanmateix, l’acció del samarità supera del tot  la mateixa Llei perquè ha actuat amb amor, compassió, generositat, desinterès i misericòrdia.

Lluc amb aquesta paràbola del bon samarità fa un homenatge a la comunitat cristiana de Samaria. Samaria precisament, era mal vista i odiada pels jueus. El mateix Lluc al capítol 17, 11-18 del seu Evangeli, ens presenta deu leprosos guarits per Jesús, i tan sols un li manifesta el seu agraïment, i aquest, també, precisament, era samarità. I Lluc, encara, en els Fets dels Apòstols, ens presenta una ciutat de Samaria, evangelitzada per Felip,  com a una de les primeres àrees geogràfiques que van rebre l’Evangeli.. Aquest Felip no és l’apòstol, sinó el laic Felip que havia sigut elegit amb altres sis “homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa...” (Ac 6, 1-7).

L’evangelista Joan, amb l’escena de la samaritana (Jn 4,1-42).també ret homenatge a la comunitat de Samaria.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Dt 30,9-14: “Et convertiràs al Senyor amb tot el cor i tota l’ànima”

Salm 69(68),14 i 17, 30-37: “Déu meu... que el vostre ajut em defensi...”

Segona lectura: ”Col 1,15-20: “Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 22,34-40  /  Mc 12,28-34