LECTIO DIVINA online n. 199 – Setmana del 11 al 17 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 

Text bíblic: MARTA I MARIA  -  Lc 10,38-42

Diumenge XVI de durant l’any, Any C

 Download: Català, English, Español

Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:

-      Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

El Senyor li va respondre:

-      Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa. 

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? L’Evangeli de Jesús: ¿il·lumina el teu actuar del dia a dia? ¿Dediques cada dia un espai de temps a la contemplació? Que et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...mentre feia camí...”: El fet evangèlic d’avui es realitza en el fer camí constant de Jesús. Possiblement és a Betània, ascendint pel camí clàssic de Jericó a Jerusalem, abans d’arribar a Betfagé i a la carena de la muntanya de les Oliveres a punt de descendir vers el Torrent Cedró i a la finca Getsemaní. La muntanya de les Oliveres, amb els seus dos vessants, era on els galileus s’hi instal·laven quan pujaven a Jerusalem en compliment de la Llei i festes tradicionals. En aquesta àrea Jesús hi tenia amics fidels.

-      “L’acollí una dona que es deia Marta”: Marta seria la germana gran i l’administradora de la casa. La dona, a la cultura d’aquell temps, de portes endins, controlava i organitzava la casa. Jesús hi faria estada amb una certa freqüència quan es presentava a Jerusalem. Marta aprofita l’ocasió per demostrar a Jesús que sap preparar molt ben les coses i s’hi posa de ple.

-      “Maria es va asseure als peus del Senyor...”: Maria en canvi, prefereix tenir conversa, fer preguntes i escoltar les respostes i comentaris de Jesús. Aprofitava les estades del Senyor a casa seva per a instruir-se sobre el Nou Regne que Jesús anunciava i que, a Jerusalem precisament, algun dia no llunyà, seria proclamat. La germana gran ja cuidava de preparar el sopar per a tots.

-      “...Marta estava molt atrafegada”: Un principi de tensió, per excés de voler fer les coses de la millor manera, envaeix Marta, i requereix que sa germana l’ajudi, si més no, a parar taula. Maria ja tindria altres estones per a escoltar Jesús; i perquè Maria li faci cas, posa el Senyor entremig.

-      “Senyor, no et fa res que la meva germana...”: Però Jesús dóna a Marta una resposta curta, clara i incontestable en dialèctica familiar.

-      “Marta, Marta...” Tot el que Marta, atrafegada, està preparant, és peremptori i accidental, no essencial aquell moment. Podria organitzar un sopar més senzill i no complicar-se d’aquella manera, i menys, involucrar sa germana tot apartant-la de la conversa amb el Senyor. Maria escoltava les paraules de vida eterna que sortien de la boca de Jesús, i això, per a ella, era vital. Jesús la defensa com a posseïdora, en aquell moment, del millor.

 

EL CONTEXT

Lluc i Joan són els dos evangelistes que parlen de Marta i Maria. Marc i Mateu no en diuen res. Joan els fa honor amb el seu gran capítol 11 de l’Evangeli amb l’escena de la resurrecció de Llàtzer, germà de les dues, i els primers versets del capítol 12 amb la unció de Jesús a Betània, per part de Maria. Tot fa entreveure que els germans Marta, Maria i Llàtzer no eren procedents de Galilea sinó instal·lats a Betània, els entorns de Jerusalem. Un cop els deixebles tingueren consciència certa de la Resurrecció de Jesús i  les primeres comunitats s’anaven configurant, els tres germans formarien part de la comunitat de Joan. Seria interessant ara analitzar l’escena de la resurrecció de Llàtzer. Avui, però, no és el cas.

El text que tenim a la Lectio d’avui és de Lluc. Lluc adreça el seu escrit d’Evangeli i Fets a unes comunitats on els participants, en majoria, provenen de la cultura greco-romana, de la gentilitat. Al seu Evangeli, Lluc no vol entretenir-se en subtileses referencials més apropiades per a un grup judeocristià com és el de Joan “el deixeble estimat”.

Lluc, amb una pedagogia insuperable, ens diu clarament que les dues qualitats de la comunitat de batejats són: l’activitat: Marta, i la contemplació: Maria. Les dues s’han de complementar, tenint en compte que si l’activitat és necessària per tal com és aquest món i les coses de la nostra vida terrenal, la contemplació li dóna sentit i fonament. L’activitat sola, sense la contemplació, és pur activisme, d’horitzó curt. L’activitat terrenal del cristià, i de la comunitat, només té sentit des de l’eternitat de la contemplació del Misteri Pasqual del Senyor Ressuscitat.

Una bona lliçó també per a nosaltres, gent atrafegada del segle XXI...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 

Primera lectura, Gn 18,1-10:” ...l’any que ve, Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill”

Salm 15 (14), 1-5:”...el qui obra així, mai no caurà.”

Segona lectura, Col 1,24-28:”Ara jo sóc servidor d’aquesta Església...”