LECTIO DIVINA online n. 202 – Setmana del 4 a l’11 de setembre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...    FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: L’OVELLA ESGARRIADA, LA DRACMA PERDUDA i EL FILL PRÒDIG -  Lc 15,1-32

Diumenge XXIV de durant l’any, Any C

 Download: Català, English, Español 

Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

-          Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

 Jesús els va proposar aquesta paràbola:

-          ¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”

Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

O bé

-          ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.”

Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

  I digué encara:

-          Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em toca”. Ell els va repartir els béns.

Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà.

Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.

Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” I se n’anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.

El fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu”.

Però el pare digué als seus criats: “De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.

Ell li digué: “El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.”

El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.

Però ell li respongué: “Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.”

El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. 

  

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Quin paral·lelisme hi veus entre l’ovella perduda, el dracma descontrolat i el fill pròdig?

 Quines expressions del text manifesten l’amor infinit del Pare?

Què et demana el text de la Lectio d’avui? 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          “Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven...”: Un cop més, Jesús és objecte de crítica per part del legalisme que personifiquen els fariseus i els mestres de la Llei, ja que Jesús acull cobradors d’impostos romans i pecadors per a instruir-los. Per a treure la mascareta a la hipocresia dels seus acusadors, Jesús planteja tres paràboles que revelen l’absoluta misericòrdia de Déu.

-          “Hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteixi”: A la primera paràbola, la de les noranta nou ovelles, queda clar l’escàndol dels qui es tenen per “bons” i “justos”.

-          “...deu monedes de plata i en perd una...”: una dracma equivalia a un denari de plata que era el sou normal d’un treballador durant una jornada entera. L’alegria de la dona, quan troba la dracma perduda, és molt gran, i per una raó ben clara: ara ja no perdrà la confiança del  marit, aquest possiblement  hagués pensat que ella, d’amagat, se la podria haver malgastat. 

-          “...encara de lluny, el seu pare el veié...”: Amb la paràbola del “Fill pròdig” Jesús acaba de deixar al descobert  els efectes negatius del legalisme ja que distorsiona la veritable imatge de l’amor de Déu.

-          “...no mereixo que em diguin fill teu...”: El germà petit ha reconegut la realitat objectiva i crua de la seva vida i comportament.  És en la seva veritat... ara el pare, l’Amor Etern, actuarà generosament i amb gratuïtat.

-          “... el teu germà ha tornat!”: l’escandalós de la paràbola és com Jesús  presenta el germà més jove com acaparant l’amor del pare. El germà gran, envejós, no hi està d’acord, es creu amb dret a tots els mereixements per sobre del seu dissolut germà

 EL CONTEXT

La Llei jueva preveia que el fill més jove havia de rebre una tercera part de la fortuna del pare (Dt 21,15-21). Tot i que la partició de les propietats del pare podia ser determinada en vida, els fills no accedien a l’herència fins després de la mort del pare (Sir 33,20-24). Coneixent aquestes dades, la immensa bondat de Déu, representada en el pare de la paràbola, s’insinua des del començ del relat. Aquesta paràbola mostra com la bondat infinita del pare oblida tot el mal comportament del fill menor. Tanmateix aquesta generositat no és reconeguda pel fill gran, que té una actitud semblant a la dels fariseus i mestres de la Llei; no vol participar en la festa i s’encara amb son pare, no compren la seva resposta. El pare passa de greuges comparats i doina un perdó generós i total. Aquest és exactament el perdó que Déu, el Pare, obsequia amb gratuïtat a qui li ho sap demanar.

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, 32,7-14:”...llavors el Senyor es desdigué del mal...”

Salm 51 (50),3-19:Compadiu-vos de mi, Déu meu...”

Segona lectura, 1Tm 1,12-17:”...Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors...”

 

TEXT PARAL·LEL: Mt 18,12-14