LECTIO DIVINA online n. 203 – Setmana del 12 al 18 de setembre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...    FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: L’ADMINISTRADOR ASTUT  -  Lc 16,1-13

                                                   Diumenge XXV de durant l’any,  Any C

 Download: Català, English, Español 

 Jesús deia també als seus deixebles:

-          Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar seus béns. Ell el cridà i li digué: Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.

L’administrador va pensar: Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.

Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo.

Al primer li digué: Quan deus al meu amo? Li respongué: Cent gerres d’oli.
Ell li digué: Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.

A un altre li digué: I tu, quant deus? Li respongué: Cent sacs de blat. Ell li diu: Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. I el Senyor  va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia.

Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Hi ha hagut en la teva vida  alguna mala administració que hagi perjudicat els altres?

Ets sincer i transparent amb tu mateix i la teva comunitat?

Què et demana el text de la Lectio d’avui? 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          ”...un administrador que va ser acusat...”:  Jesús parla directament d’un administrador infidel, és a dir, d’un individu corrupte. Els qui escoltaven Jesús ho veurien normal que en parlés perquè la corrupció en aquell temps, com avui, sempre i arreu, és present per tot i més principalment entre els qui tenen els poders, sigui polític, econòmic, cultural i, fins i tot, religiós. Al menys l’evangelista no fa cap menció de que els qui escoltaven Jesús se n’estranyessin del tema. Els mateixos fariseus que l’escoltaven eren àvids de diner... (Lc 16,14)

-          “Què és això que sento dir de tu...”:  Demanar comptes, quan el mal comportament es descobreix, és just i necessari per al bé de la comunitat i del mateix infractor.

-          “...d’ara endavant ja no podràs administrar...”:  L’administrador corrupte, per infidel, ha perdut càrrec i feina, merescudament.“...va cridar un a un els qui tenien deutes...”:  Aquest home, despatxat de la feina  per mentider i corrupte, és, però, un individu espavilat, astut.  Crida els deutors del seu amo i els regala directament el tant per cent que a ell li correspondria com administrador, no fa cap robatori ni és un acte corrupte, eren les lleis del seu temps. Jesús mateix comprèn que aquest administrador que ha perdut ofici i benefici, té l’astúcia d’apanyar  les coses de cara al seu futur personal. Els deutors li restaran sempre agraïts i se li posaran al costat pel què necessiti.

-          “Els fills d’aquest món...”: La pedagogia de Jesús deixa clar que si en les administracions  de les riqueses d’aquest món hi ha tants vius i espavilats, que no sigui menys l’interès per l’autèntica i veritable riquesa que ell ens ofereix, riquesa que perdurarà més enllà dels paràmetres limitats de la vida terrenal.

-          ”Cap criat no pot servir dos senyors...”:  No es pot servir al diner i a Déu alhora. El diner no hauria  de ser més que un mitjà per al recte i just desenvolupament de les coses humanes, ha d’estar  al servei de tots i amb igualtat. La veritable riquesa per a tota persona humana  és la Pasqua de Jesús, entrar en l’Amor Etern i posseir-lo. Posar el cor i la vida en les riqueses d’aquest món,  divinitzar diners i poders, és buidar el temps de sentit i perdre la mateixa vida.

-           

EL CONTEXT

Jesús no fa lloança dels tripijocs i malabarismes interessats de l’administrador de cara al seu futur, sinó la seva capacitat de preveure el seu futur personal.  La proposta de Jesús als seus deixebles és que també han de moure joc amb la seva creativitat, ser astuts i vius per entendre la dinàmica del Regne enmig d’una societat d’interessos terrenals, corruptes en moltes ocasions. És veritat que el Regne és dels humils i senzills, però això no vol dir que hagin de viure la seva fe amb ingenuïtat.

En consonància amb la paràbola anterior del fill pròdig, Lluc exhorta als membres de la comunitat a que siguin uns bons administradors dels béns que l’Evangeli els ha confiat. Els béns terrenals són passatgers i és un error agafar-s’hi com a béns definitius.

Per a Lluc, apilar riqueses ja és un pecat, i més quan conviu amb la pobresa dels altres. Qui s’aficiona al joc del diner acaba fent-ne un ídol, i exclou de la seva vida la veritable riquesa que és l’Amor Etern, revelat en la Pasqua de Jesús. Ningú no pot servir a dos senyors...

Per a assolir un bon coneixement bíblic sobre aquest tema consulteu la paraula “riquesa” a l’ÍNDEX TEMÀTIC de la Bíblia Interconfessional de l’ABCAT

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Am,4-7:”...no oblidaré mai això que fan”

Salm 113 (112),1-8:”...alço de la pols el desvalgut...”

Segona lectura, 1 Tm 2,1-8:”...es  donà ell mateix per rescatar tots els homes”