LECTIO DIVINA online n. 205 – Setmana del 26 de setembre al 2 d’octubre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: FE RADICAL PER SEGUIR JESÚS  -  Lc 17, 5-10

        Diumenge XXVII de durant l’any,  Any C

Download: Català, English, Español 

  

Llavors els apòstols digueren al Senyor:

-      Augmenta’ns la fe.

Ell va respondre:

-      Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.

¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”?  ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat?  Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.” 

  

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Tinc consciència de la meva dependència total del Creador?

Quins % de pregària i dissipació hi ha en el meu cada dia?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “Augmenta’ns la fe”: Els seguidors de Jesús s’havien il·lusionat en un canvi d’ordre polític a Israel, aquest canvi seria iniciat per Jesús mateix a la ciutat de Jerusalem quan arribés el moment que Déu tenia determinat.  Jesús seria el personatge central de la nova manera de governar i ells, els deixebles, per haver-lo cregut i seguit, ocuparien els llocs més importants del nou govern. Vist el que Jesús està fent i predicant en el seu caminar vers Jerusalem, se n’adonen de que no acaben ben bé d’entendre el que ell vol, espera, comenta i predica. Per això li fan la petició d’augment de la fe.

-      “Només que tingueu fe com un gra de mostassa...”; Jesús els diu amb claredat que no tenen una idea clara del què és una persona humana amb les virtualitats que Déu li ha donat per a desenvolupar-se i realitzar-se plenament; el nou Regne necessita aquest desenvolupament integral. Jesús els posa l’exemple  del gra de mostassa, que essent la més petita de les llavors que es poden sembrar, es fa l’hortalissa més desenvolupada tant en terreny conreable com en els marges. La fe dels deixebles, de cara als esdeveniments que s’acosten, és feble, serà l’Esperit qui els la portarà a plenitud des de la Pasqua de Jesús, ara els manca un tros de camí, encara.

-      “Qui de vosaltres si té un servent...”: És interessant que Jesús utilitza la paraula “servent” i no “esclau”. El servent, amb un contracte establert, està a disposició de l’amo.  Són dues llibertats que s’han trobat i han establert la seva relació i compromís mutus. En aquelles societats els esclaus no tenien cap dret reconegut. A Jesús el concepte “servent” li venia al punt per a l’adoctrinament que anava fent als deixebles camí de Jerusalem. L’esclavatge era un invent humà en benefici d’uns i anorreament d’altres... Jesús pensava i valorava altrament.

-      “...És que donarà gràcies al servent...?”: L’agraïment que rep el servent, justament, és el sou que cobrarà pel seu servei segons el contracte.

-      “ ...tot el que Déu us  ha manat...”: És a dir: “Quan vosaltres, havent rebut la Bona Nova, l’heu acceptada i l’heu viscuda amb fidelitat i constància, tot donant-ne testimoni davant els germans i davant el món, haureu reconegut que tot ha sigut do gratuït del Senyor, de l’Amor Etern...”

-      “Hem fet només el que havíem de fer...”: La humilitat és la virtut primera i fonament de totes les altres. Viure en humilitat no és arrossegar-se amb el cap mirant el terra, sinó, amb el cap ben dret i mirant el cel, cantar un agraïment total al Creador pel do imponderable de l’existència. ..

EL CONTEXT

La força de la fe no depèn d’ella mateixa ni de nosaltres, sinó del punt de suport des d’on la fe mateixa actua. El punt de suport de la fe és la persona de Jesús amb el seu viure, les seves paraules, doctrina, i definitivament la seva Pasqua. Demanar a Jesús que ens augmenti la fe ja és un pas vers el millorament de la nostra vida de fe. Aquesta petició d’augment i millorament de la nostra fe ha d’estar actuant  sempre en el nostre cor. El Parenostre ben resat és exactament la petició d’una fe en augment  ja que  posa la nostra atenció en tots els elements naturals i sobrenaturals des del projecte creador de Déu, és l’oració perfecta.

En quant al deure de servir per part del deixeble, no podem llegir ni interpretar les paraules de Jesús des de criteris econòmics i sindicals d’avui, no es tracta d’això. En la causa de Jesús el deixeble ha d’estar amb totes les forces i creativitat al servei del Regne, no hi valen rebaixes ni contractes interessats a mitges. El Senyor ho dóna tot, es dóna ell mateix; el deixeble ha de correspondre donant-se també del tot, tot per tot per ambdues parts. Cal tenir sempre en compte  que el Senyor se’ns dóna amb plena gratuïtat, per Amor, i nosaltres venim del no res. Els drets i remuneracions socials aquí no compten, no hi tenen cap sentit, és una altra categoria de valors.

Aquí serà bo recordar unes paraules de Jesús a l’Evangeli de Joan: “Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no coneix les intencions del seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare” (Jo 15, 14-15).

 

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Ha 1, 2-3; 2, 2-4: ”...però el just viurà perquè ha cregut”

Salm 95 (94): ”...i nosaltres som el poble que ell pastura...”

Segona lectura, 2Tm 1, 6-8.13-14: “un esperit... de fermesa, d’amor i seny”

 

TEXTOS PARAL·LELS:  Mt 18, 6-7.21-22  -  Mc 9, 42