LECTIO DIVINA online n. 204 – Setmana del 19 al 25 de setembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...    FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: PARÀBOLA DEL RIC I LLÀTZER  -   Lc 16, 19-31

Diumenge XXVI de durant l’any,  Any C

 Download: Català, English, Español 

Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:

-          Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.

Abraham li respongué:

-          Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.

El ric va insistir:

-          Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.

Abraham li respongué:

-          Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.

El ric insistí encara:

-          No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.

Abraham li digué:

-          Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

 

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Llegeixo, medito i m’esforço en viure LA PARAULA?

Quin temps i espai de la meva vida li dedico?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          “Un home ric... un home pobre...”: L’afany de riquesa, poder, sensualitat desenfrenada... han creat uns monstres que no mereixen els qualificatius ni d’humans ni de persones. Són els grups que  controlen l’actual economia neoliberal i que pretenen ensopir-nos i fer-nos callar des de les comunicacions socials, aglomeracions populistes, polítiques partidistes, educació sense humanitats ni pensament, supermercats d’envasats i conservants, etc. Contràriament i conseqüent, apareix la pobresa extrema que no sap com fer-ho per a sobre viure. Pel que llegim a la Lectio d’avui, al temps de Jesús tot això ja passava, i ha passat sempre...

-          “El pobre va morir... i el ric també morí”: Poders, sensualitats i diners són realitats presents en aquest espai i temps existencials nostres. Aquest és el món de “la carn” (Sarx en el text grec del NT).  Però l'esperit, si és afinat, des de la “Sarx”, intueix i troba escletxes de llum que són signes d’eternitat i un més enllà on les limitacions de  la “Sarx” ja no tindran poder ni control. És exactament el Regne que Jesús predicà, l’àmbit incommensurable, lluminós i joiós de l’Amor Etern: la Pasqua de Jesús. El punt i moment d’inflexió i traspàs de la “Sarx” i l’Amor Etern és el moment inefable del nostre finir temporal: “El pobre va morir... i el ric també morí”. Aquí és on les realitats existencials humanes es troben i reconeixen elles mateixes i recullen els fruits, bons o dolents, de com han viscut el temps de la “Sarx”, amb egoisme usurer o amb esperit obert als germans i a la natura, i en definitiva, al Creador.

-          “...reialme de la mort...”: El reialme de la mort per a Jesús és el no res fet conscient, el fruit d’una mala voluntat de tota la vida, una timba com la Gehenna o vall de Hinnom (vegeu el mapa n.8 de la Bíblia de l’ABCAT) on els ciutadans de Jerusalem hi llançaven les deixalles i el foc no s’apagava mai. El ric, mort ja en la “Sarx”, hi ha sigut tirat, s’hi ha tirat ell mateix...

-          “...envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit...”: El ric s’havia equivocat en el seu pas per la vida terrenal, no havia estimat ningú i ara es trobava en el foc etern. Tot i que els sentiments de bondat no hi caben en el reialme de la mort, Jesús, però, fa un joc literari i el ric, des del foc etern, demana un favor: un dit de Llàtzer, humit d’aigua, que passi per la seva llengua ardent de condemnat. Però la distància entre el si d’Abraham i l’infern és infinita. Llàtzer, que havia cercat les engrunes que queien de la taula del ric el temps de la “Sarx”, ara no pot fer aquest viatge descendent i infinit amb una mica d’aigua al palmell de la mà.

-          “Fill meu, recorda...”: Abraham no pot canviar res del que la llibertat personal del ric havia elegit a la vida terrenal: passar-s’ho bé el més possible sense posar atenció en les conseqüències del seu mal comportament  ni en el patiment dels altres. Llàtzer, ara, però, era feliç, els papers s’havien canviat!

-          “...tinc encara cinc germans...”: Jesús posa, en recurs literari, bons sentiments en el ric condemnat per tal de que aquest demani a Abraham que motivi la conversió dels seus cinc germans que encara són a la terra, a la“Sarx”, i que es comporten tan malament com ell s’havia comportat, que no vagin a parar també als inferns...

-          -“Tenen Moisès i els profetes, que els escoltin...”: Abraham li retreu que ja tenen Moisès i els profetes, és  dir, una clara descripció dels drets divins i dels drets humans, com també la recriminació que fan els profetes contra aquells que passen lliurament i conscient d’aquests drets. Per tant, que els escoltin...

-          “..tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti”: Els qui es van encegar contra la persona de Jesús en la seva vida terrenal tampoc no van voler acceptar el Crist Ressuscitat. Així de tossuts i cecs són l’egoisme i la dolenteria humans.

 

EL CONTEXT

Lluc en aquesta historieta del ric i el pobre ens fa un dibuix per a il·lustrar les benaurances i els ais... del seu mateix Evangeli a 6, 20-26. El blasme que fa al ric és el no haver sabut ni volgut compartir el que tenia amb els més necessitats. Fins i tot va perdre l’oportunitat de conversió tot llegint i escoltant Moisès i els profetes. Aquests li hagueren suggerit moltes iniciatives de solidaritat  amb els més pobres. El seu pecat, motiu de la seva condemna, és haver valorat les riqueses com a divinitat superior i exclusiva en el seu viure temporal.

Amb aquesta paràbola es fa més entenedora la impossibilitat de servir Déu i el diner a la vegada. La conseqüència immediata de voler fer-se ric, és l’oblit de les relacions de justícia més elementals, i de la finalitat de la vida mateixa. El servei a la riquesa es converteix en esclavatge vers la mateixa riquesa, fins a tal punt que es perd la sensibilitat vers tot sofriment i vulnerabilitat humans i naturals.

Cal relacionar la paràbola d’avui amb el temes del seu entorn a l’Evangeli de Lluc: l’administrador astut Lc 16, 1-13; la sal insípida Lc 14, 34-35; el seguiment de Jesús Lc 14, 33; Convidar el pobres Lc 14, 12-14; L’home ric Lc18, 18-25...

Una lliçó també per a nosaltres i la nostra societat d’avui...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Am 6, 1a.4-7: ”Ai dels qui es creuen segurs...”

Salm 146 (145), 7-10: ”El Senyor fa justícia als oprimits...”

Segona lectura, 1Tm 6, 11-16: ”...busca de practicar la justícia, la pietat, la fe...”