LECTIO DIVINA online n. 207 – Setmana del 10 al 16 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Text bíblic: LA VIUDA I EL JUTGE  -  Lc 18, 1-8

Diumenge XXIX de durant l’any, Any C

 Download: Català, English, Español

Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:

-      En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes.  A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet”.

Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo  no tinc temor de Déu ni consideració pels homes,  però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”

I el Senyor va afegir:

-      Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust.  ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant?  Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Quan la contradicció ha vingut a la teva vida, l’has pogut suavitzar amb la pregària? Has pogut compartir el teu dolor moral o físic amb la Comunitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          “...cal pregar sempre i sense defallir...”: Aquí se’ns interpel·la a no perdre el sentit d’eternitat que té ara el nostre viure. Hom no pot copsar el valor presencial de l’Amor Etern i Creador en nosaltres si només resol la seva existència en els paràmetres limitats de l’espai i el temps. En aquesta manera de viure, la transcendència espiritual del nostre esperit no és percebuda i vivim condicionats per immediateses i peremptorietats. Però des de la nostra interiorització percebem quelcom inefable i diví en el viure de cada dia. Per això davant les dificultats, problemes i maldecaps de tots els dies, qui és capaç d’entrar en el silenci del seu interior se sent comunicat i unit amb l’Amor Creador Etern, entén i practica el que significa: “pregar sempre i sense defallir”. Cal viure en fe i esperança, il·luminar el nostre temps amb la Pasqua de Jesús.

-          “...un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes...”: D’aquestes persones perverses n’hi han hagut sempre, i pel que sembla, sempre n’hi haurà... Cal tenir l’ull obert i des de l’esperança denunciar i interpel·lar aquesta i altres dolenteries de la nostra societat. Mai, però, anar per lliure, la Comunitat és important.

-          “Una viuda”: La viuda, a l’Israel del temps de Jesús, com en la societat romana, representava la classe més desprotegida i abandonada.

-          “Fes-me justícia...”: la justícia és un dret i cal exigir-la, amb insistència si és necessari.

-          “...hauré de fer justícia...”: Si no és per les bones, aquest jutge corrupte, haurà de fer justícia forçat per la perseverança i tossuderia de la viuda “no escoltada”. La motivació que ara té per a actuar obertament com a bon jutge, delata el seu egoisme: viu de la “justícia”, sense que aquesta, objectivament no li importi res...

-          “I Déu no farà justícia als qui clamen nit i dia...?”: Quantes vegades hem sentit aquesta expressió: “Demano, però Déu no m’escolta...”. Cal tenir en compte que Déu és eternitat i nosaltres ens realitzem en la limitació del temps, com també ens cal conèixer bé el què demanem i perquè ho demanem. Si no sabem actuar bé la nostra fe, la nostra esperança serà malaltissa. Les Benaurances que predicà Jesús no es comprenen amb criteris i paràmetres d’aquest món, només es fan realitat des de  la Pasqua de Jesús. El veritable valor del nostre temps tan sols és assequible des de l’eternitat, des de l’Amor Etern. Saber viure la nostra vida en síntesi d’eternitat i temps és un do de l’Esperit.

-          “El Fill de l’Home, quan vingui, trobarà fe a Israel...?”: Jesús és ben conscient de que aquest nivell de fe no és normal entre els humans. Les urgències del viure, més a més de l’atracció immediata del diner, del poder i de l’hedonisme, ens bloquegen i enceguen. Quan tenim un problema el volem resoldre ja, i si no es resol, en donem les culpes a Déu, que no ens escolta... Potser som nosaltres que no sabem fer bé les coses...

EL CONTEXT

Aquesta paràbola a l’Evangeli de Lluc és com el complement de la catequesi sobre l’oració que Jesús havia fet sobre l’oració a Lc 10,38-11,15, on insisteix en la necessitat de pregar amb confiança i perseverança amb la seguretat de què Déu sempre escolta la pregària de la seva criatura. En aquest Lc 18,8 l’evangelista convida els creients a romandre fidels  en la pregària, fins i tot quan la fe va perdent importància en el món que els rodeja.

La viuda de l’Evangeli de Lluc és la personificació de la massa d’empobrits que, amb el temps, i maltractats per una societat injusta, assumeix la idea de que la seva causa no serà atesa per ningú, ningú no es fixarà en ells per a valorar-los degudament i els oblidarà quan ja no els quedi res i les forces els abandonin.

La proposta de Jesús és que l’empobrit, com en el cas de la viuda, es vagi convencent de tot el contrari, és a dir, que arribi a sentir i assumir  que Déu és el primer interessat en la seva causa i que Déu mateix mai no acceptarà l’opressió i la injustícia. La massa dels empobrits pel desequilibri  econòmic de la societat, ha d’iniciar, amb perseverança, el camí a favor de la justícia, fins i tot sabent que a l’entorn hi poden haver jutges de mala voluntat i perversos, que hi són! Més encara, els defensors de la justícia i drets dels més pobres, seran assenyalats i marcats com a rebels, subversius, sediciosos, terroristes...  que atempten la societat de benestar i la posició ideològica dels poderosos...

Si volem ser fidels a la Paraula, ens cal conèixer, revisar i actuar contra tantíssima injustícia i corrupció que emmarca molta societat d’avui...  i conèixer també i cooperar amb tantes causes justes, que potser no coneixem prou, que també hi són.

Això, el seguidor de la Paraula, ho ha de portar al cor, cosa que Lluc ho expressa amb aquesta expressió: “...pregar sempre sense defallir”. No és responsabilitat nostra només, Déu, Amor Creador Etern, també hi és... i espera que hi siguem amb Ell.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Ex 17, 8-13: ”Mentre Moisès mantenia les mans alçades...”

Salm 121 (120), 1-8: “Alço els meus ulls a les muntanyes...”

Segona lectura: 2Tm 3, 14 – 4, 2: “...proclama l’Evangeli ... insisteix en tot moment...”