LECTIO DIVINA online n. 206 – Setmana del 3 al 9 d’octubre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: ELS DEU LEPROSOS – Lc 17, 11-19

Diumenge XXVIII de durant l’any,  Any C

 Download: Català, English, Español 

Tot fent camí cap a Jerusalem,  Jesús passava entre Samaria i Galilea.  A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny  i es posaren a cridar:

-      Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

En veure’ls, Jesús els digué:

-      Aneu a presentar-vos als sacerdots.

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.  Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,  es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.  Jesús digué:

-      ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?  ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?

I li digué:

-      Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat. 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

                              Sents proper Déu, Amor i Creador Etern, en el teu viure?

Reconeixes en Jesús i el seu Evangeli la manifestació íntima d’aquest Amor Etern?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

- “...entre Samaria i Galilea”: Lluc especifica bé la diferència geogràfica de Samaria i Galilea. Al final deixarà clar que el leprós que tingué fe en la persona de Jesús era “un samarità”, res a veure amb Galilea...

- “...10 leprosos... un tros lluny...”: Lluc, amb aquestes dues especificacions, que semblen simples, fa una filigrana geogràfica-històrica . Les tribus d’Israel eren dotze. La Samaria del temps de Jesús ocupava l’àmbit històric de tres d’aquestes tribus: Dan, Efraïm i Manassès.  En temps de Jesús, l’àrea geogràfica d’aquetes tres tribus  tenia un nom: Samaria. Per tant, aquestes tres tribus, en temps de Jesús, formaven una sola unitat cultural i geogràfica: Samaria. Un (Samaria) més nou (les altres nou tribus) fan deu. Vegeu els mapes 4 i 7 de la Bíblia de l’ABCAT.

Els qui eren marcats per la infecció de la lepra se’ls obligava per la Llei a viure separats de tothom. Els leprosos es reunien en grups i havien de quedar un tros lluny de les persones no infectades. Eren normes sanitàries del temps, com els dos metres de separació entre nosaltres en els moments forts de la pandèmia “Covid-19”.

- “Jesús, Mestre...!”: Es pot invocar a demanar quelcom a Jesús com a mestre rabí especial a la història d’Israel, com un profeta miracler més, o bé proclamar-lo Mestre des de la interioritat de la persona que descobreix en Jesús la salut i el sentit de la pròpia vida. Això és privilegi de pocs, d’un entre deu, segons el redactat de Lluc.

- “Aneu als sacerdots...”: Els sacerdots eren els qui estaven autoritzats per a declarar  que una persona era pura o impura. Vegeu Bíblia ABCAT vocabulari: Impuresa (ritual).

- “Un d’ells, ...era un samarità”: Tan sols un “estranger” tingué la fe necessària per a reconèixer que la bondat de Déu actuava per mitjà de Jesús. L’elogi que Jesús fa del samarità agraït  es torna en retret del mateix Jesús contra els fills d’Israel que valoraven la institució per sobre del missatge del Nou Regne que Jesús anunciava.

- “La teva fe t’ha salvat!”:  Acceptar i creure en Jesús, en tot el que és i perquè ha vingut al món, és superar els neguits, preguntes i malsons que tenim des de la temporalitat, fragilitat i la mort. Lluc redactà aquest text des de l’experiència personal i comunitària de la Pasqua de Jesús. Les institucions soles, la Llei en aquest cas, no són salvació de res ni de ningú.

EL CONTEXT

En temps de Jesús, els samaritans eren mal vistos pels jueus, però Jesús els posà com exemple d’actitud compassiva (Lc 10, 30-37) i agraïda (Lc 17, 11-19). Joan en fa l’elogi en el capítol 4 del seu Evangeli amb l’escena de la samaritana; més a més Samaria acceptà aviat la predicació de l’Evangeli (Ac 8, 4-25).

Lluc amb aquesta escena ens presenta com ha de ser l’actitud del creient respecte a la manera antiga d’entendre la Llei i la manera d’acollir la novetat que Jesús està anunciant i instaurant. Aparentment la desproporció d’un contra nou és exagerada, però reflexa el comportament  d’una falsa i superficial interpretació de la Llei, i, per tant, d’una falsa imatge de Déu per part dels creients ja siguin practicants o no.

Els deu leprosos han rebut el mateix do, però només un, aquell del qui era més inesperat, reacciona tot reconeixent una acció gratuïta, generosa i misericordiosa de Déu: un samarità, precisament. Els altres nou, que representen la majoria del poble elegit no tenen capacitat de percebre en aquest  signe l’acció directa d’un Déu proper per mitjà de la persona de Jesús. Per a ells Déu era algú llunyà que els exigia el mer compliment de la Llei. Per a ells Jesús no seria més que un profeta excepcional amb do de guarició.

Cal aplicar aquí la contraposició que fa Lluc de l’un, que és l’àrea de Samaria, i els nou, que són les àrees designades a les altres nou tribus, és a dir, tota la resta de la geografia d’Israel. Els fills d’Israel que no acceptaren Jesús eren “nou vegades més nombrosos” que els qui el seguiren.  

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, 2R 5, 14-17:”Naaman de Síria...  quedà pur de lepra”

Salm 98 (97) 1-4:”Canteu al Senyor un càntic nou”

Segona lectura, 2Tm 2, 8-13:”...les presons no poden encadenar la Paraula de Déu”