LECTIO DIVINA online n. 201 – Setmana del 25 al 31 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: LES RIQUESES SÓN ENGANYOSES - Lc 12,13-21

Diumenge XVIII de durant l’any, Any C

 Download: Català, English, Español

Un d’entre la gent digué a Jesús:

-      Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.

Ell li respongué:

-      Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres?

Aleshores digué a la gent:

-      Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.

I els explicà una paràbola:

-      A un home ric, la terra li va donar molt. Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.”

Però Déu li digué: “Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?”

Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Com valores els teus guanys materials, els que siguin? ¿Per què Jesús nomena “insensat” a l’home ric? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “Mestre, ordena al meu germà...” “¿Qui m’ha nomenat...?”: Aquesta intervenció espontània d’algú dels qui escoltaven Jesús suggereix que un cert temps hi va haver un ambient favorable a Jesús, a aquell Jesús de Natzaret que, un dia o altre, s’imposaria com a rei a Jerusalem. Seria llavors quan es crearien noves lleis a favor de les bases populars, posant ratlla vermella als poders absoluts i egoismes establerts fins llavors. Però Jesús, com en altres ocasions, deixà ben clar que el Nou Regne no es fonamenta en lleis polítiques ni socials, com tampoc en cap poder temporal. Jesús, que és en un altre nivell, no ha de ficar-se en trifulgues familiars o de veïnatge.

-      “Guardeu-vos de tota ambició de riquesa...”: L’ésser humà porta en la seva genètica uns impulsos, instints o tendències que refermen el propi jo en front d’altres éssers i circumstàncies que es puguin manifestar contràries al propi instint de conservació, desig de poder, ànsia de notorietat, egolatria, afany vindicatiu, etc. Aquestes tendències, d’una manera inconscient, per les mateixes lleis físiques i químiques de la naturalesa, són en el dedins de totes les realitats existencials començant pels mateixos minerals i metalls, passant per la microbiologia, éssers vegetals, sensibles o animals i finalment en l’ésser humà, cim, pel que ara coneixem, del procés evolutiu de l’univers.

En la persona humana, a més, s’hi desenvolupen especialment tendències altruistes vers els altres, la convivència, l’ésser per a un altre, la benvolença, la disposició a ajudar, amor a la natura i a les altres persones, tendències a saber, estimar, normalitzar, i tendències transcendents. .. Tot un bagatge psicològic impressionant que cadascú ha de saber orientar des de la seva consciència i llibertat.

Si la pròpia consciència i llibertat només es mouen per afavorir les tendències i instints primaris, llavors la persona com a persona es redueix en cercar el que li dona seguretat, poder, autoafirmació, etc. en contra dels altres i de la natura, només s’interessa per ell mateix.; és un individu primari, egòlatra, tancat, centre i melic del món. Aquesta actitud resta ben definida amb l’expressió: ambició de riquesa.

-      “La vida d’un home no depèn dels seus béns...”: La riquesa és encegadora, Jesús en denuncià el perill. El missatge del Nou Regne valora en primer lloc les persones, totes, com a persones. Els bens de la natura, de la vida, de l’artesania, de la convivència, etc. han de tenir sempre un flaire fresc de comunitat i estimació mutus. La vida humana té una projecció de transcendència que l’ajuda a sortir d’ella mateixa i sap valorar cada realitat existencial, la que sigui, com a manifestació d’un més enllà. Aquell que viu l’Evangeli de Jesús sap interpretar les coses petites de cada dia com a sagrament del Misteri Pasqual i pot orientar les manifestacions d’aquesta natura canviant vers la certesa, joiosa i lluminosa, de l’Amor Etern.

Els béns materials tan sols són instruments de vida i per ells mateixos no poden definir ni satisfer la rica fondària, meravellosa, de la nostra psicologia. La persona humana, en el seu creixement, ha d’anar valorant i dirigint, lliurement, la nau de la seva vida i el seu destí; en això consisteix exactament el propi procés de formació. Un infant, acabat de néixer, percep i valora la llum, el soroll i el moviment, però s’ha d’anar desenvolupant tot iniciant-se en nous camins...

-      “...reposa, menja, beu... diverteix-te...”: Aquest home ric, en la seva vida, no s’ha obert a horitzons sòlids i perdurables, ha preferit romandre en la satisfacció egoista dels sentits i, quan la riquesa l’ha obsequiat, ja n’ha tingut prou. Jesús el classifica amb claredat: “Insensat”.

-      “Així passarà al qui no es fa ric davant Déu”: Aquest home és un Insensat perquè, lliurement, ha preferit l’autoengany del camí fàcil. Desenvolupar-se i obrir horitzons, personalment i en comunitat, és fer-se ric davant Déu.

 

EL CONTEXT

El context d’aquest Evangeli d’avui és universal, sempre d’actualitat. L’ésser humà té capacitat de decisions ben dispars i contradictòries, des de les més sublims a les més ruïnoses, per a ell mateix i per als altres.

A nivell d’Església necessitem un reciclatge seriós sobre el tema de les riqueses. La història ens aconsella una revisió, de fets sobre tot, perquè el nostre testimoni evangèlic sigui ben transparent i creïble. Quan en les nostres àrees geogràfiques hi ha hagut revoltes històriques i aquestes revoltes han sigut protagonitzades pels pobres de la societat, posem-hi atenció per a endevinar on era l’Església... Tanmateix, sempre hi ha hagut testimoniatges fidels a la Paraula del Senyor, testimoniatges fidels de persones concrets i també de grups. Avui, sortosament també i són presents i, segons el Papa Francesc, marquen camí de futur.

Actualment hi ha un moviment ecològic i humanista que, sense ser directament religiós, té un llenguatge que tots l’entenem i acceptem. Copio de “La Contra” de La Vanguardia del 19 de juliol d’aquest 2022 en la conversa amb Shannon Olsson, doctora en Neurobiologia: “Si ens fixem en els ecosistemes, veurem que cada animal, cada planta, cada criatura té una feina per fer que repercuteix en tot l’ecosistema, i presten atenció els uns als altres, no agafen més del que necessiten, actuen amb equilibri davant totes les altres coses; i nosaltres hem d’aprendre a formar part d’aquest equilibri, cosa que hem oblidat”. ¿A què respon, doncs, l’acumulació de riqueses?.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 

Primera lectura, Coh 1,2; 2,21-23: “¿...què en treu l’home de tot esforç i neguit...?”

Salm 90 (91), 3-17: ”Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies...”

  Segona lectura, Col 3, 1-11:”...feu morir allò que us lliga a la terra”

LECTIO DIVINA online n. 200 – Setmana del 18 al 24 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: INSTRUCCIÓ SOBRE LA PREGÀRIA - Lc 11,1-13

Diumenge XVII de durant l’any, Any C

Download: Català, English, Español

  Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:

-      Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.

Ell els digué:

-      Quan pregueu, digueu:

Pare,

santifica el teu nom,

vingui el teu Regne.

Dona’ns cada dia el pa que necessitem;

perdona els nostres pecats,

que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,

i no permetis que caiguem en la temptació.

I els digué encara:

-      Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.”  Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.

I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Recordes haver resat el Parenostre a poc a poc i en profunditat alguna vegada? ¿Sabries trobar dins el Parenostre tot el que puguis demanar al Pare? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “Senyor, ensenya’ns a pregar...”: Els deixebles s’anaren adonant que la pregària de Jesús no era com la que ells feien i els havien ensenyat. Els deixebles, com nosaltres, tenien una imatge antropològica del cel i la divinitat. Cal admetre que alguns paratges de la mateixa Bíblia ens hi poden portar a aquesta manera d’entendre l’aquí i el més allà. Fàcilment ens imaginem la divinitat com una existència instal·lada més enllà de les estrelles, igual que les envellides mitologies, una existència allunyada i diferenciada de la nostra realitat condicionada per l’espai i el temps. Així, imaginem, que aquestes divinitats, si les motivem, poden prendre decisions a favor nostre i donar solucions als nostres requeriments: pregària? no ben bé, més aviat màgia.

Avui no considerem el cel com un lloc de personatges divins i eterns que condueixen els nostres afers temporals, depenent del que ells decideixin i del que nosaltres els podem demanar. Déu no altera les lleis naturals, constants de l’univers. El Creador respecta la llibertat humana, meravella subtil que defineix l’ésser humà, ésser privilegiat que ha aparegut a la terra després d’un llarguíssim procés en evolució. Cal bandejar, per tant, aquella mena de pseudo-pregària que vol forçar Déu perquè modifiqui, alteri o suspengui les lleis que ha creat, siguin físiques, biològiques, psicològiques o socials.

La persona de Jesús era imbuïda de divinitat i humanitat, en plenitud en els dos conceptes. Les seves hores de pregària eren d’un silenci interioritzat intens. Necessitava aquestes hores per a concretar el seu parlar i obrar perquè fossin davant nostre testimonis del que ell era, vivia i del missatge que ens portava. Era plenitud divinal encarnada i compromesa en la realitat social del seu temps.

Els deixebles de Jesús veien en ell un obrar testimonial que els obligava a repensar la seva manera d’interpretar la Llei, la vida, i, lògicament, també la seva manera de pregar.

-      “Demaneu i us donaran, cerqueu i trobareu, truqueu i us obriran...”: És com dir: Demaneu a l’Amor Etern que se us manifesti en la innombrable quantitat de coses petites que us envolten cada moment del dia...; cerqueu l’Amor Etern en el vostre interior i el trobareu, meravellats, dins vosaltres mateixos...; Truqueu les portes de l’Amor etern i Ell us les obrirà de bat a bat...

-      “...molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant...”: El do de l’Esperit és el do que l’Amor Etern espera que li demanem, és el do segur i perdurable que necessitem per a descobrir el sentit etern del nostre viure, ara limitat i condicionat temporalment. Si no obrim els ulls i el cor a l’Amor Etern, tot se’n va en orris perquè, sense Ell, res no té sentit perdurable, Ell és la Llum, així en majúscula. Si fem el camí del nostre viure només amb petites llumetes, totes breus i limitades, no arribarem gaire mes lluny del que tenim a l’entorn. Som vocació d’Eternitat, d’Amor Etern... val la pena de ser-ne conscients i conseqüents. Aquesta és l’essència de l’oració del Parenostre.

EL CONTEXT

Avui, però, tenim moltes dificultats ambientals per a comprendre, viure i pregar amb l’oració del Parenostre que Jesús ens donà. Som en una cultura enganyosa on la major aspiració de l’ésser humà és la productivitat i l’eficàcia. Avui valorem més allò que es relaciona amb la velocitat, en tots sentits. Interpretem l’aprofitar el temps a base de moviment, amb les agendes saturades. El resultat de tot plegat és un estrès que s’ha ficat dins el nostre viure i l’interpretem com a cultura... Estem dominats, malalts sens adonar-nos-en. La rapidesa pot ser virtut si la controlem, però si es desferma es torna en un vici que ens erosiona. Per altra part, l’època digital on hem arribat, si no ens controlem i eduquem personalment i social, ens va convertint en “idiotes visuals” per tant, manipulats...

El Silenci Interioritzat de Jesús és l’essència del Parenostre. El Parenostre necessita apartar-se de l’ambient sorollós, manipulat i despersonalitzat que ens imposen. Per pensar-ho... Cal una renovació responsable i seriosa del nostre comportament, comunitari i personal, per a viure l’Evangeli en mig del caos cultural i superficial que ens envolta. Només així pregarem i viurem l’oració del Senyor. Això no treu que en moments forts i difícils de la vida no podem dirigir al Senyor “la súplica del perquè”, així ho feren Job, els profetes, el mateix Jesús a la creu, i tantes persones que en la seva vida han vist profanades la seva innocència o integritat personal.

Val a comentar també que el Parenostre de l’evangeli de Mateu (Mt 6, 9-15) sembla més complert i una mica diferent que el de Lluc (Lc 11, 1-13). No és així, sinó que és la mateixa pregària, només que si Mateu escriu per a comunitats judeocristianes amb un bagatge catequètic enriquit pels llibres sagrats de la Revelació, Lluc, en canvi, es dirigeix a comunitats on la majoria són conversos de la gentilitat i per això redueix el Parenostre als conceptes essencials, sense matisos, més entenedors des de la seva cultura humanística. Lluc, però, cuida molt els comentaris, previ i posterior, de l’oració.

 

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 

Primera lectura, Gn 18, 20-32: ”...per amor d’ells, perdonaré tota la població”

Salm 138 (137) 1-8: ”Us enalteixo amb tot el cor, Senyor...”

Segona lectura, Col 2, 12-14: ”...però Déu us donà la vida juntament amb el Crist...”

LECTIO DIVINA online n. 199 – Setmana del 11 al 17 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 

Text bíblic: MARTA I MARIA  -  Lc 10,38-42

Diumenge XVI de durant l’any, Any C

 Download: Català, English, Español

Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:

-      Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

El Senyor li va respondre:

-      Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa. 

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? L’Evangeli de Jesús: ¿il·lumina el teu actuar del dia a dia? ¿Dediques cada dia un espai de temps a la contemplació? Que et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...mentre feia camí...”: El fet evangèlic d’avui es realitza en el fer camí constant de Jesús. Possiblement és a Betània, ascendint pel camí clàssic de Jericó a Jerusalem, abans d’arribar a Betfagé i a la carena de la muntanya de les Oliveres a punt de descendir vers el Torrent Cedró i a la finca Getsemaní. La muntanya de les Oliveres, amb els seus dos vessants, era on els galileus s’hi instal·laven quan pujaven a Jerusalem en compliment de la Llei i festes tradicionals. En aquesta àrea Jesús hi tenia amics fidels.

-      “L’acollí una dona que es deia Marta”: Marta seria la germana gran i l’administradora de la casa. La dona, a la cultura d’aquell temps, de portes endins, controlava i organitzava la casa. Jesús hi faria estada amb una certa freqüència quan es presentava a Jerusalem. Marta aprofita l’ocasió per demostrar a Jesús que sap preparar molt ben les coses i s’hi posa de ple.

-      “Maria es va asseure als peus del Senyor...”: Maria en canvi, prefereix tenir conversa, fer preguntes i escoltar les respostes i comentaris de Jesús. Aprofitava les estades del Senyor a casa seva per a instruir-se sobre el Nou Regne que Jesús anunciava i que, a Jerusalem precisament, algun dia no llunyà, seria proclamat. La germana gran ja cuidava de preparar el sopar per a tots.

-      “...Marta estava molt atrafegada”: Un principi de tensió, per excés de voler fer les coses de la millor manera, envaeix Marta, i requereix que sa germana l’ajudi, si més no, a parar taula. Maria ja tindria altres estones per a escoltar Jesús; i perquè Maria li faci cas, posa el Senyor entremig.

-      “Senyor, no et fa res que la meva germana...”: Però Jesús dóna a Marta una resposta curta, clara i incontestable en dialèctica familiar.

-      “Marta, Marta...” Tot el que Marta, atrafegada, està preparant, és peremptori i accidental, no essencial aquell moment. Podria organitzar un sopar més senzill i no complicar-se d’aquella manera, i menys, involucrar sa germana tot apartant-la de la conversa amb el Senyor. Maria escoltava les paraules de vida eterna que sortien de la boca de Jesús, i això, per a ella, era vital. Jesús la defensa com a posseïdora, en aquell moment, del millor.

 

EL CONTEXT

Lluc i Joan són els dos evangelistes que parlen de Marta i Maria. Marc i Mateu no en diuen res. Joan els fa honor amb el seu gran capítol 11 de l’Evangeli amb l’escena de la resurrecció de Llàtzer, germà de les dues, i els primers versets del capítol 12 amb la unció de Jesús a Betània, per part de Maria. Tot fa entreveure que els germans Marta, Maria i Llàtzer no eren procedents de Galilea sinó instal·lats a Betània, els entorns de Jerusalem. Un cop els deixebles tingueren consciència certa de la Resurrecció de Jesús i  les primeres comunitats s’anaven configurant, els tres germans formarien part de la comunitat de Joan. Seria interessant ara analitzar l’escena de la resurrecció de Llàtzer. Avui, però, no és el cas.

El text que tenim a la Lectio d’avui és de Lluc. Lluc adreça el seu escrit d’Evangeli i Fets a unes comunitats on els participants, en majoria, provenen de la cultura greco-romana, de la gentilitat. Al seu Evangeli, Lluc no vol entretenir-se en subtileses referencials més apropiades per a un grup judeocristià com és el de Joan “el deixeble estimat”.

Lluc, amb una pedagogia insuperable, ens diu clarament que les dues qualitats de la comunitat de batejats són: l’activitat: Marta, i la contemplació: Maria. Les dues s’han de complementar, tenint en compte que si l’activitat és necessària per tal com és aquest món i les coses de la nostra vida terrenal, la contemplació li dóna sentit i fonament. L’activitat sola, sense la contemplació, és pur activisme, d’horitzó curt. L’activitat terrenal del cristià, i de la comunitat, només té sentit des de l’eternitat de la contemplació del Misteri Pasqual del Senyor Ressuscitat.

Una bona lliçó també per a nosaltres, gent atrafegada del segle XXI...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 

Primera lectura, Gn 18,1-10:” ...l’any que ve, Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill”

Salm 15 (14), 1-5:”...el qui obra així, mai no caurà.”

Segona lectura, Col 1,24-28:”Ara jo sóc servidor d’aquesta Església...”

 El Sinaí té vida. És fascinant. Gaudiu-ne!

 LECTIO DIVINA online n. 198 – Setmana del 4 al 10 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: EL GRAN MANAMENT I EL BON SAMARITÀ – Lc 10, 25-37

Diumenge XV de durant l’any, Any C

 

Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

-      Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

-      Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

Ell va respondre:

-      Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.

Jesús li digué:

-      Has respost bé: fes això i viuràs.

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:

-      I qui són els altres que haig d’estimar?

Jesús va contestar dient:

-      Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.

L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: “Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més”.

Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

Ell respongué:

-      El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

-      Ves, i tu fes igual.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Com vius: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima...?” ¿Com vius: “...estima els altres com a tu mateix?” Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “Estima el Senyor el teu Déu...”: Per a comprendre bé la densitat d’aquest text cal llegir Dt, 6,4-9.

-      “...i estima els altres com a tu mateix...”: Llegir també Lv 19,18.  La pregunta del mestre de la Llei implica, d’entrada, una resposta restrictiva, perquè, segons pensa ell,  no tothom  mereix ser estimat. Qui no compleix la Llei i obra el mal, no mereix estimació ja que; ell mateix, per voluntat pròpia, s’ha col·locat al marge del projecte provident i benefactor del Déu d’Israel, i per tant no mereix estimació.

-      “Fes això i viuràs”: Jesús entreveu el pensament del mestre de la Llei, li diu, simplement, que si compleix bé la Llei, és en bon camí. Però, Jesús  coneix bé la manera, de pensar i viure de mestres de la Llei, fariseus, etc. Es tenen ells mateixos per perfectes i menyspreen la pobra gent que es troba en circumstàncies dures per poder tirar endavant el cada dia, sens  posar massa atenció en filigranes de lleis i tradicions.    

-      “...qui són els altres...?”: Jesús esperava aquesta pregunta per a poder explicitar obertament en què consisteix estimar el proïsme i treure la màscara hipòcrita dels qui es creuen perfectes. 

-      “...baixava un sacerdot... un levita...  un samarità...”: Els oficials del culte al Temple, sacerdots i levites, passen de llarg, tot dissimulant, com si no s’adonessin d’aquella persona que ha estat maltractada, ferida i robada per uns bandits. Ells, funcionaris del sagrat, són els perfectes i, per tant, han d’evitar tota impuresa legal, no contaminar-se agafant, aixecant i acompanyant un home sagnant i malferit, no fos cas que restessin impedits, ni que sigui momentàniament, per a exercir el seu “sant ministeri” en el Temple del Senyor.

-      “Ves tu i fes igual!”: Davant la pregunta de Jesús de qui fou realment l’amic i ajut de l’home necessitat, el mestre de la Llei hagué de reconèixer que fou el samarità, precisament. Aquest “Ves tu i fes igual” que Jesús ara pronuncia dóna el sentit complert i definitiu a l’anterior “Fes això i viuràs”.  Jesús aquí es manifesta com a l’intèrpret objectiu i veritable de la Llei, no manipulat per interessos de superioritat i poder. Abans de tot són les persones!

 

EL CONTEXT

La paràbola del bon samarità deixa clar el pensament de Jesús sobre qui és el proïsme. Per al judaisme tradicional, el proïsme era el germà de poble, el convilatà, l’altre israelita; els demés no eren proïsme. I encara, dins el sistema social i religiós del judaisme , aquest proïsme havia de reunir unes condicions especials per a poder-s’hi apropar. Hom no havia de ser impur legalment, sota el perill d’encomanar la impuresa als altres.

El samarità que s’apropa al ferit, és el prototipus de la persona odiada i refusada, incòmoda per la seva sola presència ja que és un perill de contaminació impura per als del seu entorn. El samarità actuà contra la Llei i podia ser motiu d’acusació del pietós mestre de la Llei que està dialogant amb Jesús. Tanmateix, l’acció del samarità supera del tot  la mateixa Llei perquè ha actuat amb amor, compassió, generositat, desinterès i misericòrdia.

Lluc amb aquesta paràbola del bon samarità fa un homenatge a la comunitat cristiana de Samaria. Samaria precisament, era mal vista i odiada pels jueus. El mateix Lluc al capítol 17, 11-18 del seu Evangeli, ens presenta deu leprosos guarits per Jesús, i tan sols un li manifesta el seu agraïment, i aquest, també, precisament, era samarità. I Lluc, encara, en els Fets dels Apòstols, ens presenta una ciutat de Samaria, evangelitzada per Felip,  com a una de les primeres àrees geogràfiques que van rebre l’Evangeli.. Aquest Felip no és l’apòstol, sinó el laic Felip que havia sigut elegit amb altres sis “homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa...” (Ac 6, 1-7).

L’evangelista Joan, amb l’escena de la samaritana (Jn 4,1-42).també ret homenatge a la comunitat de Samaria.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Dt 30,9-14: “Et convertiràs al Senyor amb tot el cor i tota l’ànima”

Salm 69(68),14 i 17, 30-37: “Déu meu... que el vostre ajut em defensi...”

Segona lectura: ”Col 1,15-20: “Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 22,34-40  /  Mc 12,28-34

 LECTIO DIVINA online n. 197 – Setmana del  27 de juny al 3 de juliol de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

 Text bíblic: MISSIÓ DELS SETANTA-DOS  –  Lc 10,1-12.17-20

Diumenge XIV de durant l’any, Any C

Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:

-      La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.

Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”

Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:

-      Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.

Jesús els digué:

-      Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. 

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Tens consciència d’enviament missioner en el teu cada dia? ¿Com  marquen el Baptisme i la Comunitat el teu viure individual? Què et demana la Paraula des de la Lectio d’avui?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...en designà uns altres setanta-dos i els envià...”: Alguns manuscrits diuen que Jesús en designà setanta i no setanta-dos. El Llibre de l’Èxode ens parla dels setanta ancians (Ex 11,16-17  /  Ex  11,24-25). El nombre de setanta-dos deixebles correspon al nombre de pobles del  món que hi ha en la llista de pobles que trobem en el capítol 10 del Llibre del Gènesi. La missió dels setanta-dos prefigura el futur anunci de l’Evangeli a tots els pobles i cultures de la terra. Les fronteres tancades del judaisme resten definitivament antiquades de cara a la predicació del Nou Regne.

-      “...us envio com anyells enmig de llops...”: L’Evangeli vol seguidors fidels i transparents. L’Esperit que dóna Jesús Ressuscitat enforteix la feblesa del deixeble, el fa fort davant els ullals dels llops. Qui es cregui “enviat” però que, per sentir-se resguardat i segur,  festeja poders polítics, culturals, religiosos, econòmics, militars, etc. s’equivoca. És un mal deixeble...

-      “No porteu ni bossa, ni sarró, ni sandàlies...”: Els enviats de Jesús s’han de guanyar la plena confiança d’aquells que els reben. Aquests, en agraïment, els hi proporcionen de tot el que puguin necessitar en hostatge, vestit i aliment. Però si la bona disposició i voluntats dels qui reben els missatges se n’adona de que els enviats  de Jesús  porten provisions de menjar o recanvis de vestit i calçat, per si de cas... seria senyal de que no es fien del tot de que els oferiran un bon hostatge. Aquí hi mancaria confiança mútua i per tant seria un mal començar la tasca d’evangelització...

-      “Si us reben...”: Qui rep de bon cor el Regne de Déu es fa incommensurablement ric, ho té tot: ha entrat en l’àmbit de l’Amor Etern. Contràriament, qui no vol saber res de Jesús ni del Nou Regne que ens va anunciar, només li resten  valors temporals i peremptoris, tot, i ell mateix, acabarà en el no res.

-      “Els setanta-dos tornaren plens d’alegria...”:  Setanta-dos pobles i cultures del món havien rebut la Bonanova de la Pasqua de Jesús per mitjà dels setanta-dos enviats. L’alegria era plena perquè els prodigis anunciats per  Jesús havien sigut realitat: idees i comportaments d’alguns contraris al Mestre ( endimoniats), havien reconegut la veritat del Senyor, havien sigut alliberats d’aquell mal esperit; i més encara, la gent de bona voluntat, insatisfeta  per l’aliment  religiós que cada dissabte rebia a les sinagogues , ara, amb la predicació i testimoni dels deixebles de Jesús, havien descobert  el valor de les seves persones com a persones, tan en l’aspecte comunitari com individual. Lleis i institucions n’havien d’estar al servei.

 EL CONTEXT

Jesús havia fet anteriorment l’enviada dels Dotze (Lc  9,1-6), referència clara als dotze patriarques i tribus d’Israel. Ara en designa  setanta-dos perquè vaguin a predicar el Regne de Déu.  Aquest nombre, com ja he comentat,  simbolitza el món enter segons la referència del  capítol 10 del Llibre del Gènesi. Aquest capítol és un dels primers “Atles universal” de la història de la humanitat.  És una al·lusió de Lluc a la universalitat de la vocació i urgència  de l’anunci de la Bona Nova.

Cal tenir en compte que la redacció del quatre Evangelis és feta amb consciència de que el protagonista és el Crist Pasqual. Són un gènere literari nou en la literatura d’aquell temps, no es proposen ser una biografia històrica de Jesús. La categoria de temps queda superada, com desapareguda. El Crist Ressuscitat irradia llum a tot i per tot.

Entre els setanta dos enviats avui hi som nosaltres, prenguem-ne consciència

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Is 66,10-14:”Alegreu-vos amb Jerusalem...  tots els qui l’estimeu...”

Salm 66(65),1-20:”Que en són d’admirables les vostres obres...”

Segona lectura Ga,6,14-18:”Porto en el meu cos les marques distintives de Jesús...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 10,1-15  /  Mc 6,6.12