Una petita història sobre les plagues d'Egipte:
diumenge, 24 de juliol del 2022
LECTIO DIVINA online n. 201 – Setmana del 25 al 31 de juliol de 2022
Llegir... meditar... escoltar... pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT
Text bíblic: LES RIQUESES SÓN
ENGANYOSES - Lc 12,13-21
Diumenge XVIII de durant l’any, Any
C
Un d’entre la gent digué a
Jesús:
- Mestre, ordena al meu germà que
es parteixi amb mi l’herència.
Ell li respongué:
- Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o
mediador entre vosaltres?
Aleshores digué a la gent:
- Estigueu alerta, guardeu-vos de
tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home
no depèn pas dels seus béns.
I els explicà una paràbola:
-
A un home ric, la terra li va donar molt. Ell rumiava: “Què faré, si no
tinc on guardar la meva collita?” I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a
terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra
i els meus béns. Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a
molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.”
Però Déu li digué: “Insensat!
Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui
serà?”
Així passa amb el qui reuneix
tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
|
AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Com valores els teus guanys
materials, els que siguin? ¿Per què Jesús nomena
“insensat” a l’home ric? Què et suggereix la Lectio
d’avui per a la teva vida?
|
Comentaris
per a ser llegits abans o després de la Lectio:
EL TEXT
-
“Mestre,
ordena al meu germà...” “¿Qui m’ha nomenat...?”: Aquesta
intervenció espontània d’algú dels qui escoltaven Jesús suggereix que un cert
temps hi va haver un ambient favorable a Jesús, a aquell Jesús de Natzaret que,
un dia o altre, s’imposaria com a rei a Jerusalem. Seria llavors quan es
crearien noves lleis a favor de les bases populars, posant ratlla vermella als
poders absoluts i egoismes establerts fins llavors. Però Jesús, com en altres ocasions,
deixà ben clar que el Nou Regne no es fonamenta en lleis polítiques ni socials,
com tampoc en cap poder temporal. Jesús, que és en un altre nivell, no ha de
ficar-se en trifulgues familiars o de veïnatge.
-
“Guardeu-vos
de tota ambició de riquesa...”: L’ésser humà porta en la seva
genètica uns impulsos, instints o tendències que refermen el propi jo en front
d’altres éssers i circumstàncies que es puguin manifestar contràries al propi
instint de conservació, desig de poder, ànsia de notorietat, egolatria, afany
vindicatiu, etc. Aquestes tendències, d’una manera inconscient, per les
mateixes lleis físiques i químiques de la naturalesa, són en el dedins de totes
les realitats existencials començant pels mateixos minerals i metalls, passant
per la microbiologia, éssers vegetals, sensibles o animals i finalment en
l’ésser humà, cim, pel que ara coneixem, del procés evolutiu de l’univers.
En la
persona humana, a més, s’hi desenvolupen especialment tendències altruistes vers
els altres, la convivència, l’ésser per a un altre, la benvolença, la
disposició a ajudar, amor a la natura i a les altres persones, tendències a
saber, estimar, normalitzar, i tendències transcendents. .. Tot un bagatge
psicològic impressionant que cadascú ha de saber orientar des de la seva
consciència i llibertat.
Si la
pròpia consciència i llibertat només es mouen per afavorir les tendències i
instints primaris, llavors la persona com a persona es redueix en cercar el que
li dona seguretat, poder, autoafirmació, etc. en contra dels altres i de la
natura, només s’interessa per ell mateix.; és un individu primari, egòlatra,
tancat, centre i melic del món. Aquesta actitud resta ben definida amb
l’expressió: ambició de riquesa.
-
“La vida
d’un home no depèn dels seus béns...”: La riquesa és encegadora, Jesús en
denuncià el perill. El missatge del Nou Regne valora en primer lloc les
persones, totes, com a persones. Els bens de la natura, de la vida, de
l’artesania, de la convivència, etc. han de tenir sempre un flaire fresc de
comunitat i estimació mutus. La vida humana té una projecció de transcendència
que l’ajuda a sortir d’ella mateixa i sap valorar cada realitat existencial, la
que sigui, com a manifestació d’un més enllà. Aquell que viu l’Evangeli de
Jesús sap interpretar les coses petites de cada dia com a sagrament del Misteri
Pasqual i pot orientar les manifestacions d’aquesta natura canviant vers la
certesa, joiosa i lluminosa, de l’Amor Etern.
Els béns
materials tan sols són instruments de vida i per ells mateixos no poden definir
ni satisfer la rica fondària, meravellosa, de la nostra psicologia. La persona
humana, en el seu creixement, ha d’anar valorant i dirigint, lliurement, la nau
de la seva vida i el seu destí; en això consisteix exactament el propi procés
de formació. Un infant, acabat de néixer, percep i valora la llum, el soroll i
el moviment, però s’ha d’anar desenvolupant tot iniciant-se en nous camins...
-
“...reposa,
menja, beu... diverteix-te...”: Aquest home ric, en la seva vida, no
s’ha obert a horitzons sòlids i perdurables, ha preferit romandre en la
satisfacció egoista dels sentits i, quan la riquesa l’ha obsequiat, ja n’ha
tingut prou. Jesús el classifica amb claredat: “Insensat”.
-
“Així passarà
al qui no es fa ric davant Déu”: Aquest home és un Insensat perquè,
lliurement, ha preferit l’autoengany del camí fàcil. Desenvolupar-se i obrir
horitzons, personalment i en comunitat, és fer-se ric davant Déu.
EL CONTEXT
El context d’aquest Evangeli d’avui és
universal, sempre d’actualitat. L’ésser humà té capacitat de decisions ben
dispars i contradictòries, des de les més sublims a les més ruïnoses, per a ell
mateix i per als altres.
A nivell d’Església necessitem un reciclatge
seriós sobre el tema de les riqueses. La història ens aconsella una revisió, de
fets sobre tot, perquè el nostre testimoni evangèlic sigui ben transparent i
creïble. Quan en les nostres àrees geogràfiques hi ha hagut revoltes
històriques i aquestes revoltes han sigut protagonitzades pels pobres de la
societat, posem-hi atenció per a endevinar on era l’Església... Tanmateix,
sempre hi ha hagut testimoniatges fidels a la Paraula del Senyor,
testimoniatges fidels de persones concrets i també de grups. Avui, sortosament
també i són presents i, segons el Papa Francesc, marquen camí de futur.
Actualment hi ha un moviment ecològic i
humanista que, sense ser directament religiós, té un llenguatge que tots
l’entenem i acceptem. Copio de “La Contra” de La Vanguardia del 19 de juliol
d’aquest 2022 en la conversa amb Shannon Olsson, doctora en Neurobiologia: “Si
ens fixem en els ecosistemes, veurem que cada animal, cada planta, cada criatura
té una feina per fer que repercuteix en tot l’ecosistema, i presten atenció els
uns als altres, no agafen més del que necessiten, actuen amb equilibri davant
totes les altres coses; i nosaltres hem d’aprendre a formar part d’aquest equilibri,
cosa que hem oblidat”. ¿A què respon, doncs, l’acumulació de riqueses?.
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera lectura, Coh 1,2; 2,21-23: “¿...què en treu l’home de tot
esforç i neguit...?”
Salm 90 (91), 3-17: ”Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies...”
Segona lectura, Col 3, 1-11:”...feu morir allò que us lliga a la terra”
diumenge, 17 de juliol del 2022
LECTIO DIVINA online n. 200 – Setmana del 18 al 24 de juliol de 2022
Llegir... meditar... escoltar... pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT
Text bíblic: INSTRUCCIÓ SOBRE LA PREGÀRIA - Lc 11,1-13
Diumenge XVII de durant l’any, Any C
Download: Català, English, Español
- Senyor, ensenya’ns a pregar,
tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
Ell els digué:
- Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
Dona’ns cada dia el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,
i no permetis que caiguem en la temptació.
I els digué encara:
- Si algú de vosaltres té un amic
i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu
ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”,
segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada
i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a
donar-te’ls.” Us asseguro que, si no
s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a
aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran.
Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin
pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li
donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents,
sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà
l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.
Què diu el text? ¿Recordes haver resat el Parenostre a poc a poc i en profunditat alguna vegada? ¿Sabries trobar dins el Parenostre tot el que puguis demanar al Pare? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida? |
EL TEXT
-
“Senyor, ensenya’ns a pregar...”: Els
deixebles s’anaren adonant que la pregària de Jesús no era com la que ells
feien i els havien ensenyat. Els deixebles, com nosaltres, tenien una imatge
antropològica del cel i la divinitat. Cal admetre que alguns paratges de la
mateixa Bíblia ens hi poden portar a aquesta manera d’entendre l’aquí i el més
allà. Fàcilment ens imaginem la divinitat com una existència instal·lada més
enllà de les estrelles, igual que les envellides mitologies, una existència
allunyada i diferenciada de la nostra realitat condicionada per l’espai i el
temps. Així, imaginem, que aquestes divinitats, si les motivem, poden prendre decisions
a favor nostre i donar solucions als nostres requeriments: pregària? no ben bé,
més aviat màgia.
Avui no
considerem el cel com un lloc de personatges divins i eterns que condueixen els
nostres afers temporals, depenent del que ells decideixin i del que nosaltres
els podem demanar. Déu no altera les lleis naturals, constants de l’univers. El
Creador respecta la llibertat humana, meravella subtil que defineix l’ésser
humà, ésser privilegiat que ha aparegut a la terra després d’un llarguíssim
procés en evolució. Cal bandejar, per tant, aquella mena de pseudo-pregària que
vol forçar Déu perquè modifiqui, alteri o suspengui les lleis que ha creat,
siguin físiques, biològiques, psicològiques o socials.
La persona
de Jesús era imbuïda de divinitat i humanitat, en plenitud en els dos
conceptes. Les seves hores de pregària eren d’un silenci interioritzat intens.
Necessitava aquestes hores per a concretar el seu parlar i obrar perquè fossin
davant nostre testimonis del que ell era, vivia i del missatge que ens portava.
Era plenitud divinal encarnada i compromesa en la realitat social del seu
temps.
Els
deixebles de Jesús veien en ell un obrar testimonial que els obligava a
repensar la seva manera d’interpretar la Llei, la vida, i, lògicament, també la
seva manera de pregar.
-
“Demaneu i us donaran, cerqueu i trobareu,
truqueu i us obriran...”: És com dir: Demaneu a l’Amor Etern que se us
manifesti en la innombrable quantitat de coses petites que us envolten cada
moment del dia...; cerqueu l’Amor Etern en el vostre interior i el trobareu,
meravellats, dins vosaltres mateixos...; Truqueu les portes de l’Amor etern i
Ell us les obrirà de bat a bat...
-
“...molt més el Pare del cel donarà l’Esperit
Sant...”: El do de l’Esperit és el do que l’Amor Etern espera que li
demanem, és el do segur i perdurable que necessitem per a descobrir el sentit
etern del nostre viure, ara limitat i condicionat temporalment. Si no obrim els
ulls i el cor a l’Amor Etern, tot se’n va en orris perquè, sense Ell, res no té
sentit perdurable, Ell és la Llum, així en majúscula. Si fem el camí del nostre
viure només amb petites llumetes, totes breus i limitades, no arribarem gaire
mes lluny del que tenim a l’entorn. Som vocació d’Eternitat, d’Amor Etern...
val la pena de ser-ne conscients i conseqüents. Aquesta és l’essència de
l’oració del Parenostre.
EL CONTEXT
Avui,
però, tenim moltes dificultats ambientals per a comprendre, viure i pregar amb
l’oració del Parenostre que Jesús ens donà. Som en una cultura enganyosa on la
major aspiració de l’ésser humà és la productivitat i l’eficàcia. Avui valorem
més allò que es relaciona amb la velocitat, en tots sentits. Interpretem
l’aprofitar el temps a base de moviment, amb les agendes saturades. El resultat
de tot plegat és un estrès que s’ha ficat dins el nostre viure i l’interpretem
com a cultura... Estem dominats, malalts sens adonar-nos-en. La rapidesa pot
ser virtut si la controlem, però si es desferma es torna en un vici que ens
erosiona. Per altra part, l’època digital on hem arribat, si no ens controlem i
eduquem personalment i social, ens va convertint en “idiotes visuals” per tant,
manipulats...
El Silenci
Interioritzat de Jesús és l’essència del Parenostre. El Parenostre
necessita apartar-se de l’ambient sorollós, manipulat i despersonalitzat que
ens imposen. Per pensar-ho... Cal una renovació responsable i seriosa del
nostre comportament, comunitari i personal, per a viure l’Evangeli en mig del
caos cultural i superficial que ens envolta. Només així pregarem i viurem
l’oració del Senyor. Això no treu que en moments forts i difícils de la vida no
podem dirigir al Senyor “la súplica del perquè”, així ho feren Job, els
profetes, el mateix Jesús a la creu, i tantes persones que en la seva vida han
vist profanades la seva innocència o integritat personal.
Val a
comentar també que el Parenostre de l’evangeli de Mateu (Mt 6, 9-15) sembla més
complert i una mica diferent que el de Lluc (Lc 11, 1-13). No és així, sinó que
és la mateixa pregària, només que si Mateu escriu per a comunitats
judeocristianes amb un bagatge catequètic enriquit pels llibres sagrats de la
Revelació, Lluc, en canvi, es dirigeix a comunitats on la majoria són conversos
de la gentilitat i per això redueix el Parenostre als conceptes essencials,
sense matisos, més entenedors des de la seva cultura humanística. Lluc, però,
cuida molt els comentaris, previ i posterior, de l’oració.
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera lectura, Gn 18, 20-32: ”...per amor d’ells, perdonaré tota
la població”
Salm 138 (137) 1-8: ”Us enalteixo amb tot el cor, Senyor...”
Segona lectura, Col 2, 12-14: ”...però Déu us donà la vida
juntament amb el Crist...”
diumenge, 10 de juliol del 2022
LECTIO DIVINA online n. 199 – Setmana del 11 al 17 de juliol de 2022
Llegir... meditar... escoltar... pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT
Text bíblic: MARTA I MARIA - Lc
10,38-42
Diumenge XVI de durant l’any, Any C
Mentre feien camí, Jesús va
entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia
Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta,
en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús
i digué:
-
Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota
sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
El Senyor li va respondre:
-
Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària.
Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.
|
AQUÍ I AVUI Què diu el text? L’Evangeli de Jesús:
¿il·lumina el teu actuar del dia a dia? ¿Dediques cada dia un espai
de temps a la contemplació? Que et suggereix la Lectio
d’avui per a la teva vida? |
Comentaris per a ser llegits abans o
després de la Lectio:
EL TEXT
-
“...mentre
feia camí...”: El fet evangèlic d’avui es realitza en el fer camí constant de
Jesús. Possiblement és a Betània, ascendint pel camí clàssic de Jericó a Jerusalem,
abans d’arribar a Betfagé i a la carena de la muntanya de les Oliveres a punt
de descendir vers el Torrent Cedró i a la finca Getsemaní. La muntanya de les
Oliveres, amb els seus dos vessants, era on els galileus s’hi instal·laven quan
pujaven a Jerusalem en compliment de la Llei i festes tradicionals. En aquesta
àrea Jesús hi tenia amics fidels.
-
“L’acollí
una dona que es deia Marta”: Marta seria la germana gran i l’administradora
de la casa. La dona, a la cultura d’aquell temps, de portes endins, controlava
i organitzava la casa. Jesús hi faria estada amb una certa freqüència quan es
presentava a Jerusalem. Marta aprofita l’ocasió per demostrar a Jesús que sap
preparar molt ben les coses i s’hi posa de ple.
-
“Maria es
va asseure als peus del Senyor...”: Maria en canvi, prefereix tenir
conversa, fer preguntes i escoltar les respostes i comentaris de Jesús.
Aprofitava les estades del Senyor a casa seva per a instruir-se sobre el Nou
Regne que Jesús anunciava i que, a Jerusalem precisament, algun dia no llunyà,
seria proclamat. La germana gran ja cuidava de preparar el sopar per a tots.
-
“...Marta
estava molt atrafegada”: Un principi de tensió, per excés de voler fer
les coses de la millor manera, envaeix Marta, i requereix que sa germana
l’ajudi, si més no, a parar taula. Maria ja tindria altres estones per a
escoltar Jesús; i perquè Maria li faci cas, posa el Senyor entremig.
-
“Senyor, no
et fa res que la meva germana...”: Però Jesús dóna a Marta una resposta curta,
clara i incontestable en dialèctica familiar.
-
“Marta,
Marta...” Tot
el que Marta, atrafegada, està preparant, és peremptori i accidental, no
essencial aquell moment. Podria organitzar un sopar més senzill i no complicar-se
d’aquella manera, i menys, involucrar sa germana tot apartant-la de la conversa
amb el Senyor. Maria escoltava les paraules de vida eterna que sortien de la boca
de Jesús, i això, per a ella, era vital. Jesús la defensa com a posseïdora, en
aquell moment, del millor.
EL CONTEXT
Lluc
i Joan són els dos evangelistes que parlen de Marta i Maria. Marc i Mateu no en
diuen res. Joan els fa honor amb el seu gran capítol 11 de l’Evangeli amb
l’escena de la resurrecció de Llàtzer, germà de les dues, i els primers versets
del capítol 12 amb la unció de Jesús a Betània, per part de Maria. Tot fa
entreveure que els germans Marta, Maria i Llàtzer no eren procedents de Galilea
sinó instal·lats a Betània, els entorns de Jerusalem. Un cop els deixebles
tingueren consciència certa de la Resurrecció de Jesús i les primeres comunitats s’anaven configurant,
els tres germans formarien part de la comunitat de Joan. Seria interessant ara analitzar
l’escena de la resurrecció de Llàtzer. Avui, però, no és el cas.
El
text que tenim a la Lectio d’avui és de Lluc. Lluc adreça el seu escrit
d’Evangeli i Fets a unes comunitats on els participants, en majoria, provenen
de la cultura greco-romana, de la gentilitat. Al seu Evangeli, Lluc no vol
entretenir-se en subtileses referencials més apropiades per a un grup
judeocristià com és el de Joan “el deixeble estimat”.
Lluc,
amb una pedagogia insuperable, ens diu clarament que les dues qualitats de la
comunitat de batejats són: l’activitat: Marta,
i la contemplació: Maria. Les dues
s’han de complementar, tenint en compte que si l’activitat és necessària per
tal com és aquest món i les coses de la nostra vida terrenal, la contemplació
li dóna sentit i fonament. L’activitat sola, sense la contemplació, és pur
activisme, d’horitzó curt. L’activitat terrenal del cristià, i de la
comunitat, només té sentit des de l’eternitat de la contemplació del Misteri Pasqual del Senyor Ressuscitat.
Una
bona lliçó també per a nosaltres, gent atrafegada del segle XXI...
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera
lectura, Gn 18,1-10:” ...l’any que ve, Sara, la teva esposa, haurà tingut un
fill”
Salm 15
(14), 1-5:”...el qui obra així, mai no caurà.”
Segona
lectura, Col 1,24-28:”Ara jo sóc servidor d’aquesta Església...”
dissabte, 2 de juliol del 2022
LECTIO DIVINA online n. 198 – Setmana del 4 al 10 de juliol de 2022
Text bíblic: EL GRAN MANAMENT I EL
BON SAMARITÀ – Lc 10, 25-37
Diumenge XV de durant l’any, Any C
Llavors,
un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer
aquesta pregunta:
- Mestre,
què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús
li digué:
-
Què hi ha
escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
-
Estima el
Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i
amb tot el pensament, i estima
els altres com a tu mateix.
Jesús
li digué:
-
Has respost bé:
fes això i viuràs.
Però
ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
-
I qui són els
altres que haig d’estimar?
Jesús
va contestar dient:
- Un home
baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el
despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment
baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra
banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i
passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que anava de viatge va
arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi
acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a
la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.
L’endemà va
treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: “Ocupa’t d’ell
i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més”.
Quin d’aquests
tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans
dels bandolers?
Ell
respongué:
- El qui
el va tractar amb amor.
Llavors
Jesús li digué:
-
Ves, i tu fes igual.
|
AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Com vius: “Estima el
Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima...?” ¿Com vius: “...estima els
altres com a tu mateix?” Què et suggereix la Lectio
d’avui per a la teva vida? |
Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:
EL TEXT
-
“Estima el
Senyor el teu Déu...”: Per a comprendre bé la densitat d’aquest text cal llegir
Dt, 6,4-9.
-
“...i estima
els altres com a tu mateix...”: Llegir també Lv 19,18. La pregunta del mestre de la Llei implica,
d’entrada, una resposta restrictiva, perquè, segons pensa ell, no tothom
mereix ser estimat. Qui no compleix la Llei i obra el mal, no mereix
estimació ja que; ell mateix, per voluntat pròpia, s’ha col·locat al marge del
projecte provident i benefactor del Déu d’Israel, i per tant no mereix
estimació.
-
“Fes això i
viuràs”:
Jesús entreveu el pensament del mestre de la Llei, li diu, simplement, que si
compleix bé la Llei, és en bon camí. Però, Jesús coneix bé la manera, de pensar i viure de mestres
de la Llei, fariseus, etc. Es tenen ells mateixos per perfectes i menyspreen la
pobra gent que es troba en circumstàncies dures per poder tirar endavant el
cada dia, sens posar massa atenció en filigranes
de lleis i tradicions.
-
“...qui són
els altres...?”: Jesús esperava aquesta pregunta per a poder explicitar
obertament en què consisteix estimar el proïsme i treure la màscara hipòcrita
dels qui es creuen perfectes.
-
“...baixava un
sacerdot... un levita... un
samarità...”: Els oficials del culte al Temple, sacerdots i levites,
passen de llarg, tot dissimulant, com si no s’adonessin d’aquella persona que
ha estat maltractada, ferida i robada per uns bandits. Ells, funcionaris del
sagrat, són els perfectes i, per tant, han d’evitar tota impuresa legal, no
contaminar-se agafant, aixecant i acompanyant un home sagnant i malferit, no
fos cas que restessin impedits, ni que sigui momentàniament, per a exercir el
seu “sant ministeri” en el Temple del Senyor.
-
“Ves tu i fes
igual!”:
Davant la pregunta de Jesús de qui fou realment l’amic i ajut de l’home
necessitat, el mestre de la Llei hagué de reconèixer que fou el samarità,
precisament. Aquest “Ves tu i fes igual” que Jesús ara pronuncia dóna el sentit
complert i definitiu a l’anterior “Fes
això i viuràs”. Jesús aquí es
manifesta com a l’intèrpret objectiu i veritable de la Llei, no manipulat per
interessos de superioritat i poder. Abans de tot són les persones!
EL CONTEXT
La paràbola del bon samarità deixa clar el
pensament de Jesús sobre qui és el proïsme. Per al judaisme tradicional, el
proïsme era el germà de poble, el convilatà, l’altre israelita; els demés no
eren proïsme. I encara, dins el sistema social i religiós del judaisme , aquest
proïsme havia de reunir unes condicions especials per a poder-s’hi apropar. Hom
no havia de ser impur legalment, sota el perill d’encomanar la impuresa als
altres.
El samarità que s’apropa al ferit, és el
prototipus de la persona odiada i refusada, incòmoda per la seva sola presència
ja que és un perill de contaminació impura per als del seu entorn. El samarità
actuà contra la Llei i podia ser motiu d’acusació del pietós mestre de la Llei
que està dialogant amb Jesús. Tanmateix, l’acció del samarità supera del tot la mateixa Llei perquè ha actuat amb amor,
compassió, generositat, desinterès i misericòrdia.
Lluc amb aquesta paràbola del bon samarità fa
un homenatge a la comunitat cristiana de Samaria. Samaria precisament, era mal
vista i odiada pels jueus. El mateix Lluc al capítol 17, 11-18 del seu
Evangeli, ens presenta deu leprosos guarits per Jesús, i tan sols un li
manifesta el seu agraïment, i aquest, també, precisament, era samarità. I Lluc,
encara, en els Fets dels Apòstols, ens presenta una ciutat de Samaria,
evangelitzada per Felip, com a una de
les primeres àrees geogràfiques que van rebre l’Evangeli.. Aquest Felip no és
l’apòstol, sinó el laic Felip que havia sigut elegit amb altres sis “homes de bona reputació, plens de l’Esperit
Sant i de saviesa...” (Ac 6, 1-7).
L’evangelista Joan, amb l’escena de la
samaritana (Jn 4,1-42).també ret homenatge a la comunitat de Samaria.
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera
lectura, Dt 30,9-14: “Et convertiràs al Senyor amb tot el cor i tota l’ànima”
Salm 69(68),14
i 17, 30-37: “Déu meu... que el vostre ajut em defensi...”
Segona lectura: ”Col 1,15-20: “Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot...”
TEXTOS PARAL·LELS: Mt 22,34-40 / Mc
12,28-34
dilluns, 27 de juny del 2022
LECTIO DIVINA online n. 197 – Setmana del 27 de juny al 3 de juliol de 2022
Llegir... meditar... escoltar... pregar... actuar... FORMACIÓ PERMANENT
Download: Català, English, Español
Diumenge XIV de durant l’any, Any C
Després d’això, el
Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a
cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
- La collita
és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats
que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig
de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a
saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en
aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu
reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella
casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu
jornal. No aneu de casa en casa.
Si entreu en
una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts
que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”
Però si
entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i
digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als
peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu
és a prop.” Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a
Sodoma que per a aquella població.
Els setanta-dos van tornar plens
d’alegria i deien:
-
Senyor, fins els dimonis se’ns
sotmeten pel poder del teu nom.
Jesús els digué:
- Jo veia
Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar
serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però
no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè
els vostres noms estan inscrits en el cel.
|
Què diu el text? ¿Tens consciència
d’enviament missioner en el teu cada dia? ¿Com marquen el Baptisme i la Comunitat el teu
viure individual? Què et demana la Paraula des de la Lectio d’avui? |
Comentaris
per a ser llegits abans o després de la Lectio:
EL TEXT
-
“...en
designà uns altres setanta-dos i els envià...”: Alguns
manuscrits diuen que Jesús en designà setanta i no setanta-dos. El Llibre de
l’Èxode ens parla dels setanta ancians (Ex 11,16-17 /
Ex 11,24-25). El nombre de
setanta-dos deixebles correspon al nombre de pobles del món que hi ha en la llista de pobles que
trobem en el capítol 10 del Llibre del Gènesi. La missió dels setanta-dos
prefigura el futur anunci de l’Evangeli a tots els pobles i cultures de la
terra. Les fronteres tancades del judaisme resten definitivament antiquades de
cara a la predicació del Nou Regne.
-
“...us
envio com anyells enmig de llops...”: L’Evangeli vol seguidors fidels
i transparents. L’Esperit que dóna Jesús Ressuscitat enforteix la feblesa del
deixeble, el fa fort davant els ullals dels llops. Qui es cregui “enviat” però que,
per sentir-se resguardat i segur,
festeja poders polítics, culturals, religiosos, econòmics, militars,
etc. s’equivoca. És un mal deixeble...
-
“No porteu
ni bossa, ni sarró, ni sandàlies...”: Els enviats de Jesús s’han de guanyar
la plena confiança d’aquells que els reben. Aquests, en agraïment, els hi proporcionen
de tot el que puguin necessitar en hostatge, vestit i aliment. Però si la bona
disposició i voluntats dels qui reben els missatges se n’adona de que els
enviats de Jesús porten provisions de menjar o recanvis de
vestit i calçat, per si de cas... seria senyal de que no es fien del tot de que
els oferiran un bon hostatge. Aquí hi mancaria confiança mútua i per tant seria
un mal començar la tasca d’evangelització...
-
“Si us
reben...”: Qui rep de bon cor el Regne de Déu es fa incommensurablement ric,
ho té tot: ha entrat en l’àmbit de l’Amor Etern. Contràriament, qui no vol
saber res de Jesús ni del Nou Regne que ens va anunciar, només li resten valors temporals i peremptoris, tot, i ell
mateix, acabarà en el no res.
-
“Els
setanta-dos tornaren plens d’alegria...”: Setanta-dos pobles i cultures del món havien
rebut la Bonanova de la Pasqua de Jesús per mitjà dels setanta-dos enviats.
L’alegria era plena perquè els prodigis anunciats per Jesús havien sigut realitat: idees i
comportaments d’alguns contraris al Mestre ( endimoniats), havien reconegut la
veritat del Senyor, havien sigut alliberats d’aquell mal esperit; i més encara,
la gent de bona voluntat, insatisfeta per l’aliment
religiós que cada dissabte rebia a les sinagogues , ara, amb la
predicació i testimoni dels deixebles de Jesús, havien descobert el valor de les seves persones com a
persones, tan en l’aspecte comunitari com individual. Lleis i institucions n’havien
d’estar al servei.
Jesús havia fet anteriorment l’enviada dels Dotze
(Lc 9,1-6), referència clara als dotze
patriarques i tribus d’Israel. Ara en designa
setanta-dos perquè vaguin a predicar el Regne de Déu. Aquest nombre, com ja he comentat, simbolitza el món enter segons la referència
del capítol 10 del Llibre del Gènesi.
Aquest capítol és un dels primers “Atles universal” de la història de la
humanitat. És una al·lusió de Lluc a la
universalitat de la vocació i urgència de
l’anunci de la Bona Nova.
Cal tenir en compte que la redacció del quatre Evangelis
és feta amb consciència de que el protagonista és el Crist Pasqual. Són un
gènere literari nou en la literatura d’aquell temps, no es proposen ser una
biografia històrica de Jesús. La categoria de temps queda superada, com
desapareguda. El Crist Ressuscitat irradia llum a tot i per tot.
Entre els setanta dos enviats avui hi som nosaltres, prenguem-ne consciència
COMPLEMENTS DE L’EVANGELI
Primera lectura, Is 66,10-14:”Alegreu-vos amb Jerusalem... tots els qui l’estimeu...”
Salm 66(65),1-20:”Que en són d’admirables les vostres obres...”
Segona lectura Ga,6,14-18:”Porto en el meu cos les marques distintives de Jesús...”
TEXTOS PARAL·LELS: Mt 10,1-15 / Mc
6,6.12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)