LECTIO DIVINA online n. 210 – Setmana del 31 d’octubre al 6 de novembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT 

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: LA RESURRECCIÓ – Lc 20, 27-38

Diumenge XXXII de durant l’any,  Any C

Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció;  per això li van plantejar aquesta dificultat:

-      Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt.   Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills.  També el segon  i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills.  Finalment va morir també la dona. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?

Jesús els respongué:

-      Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir:  són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

AQUÍ I AVUI Què diu el text? T’has posat a pensar mai en la realitat de la Resurrecció Pasqual? Quines preguntes et fas? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

Consulteu les citacions en blau.

Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual si feu grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT" 

-      “Saduceus”: Els saduceus eren els sacerdots descendents de Sadoc, del temps de David: 1Sa 2, 35  /  1Re 1, 39-40. Els saduceus no creien en la resurrecció dels morts perquè, per a ells, els únics llibres revelats per Déu eren els del Pentateuc, és a dir, Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi; el tema de la resurrecció no apareix en cap d’aquests llibres, per això la neguen.  Vegeu el mot “saduceu” en el Vocabulari de la Bíblia de l’ABCAT.

-      “...de quin dels set serà muller?”: la pregunta dels saduceus a Jesús podria ser inspirada en les escenes de Tb 3, 7-17.

-      “Els qui viuen en aquest món es casen...  en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit”. En la resposta de Jesús queda ben clar el designi de Déu vers la criatura humana: l’ésser humà ve al món en les condicions que són normals en la dimensió temporal de la creació, on, entre les lleis de l’evolució, hi ha la de la complementarietat dels dos sexes de cara a motivar l’entrada de nous éssers a la vida terrenal. La característica peculiar de l’ésser humà, per sobre les altres criatures o éssers existencials  del nostre cosmos, és que, com a persona que pensa i decideix, pot acceptar lliurement la transcendència d’ella mateixa més enllà de les limitacions espai-temporals i projectar-se més enllà. La història de les cultures i religions humanes són riquíssimes de comentaris i recerques vers aquest plantejament de transcendència. Jesús, precisament, és qui, amb la seva Pasqua, n’obriria la porta d’una vegada per sempre, i a tota llum: el Regne de Déu, on l’Amor Creador i Etern ho és tot i per a tots. És tota una altra dimensió, que podem intuir per la fe, però que  s’escapa del nostre pensar actual pragmàtic i racional.  Poc s’ho imaginaven aquells malintencionats, saberuts i preguntaires saduceus...

-      “Ell no és Déu de morts sinó de vius...”: És la reflexió que Maria de Magdala es feu quan plorava la desaparició del cos de Jesús davant el sepulcre: “Si el Déu d’Abraham i dels pares és un Déu viu, com és que va permetre que la persona de Jesús, essent qui era i tal com es comportava i feia, acabés d’aquella manera tan horrible el divendres de Nissan? Si aquest Déu és viu, Jesús igualment...” I aquí és on l’Esperit inspirà a Maria de Magdala la nova realitat del Jesús Pasqual... Jn 20, 11-18  /  Mc16, 9-11.

EL CONTEXT

Els saduceus, que no creien en la resurrecció, intenten enredar Jesús amb una pregunta de tipus casuístic, basant-se en la Llei: Dt 25, 5s.

En primer lloc la resposta de Jesús fa veure que el matrimoni és una realitat temporal, natural i necessària de cara a la multiplicació de l’espècie humana.

En segon lloc, en la resurrecció ja no hi haurà necessitat d’una sèrie de coses que en la vida natural en aquesta terra són connaturals i necessàries a l’ésser humà. La resurrecció no és un simple perdurar d’aquesta vida temporal amb les seves necessitats i carències sinó un estat de vida plena on ja no hi haurà necessitats a satisfer.

I en tercer lloc, Jesús demostra des de l’Escriptura que Déu és Déu de vius, i per tant la realitat existencial humana és invitada  a participar  i compartir lliurement la vida plena del mateix Déu, Amor Etern, més enllà de les lleis evolutives del cosmos.

Tot un plantejament radical davant la no creença generalitzada a la nostra societat d’avui...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, 2M 7, 1-14: ” ...el Rei del món ens ressuscitarà...”

Salm 17 (16), 1.5-6.8b i 15: ”Protegiu-me a l’ombra de les vostres ales...”

Segona lectura, 2Te 2, 16-3, 5: ”...que la Paraula es propagui a tot arreu...”

TEXTOS PARAL·LELS: Mt 22, 23-33  /  Mc 12, 13-17

 

 LECTIO DIVINA online n. 209 – Setmana del 24 al 30 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Download: Català, English, Español

Text bíblic: JESÚS I ZAQUEU  - Lc 19, 1-10

Diumenge XXXI de durant l’any,  Any C

Jesús va entrar a Jericó  i travessava la ciutat.  Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans,  i era ric.  Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura.  Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.  Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

-      Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.  Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:

-      Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.

Però Zaqueu, dret davant el Senyor,  li digué:

-      Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns,  i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

Jesús li digué:

-      Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.   El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? ¿Has interioritzat Jesús en el teu viure, o el vius des de formulismes superficials? ¿Saps administrar els teus bens, els que siguin, amb justícia i solidaritat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

 EL TEXT”

-      “ ...Jesús va entrar a Jericó...”:  Jericó és un oasi de la plana del riu Jordà, al final del Wadi Quelt baixant de Jerusalem, proper al Mar Mort. Hi ha tres ciutats o poblats amb el nom de Jericó en la mateixa àrea geogràfica: la Jericó  antiga amb el nom de Tell es-Sultan que correspon a la Jericó arqueològica. Pot ser visitada, hom ha cregut  que un dels estrats és la muralla ensorrada en la conquesta de Josuè, concepte avui totalment superat. Aquesta Jericó és la ciutat més antiga del món, d’uns 10.000 anys aC.  Al peu mateix de Tell es-Sultan hi ha el Jericó que visitem, és una població d’uns 25.000 habitants dispersats pels conreus de l’immens oasi. Aquí és on els pelegrins de Terra Santa fan parada davant un sicòmor, hom identifica aquest arbre amb el que Zaqueu s’emparrà per veure passar Jesús;  és un invent posterior per a situar l’escena redactada per Lluc, altrament  la botànica no pot reafirmar l’originalitat evangèlica d’aquest sicòmor .  Hi ha un tercer Jericó: el Jericó Herodià, al final del Wadi Quelt, havent baixat de Jerusalem, quan comença el desert de l’Arabà, a prop dels dos Jericó anteriors. Aquest és pròpiament el Jericó del Nou Testament, el Jericó de Jesús. El rei Herodes el Gran, el dels nens innocents de l’evangeli de Mateu, hi construí uns palaus. Als entorns d’aquestes construccions herodianes, i altres hel·lenístiques, s’hi establí la gent, el poble. Aquest fou pròpiament el Jericó de Zaqueu, els dels dos cecs i el de la paràbola del bon samarità, el Jericó on Jesús entrà.  Aquest indret, oficialment abandonat en temps de Bizanci , fou aprofitat per la gent per a instal·lar-s’hi. Però, per un seguit de terratrèmols, els habitants l’abandonaren i es  traslladaren a l’oasi proper, el Jericó actual que coneixem. El pelegrinatge a Terra Santa cal verificar-lo amb coneixement i ull crític, altrament es pot caure en una informació de nova estampa. El bon guiatge és important.

-      “ Zaqueu, cap de publicans, ric...”: A Jericó Zaqueu era el cap dels cobradors d’impostos oficials. Jericó era el punt de connexió de les comarques de Perea, a l’altra banda del riu Jordà, i Judea, un lloc important per a les transaccions; vegeu el mapa n. 7 de la Bíblia de l’ABCAT,

-      “Zaqueu, baixa depressa...”: Zaqueu, que era petit d’estatura, s’havia emparrat a un arbre per veure passar Jesús. Lluc és preciosista en detalls simbòlics, Zaqueu, tot i tenir diners abundants, com a persona, era “baixet”, i, curiosament, en la població més sota el nivell del mar en tota la terra. La trobada amb Jesús el farà créixer...

-      “...tots murmuraven...” :  Consulteu el mot “impuresa (ritual)” en el Vocabulari de la Bíblia de la ABCAT.

-      “Senyor, dono la meitat dels meus béns..., i  restitueixo....”: Zaqueu mostra una gran generositat. La seva restitució s’até a les prescripcions més exigents de la Llei aplicables en el cas de bestiar en cas de no ser restituït 2Sa 12,6.. Vegeu, en canvi, Lv 5, 21-24 i Nm 5, 6-7 on es diu que cal restituir  la quantitat defraudada amb un recàrrec d’una cinquena part del seu valor.

-      “Avui ha entrat la salvació a aquesta casa...”: Zaqueu ha crescut com a persona gràcies a Jesús. Una persona realitzada és, bíblicament, una persona salvada. Salvació i plenitud existencial són sinònims; la mort i el no res, desapareixen.

-      “El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut...”: Jesús vingué a fer realitat les paraules del profeta Ezequiel a 34,16.

EL CONTEXT 

Ens trobem de nou amb el tema tan valorat i repetit per l’evangelista Lluc: la conversió a Jesús i la seva exigència. Zaqueu s’acosta a Jesús per curiositat i acaba acollint-lo a casa seva, més encara, repartint entre els necessitats una part important dels seus béns. Jesús aquí es revela un cop més com ha vingut al món a cercar i salvar el que semblava perdut.

Zaqueu és el paradigma del qui, coneixent Jesús, no tant sols es desprèn amb rapidesa de lo material com a valor definitiu i únic, sinó que també permet que el seu interior sigui transformat per la gràcia i així pugui començar un nou projecte de vida, projecte fonamentat en la justícia i la solidaritat. Naturalment, entre els assistents que  eren a l’entorn del fet, hi va haver qui pensava que Zaqueu primer de tot havia de purgar els robatoris camuflats que havia verificat aprofitant-se del seu ofici de cobrador d’impostos. Però els camins de la gràcia divina són uns altres.

Aquesta escena de Zaqueu ens fa veure també que el posseir uns béns temporals no va contra el seguiment de Jesús sempre que els podem i volem administrar amb justícia i solidaritat.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Sa 11,23–12,2: ”...el món davant vostre...  és com esquitx de rosada...”

Salm 145 (144), 1-13: ” ...beneiré el vostre nom per sempre...”

Segona lectura, 2Te 1, 11 – 2, 2: “...que Déu us faci dignes de la vocació cristiana...”

 

 

LECTIO DIVINA online n. 208 – Setmana del 17 al 23 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Download: Català, English, Español

Text bíblic: EL FARISEU I EL PUBLICÀ  -  Lc 18, 9-14

Diumenge XXX de durant l’any,  Any C

 

Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:

-      Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.

El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà.  Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”

Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.”

Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; ^* perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Has menyspreat altres persones algun cop a la vida? La teva “humilitat” és de víctima enfonsada o clarivident des de l’Evangeli? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “...es refiaven de ser justos...”: Aquí és oportú obrir la Bíblia de l’ABCAT en la secció “Vocabulari” i llegir el comentari del mot “fariseu”.

-      “...no sóc com els altres...”: Jesús recriminà als fariseus el formalisme en el compliment de les normes de la Llei i la subordinació de les coses més importants de la Llei a les seves pròpies tradicions: Mt 15, 6  /  Mt 23, 13-33  /  Lc 12, 1.

-      “...Déu meu, sigues-me propici... sóc un pecador!”: Per entendre bé què vol dir “pecador” en aquesta paràbola consulteu el “Vocabulari” de la Bíblia de l’ABCAT en el mot “publicà”.

-      “...baixà perdonat a casa seva, i no l’altre”: La humilitat situa l’ésser humà en la seva realitat radical, amb tots els valors que el Creador l’ha dotat i també amb les seves carències com a criatura voltada de condicionaments. El reconeixement humil d’un mateix és sempre un acte lliure i positiu. Tot el contrari del tancament egocèntric.

-      “Tothom que s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit”: Qui s’enalteix viu en l’engany, mentre que qui se sap valorar-se en el punt dolç de la seva realitat, creix perquè es fa i és més persona. 

EL CONTEXT

En aquesta paràbola, que només es troba en Lluc, es contraposen dues actituds: la del fariseu, que pensa obtenir la salvació pel seu propi esforç, i la del publicà que reconeix la seva condició de pecador i demana a Déu el do de la rectificació moral en la seva vida. Aquest últim confia en la bondat i misericòrdia del Senyor més que no pas en el seu comportament personal. Aquest és el model que Lluc proposa als seus lectors.

Aquesta paràbola de Lluc va dirigida a aquells que es valoren personalment com a justos tot menyspreant els demés. Els qui es creien bons i justos davant Déu s’ho creien perquè complien literalment normes i costums establerts, i des d’aquí es creien amb tot el dret  de presentar-se davant Déu com aquell que vol cobrar el que els pertoca.

Jesús treu la màscara d’aquesta actitud farisaica tot declarant obertament que només és justificat aquell que, davant el Senyor, reconeix la pròpia limitació i feblesa i es posa confiadament a les seves mans. El fariseu de la paràbola, per contrast, no obté el bon reconeixement per part de Déu, i no és que Déu li negui, sinó que ell creu que no en té necessitat.

L’orgull de l’autosatisfacció encega els humans, nosaltres inclosos. Cal estar-ne previnguts perquè els mecanismes de defensa pròpia i de marcar el futur a favor propi, són connaturals en la nostra psicologia. També els minerals, les plantes i l’instint dels animals tenen aquestes aptituds per a auto defensar-se; és llei d’evolució. Però Jesús ens revelà la transcendència sobrenatural de la persona humana i ens ensenyà com ho hem de fer per a reeixir amb aquest valor de creixement vers la plenitud, tot valorant i estimant el proïsme i també la natura en totes les seves variants com a presència d’un Amor Etern i sempre Creador. La humilitat, des de Jesús, és saviesa i creixement.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Sir 35,15-22: ”El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes...”

Salm 34 (33),2-23: “Els ulls del Senyor vetllen pels justos...”

Segona lectura, 2Tm 4, 6-8. 16-18: ”El Senyor em guardarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial.

 

 LECTIO DIVINA online n. 207 – Setmana del 10 al 16 d’octubre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

 Text bíblic: LA VIUDA I EL JUTGE  -  Lc 18, 1-8

Diumenge XXIX de durant l’any, Any C

 Download: Català, English, Español

Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:

-      En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes.  A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet”.

Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo  no tinc temor de Déu ni consideració pels homes,  però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”

I el Senyor va afegir:

-      Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust.  ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant?  Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

 

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Quan la contradicció ha vingut a la teva vida, l’has pogut suavitzar amb la pregària? Has pogut compartir el teu dolor moral o físic amb la Comunitat? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          “...cal pregar sempre i sense defallir...”: Aquí se’ns interpel·la a no perdre el sentit d’eternitat que té ara el nostre viure. Hom no pot copsar el valor presencial de l’Amor Etern i Creador en nosaltres si només resol la seva existència en els paràmetres limitats de l’espai i el temps. En aquesta manera de viure, la transcendència espiritual del nostre esperit no és percebuda i vivim condicionats per immediateses i peremptorietats. Però des de la nostra interiorització percebem quelcom inefable i diví en el viure de cada dia. Per això davant les dificultats, problemes i maldecaps de tots els dies, qui és capaç d’entrar en el silenci del seu interior se sent comunicat i unit amb l’Amor Creador Etern, entén i practica el que significa: “pregar sempre i sense defallir”. Cal viure en fe i esperança, il·luminar el nostre temps amb la Pasqua de Jesús.

-          “...un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes...”: D’aquestes persones perverses n’hi han hagut sempre, i pel que sembla, sempre n’hi haurà... Cal tenir l’ull obert i des de l’esperança denunciar i interpel·lar aquesta i altres dolenteries de la nostra societat. Mai, però, anar per lliure, la Comunitat és important.

-          “Una viuda”: La viuda, a l’Israel del temps de Jesús, com en la societat romana, representava la classe més desprotegida i abandonada.

-          “Fes-me justícia...”: la justícia és un dret i cal exigir-la, amb insistència si és necessari.

-          “...hauré de fer justícia...”: Si no és per les bones, aquest jutge corrupte, haurà de fer justícia forçat per la perseverança i tossuderia de la viuda “no escoltada”. La motivació que ara té per a actuar obertament com a bon jutge, delata el seu egoisme: viu de la “justícia”, sense que aquesta, objectivament no li importi res...

-          “I Déu no farà justícia als qui clamen nit i dia...?”: Quantes vegades hem sentit aquesta expressió: “Demano, però Déu no m’escolta...”. Cal tenir en compte que Déu és eternitat i nosaltres ens realitzem en la limitació del temps, com també ens cal conèixer bé el què demanem i perquè ho demanem. Si no sabem actuar bé la nostra fe, la nostra esperança serà malaltissa. Les Benaurances que predicà Jesús no es comprenen amb criteris i paràmetres d’aquest món, només es fan realitat des de  la Pasqua de Jesús. El veritable valor del nostre temps tan sols és assequible des de l’eternitat, des de l’Amor Etern. Saber viure la nostra vida en síntesi d’eternitat i temps és un do de l’Esperit.

-          “El Fill de l’Home, quan vingui, trobarà fe a Israel...?”: Jesús és ben conscient de que aquest nivell de fe no és normal entre els humans. Les urgències del viure, més a més de l’atracció immediata del diner, del poder i de l’hedonisme, ens bloquegen i enceguen. Quan tenim un problema el volem resoldre ja, i si no es resol, en donem les culpes a Déu, que no ens escolta... Potser som nosaltres que no sabem fer bé les coses...

EL CONTEXT

Aquesta paràbola a l’Evangeli de Lluc és com el complement de la catequesi sobre l’oració que Jesús havia fet sobre l’oració a Lc 10,38-11,15, on insisteix en la necessitat de pregar amb confiança i perseverança amb la seguretat de què Déu sempre escolta la pregària de la seva criatura. En aquest Lc 18,8 l’evangelista convida els creients a romandre fidels  en la pregària, fins i tot quan la fe va perdent importància en el món que els rodeja.

La viuda de l’Evangeli de Lluc és la personificació de la massa d’empobrits que, amb el temps, i maltractats per una societat injusta, assumeix la idea de que la seva causa no serà atesa per ningú, ningú no es fixarà en ells per a valorar-los degudament i els oblidarà quan ja no els quedi res i les forces els abandonin.

La proposta de Jesús és que l’empobrit, com en el cas de la viuda, es vagi convencent de tot el contrari, és a dir, que arribi a sentir i assumir  que Déu és el primer interessat en la seva causa i que Déu mateix mai no acceptarà l’opressió i la injustícia. La massa dels empobrits pel desequilibri  econòmic de la societat, ha d’iniciar, amb perseverança, el camí a favor de la justícia, fins i tot sabent que a l’entorn hi poden haver jutges de mala voluntat i perversos, que hi són! Més encara, els defensors de la justícia i drets dels més pobres, seran assenyalats i marcats com a rebels, subversius, sediciosos, terroristes...  que atempten la societat de benestar i la posició ideològica dels poderosos...

Si volem ser fidels a la Paraula, ens cal conèixer, revisar i actuar contra tantíssima injustícia i corrupció que emmarca molta societat d’avui...  i conèixer també i cooperar amb tantes causes justes, que potser no coneixem prou, que també hi són.

Això, el seguidor de la Paraula, ho ha de portar al cor, cosa que Lluc ho expressa amb aquesta expressió: “...pregar sempre sense defallir”. No és responsabilitat nostra només, Déu, Amor Creador Etern, també hi és... i espera que hi siguem amb Ell.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Ex 17, 8-13: ”Mentre Moisès mantenia les mans alçades...”

Salm 121 (120), 1-8: “Alço els meus ulls a les muntanyes...”

Segona lectura: 2Tm 3, 14 – 4, 2: “...proclama l’Evangeli ... insisteix en tot moment...”

 LECTIO DIVINA online n. 206 – Setmana del 3 al 9 d’octubre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: ELS DEU LEPROSOS – Lc 17, 11-19

Diumenge XXVIII de durant l’any,  Any C

 Download: Català, English, Español 

Tot fent camí cap a Jerusalem,  Jesús passava entre Samaria i Galilea.  A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny  i es posaren a cridar:

-      Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

En veure’ls, Jesús els digué:

-      Aneu a presentar-vos als sacerdots.

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.  Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,  es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.  Jesús digué:

-      ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?  ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?

I li digué:

-      Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat. 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

                              Sents proper Déu, Amor i Creador Etern, en el teu viure?

Reconeixes en Jesús i el seu Evangeli la manifestació íntima d’aquest Amor Etern?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

- “...entre Samaria i Galilea”: Lluc especifica bé la diferència geogràfica de Samaria i Galilea. Al final deixarà clar que el leprós que tingué fe en la persona de Jesús era “un samarità”, res a veure amb Galilea...

- “...10 leprosos... un tros lluny...”: Lluc, amb aquestes dues especificacions, que semblen simples, fa una filigrana geogràfica-històrica . Les tribus d’Israel eren dotze. La Samaria del temps de Jesús ocupava l’àmbit històric de tres d’aquestes tribus: Dan, Efraïm i Manassès.  En temps de Jesús, l’àrea geogràfica d’aquetes tres tribus  tenia un nom: Samaria. Per tant, aquestes tres tribus, en temps de Jesús, formaven una sola unitat cultural i geogràfica: Samaria. Un (Samaria) més nou (les altres nou tribus) fan deu. Vegeu els mapes 4 i 7 de la Bíblia de l’ABCAT.

Els qui eren marcats per la infecció de la lepra se’ls obligava per la Llei a viure separats de tothom. Els leprosos es reunien en grups i havien de quedar un tros lluny de les persones no infectades. Eren normes sanitàries del temps, com els dos metres de separació entre nosaltres en els moments forts de la pandèmia “Covid-19”.

- “Jesús, Mestre...!”: Es pot invocar a demanar quelcom a Jesús com a mestre rabí especial a la història d’Israel, com un profeta miracler més, o bé proclamar-lo Mestre des de la interioritat de la persona que descobreix en Jesús la salut i el sentit de la pròpia vida. Això és privilegi de pocs, d’un entre deu, segons el redactat de Lluc.

- “Aneu als sacerdots...”: Els sacerdots eren els qui estaven autoritzats per a declarar  que una persona era pura o impura. Vegeu Bíblia ABCAT vocabulari: Impuresa (ritual).

- “Un d’ells, ...era un samarità”: Tan sols un “estranger” tingué la fe necessària per a reconèixer que la bondat de Déu actuava per mitjà de Jesús. L’elogi que Jesús fa del samarità agraït  es torna en retret del mateix Jesús contra els fills d’Israel que valoraven la institució per sobre del missatge del Nou Regne que Jesús anunciava.

- “La teva fe t’ha salvat!”:  Acceptar i creure en Jesús, en tot el que és i perquè ha vingut al món, és superar els neguits, preguntes i malsons que tenim des de la temporalitat, fragilitat i la mort. Lluc redactà aquest text des de l’experiència personal i comunitària de la Pasqua de Jesús. Les institucions soles, la Llei en aquest cas, no són salvació de res ni de ningú.

EL CONTEXT

En temps de Jesús, els samaritans eren mal vistos pels jueus, però Jesús els posà com exemple d’actitud compassiva (Lc 10, 30-37) i agraïda (Lc 17, 11-19). Joan en fa l’elogi en el capítol 4 del seu Evangeli amb l’escena de la samaritana; més a més Samaria acceptà aviat la predicació de l’Evangeli (Ac 8, 4-25).

Lluc amb aquesta escena ens presenta com ha de ser l’actitud del creient respecte a la manera antiga d’entendre la Llei i la manera d’acollir la novetat que Jesús està anunciant i instaurant. Aparentment la desproporció d’un contra nou és exagerada, però reflexa el comportament  d’una falsa i superficial interpretació de la Llei, i, per tant, d’una falsa imatge de Déu per part dels creients ja siguin practicants o no.

Els deu leprosos han rebut el mateix do, però només un, aquell del qui era més inesperat, reacciona tot reconeixent una acció gratuïta, generosa i misericordiosa de Déu: un samarità, precisament. Els altres nou, que representen la majoria del poble elegit no tenen capacitat de percebre en aquest  signe l’acció directa d’un Déu proper per mitjà de la persona de Jesús. Per a ells Déu era algú llunyà que els exigia el mer compliment de la Llei. Per a ells Jesús no seria més que un profeta excepcional amb do de guarició.

Cal aplicar aquí la contraposició que fa Lluc de l’un, que és l’àrea de Samaria, i els nou, que són les àrees designades a les altres nou tribus, és a dir, tota la resta de la geografia d’Israel. Els fills d’Israel que no acceptaren Jesús eren “nou vegades més nombrosos” que els qui el seguiren.  

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, 2R 5, 14-17:”Naaman de Síria...  quedà pur de lepra”

Salm 98 (97) 1-4:”Canteu al Senyor un càntic nou”

Segona lectura, 2Tm 2, 8-13:”...les presons no poden encadenar la Paraula de Déu”