LECTIO DIVINA online n. 218 – Setmana del 23 al 29 de gener de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

 Download: Català, English, Español  

Text bíblic: LES BENAURANCES   -   Mt 5,1-12a

Diumenge IV de durant l’any, Any A

 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya,  s’assegué,  i se li acostaren els deixebles.  Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:

-      Feliços  els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.

Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos,  perquè seran saciats.

Feliços els compassius, perquè seran compadits.

Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

AQUÍ I AVUI   Què diu el text? ¿ Alguna vegada has llegit i reflexionat pausadament les Benaurances? ¿ Les consideres des del teu interior i des del teu context social i religiós? Què et demana la Lectio d’avui?

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT 

“EL TEXT” 

Em permeto una breu reflexió abans de fer el comentari als conceptes essencials del text de les benaurances. Tinc la convicció que és necessari un mínim de coneixement de la psicologia humana per a poder entendre el significat de les paraules de Jesús. Poso l’atenció en els estrats psicològics inferiors de la nostra personalitat; el fons “endotímic” que posseïm és configurat per un conjunt complicat de pulsions i emocions. Deixo a part el món emocional i poso l’atenció en el camp de les “pulsions”. Ens movem en tres estrats de pulsions: vivencials, Jo individual i transitives. Prescindeixo també de fer comentari de les pulsions vivencials. Poso l’atenció, primer, en les pulsions del Jo individual: Instint de conservació, egoisme, desig de poder, afany vindicatiu i desig d’autoestima...  i, segon, poso l’atenció en les pulsions transitives: tendència vers el proïsme, a-ser-per-a-un-altre, creadores i cognoscitives, normatives, amoroses i morals, transcendents... Si la nostre voluntat en el viure es mou exclusivament, o en bona part, en l’estrat de les pulsions del Jo individual no serà possible poder entendre el sentit de les Benaurances proclamades per Jesús, tot el contrari. Però si les pulsions transitives van agafant protagonisme i convicció en el nostre desenvolupament, tot dominant i reorientant les pulsions del nostre Jo individual, estarem més preparats per a una comprensió, ni que sigui inicial, del text de les Benaurances. En el fons LES BENAURANCES de Mat 5,1-12a són el fonament del millor humanisme.

(L’esquema psicològic del paràgraf anterior és a LA ESTRUCTURA DE LA PERSONALIDAD del Professor Philipp Lersch publicat per SCIENTIA, Barcelona 1971).

Apliqueu l’explicació anterior al Salm 1r; el transcric literalment:

Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,

Ni va pels camins dels pecadors,

Ni s’asseu en companyia dels descreguts;

Estima de cor la Llei del Senyor,

Medita la seva Llei de nit i de dia.

Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:

Dóna fruit quan n’és el temps,

I mai no es marceix el seu fullatge;

Duu a terme tot el que empren.

No serà aquesta la sort dels injustos:

Seran com la palla escampada pel vent.

En el judici no sabran què respondre,

Callaran els pecadors en l’aplec dels justos.

El Senyor coneix el camí dels justos,

Però el camí dels malvats acaba malament.

 

El millor comentari al text de les Benaurances el trobem en la lectura fidel i continuada de la Bíblia. Totes les seves pàgines són un ressò del que ens diu aquest Salm 1r, no endebades és el primer de tot el Salteri. Per això a cada una de les Benaurances tant sols he posat un citació de referència entre les moltes i moltes que trobaríem en els Llibres sagrats.

-      “Feliços els pobres en l’esperit...”: (Is 61, 1-4)

-      “Feliços els qui ploren...”: (Tb 13, 16)

-      “Feliços els humils...”: (Sl 37, 11)

-      “Feliços els qui tenen fam i set de justícia...”: (Sl 107 (106), 1-9)

-      “Feliços els compassius...”: (Tb 1, 16-20)

-      “Feliços els nets de cor”: (Sl 119(118), 1-3)

-      “Feliços els qui treballen per la pau...”: (Sl 24 (23), 3-6)

-      “Feliços els perseguits pel fet de ser justos...”: (Sv 2, 16-20) 

Només ens endinsarem en el sentit de cada Benaurança si sabem trobar un temps, tots els dies, per a llegir pausadament i responsable algun passatge de la Bíblia, personalment o en comunitat.

EL CONTEXT

Els savis d’Israel quan ensenyaven sobre el secret de la felicitat, declaraven feliços els qui complien la Llei de Déu. Jesús pren aquest estil d’ensenyament per a proclamar que està a punt d’arribar el Regne del cel. Ningú no estarà tan ben disposat a rebre’l com els desventurats d’aquest món, però la desventura sola, sense unes bones disposicions, no farà feliç ningú, Mateu no diu com Lluc (6,20-21) benaurats els pobres, sinó els pobres en l’esperit; ni diu només benaurats els qui tenen fam, sinó els qui tenen fam i set de ser justos. Tenir en compte que Mateu es dirigeix a una comunitat judeocristiana, mentre que Lluc dedica el seu Evangeli a una comunitat vinguda de la cultura grecoromana on un bon nombre eren pobres (1C 11,17-22).

Aquest “sermó de la muntanya” de l’Evangeli de Mateu cal descobrir-hi que les actituds bàsiques en el Regne (Mt 5,5-16) superen a les de la Llei (Mt 5,17-48) i s’han de practicar sense fer-s’hi veure ni cridar l’atenció (Mt 6,1-18), exigeixen un compromís formal (Mt 6,19-7,12), i un propòsit ferm de posar-les a la pràctica.

Les paraules de Jesús tenen un emmarcament solemne: Jesús “puja a la muntanya”, la muntanya en la religiositat hebrea, i en moltes cultures, la nostre ibèrica per exemple, és el lloc on s’hi fan presents les divinitats, si és que no hi viuen habitualment. Les creus cristianes i esglesioles  dels cims d’algunes de les nostres muntanyes van substituir cultes precristians. A la Bíblia tenim la muntanya del Sinaí (Ex 19,1-20-21), l’Horeb (1Re 19,1-15) la muntanya de la Transfiguració (Mt 17,1-9  /  Mc 9,1-12   /   Lc 9,28-36  /  2Pe 1.18), la muntanya de les Oliveres  (Mt 21,1  /  Lc 19,37  /  Jn 8,1   /   Ac 1,12), i a la Lectio d’avui la muntanya de les Benaurances (Mt 5,1-2). Per tant Jesús ascendeix a un lloc divinal i allí fa càtedra, s’asseu per pronunciar quelcom importantíssim, essencial en la nostra vida de fe.

LES BENAURANCES DE JESÚS són el millor text programàtic que mai no s’hagi escrit ni proclamat en les històries grupals, socials i polítiques de la humanitat.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, So 2,3-3,12-13:” Busqueu el Senyor... busqueu la bondat...”

Salm 146 (145), 7.8-9a.9bc-10: “El Senyor dóna la vida... redreça... estima...”

Segona lectura, 1C 1,26-31:”Déu, per confondre els savis, ha escollit els ignorants...

TEXT PARAL·LEL: Lc 6,17-19.

 LECTIO DIVINA online n. 217 – Setmana del 16 al 22 de gener de 2023

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español  

Text bíblic:   JESÚS TORNA A GALILEA   -   Mt 4, 12-23

Diumenge III de durant l’any, Any A.

 

Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:

Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans: 
el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país de mort i de tenebra.

Des d’aleshores Jesús començà  a predicar. Deia:

-      Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:

-      Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.

Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.

Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

AQUÍ I AVUI   Què diu el text? Havent llegit el text de Mateu 4, 12-23, quines preguntes et fas? ¿Saps rellegir aquest text com a gènere literari bíblic o bé l’interpretes literalment? Què et demana la Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT”

-      “...es retirà a Galilea”: Jesús des dels 12 anys hauria pujat cada any a Jerusalem en compliment de la Llei que obligava a tot jueu adult. Un noi, quan complia els 13 anys, era proclamat major d’edat amb tots els drets i deures de l’adult, encara avui. Aquesta cerimònia de proclamació de la majoria d’edat dels nois té un nom: Bar-Mitzbà i, avui, es pot observar tots els dijous de l’any al Mur dels Planys de Jerusalem. Si els pares de Jesús  portaren a Jerusalem  el seu fill primogènit, quan aquest tenia 12 anys, era per a preparar-lo per a la seva “majoria d’edat” quan en fes 13, només restava un any. Per això Jesús, que coneixia molt bé el tarannà jueu de Jerusalem, Temple i rodalies, prefereix retornar a la Galilea on podrà actuar amb més llibertat per a predicar el Nou Regne.

-      “Cafarnaüm...”: Cafarnaüm  era la població més internacional de l’àrea. Per Cafarnaüm hi passaven les combinacions  que connectaven l’Anatòlia, Síria i la Mesopotàmia amb Idumea i Egipte, per tant era on connectaven les “autovies” internacionals de proper Orient. Hi havia els peatges oficials on un tal Mateu, el que després seria l’Evangelista del text d’avui, hi cobrava impostos... Vegeu el mapa n. 1 de la BCI i situeu Cafarnaüm  al petit llac entre Meguido i Basan al requadre D3, per sota de Damasc. Uns cinc quilòmetres direcció sud, deixant  Cafarnaüm, hi ha Magdala on caravanes, pelegrins i viatgers  sojornaven i eren atesos amb tota classe de serveis; Maria de Magdala...

-      “...territori de Zabuló i Neftalí”: (Is 8, 23, 9-1), Zabuló i Neftalí, com Issacar i Aser són els noms de quatre dels dotze fills de Jacob, patriarques, per tant, de quatre de les 12 tribus d’Israel. A cadascuna d’aquestes tribus se li designà una àrea geogràfica de la terra d’Israel, fet que és ben especificat en el llarg text de  Js 18, 1-20, 9. Consulteu el mapa 4 de la BCI en els enquadraments C,2 i 3. Aquesta àrea sol ser  considerada com a Galilea del nord paganitzada i poc fidel als costums i normatives que arriben de Jerusalem que és al sud de la terra d’Israel. El menyspreu de Jerusalem vers la Galilea queda especificat en l’escena de les negacions de Pere en el relat de la passió de Jesús: Mc 14, 70  /  Lc 22, 59. El text d’Isaïes que fa referència a Zabuló i Neftalí seria escrit a l’exili de Babilònia, i per tant quan el poble jueu, la tribu de Judà, alliberada per Cir, el persa que conquerí Babilònia l’any 538aC, tornaria a Jerusalem per a començar de nou com a poble lliure, havia de passar per les terres de Zabuló i Neftalí per a descendir vers Jerusalem. Per això, aquestes àrees de la Galilea, menyspreades pels jueus del sud, serien precisament camí de llum i llibertat. No endebades de Natzaret, que està ubicada en aquesta àrea de l’Alta Galilea, en vingué la llum: Jesús.

-      “Convertiu-vos, el Regne del cel és a prop”:  Aquesta frase de síntesi  teològica té un valor fins i tot psicològic i psiquiàtric per a la nostra actualitat, és com dir: ·Canvieu de costums i no voleu dependre d’una economia fonamentada en la producció i la competència perquè us deshumanitza. Convertiu-vos!. Adoneu-vos de la dignitat de la persona humana, de cada persona, i descobrireu en el vostre interior el disseny de Déu sobre cadascun de vosaltres i la comunitat”...

-      “...germans Simó i Andreu... Jaume i Joan...  ...deixaren la barca i el van seguir”: Mateu copia aquesta escena de l’escrit de Marc (Mc 1, 16-20 ). Lluc  enriqueix l’escena amb un ambient de plena predicació i la pesca miraculosa (Lc 5, 1-11). Però l’origen vocacional de Simó, Andreu, Jaume i Joan possiblement és a l’àrea de conversió de Joan Baptista entre Jericó i el Mar Mort, a pocs quilòmetres del Qumran, lluny de la Galilea i Cafarnaüm (Jn 1,29-51). La decisió de seguir Jesús seria després de moltes escoltes de les exposicions que feia Jesús sobre la interpretació de les Escriptures i la societat nova de cara a un Nou Regne. També podem conjecturar que els quatre primers deixebles que van conèixer Jesús a l’àrea d’espiritualitat de Joan Baptista foren els qui resoldrien la subsistència material de Jesús les primeres setmanes d’estada a Cafarnaüm, I Jesús col·laboraria amb ells  en la pesca al llac...

-      “...ensenyant, ...anunciant, ...guarint...”: El fet de guarir malalts a l’Evangeli suggereix que no es tracta tant de curar malalties materials sinó que Jesús, amb el que deia i la seva coherència personal, convencia els qui l’escoltaven de bon cor de que les realitats es podien entendre i viure d’una manera més joiosa i amb pau de l’esperit, sense l’ofec moral, econòmic, doctrinal, jurídic... que els arribava des de l’autoritat impositiva i controladora de saduceus, notables, fariseus i mestres de la Llei. L’únic important de veritat i fonamental per a Jesús era la valoració de la persona per ella mateixa segons el disseny creador de Déu.. Això ho entenien els de cor senzill que havien de viure la seva religiositat jueva amb moltes incrustacions negatives, perjudicials i temors. Escoltant Jesús es sentien alliberats. El “gènere literari” evangèlic queda palès amb el verset 24 que segueix immediatament al text de la Lectio d’avui, llegiu-lo (Mt 4, 14). Molts cristians d’avui ens hi podem sentir identificats...

EL CONTEXT

Jesús inicia la seva predicació a Galilea, a Cafarnaüm concretament.  La Galilea sempre fou observada de reüll o malvista des de Jerusalem. Cafarnaüm, doncs, serà l’escenari i plataforma inicial de la predicació de Jesús, on es complirà el gran oracle d’Isaïes 8, 23-9,1. Així comença a complir-se l’encàrrec  de la predicació inicial per a  l’Evangeli al món enter (Mt 28, 18...).

El paral·lelisme entre Joan i Jesús expressa la connexió d’aquest amb els moviments baptistes, però també l’originalitat de Jesús que el separa en punts clau d’aquells moviments. Per bé que hi ha una coincidència inicial aviat apareix una separació irreductible entre aquests moviments baptistes i el predicar de Jesús. La predicació baptista  presenta un Déu venjador contra les injustícies del moment però en Jesús es converteix en  un Déu pacífic, mai venjador. La conversió  que demana Jesús és el pas per a rebre la Bona Notícia com a pura gratuïtat del mateix Déu. Jesús surt a l’encontra de les expectatives del poble creient del seu temps amb un anunci que té com a punt central el regnat directe de Déu mateix. Aquest és el centre de la seva predicació.

Jesús ofereix el seu seguiment, en això es diferencia dels mestres del seu temps ja que eren els deixebles els qui elegien el seu mestre. Jesús, el mestre nou, elegeix els seus deixebles. Amb aquest tret característic s’inaugura un nou seguiment: el cristià. Ésser cristià suposa haver acceptat lliurement una vocació vinculada a una comunitat permanent. A la Lectio d’avui la crida de Jesús al seu seguiment evoca la crida del Senyor als profetes  de la història d’Israel en els que vocació i missió formen part d’una mateixa realitat vital, (per exemple Jr 20,7...) i també en Pau de Tars (1C,9,16).

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

 

Primera lectura, Is 8, 23b – 9, 1:” El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum...”

Salm 27(26), 1.4. 13-14:” El Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por?”

Segona lectura, 1C 1, 10-13, 17:”...us demano que aneu d’acord i no hi hagi divisions entre vosaltres...”

 

TEXTOS PARAL·LELS: Mc 1, 14-15   /   Lc 4, 14-15  /   Jn 1, 29-51.

 LECTIO DIVINA online n. 216 – Setmana del 12 al l’18 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español 

Text bíblic: LA CONCEPCIÓ DE JESÚS...  -  Mt 1, 18-24

Diumenge IV d’Advent, Any A

Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant.  Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial.  Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis  un àngel del Senyor que li digué:

-      Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús,  perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:  La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel,  que vol dir «Déu amb nosaltres».

Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

AQUÍ I AVUI  Què diu el text? Quines preguntes et fas davant textos bíblics com el de la Lectio d’avui?                                   ¿Treballes en comunitat la teva Formació Continuada? Què et suggereix la Lectio d’avui?

 COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      ”Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera...”: De bon principi l’Evangelista es proposa el deixar clar que Jesús, el Messies, com a persona divina que era, no podia haver estat engendrat per voluntat humana ni matèria fecundant terrenal, era una impossibilitat radical.  La Paraula habità entre nosaltres (Jn 1, 14) per obra i voluntat divina. Vingué al nostre món  per a donar esperança i sentit a l’existència humana que, per ella mateixa, mai no acabaria de comprendre i realitzar el projecte i obra de l’Amor Etern Creador en cadascuna de les realitats existents, nosaltres inclosos, al llarg de la història...

-      “Maria... es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant...”:  La mitologia babilònica explica que un ésser humà, en ésser engendrat, rep vida per tres factors: el pare, la mare i les divinitats de més enllà de les estrelles que envien el seu rebuf vital perquè aquella criatura engendrada visqui des del primer moment. La bufada de les divinitats passava a través de les constel·lacions, aquest fet era l’origen de l’astrologia i dels horòscops que marcaven cada un dels humans. Mateu cuida de purificar amb la seva redacció la intervenció humana en la vinguda del Fill de Déu al món, és exclusivament obra de l’Esperit que envia el seu rebuf al ventre de Maria, des de més enllà dels cels, des de l’Eternitat mateixa. La naturalesa humana de Jesús serà l’instrument per a presentar -nos el projecte i designi de Déu amb paraules, gestos i actituds nostres, és a dir, humanes. L’Horòscop” de Jesús, per dir-ho així,  era el mateix Amor Etern i Creador, que ell anomenava Pare!

-      “ Josep, home just...”:  Atenció al concepte Bíblic: la resta d’Israel. Consulteu la Paraula “resta” al VOCABULARI de la BCI per a millor comprendre els personatges de Josep i Maria en els Evangelis de la Infància. Ells són el cim, el clímax i la plenitud de la “resta d’Israel”. No era possible ja una preparació espiritual millor per a esperar amb tota certesa la vinguda del Messies, de l’Ungit..., ara tocava ja al Déu d’Israel  actuar directament per a la salvació del poble, que prou ho necessitava en tots sentits. Les persones que podríem identificar com a resta d’Israel a la Bíblia gairebé sempre  visqueren desapercebudes, com Josep i Maria de Natzaret. Alguns israelites de la “resta” són els qui redactarien  els salms de millor espiritualitat i els llibres de la saviesa.  Els més il·lustrats redactaren el Pentateuc i altres llibres bíblics. És una limitació considerar Maria i Josep com a personatges isolats, sols en ells mateixos. Tot a la Bíblia, persones i fets, té un ressò comú de sentit i plenitud. Els himnes, per exemple, de l’Evangeli de la infància a Lluc: “Magníficat” de Maria, “Beneït sigui el Senyor” de Zacaries i el càntic de Simeó al Temple rebent l’Infant Jesús, són himnes que en la intenció dels compositors eren ressò de tot el camí que la resta d’Israel havia fet a la Història de la salvació.

No tenir aquesta perspectiva seria empetitir els redactats bíblics, i, en el text d’avui, els personatges de Maria i Josep.

-      “...li posaràs el nom de Jesús”:  Josep era descendent de David, títol que passà al seu fill primogènit: Jesús. Els dos Evangelis de la Infància, Mateu i Lluc, amb  perspectives tan diverses, coincideixen en una doble afirmació intencionada  de que Jesús de Natzaret és a l’hora Fill de Déu i descendent de David.

-      “...la verge concebrà un fill”: Podem situar aquesta frase a la piscina de Siloè, així ens ho emmarcà  el professor bíblic Gregorio del Olmo quan ens comentava Isaïes. Vegeu el mapa n. 8 de la BCI i situeu aquesta piscina a la part inferior interior de les muralles de Jerusalem. De l’esplanada del Temple baixava  el torrent  “Tiropeu”  fins a Siloè, podeu llegir-ne el nom  al mateix espai del mapa. Per aquest torrent baixava l’aigua dels rentats de les víctimes que eren ofertes a dalt el Temple. Era aigua que havia estat al servei diví en les ofrenes i era, per tant, sagrada. Aquesta aigua i piscina eren propietat del rei de Judà, Acaz en aquest cas; situeu-lo en  la TAULA CRONOLÒGICA de la BCI  en l’any 735 aC, columna de JUDÀ. Podem conjecturar que el rei Acaz estaria passejant per aquest indret de Siloè, propietat seva, amb les seves dones, entre elles una de més jove que estava en estat. Apareix Isaïes, amic per altra part del rei, i hi ha el diàleg que podeu llegir a Is 7, 10-14. Llegiu-ne també la nota inferior “j”. Aquest infant anunciat seria el successor d’Acaz, el rei Ezequies. Algunes traduccions confonen noia jove amb verge, però no es tracta d’una virginitat. En hebreu noia jove i verge venen a ser sinònims. Els traductors, com Mateu, escullen  el vocable que els sembla més adaptat per al que volen explicar.

-      “Josep va prendre a casa la seva esposa”:  És la manera literària d’expressar la normalitat del matrimoni de Maria i Josep. 

Aquest text d’avui és un “Midrash” unitari perfecte.

EL CONTEXT 

Els Evangelis són la sistematització  en text escrit de la catequesi de les primeres Comunitats Cristianes, no pretenen ser la biografia de Jesús en el sentit modern històric de biografia. Abans de les quatre redaccions que en coneixem, Mateu, Marc. Lluc i Joan, el treball catequètic havia concretat escenes, amb finalitat catequètica i doctrinal, en que Jesús i la fe dels seus seguidors n’eren els protagonistes. Tot plegat s’anà recopilant en textos més amplis i complerts que es passaven d’una comunitat a l’altre per a ser llegits i comentats als Àgapes eucarístics dominicals. Una nuclis essencials en foren el text de La Passió, que cada evangelista en matisà detalls particulars, i els “Evangelis de la Infància” de Jesús: Mt, 1, 1-2, 23 i Lc 1, 1-2, 52. Marc i Joan no diuen res de la infància de Jesús. Els dos Evangelis de la Infància, de Mateu i Lluc, són un gènere literari que els complementa l’un amb l’altre i volen explicar, amb paraules i accions humanes, el que és com impossible de ser narrat des de la nostra manera de pensar i de parlar: l’entrada de l’Amor Etern i Creador en la petitesa del nostre temps i espai. Així, el tema de l’Encarnació del Verb és presentat amb un collage sorprenent de citacions dels Llibres sagrats jueus, perfectament i subtilment combinats. La seva redacció definitiva, la que llegim en Mateu i Marc, no pot ser llegida i interpretada literalment segons la nostra manera occidental de llegir. Els Evangelis de la Infància de Jesús són un “midrash” perfecte, un model insuperable de literatura semítica religiosa. Només se’ls pot llegir, estudiar i interpretar amb responsabilitat i objectivitat com a gèneres literaris.  

L’ensenyament doctrinal dels dos Evangelis de la Infància té dos punts de coincidència, que per nosaltres són de fe: Jesús és alhora Fill de Déu i home veritable.

Marc inicia el seu Evangeli amb la predicació de Joan Baptista, però té a Mc 6, 1-6 una escena  que no pot ser llegida a corre cuita, i menys, passada de llarg. L’Evangeli de Marc és el primer que es va redactar, tenir-ho en compte.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Is 7, 10-14: ”La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”

Salm 24 (23), 1-6: ”És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou”

Segona lectura, Rm 1, 1-7: ”...va ser constituït Fill poderós de Déu...”

TEXTOS PARAL·LELS:  Lc 2, 1-7.

 

LECTIO DIVINA online n. 215 – Setmana del 5 al l’11 de desembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...     FORMACIÓ  CONTINUADA

Download: Català, English, Español 

Text bíblic: MISSATGERS DE JOAN,  ELOGI DEL BAPTISTA  -  Mt 11, 2-11

Diumenge III d’Advent, Any A.

Joan, que era a la presó,  va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles  a preguntar-li:

-      ¿Ets tu el qui ha de venir,  o n’hem d’esperar un altre?»

Jesús els respongué:

-      Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu:  els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.  I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

-      Què heu sortit a contemplar al desert?  ¿Una canya sacsejada pel vent?  Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis!  Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta?  Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.  És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.   En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

AQUÍ I AVUI Què diu el text? Per què Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són protagonistes en la Litúrgia d’Advent? ¿On trobaríem el seu esperit  entre les incerteses de la societat d’avui? Què et suggereix la Lectio d’avui per a la teva vida?

COMENTARIS PER A SER LLEGITS ABANS O DESPRÉS DE LA LECTIO:

-      Consulteu les citacions en blau.

-      Llegiu amb atenció aquesta Lectio abans de la sessió presencial o virtual de grup.

ÉS FORMACIÓ PERMANENT!

“EL TEXT” 

-      “...ets tu o n’hem d’esperar un altre?”:  Algun comentarista explica que Joan Baptista rebria la seva formació a l’espai del  Qumran , comunitat d’essenis dedicada a la ascètica judaica radical i crítics amb el  Temple de Jerusalem. D’aquí el seu caràcter dur, intransigent i amenaçador.  Podeu consultar la paraula “Qumran” al VOCABULARI de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional).  Joan, presoner, en tenir notícia de que Jesús era la mateixa bondat, sense violentar, que parlava del Nou Regne sense estridències  ni imposició de cap mena, i que  només exigia  la fe radical a la seva persona, dubtà que aquell Jesús de Natzaret que ell havia batejat en el riu Jordà,  fos el Messies esperat. Per això li envia missatgers a preguntar-li-ho.

-      “Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu”. Jesús respon d’una manera convincent citant el profeta Isaïes (Is  26, 19  /  Is 29, 18  /  Is35, 5-6  /  61, 1-2).

-      ”Mentre se n’anaven...”: Com va anar l’arribada dels missatgers de Joan al grup que escoltava Jesús i davant Jesús mateix? Podem fer conjectures, el cert és que Jesús esperà que els missatgers de Joan haguessin iniciat el seu camí de retorn per a fer l’elogi de Joan com a fidel  complidor del designi diví.

-      “...més que un profeta”: Joan Baptista fou el profeta Precursor immediat del Messies. Tota la profecia que s’havia iniciat amb Elies i que donà fruits esplèndids amb l’aparició intermitent de profetes per vocació divina a Israel, culminà en la persona de Joan, fill de Zacaries i Elisabet que profetitzà i actuà com a Precursor i presentador del Messies esperat, Jesús de Natzaret. Consulteu el comentari del mot “profeta” al VOCABULARI de la BCI tenint en compte que la paraula “profeta” al NT equival a “catequista” de la Comunitat.

-      “Entre els nascuts de dona...”: Quina dignitat major hi pot haver entre els humans que la de ser l’herald de la vinguda o encarnació de Déu al nostre món? Contrasteu aquesta afirmació de Jesús a favor de Joan amb Jb 14, 1  /  Dt 34, 10.

-      “el més petit en el Regne del cel és més gran que ell...”: Complementeu aquesta afirmació de Jesús amb el que ell diu a Lc 16, 10.

EL CONTEXT

Joan Baptista acabà com tots els veritables profetes incòmodes de tots els temps. Des de la presó envià els seus deixebles a preguntar a Jesús sobre el Messies esperat. Quan l’evangelista Mateu parla del Baptista, sempre , directament o indirecta, fa referència als deixebles fidels a Joan i que, fins i tot, més enllà de la seva mort, seguiren el seus ensenyaments. Aquests deixebles no acabaren mai de decidir-se a passar a la comunitat judeocristiana, potser perquè la manera com Jesús acabà la seva vida terrenal els era un fet absurd, inexplicable per la idea que tenien del proper Messies.  Jesús, per tant, no encaixava amb la seva idea de messianisme i seguien esperant. Uns versets del primer capítol de l’Evangeli de Joan ho insinuen (Jn 1, 6-8  /  Jn 1, 15).

Jesús respon sobre ell mateix, la seva pròpia persona i missió, no teoritzant sinó comentant directament i clara la seva praxi concreta i alliberadora. El compliment de les profecies confirmava la missió de Jesús (Is 35, 5-6 /  Is 61, 11), i eren els pobres i necessitats els qui rebien la bona notícia.

Els qui no estigueren d’acord amb la persona i missió de Jesús, amb conxorxa amb Roma, foren els seus assassins.

La manera com Jesús fou executat produí un escàndol permanent tant entre els jueus d’aquell temps , deixebles de Joan inclosos, com entre aquells “cristians d’avui” que segueixen malfiant-se d’una Església senzilla, pobre, allunyada de tot triomfalisme i sense aliances  amb els poders terrenals.

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI 

Primera lectura, Is 35, 1-6a.10: ”La terra eixuta i el desert estan de festa...”

Salm 146 (145), 7-10: ”El Senyor regna per sempre...”

Segona lectura, Jm 5, 7-10: ”Com t’ho podria perdonar, Jerusalem?”

TEXTOS PARAL·LELS: Lc 7, 18-23   /   Lc 7, 24-35.