LECTIO DIVINA online n. 206 – Setmana del 3 al 9 d’octubre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: ELS DEU LEPROSOS – Lc 17, 11-19

Diumenge XXVIII de durant l’any,  Any C

 Download: Català, English, Español 

Tot fent camí cap a Jerusalem,  Jesús passava entre Samaria i Galilea.  A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny  i es posaren a cridar:

-      Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!

En veure’ls, Jesús els digué:

-      Aneu a presentar-vos als sacerdots.

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.  Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,  es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.  Jesús digué:

-      ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?  ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?

I li digué:

-      Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat. 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

                              Sents proper Déu, Amor i Creador Etern, en el teu viure?

Reconeixes en Jesús i el seu Evangeli la manifestació íntima d’aquest Amor Etern?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

- “...entre Samaria i Galilea”: Lluc especifica bé la diferència geogràfica de Samaria i Galilea. Al final deixarà clar que el leprós que tingué fe en la persona de Jesús era “un samarità”, res a veure amb Galilea...

- “...10 leprosos... un tros lluny...”: Lluc, amb aquestes dues especificacions, que semblen simples, fa una filigrana geogràfica-històrica . Les tribus d’Israel eren dotze. La Samaria del temps de Jesús ocupava l’àmbit històric de tres d’aquestes tribus: Dan, Efraïm i Manassès.  En temps de Jesús, l’àrea geogràfica d’aquetes tres tribus  tenia un nom: Samaria. Per tant, aquestes tres tribus, en temps de Jesús, formaven una sola unitat cultural i geogràfica: Samaria. Un (Samaria) més nou (les altres nou tribus) fan deu. Vegeu els mapes 4 i 7 de la Bíblia de l’ABCAT.

Els qui eren marcats per la infecció de la lepra se’ls obligava per la Llei a viure separats de tothom. Els leprosos es reunien en grups i havien de quedar un tros lluny de les persones no infectades. Eren normes sanitàries del temps, com els dos metres de separació entre nosaltres en els moments forts de la pandèmia “Covid-19”.

- “Jesús, Mestre...!”: Es pot invocar a demanar quelcom a Jesús com a mestre rabí especial a la història d’Israel, com un profeta miracler més, o bé proclamar-lo Mestre des de la interioritat de la persona que descobreix en Jesús la salut i el sentit de la pròpia vida. Això és privilegi de pocs, d’un entre deu, segons el redactat de Lluc.

- “Aneu als sacerdots...”: Els sacerdots eren els qui estaven autoritzats per a declarar  que una persona era pura o impura. Vegeu Bíblia ABCAT vocabulari: Impuresa (ritual).

- “Un d’ells, ...era un samarità”: Tan sols un “estranger” tingué la fe necessària per a reconèixer que la bondat de Déu actuava per mitjà de Jesús. L’elogi que Jesús fa del samarità agraït  es torna en retret del mateix Jesús contra els fills d’Israel que valoraven la institució per sobre del missatge del Nou Regne que Jesús anunciava.

- “La teva fe t’ha salvat!”:  Acceptar i creure en Jesús, en tot el que és i perquè ha vingut al món, és superar els neguits, preguntes i malsons que tenim des de la temporalitat, fragilitat i la mort. Lluc redactà aquest text des de l’experiència personal i comunitària de la Pasqua de Jesús. Les institucions soles, la Llei en aquest cas, no són salvació de res ni de ningú.

EL CONTEXT

En temps de Jesús, els samaritans eren mal vistos pels jueus, però Jesús els posà com exemple d’actitud compassiva (Lc 10, 30-37) i agraïda (Lc 17, 11-19). Joan en fa l’elogi en el capítol 4 del seu Evangeli amb l’escena de la samaritana; més a més Samaria acceptà aviat la predicació de l’Evangeli (Ac 8, 4-25).

Lluc amb aquesta escena ens presenta com ha de ser l’actitud del creient respecte a la manera antiga d’entendre la Llei i la manera d’acollir la novetat que Jesús està anunciant i instaurant. Aparentment la desproporció d’un contra nou és exagerada, però reflexa el comportament  d’una falsa i superficial interpretació de la Llei, i, per tant, d’una falsa imatge de Déu per part dels creients ja siguin practicants o no.

Els deu leprosos han rebut el mateix do, però només un, aquell del qui era més inesperat, reacciona tot reconeixent una acció gratuïta, generosa i misericordiosa de Déu: un samarità, precisament. Els altres nou, que representen la majoria del poble elegit no tenen capacitat de percebre en aquest  signe l’acció directa d’un Déu proper per mitjà de la persona de Jesús. Per a ells Déu era algú llunyà que els exigia el mer compliment de la Llei. Per a ells Jesús no seria més que un profeta excepcional amb do de guarició.

Cal aplicar aquí la contraposició que fa Lluc de l’un, que és l’àrea de Samaria, i els nou, que són les àrees designades a les altres nou tribus, és a dir, tota la resta de la geografia d’Israel. Els fills d’Israel que no acceptaren Jesús eren “nou vegades més nombrosos” que els qui el seguiren.  

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, 2R 5, 14-17:”Naaman de Síria...  quedà pur de lepra”

Salm 98 (97) 1-4:”Canteu al Senyor un càntic nou”

Segona lectura, 2Tm 2, 8-13:”...les presons no poden encadenar la Paraula de Déu”

LECTIO DIVINA online n. 205 – Setmana del 26 de setembre al 2 d’octubre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...        FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: FE RADICAL PER SEGUIR JESÚS  -  Lc 17, 5-10

        Diumenge XXVII de durant l’any,  Any C

Download: Català, English, Español 

  

Llavors els apòstols digueren al Senyor:

-      Augmenta’ns la fe.

Ell va respondre:

-      Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.

¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”?  ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat?  Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.” 

  

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Tinc consciència de la meva dependència total del Creador?

Quins % de pregària i dissipació hi ha en el meu cada dia?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-      “Augmenta’ns la fe”: Els seguidors de Jesús s’havien il·lusionat en un canvi d’ordre polític a Israel, aquest canvi seria iniciat per Jesús mateix a la ciutat de Jerusalem quan arribés el moment que Déu tenia determinat.  Jesús seria el personatge central de la nova manera de governar i ells, els deixebles, per haver-lo cregut i seguit, ocuparien els llocs més importants del nou govern. Vist el que Jesús està fent i predicant en el seu caminar vers Jerusalem, se n’adonen de que no acaben ben bé d’entendre el que ell vol, espera, comenta i predica. Per això li fan la petició d’augment de la fe.

-      “Només que tingueu fe com un gra de mostassa...”; Jesús els diu amb claredat que no tenen una idea clara del què és una persona humana amb les virtualitats que Déu li ha donat per a desenvolupar-se i realitzar-se plenament; el nou Regne necessita aquest desenvolupament integral. Jesús els posa l’exemple  del gra de mostassa, que essent la més petita de les llavors que es poden sembrar, es fa l’hortalissa més desenvolupada tant en terreny conreable com en els marges. La fe dels deixebles, de cara als esdeveniments que s’acosten, és feble, serà l’Esperit qui els la portarà a plenitud des de la Pasqua de Jesús, ara els manca un tros de camí, encara.

-      “Qui de vosaltres si té un servent...”: És interessant que Jesús utilitza la paraula “servent” i no “esclau”. El servent, amb un contracte establert, està a disposició de l’amo.  Són dues llibertats que s’han trobat i han establert la seva relació i compromís mutus. En aquelles societats els esclaus no tenien cap dret reconegut. A Jesús el concepte “servent” li venia al punt per a l’adoctrinament que anava fent als deixebles camí de Jerusalem. L’esclavatge era un invent humà en benefici d’uns i anorreament d’altres... Jesús pensava i valorava altrament.

-      “...És que donarà gràcies al servent...?”: L’agraïment que rep el servent, justament, és el sou que cobrarà pel seu servei segons el contracte.

-      “ ...tot el que Déu us  ha manat...”: És a dir: “Quan vosaltres, havent rebut la Bona Nova, l’heu acceptada i l’heu viscuda amb fidelitat i constància, tot donant-ne testimoni davant els germans i davant el món, haureu reconegut que tot ha sigut do gratuït del Senyor, de l’Amor Etern...”

-      “Hem fet només el que havíem de fer...”: La humilitat és la virtut primera i fonament de totes les altres. Viure en humilitat no és arrossegar-se amb el cap mirant el terra, sinó, amb el cap ben dret i mirant el cel, cantar un agraïment total al Creador pel do imponderable de l’existència. ..

EL CONTEXT

La força de la fe no depèn d’ella mateixa ni de nosaltres, sinó del punt de suport des d’on la fe mateixa actua. El punt de suport de la fe és la persona de Jesús amb el seu viure, les seves paraules, doctrina, i definitivament la seva Pasqua. Demanar a Jesús que ens augmenti la fe ja és un pas vers el millorament de la nostra vida de fe. Aquesta petició d’augment i millorament de la nostra fe ha d’estar actuant  sempre en el nostre cor. El Parenostre ben resat és exactament la petició d’una fe en augment  ja que  posa la nostra atenció en tots els elements naturals i sobrenaturals des del projecte creador de Déu, és l’oració perfecta.

En quant al deure de servir per part del deixeble, no podem llegir ni interpretar les paraules de Jesús des de criteris econòmics i sindicals d’avui, no es tracta d’això. En la causa de Jesús el deixeble ha d’estar amb totes les forces i creativitat al servei del Regne, no hi valen rebaixes ni contractes interessats a mitges. El Senyor ho dóna tot, es dóna ell mateix; el deixeble ha de correspondre donant-se també del tot, tot per tot per ambdues parts. Cal tenir sempre en compte  que el Senyor se’ns dóna amb plena gratuïtat, per Amor, i nosaltres venim del no res. Els drets i remuneracions socials aquí no compten, no hi tenen cap sentit, és una altra categoria de valors.

Aquí serà bo recordar unes paraules de Jesús a l’Evangeli de Joan: “Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no coneix les intencions del seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare” (Jo 15, 14-15).

 

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Ha 1, 2-3; 2, 2-4: ”...però el just viurà perquè ha cregut”

Salm 95 (94): ”...i nosaltres som el poble que ell pastura...”

Segona lectura, 2Tm 1, 6-8.13-14: “un esperit... de fermesa, d’amor i seny”

 

TEXTOS PARAL·LELS:  Mt 18, 6-7.21-22  -  Mc 9, 42

 

 LECTIO DIVINA online n. 204 – Setmana del 19 al 25 de setembre de 2022

Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...    FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: PARÀBOLA DEL RIC I LLÀTZER  -   Lc 16, 19-31

Diumenge XXVI de durant l’any,  Any C

 Download: Català, English, Español 

Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:

-          Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.

Abraham li respongué:

-          Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.

El ric va insistir:

-          Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.

Abraham li respongué:

-          Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.

El ric insistí encara:

-          No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.

Abraham li digué:

-          Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

 

 

AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Llegeixo, medito i m’esforço en viure LA PARAULA?

Quin temps i espai de la meva vida li dedico?

Què et demana el text de la Lectio d’avui?

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          “Un home ric... un home pobre...”: L’afany de riquesa, poder, sensualitat desenfrenada... han creat uns monstres que no mereixen els qualificatius ni d’humans ni de persones. Són els grups que  controlen l’actual economia neoliberal i que pretenen ensopir-nos i fer-nos callar des de les comunicacions socials, aglomeracions populistes, polítiques partidistes, educació sense humanitats ni pensament, supermercats d’envasats i conservants, etc. Contràriament i conseqüent, apareix la pobresa extrema que no sap com fer-ho per a sobre viure. Pel que llegim a la Lectio d’avui, al temps de Jesús tot això ja passava, i ha passat sempre...

-          “El pobre va morir... i el ric també morí”: Poders, sensualitats i diners són realitats presents en aquest espai i temps existencials nostres. Aquest és el món de “la carn” (Sarx en el text grec del NT).  Però l'esperit, si és afinat, des de la “Sarx”, intueix i troba escletxes de llum que són signes d’eternitat i un més enllà on les limitacions de  la “Sarx” ja no tindran poder ni control. És exactament el Regne que Jesús predicà, l’àmbit incommensurable, lluminós i joiós de l’Amor Etern: la Pasqua de Jesús. El punt i moment d’inflexió i traspàs de la “Sarx” i l’Amor Etern és el moment inefable del nostre finir temporal: “El pobre va morir... i el ric també morí”. Aquí és on les realitats existencials humanes es troben i reconeixen elles mateixes i recullen els fruits, bons o dolents, de com han viscut el temps de la “Sarx”, amb egoisme usurer o amb esperit obert als germans i a la natura, i en definitiva, al Creador.

-          “...reialme de la mort...”: El reialme de la mort per a Jesús és el no res fet conscient, el fruit d’una mala voluntat de tota la vida, una timba com la Gehenna o vall de Hinnom (vegeu el mapa n.8 de la Bíblia de l’ABCAT) on els ciutadans de Jerusalem hi llançaven les deixalles i el foc no s’apagava mai. El ric, mort ja en la “Sarx”, hi ha sigut tirat, s’hi ha tirat ell mateix...

-          “...envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit...”: El ric s’havia equivocat en el seu pas per la vida terrenal, no havia estimat ningú i ara es trobava en el foc etern. Tot i que els sentiments de bondat no hi caben en el reialme de la mort, Jesús, però, fa un joc literari i el ric, des del foc etern, demana un favor: un dit de Llàtzer, humit d’aigua, que passi per la seva llengua ardent de condemnat. Però la distància entre el si d’Abraham i l’infern és infinita. Llàtzer, que havia cercat les engrunes que queien de la taula del ric el temps de la “Sarx”, ara no pot fer aquest viatge descendent i infinit amb una mica d’aigua al palmell de la mà.

-          “Fill meu, recorda...”: Abraham no pot canviar res del que la llibertat personal del ric havia elegit a la vida terrenal: passar-s’ho bé el més possible sense posar atenció en les conseqüències del seu mal comportament  ni en el patiment dels altres. Llàtzer, ara, però, era feliç, els papers s’havien canviat!

-          “...tinc encara cinc germans...”: Jesús posa, en recurs literari, bons sentiments en el ric condemnat per tal de que aquest demani a Abraham que motivi la conversió dels seus cinc germans que encara són a la terra, a la“Sarx”, i que es comporten tan malament com ell s’havia comportat, que no vagin a parar també als inferns...

-          -“Tenen Moisès i els profetes, que els escoltin...”: Abraham li retreu que ja tenen Moisès i els profetes, és  dir, una clara descripció dels drets divins i dels drets humans, com també la recriminació que fan els profetes contra aquells que passen lliurament i conscient d’aquests drets. Per tant, que els escoltin...

-          “..tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti”: Els qui es van encegar contra la persona de Jesús en la seva vida terrenal tampoc no van voler acceptar el Crist Ressuscitat. Així de tossuts i cecs són l’egoisme i la dolenteria humans.

 

EL CONTEXT

Lluc en aquesta historieta del ric i el pobre ens fa un dibuix per a il·lustrar les benaurances i els ais... del seu mateix Evangeli a 6, 20-26. El blasme que fa al ric és el no haver sabut ni volgut compartir el que tenia amb els més necessitats. Fins i tot va perdre l’oportunitat de conversió tot llegint i escoltant Moisès i els profetes. Aquests li hagueren suggerit moltes iniciatives de solidaritat  amb els més pobres. El seu pecat, motiu de la seva condemna, és haver valorat les riqueses com a divinitat superior i exclusiva en el seu viure temporal.

Amb aquesta paràbola es fa més entenedora la impossibilitat de servir Déu i el diner a la vegada. La conseqüència immediata de voler fer-se ric, és l’oblit de les relacions de justícia més elementals, i de la finalitat de la vida mateixa. El servei a la riquesa es converteix en esclavatge vers la mateixa riquesa, fins a tal punt que es perd la sensibilitat vers tot sofriment i vulnerabilitat humans i naturals.

Cal relacionar la paràbola d’avui amb el temes del seu entorn a l’Evangeli de Lluc: l’administrador astut Lc 16, 1-13; la sal insípida Lc 14, 34-35; el seguiment de Jesús Lc 14, 33; Convidar el pobres Lc 14, 12-14; L’home ric Lc18, 18-25...

Una lliçó també per a nosaltres i la nostra societat d’avui...

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Am 6, 1a.4-7: ”Ai dels qui es creuen segurs...”

Salm 146 (145), 7-10: ”El Senyor fa justícia als oprimits...”

Segona lectura, 1Tm 6, 11-16: ”...busca de practicar la justícia, la pietat, la fe...”

LECTIO DIVINA online n. 203 – Setmana del 12 al 18 de setembre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...    FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: L’ADMINISTRADOR ASTUT  -  Lc 16,1-13

                                                   Diumenge XXV de durant l’any,  Any C

 Download: Català, English, Español 

 Jesús deia també als seus deixebles:

-          Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar seus béns. Ell el cridà i li digué: Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.

L’administrador va pensar: Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.

Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo.

Al primer li digué: Quan deus al meu amo? Li respongué: Cent gerres d’oli.
Ell li digué: Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.

A un altre li digué: I tu, quant deus? Li respongué: Cent sacs de blat. Ell li diu: Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. I el Senyor  va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia.

Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

 

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Hi ha hagut en la teva vida  alguna mala administració que hagi perjudicat els altres?

Ets sincer i transparent amb tu mateix i la teva comunitat?

Què et demana el text de la Lectio d’avui? 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          ”...un administrador que va ser acusat...”:  Jesús parla directament d’un administrador infidel, és a dir, d’un individu corrupte. Els qui escoltaven Jesús ho veurien normal que en parlés perquè la corrupció en aquell temps, com avui, sempre i arreu, és present per tot i més principalment entre els qui tenen els poders, sigui polític, econòmic, cultural i, fins i tot, religiós. Al menys l’evangelista no fa cap menció de que els qui escoltaven Jesús se n’estranyessin del tema. Els mateixos fariseus que l’escoltaven eren àvids de diner... (Lc 16,14)

-          “Què és això que sento dir de tu...”:  Demanar comptes, quan el mal comportament es descobreix, és just i necessari per al bé de la comunitat i del mateix infractor.

-          “...d’ara endavant ja no podràs administrar...”:  L’administrador corrupte, per infidel, ha perdut càrrec i feina, merescudament.“...va cridar un a un els qui tenien deutes...”:  Aquest home, despatxat de la feina  per mentider i corrupte, és, però, un individu espavilat, astut.  Crida els deutors del seu amo i els regala directament el tant per cent que a ell li correspondria com administrador, no fa cap robatori ni és un acte corrupte, eren les lleis del seu temps. Jesús mateix comprèn que aquest administrador que ha perdut ofici i benefici, té l’astúcia d’apanyar  les coses de cara al seu futur personal. Els deutors li restaran sempre agraïts i se li posaran al costat pel què necessiti.

-          “Els fills d’aquest món...”: La pedagogia de Jesús deixa clar que si en les administracions  de les riqueses d’aquest món hi ha tants vius i espavilats, que no sigui menys l’interès per l’autèntica i veritable riquesa que ell ens ofereix, riquesa que perdurarà més enllà dels paràmetres limitats de la vida terrenal.

-          ”Cap criat no pot servir dos senyors...”:  No es pot servir al diner i a Déu alhora. El diner no hauria  de ser més que un mitjà per al recte i just desenvolupament de les coses humanes, ha d’estar  al servei de tots i amb igualtat. La veritable riquesa per a tota persona humana  és la Pasqua de Jesús, entrar en l’Amor Etern i posseir-lo. Posar el cor i la vida en les riqueses d’aquest món,  divinitzar diners i poders, és buidar el temps de sentit i perdre la mateixa vida.

-           

EL CONTEXT

Jesús no fa lloança dels tripijocs i malabarismes interessats de l’administrador de cara al seu futur, sinó la seva capacitat de preveure el seu futur personal.  La proposta de Jesús als seus deixebles és que també han de moure joc amb la seva creativitat, ser astuts i vius per entendre la dinàmica del Regne enmig d’una societat d’interessos terrenals, corruptes en moltes ocasions. És veritat que el Regne és dels humils i senzills, però això no vol dir que hagin de viure la seva fe amb ingenuïtat.

En consonància amb la paràbola anterior del fill pròdig, Lluc exhorta als membres de la comunitat a que siguin uns bons administradors dels béns que l’Evangeli els ha confiat. Els béns terrenals són passatgers i és un error agafar-s’hi com a béns definitius.

Per a Lluc, apilar riqueses ja és un pecat, i més quan conviu amb la pobresa dels altres. Qui s’aficiona al joc del diner acaba fent-ne un ídol, i exclou de la seva vida la veritable riquesa que és l’Amor Etern, revelat en la Pasqua de Jesús. Ningú no pot servir a dos senyors...

Per a assolir un bon coneixement bíblic sobre aquest tema consulteu la paraula “riquesa” a l’ÍNDEX TEMÀTIC de la Bíblia Interconfessional de l’ABCAT

COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Am,4-7:”...no oblidaré mai això que fan”

Salm 113 (112),1-8:”...alço de la pols el desvalgut...”

Segona lectura, 1 Tm 2,1-8:”...es  donà ell mateix per rescatar tots els homes”

 

 

LECTIO DIVINA online n. 202 – Setmana del 4 a l’11 de setembre de 2022

                   Llegir... meditar... escoltar...  pregar... actuar...    FORMACIÓ PERMANENT

Text bíblic: L’OVELLA ESGARRIADA, LA DRACMA PERDUDA i EL FILL PRÒDIG -  Lc 15,1-32

Diumenge XXIV de durant l’any, Any C

 Download: Català, English, Español 

Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

-          Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

 Jesús els va proposar aquesta paràbola:

-          ¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”

Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

O bé

-          ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.”

Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

  I digué encara:

-          Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em toca”. Ell els va repartir els béns.

Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà.

Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.

Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” I se n’anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.

El fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu”.

Però el pare digué als seus criats: “De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.

Ell li digué: “El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.”

El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.

Però ell li respongué: “Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.”

El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. 

  

 AQUÍ I AVUI

Què diu el text?

Quin paral·lelisme hi veus entre l’ovella perduda, el dracma descontrolat i el fill pròdig?

 Quines expressions del text manifesten l’amor infinit del Pare?

Què et demana el text de la Lectio d’avui? 

Comentaris per a ser llegits abans o després de la Lectio:

EL TEXT

-          “Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven...”: Un cop més, Jesús és objecte de crítica per part del legalisme que personifiquen els fariseus i els mestres de la Llei, ja que Jesús acull cobradors d’impostos romans i pecadors per a instruir-los. Per a treure la mascareta a la hipocresia dels seus acusadors, Jesús planteja tres paràboles que revelen l’absoluta misericòrdia de Déu.

-          “Hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteixi”: A la primera paràbola, la de les noranta nou ovelles, queda clar l’escàndol dels qui es tenen per “bons” i “justos”.

-          “...deu monedes de plata i en perd una...”: una dracma equivalia a un denari de plata que era el sou normal d’un treballador durant una jornada entera. L’alegria de la dona, quan troba la dracma perduda, és molt gran, i per una raó ben clara: ara ja no perdrà la confiança del  marit, aquest possiblement  hagués pensat que ella, d’amagat, se la podria haver malgastat. 

-          “...encara de lluny, el seu pare el veié...”: Amb la paràbola del “Fill pròdig” Jesús acaba de deixar al descobert  els efectes negatius del legalisme ja que distorsiona la veritable imatge de l’amor de Déu.

-          “...no mereixo que em diguin fill teu...”: El germà petit ha reconegut la realitat objectiva i crua de la seva vida i comportament.  És en la seva veritat... ara el pare, l’Amor Etern, actuarà generosament i amb gratuïtat.

-          “... el teu germà ha tornat!”: l’escandalós de la paràbola és com Jesús  presenta el germà més jove com acaparant l’amor del pare. El germà gran, envejós, no hi està d’acord, es creu amb dret a tots els mereixements per sobre del seu dissolut germà

 EL CONTEXT

La Llei jueva preveia que el fill més jove havia de rebre una tercera part de la fortuna del pare (Dt 21,15-21). Tot i que la partició de les propietats del pare podia ser determinada en vida, els fills no accedien a l’herència fins després de la mort del pare (Sir 33,20-24). Coneixent aquestes dades, la immensa bondat de Déu, representada en el pare de la paràbola, s’insinua des del començ del relat. Aquesta paràbola mostra com la bondat infinita del pare oblida tot el mal comportament del fill menor. Tanmateix aquesta generositat no és reconeguda pel fill gran, que té una actitud semblant a la dels fariseus i mestres de la Llei; no vol participar en la festa i s’encara amb son pare, no compren la seva resposta. El pare passa de greuges comparats i doina un perdó generós i total. Aquest és exactament el perdó que Déu, el Pare, obsequia amb gratuïtat a qui li ho sap demanar.

 COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, 32,7-14:”...llavors el Senyor es desdigué del mal...”

Salm 51 (50),3-19:Compadiu-vos de mi, Déu meu...”

Segona lectura, 1Tm 1,12-17:”...Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors...”

 

TEXT PARAL·LEL: Mt 18,12-14

Una petita història sobre les plagues d'Egipte: